Dos gegants mundials de l'alimentació, la suïssa Nestlé i la nord-americana Coca-Cola, han ampliat aquesta setmana a Espanya el divorci que van iniciar el 2018 en relació amb la marca de refresc Nestea. Les dues multinacionals han anunciat que el contracte que compartien per a la comercialització de la marca de te fred expirarà sense renovar-se el pròxim 31 de desembre, de manera que Nestlé retindrà la marca i Coca-Cola, la recepta.

Els boicots a marques occidentals d'aliments i begudes en països del Pròxim Orient estan afectant els ingressos de multinacionals i franquícies a qui aquests consumidors acusen de donar suport a Israel en la guerra de Gaza. Empreses com Coca-Cola, KFC, Starbucks, Mondelez o Pizza Hut estan notant la caiguda de la facturació en països com Egipte, Indonèsia, l'Aràbia Saudita o el Pakistan, segons explica aquest dilluns en un article el Financial Times. "Aquest esdeveniment no té precedents. La durada d'aquest conflicte no té precedents. La intensitat no té precedents", ha explicat Amarpal Sandhu, director executiu d'Americana Restaurants, una companyia que opera franquícies de marques com KFC, Pizza Hut i Krispy Kreme a l'Orient Mitjà i el Kazakhstan, en una trucada amb analistes aquest dijous.

Diversos canvis a les cúpules de multinacionals amb presència destacada a Catalunya. Nestlé, BNP Paribas i Coca-Cola Europacific Partners han aprovat nomenaments destacats en una setmana marcada pel canvi de conseller delegat a Fluidra i a Vodafone, així com per l'arribada de l'exministra Cristina Garmendia al capdavant de Mediaset Espanya.

“Si vas al supermercat i compres un producte, probablement contindrà una mica de goma àrabiga”, explica a l’ARA David Haddad, de l’empresa britànica Agrigum, especialitzada en el processament d'aquesta goma extreta de les acàcies, que creixen en diversos països africans. La goma aràbiga té propietats emulsionants: permet que dos ingredients que, a priori, no es podrien barrejar, puguin formar una mescla estable. Haddad, membre d’una família sudanesa d’origen sirià-libanès, es mira aquests dies el conflicte al Sudan des de dos punts de vista: l’econòmic i el personal. “Ens considerem sudanesos, tenim família i socis allà. Quan veiem els combats als carrers de Khartum, reconeixem casa nostra, els llocs on vam créixer”.

El 7 de desembre del 2005, The Coca-Cola Company va enviar una nota de premsa als periodistes. "Coca-Cola Blak prepara el seu debut mundial", anunciava el titular. Després d'anys analitzant el mercat, el gegant dels refrescs havia decidit d'aventurar-se a llançar un nou concepte de beguda. "És una mescla vigoritzant i estimulant que té un equilibri perfecte entre la sensació del gust efervescent de la Coca-Cola i el del cafè", descrivia el comunicat. Només tres setmanes més tard, el nou refresc ja havia aterrat a les lleixes dels supermercats francesos i, durant el 2006, també va arribar als Estats Units, el Canadà, la República Txeca, Eslovàquia i Lituània.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, té un problema. És coneguda la seva afició a beure Coca-cola. En bevia tanta durant l'adolescència, que ara, conscient de les recomanacions sanitàries del Servei Nacional de Salut (NHS, per les sigles en anglès), diu que es reprimeix i només en consumeix una a la setmana. Ho deia responent a les preguntes d'uns escolars el 2021, quan li van demanar què li agradava més, si la Coca-cola o la Pepsi.

Acompanyant el cafè o fent de base per a molts batuts de fruita. Barrejant-se amb te per convertir-se en un chai latte o amb alcohol per transformar-se en un còctel. Al llarg de la història, la llet ha fet tàndem amb moltes begudes i ingredients. Combinacions com el cafè amb llet o el bol de llet amb cereals han fet fortuna i ja tenen un lloc reservat als esmorzars. Ara bé, la indústria dels refrescos fa anys que cavil·la com trobar-li nous companys de vas. Un dels gegants que es va atrevir a imaginar una nova beguda làctia va ser Coca-Cola. Ho va fer el 2009, als Estats Units i amb una fórmula atrevida que mesclava el concepte de refresc amb el dels batuts de fruita. La base era de llet, però també portava gas i tenia gust de fruita. Als supermercats nord-americans hi va arribar amb el nom de Vio, en fase de proves i disponible en quatre gustos: de baia, de préssec i mango, de cítrics i de pinya. Al cap de pocs mesos, la beguda ja havia desaparegut de la majoria de lleixes de les botigues. Avui, la revista Time la situa entre les pitjors begudes que s'han inventat mai.

L'economia russa podria començar a trontollar a causa de les sancions internacionals per la seva invasió a Ucraïna i la fugida d'empreses que està patint des que va començar l'atac a Ucraïna. Aquest dimecres, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha tornat a rebaixar la nota de solvència com a emissor a llarg termini del deute sobirà de Rússia, que passa de B a C, davant d'un risc d'impagament "imminent".

El 16 d'octubre de l’any passat, Coca-Cola va emetre un comunicat que poca gent s’esperava. “A partir del 31 de desembre retirarem TAB dels Estats Units”, explicava ja a la primera línia. A Catalunya aquestes tres lletres ens diuen poca cosa, però a l’altre costat de l’Atlàntic van marcar tota una generació. TAB va ser la primera marca de refresc de tipus light que Coca-Cola va incorporar a la seva distingida família de begudes ensucrades. “El 1963, l’any que va néixer TAB, els refrescos de cola ja havien conquerit el mercat i la multinacional volia provar d’obrir noves línies de negoci”, contextualitza Carolina Luis Bassa, directora del departament d’empresa i gestió estratègica de la UPF - Barcelona School of Management.

Qui més qui menys ha sentit algun cop la frase “triomfar més que la Coca-Cola”. A banda del seu significat explícit -tenir èxit en alguna activitat-, té una lectura implícita que ens recorda que aquesta beguda marronosa i amb gas forma part de ple dret de la cultura popular. La van inventar els nord-americans a finals del segle XIX, però la seva presència és del tot universal i arreu del planeta els consumidors la senten seva. A Catalunya ja es podia comprar Coca-Cola als anys vint, però després de la Guerra Civil la distribució va quedar estroncada i no va ser fins a l’atorgament d’una nova concessió a un emprenedor català, durant la dècada dels cinquanta, que no se’n va normalitzar la venda. En aquella primera etapa d’abans de la guerra, l’home clau va ser Francesc Duffo Foix, que distribuïa la beguda a través de la firma Espumosos El Rayo, al carrer Balmes de Barcelona.

Coca-Cola European Partners (CCEP), el principal embotellador del món d’aquest refresc i controlat per la firma catalana Cobega, s'ha proposat reduir a zero les emissions de gasos d'efecte hivernacle en tota la seva cadena de valor de cara al 2040.

L’expresident de Planeta José Manuel Lara Bosch acostumava a lamentar que les empreses catalanes sovint preferien ser “cap d’arengada que cua de lluç”, és a dir, posseir una empresa petita abans que formar part d’una gran corporació encara que n’haguessin de compartir el control. Però hi ha excepcions, i la família Daurella n’és una. En l’última dècada, el grup Cobega (propietat d’aquesta família) haurà passat de ser un mer embotellador espanyol de Coca-Cola al primer accionista de Coca-Cola European Partners (CCEP), el principal embotellador del món d’aquest refresc. Aquesta expansió, a més, viu ara un nou salt endavant amb la més que probable compra d’Amatil, l’empresa que embotella i distribueix Coca-Cola a sis països, entre els quals hi ha Austràlia, Nova Zelanda i, sobretot, un gegant sovint ignorat: Indonèsia.

A principis del 2018 Coca-Cola llançava al mercat Ades, l’acrònim d’Alimento de Semillas, la seva gran aposta per aconseguir entrar en el segment de begudes vegetals, en el qual encara no tenien cap producte. Un any i mig després, però, la companyia ha decidit retirar-lo perquè no ha tingut l’acceptació esperada.

El grup de justícia ambiental Break Free From Plastic va demanar a més de 70.000 voluntaris de 51 països que recollissin residus de plàstics, i prop de la meitat d'objectes que van recollir (un 43%) eren de marques conegudes. Així, ha estat possible determinar que, segons aquesta auditoria, Coca-Cola és el principal contaminador de plàstics del món per segon any consecutiu, amb més de 12.000 productes recollits d'aquesta marca, bàsicament ampolles. El top 3 el completen Nestlé i PepsiCo, igual també que fa un any.

L'empresa de refrescos Coca-Cola ha fixat una reducció del 12% dels sucres en les seves begudes per a l'any 2020. L'empresa ha ressaltat en un comunicat que des del 2015 ja s'ha aconseguit una disminució del 6,8% en el sucre per litre. En la presentació de resultats a la planta de Martorelles (Barcelona), la firma també ha assenyalat el 2050 com l'any per arribar al 50% en vendes de productes baixos en calories o sense calories, una dada que va arribar l'any passat al 40%.

Sonia Judith omple càntirs d’aigua d’un pou a només deu metres del riu Acelhuate, el més contaminat del Salvador. “L’aigua per beure l’agafem de la font. L’aigua del pou només la utilitzem per rentar roba. Però hem de fer torns per netejar-lo perquè, quan el riu puja, s’embruta”, explica mentre assenyala el seu marit, que treu cubells de fang i aigua pudent d’un altre forat a prop del marge del riu. “La brutícia s’acumula aquí, ens arriba la merda dels que sí que tenen aigua”, es queixa el Jesús, que treballa amb l’aixada per treure el fang. S’hi acumulen plàstics, ferralla i algun animal mort ple de mosques.

Coca-Cola ha llançat el repte 'The sweetener challenge' a nivell mundial en el qual ofereix fins a un milió de dòlars (837.538 euros) als científics que descobreixin nous edulcorants, d'origen natural i segurs per a l'alimentació, que permetin endolcir begudes i aliments.

Coca-Cola ha passat a l’ofensiva contra el sucre. La companyia ha anunciat aquest dimarts una nova estratègia comercial per fer front a l’impacte que podria suposar un augment de la regulació en el sector de les begudes ensucrades, un impost que la direcció espanyola de la multinacional ha qualificat obertament de “discriminatori”.

Coca-Cola European Partners va guanyar 549 milions d'euros el 2016. És gairebé un 7% més que l'any anterior: el 2015 la companyia va obtenir un benefici de 513 milions, segons les dades que ha fet públiques avui la companyia.