El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la concessió, a títol pòstum, de la Gran Creu de la Reial ordre de Carles III a l'expresident del Govern balear Francesc Antich, mort a principis d'enguany.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha anat carregat de normes en matèria laboral i de la Seguretat Social. El govern espanyol no només ha donat llum verda a l'augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros bruts al mes aquest 2022, sinó que també ha habilitat la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes per després fer el salt als expedients vinculats a la reforma laboral, el pla MeCuida fins al juny i, finalment, ha aprovat en segona lectura l'avantprojecte de llei que regula el fons públic per als plans de pensions col·lectius. Una norma que ara fa el salt al Congrés dels Diputats per tal de ser negociada amb els partits polítics.

A finals del 2021, l'evolució del virus, els preus de l'energia i els colls d'ampolla van obligar a prorrogar moltes de les mesures econòmiques del govern espanyol per fer front a la crisi derivada del covid-19. Moltes de les normes decauen aquest mes de febrer i, malgrat que l'economia es refà, l'executiu encara no vol desprendre-se'n. El consell de ministres d'aquest dimarts aprovarà la pròrroga d'alguns estímuls com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes –a l'espera de desplegar els expedients de la reforma laboral–, també les prestacions per als treballadors autònoms fins al mes de juny, i prorrogarà fins al setembre la suspensió dels desnonaments, que queia el 28 de febrer.

El consell de ministres d'aquest dimecres ha donat llum verda a noves ajudes per afrontar els lloguers dels habitatges. El decret aprovat, de caràcter tècnic, s'incorporarà dins la llei estatal d'habitatge i inclou, per començar, una ampliació de les ajudes al lloguer vinculades al pla estatal d'habitatge fins al 31 de desembre del 2022, ja que caducava aquest 2021. En aquest sentit, i pel que fa a la població jove, el govern espanyol també ha ampliat fins al 2022 l'accés d'ajudes al lloguer a tots aquells que viuen en municipis de menys de 5.000 habitants.

“No ens hem oblidat de les despeses que representen l’habitatge i els subministraments bàsics”, va dir el vicepresident segon i ministre de Drets Socials, Pablo Iglesias, just després del consell de ministres. Acte seguit, comunicava la pròrroga fins a finals de setembre de les mesures que componen l’anomenat escut social perquè, si bé és cert que a nivell sanitari la pandèmia ja no està en el punt àlgid, el seu impacte econòmic i social manté milers de famílies en situació de vulnerabilitat. El govern de Sánchez, doncs, segueix la mateixa fórmula que amb els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que també va allargar fins al 30 de setembre.

El feminisme s'ha convertit gairebé en l'única barrera capaç d'aturar el tsunami de la ultradreta. A tot arreu, les polítiques populistes de dretes –de Trump a Orbán, de Bolsonaro a Abascal– tenen les dones emancipades i feministes al capdamunt de la llista dels enemics a combatre. I encara que estan fent forat, perquè apel·len als instints de supervivència d'una societat tradicional i patriarcal que és encara majoritària sociològicament, la mobilització de les dones és potser la principal oportunitat de continuar avançant cap a una societat més igualitària, sostenible i justa.

Perseguits per una munió de càmeres, Pedro Sánchez i alguns dels seus col·laboradors més estrets passejaven aquest divendres amb pas decidit pel passeig d’Isabel II de Barcelona, que lluïa esplendorós i especialment encalmat en un matí assolellat de desembre. Sortien a peu de l’hotel on es van allotjar cap a la Llotja de Mar, on van celebrar un consell de ministres inèdit. La imatge, cuidada al mil·límetre pels assessors de comunicació, i emesa en directe per totes les televisions generalistes espanyoles, transmetia sensació de normalitat absoluta. Era gairebé bucòlica. A tot just 200 metres, darrere dues línies de tanques custodiades per desenes de policies nacionals, guàrdies civils, mossos d’esquadra i guàrdies urbans, milers de persones clamaven contra la presència de l’executiu en un consell de ministres que va ser interpretat per una part de l’independentisme català com una provocació i que va desencadenar una jornada de mobilitzacions que els ocells de mal averany auguraven incendiàries i que es van quedar en intenses.

L’expectació per la visita de Pedro Sánchez i els seus ministres era doble: d’una banda, la incògnita de si el govern espanyol tenia un as a la màniga en forma d’inversions per a Catalunya; de l’altra, quina capacitat tenia l’independentisme per bloquejar el carrer i, fins i tot, evitar la reunió de l’executiu socialista. Al final, la realitat va desmentir les previsions exagerades i la violència generalitzada que havia predit -querella preventiva inclosa- Ciutadans: Sánchez va deixar divendres Barcelona amb gestos i voluntat de diàleg, i va trobar-se la resposta de milers de manifestants -tallant carreteres o als carrers- que, tot i algunes càrregues i escenes de tensió, va ser majoritàriament pacífica.

Quim Torra i Pedro Sánchez donen una nova oportunitat al diàleg. Malgrat les “diferències notables” que tots dos van admetre tenir, i que semblen difícilment irreconciliables, els dos presidents van aprofitar la reunió que van mantenir ahir a Barcelona per comprometre’s per escrit a seguir treballant per buscar una sortida pel “conflicte sobre el futur de Catalunya”. Segons el breu comunicat subscrit pels dos executius -i que ja feia un parell de dies que es treballava-, aquesta sortida ha de comptar amb un “ampli suport en la societat catalana” i s’ha d’instal·lar dins del “marc de la seguretat jurídica”. En definitiva, la trobada del Palau de Pedralbes no va aportar grans novetats, però va servir per reprendre la relació entre governs -enrarida els últims mesos- i rebaixar la tensió sobre la celebració avui a Barcelona del consell de ministres, contra el qual hi haurà nombroses protestes que amenacen amb col·lapsar la ciutat.

Catalunya afronta aquest divendres una altra jornada de mobilitzacions que part dels seus promotors volen que s’equipari a la del 3-0, quan la repressió policial del referèndum va fer aturar el país. En un context totalment diferent, amb l’independentisme curant-se les ferides i més centrat en la lluita antirepressiva, la incògnita rau en saber quin serà l’abast de les protestes. Amb la voluntat de revitalitzar la lluita al carrer a l’espera de l’inici del judici als presos polítics, punt d’inflexió del Procés, la protesta contra la celebració del consell de ministres a Barcelona -el primer en més de 40 anys- s’estendrà arreu del país amb accions descentralitzades que consistiran sobretot en talls de carretera a les principals vies.

“Una broma de mal gust”. Així de contundent va ser el conseller de Treball, Afers socials i Famílies, Chakir El Homrani, a l‘hora de definir el repartiment dels 40 milions d’euros de l’Estat per atendre els menors estrangers no acompanyats, els MENA. Més de la meitat d’aquests diners, 25,5 milions d’euros, seran per a Andalusia, la porta d’entrada de la majoria d’aquests nois. Catalunya rebrà dos milions, igual que el País Basc i el País Valencià, malgrat que aquests territoris són, segons el conseller, els que fan una acollida de llarga estada. Dos milions més es reservaran per a emergències, i la resta es repartiran en diferents quanties entre les altres comunitats, Ceuta i Melilla.

"Els projectes de ruptura acaben generant processos d'aquesta naturalesa, sempre passa així". És la conclusió de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, sobre el trencament a CiU, responsabilitzant-ne implícitament el president de la Generalitat, Artur Mas. En canvi, la número 2 del govern espanyol s'ha limitat a dir que "respecta" la decisió d'Unió d'abandonar el Govern.

El govern espanyol ha aprovat aquest dijous la vuitena edició del pla Pive amb l'objectiu d'intensificar la renovació del parc automobilístic de l'Estat espanyol i reduir l'edat mitjana de la flota. El nou pla té un pressupost de 225 milions d'euros fins a finals d'any i entre les novetats hi ha la reducció en 500 euros per a la compra d'un cotxe. De manera que aquest ajut passarà de 2.000 a 1.500 euros.

El govern espanyol avisa el president de la Generalitat, Artur Mas, que quan el Tribunal Constitucional accepti a tràmit els seus recursos contra la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N ja no podrà fer més passos per preparar la votació. Això serà així perquè l'executiu de Mariano Rajoy demanarà explícitament que hi hagi una anul·lació immediata de la normativa i de tots els actes que se'n deriven. Aquesta és una facultat recollida a la llei quan el govern central impugna lleis autonòmiques.