Una cosa que no ha superat Catalunya és l’acne. L’estat espanyol continua mirant-nos a la cara de grans d’un adolescent estranger entrompat a punt de fer balcòning un 6 d’octubre de 1934 etern. Mentre es tira va repetint la proclama: l'Estat Català de la República Federal Espanyola... Ningú l’entén. Som la fusió al buit entre un cos d’acne immadur i una paradoxa que vol desmentir la llei de la gravetat. Només hi ha un problema: els cossos cauen a terra.

Darrere la causa 000175 de Procedimientos Judiciales Militares (Sumarísimos) hi ha Antoni Sedó Ana. 49 anys. De Badalona. Del Comitè de Salut Pública. Pim, pam, pum al Camp de la Bota el 2 de març de 1939. El seu germà Alfons també va ser afusellat. L’Informe del Comandante de Puesto de Badalona D. Antonio Martín Villegas al Ilmo. Señor Fiscal Instructor de la Causa General y su provincia de 1941 no és més que una recol·locació de morts, jutjats, delatats, perseguits.... Bosses humanes dins d’un congelador. Persones com els Sedó morien a Barcelona, però també a Mauthausen.

Patriotes. Nacionalistes. Frontistes. Així es presenten els membres del Front Nacional de Catalunya (FNC). Conceptes que incomoden JxCat, ERC i la CUP, que s'han mostrat partidaris públicament de bloquejar qualsevol relació amb una ideologia que consideren d'extrema dreta. El partit que va usurpar les sigles de la històrica formació creada el 1940 a París per exiliats d’Estat Català defuig l’etiqueta de racista i es presenta com a identitari. "L'FNC va néixer com un moviment antifeixista, patriota i alliberador del poble català i nosaltres mantenim el mateix esperit", deia la direcció de l'FNC dissabte per mirar de desmentir el caràcter xenòfob que li atribueixen la resta de formacions independentistes. Ho feia després de la polèmica generada per la presència del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), a la cimera de partits per explorar una llista unitària de cara al 14-F on també hi havia membres del Front i de Força Catalunya.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha desgranat aquest divendres en una conferència organitzada per la Fundació Pere Tarrés els fonaments que el seu partit preveu per al futur estat català, que es basen en les idees de republicanisme i socialdemocràcia. "Tenim un mandat democràtic claríssim i l'obligació de complir-lo", ha afirmat la dirigent republicana en relació a la consulta, però tot i això ha matisat que "l'objectiu no és la independència, és construir la república més avançada d'Europa, amb les quotes més elevades de benestar". És per això que ha justificat la necessitat de començar a pensar el model d'estat que es vol construir.