Que Max Verstappen és un dels pilots amb més talent de la Fórmula 1, ho sap tothom. I que té molt de caràcter, també. A vegades les dues coses unides li han servit per aconseguir fites que semblaven impossibles. Però quan se li creuen els cables, tot va malament. És el que li ha passat al neerlandès al Circuit de Barcelona-Catalunya, on ha acabat enfadat amb el món i penalitzat per culpa del seu mal perdre després d'una maniobra anitesportiva. Ha estat desè i només ha sumat un punt. En canvi, Oscar Piastri ha guanyat la cursa i ha eixamplat encara més les distàncies al campionat.

La Fórmula 1 aterra aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya amb moltes incerteses sobre el futur de la competició a Montmeló. De moment hi ha acord fins al 2026 i s'està negociant prorrogar el contracte uns quants anys més. Ara bé, la irrupció de Madrid en el calendari suposa una pedra a la sabata perquè és molt poc freqüent que un país tingui dues proves del Mundial. Tot i així, els gestors del traçat català són optimistes i confien que les converses arribin a bon port.

Max Verstappen va guanyar el seu primer Mundial de Fórmula 1 a l'última volta de l'última cursa de la temporada. Un avançament a Lewis Hamilton li permetia iniciar el seu regnat a la F1. Era el 2021. Va ser campió els dos anys següents amb una autoritat gairebé insultant. L'any passat també anava pel mateix camí, però després de guanyar set de les primeres deu curses, el seu Red Bull va perdre potencial i Mad Max va estar deu grans premis sense pujar al graó més alt del podi. Va acabar proclamant-se campió, sí, tot i que a molt poca distància de Lando Norris (McLaren). Aquest 2025, Verstappen intentarà guanyar la cinquena corona consecutiva, malgrat que no li serà fàcil, com ho ha començat a demostrar Norris en el debut a Austràlia, amb una victòria que hauria estat més còmode de no ser per la pluja i les múltiples entrades del cotxe de seguretat.

La Fórmula 1 a Espanya no ha deixat sempre imatges de victòria. El pas del Gran Premi d'Europa d’automobilisme pel País Valencià va acabar amb un forat negre de deute i corrupció. Un record traumàtic que els governs que tenen intenció d'acollir aquesta competició esportiva en un futur no volen que es desperti: "[La Fórmula 1] Tindrà un cost zero per a l’erari públic", ha expressat aquesta setmana la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

El món i els selenites ens miren. El que passa avui a Catalunya és seguit amb sismograma i llargavistes a Malibú i a Mercuri. La fractura és la factura. Catalunya és pornogràfica, per exhibicionista, descarnada. Catalunya és topless existencial malgrat que jugui a dur rebequeta moral. Som el ganivet i el satisfyer quan ja no queda res. Per això, el globus terraqüi i la confederació extraterrestre han entès que la cosa només va d’això: Tor i Fórmula 1.

1. Felip VI ha celebrat els deu anys de la seva coronació com a rei d’Espanya. Per commemorar l’efemèride, he pensat escriure una llista de les coses útils que el rei ha fet per a la ciutadania en aquesta dècada. Hi he rumiat una bona estona. No me n’ha sortit cap. 

Els dos últims anys, Max Verstappen ha nedat en l'abundància. El pilot neerlandès tenia el millor cotxe de la Fórmula 1 i sabia esprémer al màxim el monoplaça. Però aquesta temporada han canviat les coses. Red Bull ja no és tan superior i nota com els McLaren i els Mercedes li trepitgen els talons. Un escenari que, lluny de perjudicar Verstappen, li serveix d'al·licient. A Montmeló ha necessitat la seva màgia per guanyar una cursa que, probablement, qualsevol altre pilot hauria perdut. Lando Norris, el poleman, s'ha hagut de conformar amb el segon lloc.

Mentre a la Barcelona de les baixes emissions es cremen neumàtics amb cotxes de luxe, que és igual de ridícul que fer-ho amb cotxes que no ho són, a Espanya se celebren els 10 anys de la monarquia felipina, tan contemporània i democràtica com clavar banderilles a un toro. L’avantatge per a Barcelona és que aquest alcalde no hi serà sempre, encara que sempre podrà venir algú que ho empitjori, mentre que el monarca serà vitalici, tot i que abdiqui, i sempre serà pitjor qui vingui, perquè perpetuar la monarquia és un naufragi social. Però el fum que embruta no s’acaba aquí. Els parlaments han obert les portes al feixisme i per demostrar-ho ja no són espais lliures de violència sinó avingudes acabades d’asfaltar on els presidents també cremen neumàtics i, de passada, la memòria històrica. Per això no dissimulen davant del fàstic que els fa una dona lliure. No cal ser políticament correcte perquè no es fa política, i no se sap ben bé si fan el que fan perquè no reconeixen els fets tal com van passar o perquè volen repetir la història a la seva manera contemporània, com la monarquia. O totes dues coses. I el fàstic. Queda clar, però, que posar feixistes als parlaments per debatre opinions (en lloc del que s’espera del feixisme, que és la imposició d’una sola idea) és com posar un torero de conseller de cultura, que acaba matant la cultura pensant-se que és un toro. Normal. Les contradiccions ens han perseguit tota la vida i, ¿qui som nosaltres per criticar-les, quan la consciència ecològica ens porta a anar a comprar amb bosses de tela als supermercats de Singapur, on hem anat a passar les vacances perquè a Barcelona no s’hi pot estar per culpa del turisme? A vegades som injustes amb les institucions, que només fan que seguir el model humà de contradir-se. Perquè les institucions també són persones.

Bernie Ecclestone estava enamorat de Barcelona. De la ciutat i del seu potencial. Un dia, passejant per les Rambles amb Xavier Trias, va parar-se davant l'entrada principal de la Boqueria i va tenir una idea revolucionària. "Hem de dur aquest mercat al Circuit!", va dir. Era a principis del 2015. Però el que visionava l'antic patró de la Fórmula 1 no es va poder materialitzar mai. Uns mesos després, Ada Colau prendria el relleu de Trias a l'alcaldia i els plans ambiciosos que tenia la F1 van quedar en una simple proposta. Després de gairebé una dècada, molts cops de volant i nombroses traves, la ciutat de Barcelona s'ha reconciliat amb la competició i ha obert les portes de bat a bat als monoplaces amb una exhibició al passeig de Gràcia.

A la Primera Guerra Mundial hi van participar vuit milions de cavalls. La darrera càrrega de cavalleria va ser a Itàlia el 1942 a la Segona Guerra Mundial, on es van utilitzar els cavalls en comptades ocasions. Va ser a les ciutats on va començar el declivi del cavall, primer amb els col·lectius elèctrics (tramvies, ferrocarrils...) i després amb els cotxes de combustió. La tracció animal va ser la principal forma de transport durant 5.000 anys. Només en vint anys va ser substituïda completament. Durant aquells vint anys encara va prosperar una puixant economia d'exportació de cavalls de tir des d'Europa a Amèrica, perquè la motorització va arribar al camp més tard. Fins que hi va arribar.

Si hi ha una catalana universal és la ciutat de Barcelona. Dius “Barcelona” a qualsevol lloc del món i tothom sap d’on li parles. A aquestes alçades no cal que li fem la llista de mèrits, al Cap i Casal.

Madrid acollirà el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 a partir del 2026, en un circuit semiurbà al voltant d'Ifema (la fira de Madrid), segons s'ha anunciat aquest dimarts en un acte al qual han assistit l'italià Stefano Domenicali, president i conseller delegat de la F1, i l'espanyol José Vicente de los Mozos, president d'Ifema.

Qui no recorda mai un instant en concret de la seva infància, un moment en què va ser feliç? Sovint, aquests records s'associen a una figura en concret. Si recorrem la història de l'esport, podem viatjar des del Brasil del 70 a l'Argentina de Maradona, els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i moltes altres efemèrides que han quedat gravades a foc al llarg de la història. Cadascú recordarà alguna cosa en particular. Si parlem dels esports de motor, més en concret de la Fórmula 1, la febre per les curses va reaparèixer a l'Estat als anys 90, primer amb la inauguració del Circuit de Catalunya a Montmeló, després amb els debuts de Marc Gené i Pedro de la Rosa, i finalment amb l'època daurada de Fernando Alonso. L'any 2006, l'asturià guanyava l'últim mundial que atresora al seu palmarès. "En aquella època reuníem fins a 4 milions d'espectadors a Antena 3 veient les carreres", recorda Cristóbal Rosaleny, actual comentarista de la F1 a DAZN. Després d'aquella etapa, i sense cap pilot que creés afició, l'esport de les quatre rodes va anar perdent seguidors. Aquest any, però, tot ha canviat.

Els semàfors es tornaran a apagar aquest cap de setmana, per fi. Després d'un hivern massa llarg, torna la Fórmula 1, el Gran Circ. Els protagonistes són gairebé els mateixos, però els seus rols potser ens sorprenen. A priori, la supremacia de Red Bull continuarà, mentre Ferrari i Mercedes intentaran discutir-li algun Gran Premi. És l'any de les joves promeses: pilots com Oscar Piastri –pel qual s'han barallat diverses escuderies– debutaran i començaran a marcar el camí del futur de la Fórmula 1. Però hi ha un nom propi que està il·lusionant per sobre dels altres aficionats d'arreu del món: Fernando Alonso.

Les W Series abaixen el teló abans del que estava previst. L'organització de la coneguda com a Fórmula 1 femenina ha emès un comunicat on diu que "a causa de les recents circumstàncies imprevistes alienes a les W Series" no ha rebut "els fons contractats que es devien". Per això la competició queda suspensa. Les tres últimes curses queden anul·lades i les pilots hauran d'esperar per veure com es resol la situació de cara a la temporada que ve. Jamie Chadwick, que ja havia guanyat els dos Mundials anteriors de les W Series, anava líder destacada de la tercera edició, amb 50 punts d'avantatge sobre la neerlandesa Beitke Visser, que ha acabat subcampiona.

Marx Verstappen s'ha proclamat matemàticament campió del món de Fórmula 1. La fita ha estat marcada pel suspens fins al darrer moment, ja que depenia del seu triomf al GP del Japó, cosa que ha aconseguit, i del resultat de Charles Leclerc a la cursa. El monegasc de Ferrari ha acabat segon, per davant de Checo Pérez, però els comissaris l'han fet acabar tercer al considerar que s'ha beneficiat d'una sortida de pista per arribar abans a la línia de meta quan estava sent perseguit pel mexicà. Leclerc ha sigut sancionat amb cinc segons en una prova que ha estat marcada per la pluja, i Verstappen ha sabut que era campió al podi.

El dia del Gran Premi de la Gran Bretanya ha estat a punt de ser negre per al món del motor. Dos pilots podrien haver perdut la vida aquest diumenge després de dos accidents esgarrifosos: Guanyu Zhou, pilot d'Alfa Romeo, i el jove pilot de F2 Roy Nissany.

Ara fa una setmana el conseller de Presidència, Interior i Justícia de la Comunitat de Madrid, Enrique López, va enviar una carta a Stefano Domenicali, CEO de la Fórmula 1, on exposava la seva voluntat de “poder organitzar un GP de Fórmula 1”, insistia en les potencialitats de Madrid com a hub de negocis i turisme, i anunciava que la seva institució mostrava el “més gran interès en portar la Fórmula 1 a Madrid”.

En moltes ocasions pensem només en la meta a assolir: alçar el trofeu, travessar la línia de meta abans que ningú o ser el primer a veure la bandera de quadres. L'objectiu marca el camí, és cert, però viure el procés fins a aconseguir allò que es vol també forma part del trajecte. En el món del motor moltes coses estan canviant. La seguretat ha passat a un primer pla, mentre els cotxes cada cop són més ràpids i les dones comencen a fer-se un lloc dins d'aquest ecosistema. El canvi és complicat, ja que l'automobilisme probablement és l'últim reducte on el masclisme encara és massa present. Les W Series, però, tenen com a propòsit canviar això.

La nova era de la Fórmula 1 ja ha començat i ha engegat motors a Barcelona. El Circuit de Catalunya ha sigut l'escenari aquest dimecres de l'estrena dels nous monoplaces dels deu equips del Mundial. El so ensordidor dels motors ha omplert el traçat de Montmeló amb les graderies buides (els tests han sigut privats i no s'han retransmès per televisió) i els pilots han tornat a cordar-se la granota i han ocupat el seu seient per a la primera jornada dels tests de pretemporada. Amb el tret de sortida de la temporada de Fórmula 1 han arribat les explicacions i els retrets per part de Lewis Hamilton. Els comissaris han estat sota el focus de la crítica del pilot britànic: "Necessitem que siguin imparcials".