Mig món estava pendent de Vladímir Putin i el president rus ha esperat fins a última hora per confirmar el que tothom intuïa: que aquest dijous no serà a Istanbul per reunir-se amb Volodímir Zelenski, tal com el president ucraïnès li havia proposat. Putin no considera Zelenski un interlocutor vàlid i va proposar unes negociacions directes amb Kíiv només per satisfer Donald Trump, però el líder ucraïnès el va deixar en fora de joc doblant l’aposta.

L’anunci aquest dilluns de la dissolució del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) suposa un punt d’inflexió en un conflicte que ha deixat més de 40.000 morts a Turquia des del 1984. Però lluny de tancar un capítol, s'obre una etapa plena d’incògnites sobre el futur de la qüestió kurda a Turquia i a la regió. La decisió s'ha pres durant el 12è congrés del PKK, celebrat al nord de l’Iraq, i respon a la crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, que des de la presó havia instat al febrer a abandonar la lluita armada. El grup ha declarat que la seva missió històrica s’ha complert: s'ha donat visibilitat a la causa kurda, i que ara el camí ha de ser democràtic i pacífic.

Milers de persones s'han manifestat aquest dissabte a Istanbul en la protesta més multitudinària fins ara en contra de la detenció la setmana passada de l'alcalde de la ciutat, Ekrem Imamoglu, el principal rival polític del president Recep Tayyip Erdogan. Les agències AFP i Reuters parlen de centenars de milers de participants i de la manifestació més gran a Turquia des de fa més d'una dècada, i Efe explica que unes 200.000 persones han omplert l'esplanada de Maltepe, a la part asiàtica de la ciutat. Özgür Özel, el líder del partit opositor CHP, del qual forma part Imamoglu, eleva el nombre de participants a més de dos milions.

Ekrem Imamoglu, alcalde d'Istanbul i principal opositor al president turc Recep Tayyip Erdogan, ha passat la seva primera nit a la presó de Silivri, després que diumenge el govern el suspengués del càrrec. El mateix dia Imamoglu havia estat elegit candidat del seu partit, el kemalista CHP, per a les eleccions presidencials del 2028, amb el suport de 15 milions d’electors en unes primàries obertes. Imamoglu va ser detingut dimecres acusat de "corrupció" i "d’activitat terrorista", els càrrecs de manual per atacar l’oposició política a Turquia. La detenció ha desencadenat una onada de mobilitzacions sense precedents en l’última dècada que acumula ja 1.133 detinguts, inclosos diversos periodistes. L’oposició ha anunciat que les protestes continuaran diàriament, malgrat la repressió policial amb gasos lacrimògens, gas pebre i canons d’aigua.

La policia turca ha detingut aquest dimecres Ekrem Imamoglu, l'alcalde d'Istanbul i principal rival polític del president del país, Recep Tayyip Erdogan. L'han arrestat a casa seva, en un gran desplegament policial, una operació que l'oposició ha titllat de persecució política.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat aquest dissabte un alto el foc complet i el futur desarmament. L'anunci arriba dos dies després que el fundador i líder empresonat de la milícia kurda, Abdullah Öcalan, fes una crida a abandonar la lluita armada i a avançar cap a la dissolució de l'organització. "Per obrir el camí a la crida del líder Apo (sobrenom d'Öcalan) per la pau i la societat democràtica, proclamem un alto el foc, vigent a partir d'avui", afirma un comunicat del PKK. "Cap de les nostres forces durà a terme accions armades tret que ens ataquin", afegeix el text, difós per l'agència de notícies vinculada a l'organització ANF.

El fundador i líder empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, ha fet una crida a abandonar la lluita armada i avançar cap a la dissolució de l'organització. Aquest moviment marca una fita en el llarg i conflictiu enfrontament entre la milícia kurda i l'estat turc. Després de més de quatre dècades de lluita, aquest missatge, retransmès aquest dimarts, podria canviar dràsticament el curs de la relació entre el PKK i Turquia, així com la dinàmica a la regió kurda i en les relacions internacionals de Turquia.

Només el 20% dels residus es reciclen a tot el món. Què passa amb la resta? El guardonat periodista britànic d'investigació Oliver Franklin-Wallis, que ha escrit a The Guardian, The New York Times i The Times Magazine, entre d'altres, ho ha tractat d'esbrinar. Els seus viatges a abocadors de tot el món, recollits en el llibre Un món de deixalles (Editorial Comanegra), aporten un retrat esgarrifós i molt revelador sobre la crisi dels residus.

Almenys 76 persones van morir i 51 més van quedar ferides dimarts en l’incendi de l’hotel Grand Kartal en una zona d’esquí de la província turca de Bolu, entre Ankara i Istanbul. L’edifici, situat a l’estació de Kartalkaya, a 2.200 metres d’altitud, va començar a cremar a dos quarts de quatre de la matinada, hora local. Les autoritats van detenir nou persones com a responsables de la catàstrofe, inclòs el propietari de l’empresa, tot i que no es van donar detalls de la seva implicació.

Donald Trump és segurament l’únic que pot frenar Benjamin Netanyahu, però quan falten deu dies perquè entri a la Casa Blanca no tenim cap indicació que vulgui intervenir en el conflicte. Això significa que la situació al Pròxim Orient en els pròxims anys serà força complicada en diversos fronts, i no només en el palestí, on continuarà l’expansió colonial israeliana amb sang i fetge.

Alguna cosa s’està movent a Turquia des de fa un parell de mesos. Hi ha indicis que el Govern turc estaria disposat a negociar amb el grup kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) després de més d'una dècada des de l’últim intent per aconseguir la pau amb aquest grup, quan gairebé es va aconseguir, cosa que hauria posat fi a quaranta anys d'enfrontaments.

El president turc Recep Tayyip Erdogan és, juntament amb Benjamin Netanyahu, un personatge clau en tot el que està succeint a Síria i en tot el que pot esdevenir el futur d’aquest país. Tots dos es disputen estendre la zona d’influència política i militar envers una Síria totalment destrossada i que necessitarà molts anys per aixecar el cap, en el millor dels casos.

Quan els directius de les empreses de construcció turques es van despertar dilluns després de la caiguda del règim sirià de Bashar al-Assad, van poder comprovar –probablement amb certa satisfacció– que les seves accions s'havien enfilat gairebé un 10%. Els inversors havien sabut veure les oportunitats econòmiques que oferia la reconstrucció d'un país que les diverses faccions enfrontades a la guerra havien trigat tretze anys a destruir, uns danys que el Banc Mundial xifrava el 2023 en 11.400 milions de dòlars. La proximitat geogràfica i les relacions comercials de Turquia fan que les seves constructores siguin les més ben posicionades per encapçalar la reconstrucció.

“La guerra s’ha acabat, Assad ha caigut. És hora de tornar a casa, és hora de tornar a Damasc”, explica l’Aladí, un pare de set fills que espera a la frontera entre Turquia i Síria, al pas fronterer de Cilvegözü. L’Aladí, que ha viscut onze anys a Turquia amb la seva família, afirma a l'ARA que no vol esperar "ni un dia més" per marxar. Una de les seves filles, la Farah, de tretze anys, comenta amb il·lusió que està molt contenta de poder conèixer Síria, ja que quan van marxar només tenia dos anys i no recorda res d’aquell moment. La seva mare, la Rasha, però, travessa la frontera amb una mirada trista i els braços creuats: “Sento una barreja d’emocions”, admet.

Almenys cinc persones han mort en un atac contra una fàbrica estatal d'aeronaus militars, situada als afores d'Ankara, que ha provocat 22 ferits. El ministeri d'Interior turc ha informat que dos atacants han estat abatuts després d'haver comès el que ha qualificat d'atemptat terrorista. "Dos terroristes han estat neutralitzats, un home i una dona", ha dit ministre de l'Interior, Ali Yerlikaya, a la premsa turca i ha afegit: "desafortunadament, tenim 5 morts i 22 ferits". Hores més tard, el ministeri de l'Interior ha assegurat que els responsables de l'atac eren "molt probablement" membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan, grup militant kurd que és considerat il·legal pels estats membres de la Unió Europea.

Mèxic, Espanya i Turquia són, per aquest ordre, els tres mercats principals del BBVA. Els segueixen diversos països de l'Amèrica del Sud. Aquesta diversificació permet al BBVA evitar la dependència del mercat espanyol, però alhora el transforma en un banc amb un gruix molt elevat del seu negoci en economies emergents que, a ulls dels inversors, tenen un risc més alt.

Mallorca no serà la destinació preferida per als alemanys la pròxima tardor. Així ho ha informat aquesta setmana el touroperador TUI, que ha previst una gran afluència de turistes a la Mediterrània durant els mesos d'octubre i novembre.

Les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia han suposat un fort cop per al president Recep Tayyip Erdogan, que fa més de vint anys que està al poder. Els resultats provisionals mostren una derrota del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) davant la principal formació opositora, el Partit Popular Republicà (CHP), que conserva les alcaldies de les principals ciutats, Istanbul i Ankara, i millora els resultats arreu. Amb el 80% del vot escrutat, l'AKP només conserva tres de les deu ciutats més grans del país, el CHP se n'endú sis i una queda en mans del nou partit islamista YRP, a la dreta d'Erdogan. En el global del país, el CHP (37%) va per davant del partit d'Erdogan (36%), cosa que no havia passat mai en els últims 23 anys. "Turquia vol obrir la porta a una nova era política", ha dit Ozgur Ozel, president dels kemalistes.

Durant vint mesos, Turquia ha tingut paralitzat el procés d'entrada de Suècia a l'OTAN. Finalment, la setmana passada hi va donar la llum verda definitiva. Durant aquest any i mig llarg, Ankara ha pressionat no només Suècia, sinó també altres socis importants, com els Estats Units i el Canadà, per aconseguir treure tot el profit possible d'una situació en què tenia la paella pel mànec. Qualsevol sol·licitud d'ampliació de l'Aliança Atlàntica requereix la ratificació de cadascun dels estats membres i, per tant, això implica que qualsevol pot exercir el dret de veto o pot endarrerir el procés tant com vulgui. De fet, Suècia encara està a l'espera d'Hongria, que és l'únic aliat que falta per ratificar la petició.

Són les sis del matí i els més petits ja esmorzen per anar a l'escola. I com que és dilluns, les primeres paraules les entonaran drets, mirant a l'infinit: "No tinguis por, aquesta bandera vermella onejant a l'horitzó no s'esvairà", canten plegats al pati de l'escola. Perquè la primera lliçó de cada dilluns durant tota la seva vida educativa consisteix a cantar l'himne del país i rendir tribut al fundador de Turquia, Mustafa Kemal Atatürk. Si li preguntes a qualsevol infant, ho sap tot sobre ell: vida, miracles i dates clau. I és a tot arreu: al pati de l'escola, als passadissos i a les aules. La imatge del líder sempre els observa, sigui mentre resolen problemes de matemàtiques o quan assenyalen rius i muntanyes a les lliçons de geografia.