Ni al Congrés dels Diputats ni a Palma: Vox no participarà en els actes institucionals previstos per a aquest dimecres, Dia de la Constitució. El motiu? La formació d'extrema dreta es nega a participar en els actes commemoratius de la carta magna perquè els convoca el govern espanyol de Pedro Sánchez. Vox considera que tant el PSOE com la majoria plurinacional del Congrés han "trepitjat la Constitució, s'han burlat de l'estat de dret a Espanya i han atacat la divisió de poders", i ara "pretenen commemorar-la". L'únic moment en què el líder del partit a Madrid, Santiago Abascal, es deixarà veure en un acte institucional serà a l'hissat de bandera que tindrà lloc al Senat.

Malgrat el sol que ha banyat l'acte del 43è aniversari de la Constitució aquest dilluns al matí al Congrés de Diputats, el fred ha sigut el veritable protagonista d'un acte que un cop més s'ha fet a l'aire lliure per la pandèmia. Unes baixes temperatures que s'han deixat veure en la vestimenta dels presents però que també han servit per refredar qualsevol opció d'encarar amb èxit una reforma constitucional. La jornada no ha fet sinó certificar que les posicions entre PSOE i PP segueixen petrificades als antípodes –també pel que fa a la renovació del Consell General del Poder Judicial– i que ni tan sols els socis del govern de coalició tenen un posicionament comú pel que fa a modificar la carta magna.

Unes 300 persones convocades per l'exlíder de la Resistencia Balear, Víctor Sanchez, s'han manifestat a les portes del palau de l'Almudaina, on s'ha fet l'acte central del Dia de la Constitució a escala autonòmica. L'esdeveniment commemoratiu l'encapçalaven la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo, i la presidenta del Govern, Francina Armengol. Entre altres convidats i autoritats, el nombre d'assistents ha fregat els 200 i tots –inclosos els mitjans de comunicació– han estat esbroncats a la sortida.

El nacionalisme espanyol ha acabat reduint la Constitució del 1978 a una idea gairebé única, convertint-la en baluard de la unitat de la pàtria i usant-la com a escut contra l’independentisme català i basc. Els autoproclamats constitucionalistes, lluny del pacte plural de la Transició del qual va néixer la carta magna –que va ser redactada amb la participació dels nacionalismes perifèrics i l’esquerra comunista–, ara bàsicament es reconeixen per la seva negació de la realitat plurinacional de l’Estat. Aquesta visió té un braç judicial, especialment decisiu en l’alta magistratura i, esclar, al mateix Tribunal Constitucional; i un braç polític, amb els tres partits de la dreta (PP, Vox i Cs) com a ariets, i una part no gens menyspreable de la vella guàrdia del PSOE. I després, per falcar-ho, hi ha la monarquia, pilar institucional de la vella idea unitarista ara parapetada en la Constitució.

La tercera reunió PSOE-ERC, que se celebrarà dimarts vinent, tindrà lloc a Barcelona. Així ho han confirmat fonts dels dos partits aquest divendres, poques hores després que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias fessin una nova aparició pública amb motiu de l'acte institucional del 41è aniversari de l'aprovació de la Constitució. En les tradicionals converses informals amb periodistes d'aquesta cerimònia, fonts de la Moncloa han assegurat que aquesta legislatura ha de servir per "canalitzar el conflicte català", per bé que han advertit que no és una qüestió que es pugui resoldre a curt termini. Els membres de l'executiu en funcions no s'han volgut mullar sobre si la reunió de dimarts serà la definitiva i fonts socialistes han volgut treure ferro al fet que se celebri a la capital catalana.