A la vida del doctor Oriol Mitjà (Arenys de Munt, 1980) hi ha un abans i un després del covid. La popularitat li va arribar durant la pandèmia, quan la seva veu crítica i rigorosa va ser una de les més escoltades a Catalunya. La feina anterior d’Oriol Mitjà –lluitant contra les malalties infeccioses a Papua Nova Guinea– ja li havia valgut el reconeixement de la comunitat mèdica i nombrosos guardons, com el Català de l’Any 2016 o el premi Fundació Princesa de Girona, l’any 2013. Precisament la reina Letícia s’acaba convertint, ara ho llegireu, en una de les protagonistes d’aquesta conversa personal amb el doctor Mitjà.

Aquest cap de setmana, Albert Om conversa amb el metge especialitzat en malalties infeccioses, Oriol Mitjà.

L’infectòleg Oriol Mitjà (Arenys de Munt, 1980) publica avui El món que ens espera, un llibre sobre els reptes de futur de la salut pública i, també, un exercici d’introspecció sobre la seva vida a cavall entre Catalunya, on ha viscut els dos últims anys pel covid, i la seva cabana a Papua Nova Guinea, on intenta eradicar el pian, una malaltia tropical infecciosa.

Aquest dijous, Antoni Bassas conversa amb l'epidemiòleg Oriol Mitjà que acaba de publicar el seu últim llibre titulat 'El món que ens espera'.

[...] De la pandèmia de covid-19, potser la primera amb caràcter mundial i simultani a tota la humanitat, no n’aprendrem res ni canviarà res de forma immediata; encara ens falta perspectiva i molta anàlisi. Però sí que és una d’aquelles experiències traumàtiques que, a la llarga, fan fer un petit salt a la humanitat. En els darrers dos-cents anys, hem progressat més que mai abans: en el respecte pels drets humans, en la longevitat, en el fet que ara hi ha menys infants que moren, menys desigualtat i la violència ha disminuït. Però aquest progrés, de sobte, pateix col·lapses descivilitzadors, tragèdies que no estàvem preparats per afrontar.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocarà aquesta setmana una conferència de presidents autonòmics per abordar la situació de la pandèmia de coronavirus, en clar creixement per la variant òmicron. La reunió serà en format telemàtic en una data encara per concretar tot i que la intenció de l’Executiu és que la trobada se celebri el pròxim dimecres, just abans de les festes de Nadal, quan l’increment de contactes socials amenaça amb una nova escalada de contagis en plena sisena onada.

La Fundació́ Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses i la farmacèutica Grifols han posat en marxa un assaig clínic de fase III per avaluar l'eficàcia d'un fàrmac, la immunoglobulina C19-IG 20%, que podria utilitzar-se com a tractament contra el covid en persones que hagin sigut positives i no estiguin vacunades, persones amb immunodepressió o per a les que tinguin la vacunació contraindicada.

Dimecres arriba a les llibreries A cor obert. Relat de tot el que he viscut, el nou llibre d’Oriol Mitjà, que publica Columna. Us oferim diversos fragments de la publicació en els quals l’infectòleg repassa alguns dels moments més polèmics que han marcat l’últim any, com l’ús dels tests d’antígens i la creació del passaport covid

La Sala Apolo de Barcelona reobre portes aquest dissabte i hi deixarà entrar mig miler de persones, la meitat de l'aforament previst per un canvi d'última hora. La condició per accedir a alguna de les tres sales que es podran ocupar no serà que hagin adquirit l'entrada, com sempre, sinó que no tinguin un diagnòstic confirmat per SARS-CoV-2 en el marc de les dues setmanes prèvies a l'esdeveniment o que no formin part del que es considera situació de risc pel covid-19, com problemes circulatoris, respiratoris o contactes propers positius. Qui ha imposat el criteri ha estat la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. El motiu és validar l'ús del test d'antígens en un espai tancat i afluència massiva de públic. Els resultats d'aquest peculiar experiment seran d'utilitat per al gruix del sector cultural, molt castigat per la pandèmia, i també per a tots aquells esdeveniments que apleguin molta gent.

Dimecres, a l’APM?, Joel Díaz entrevistava Oriol Mitjà a l’aire lliure, a un metre i mig de distància, amb el micròfon lligat al pal d’una escombra i sense mascareta per autorització de l’especialista en la lluita contra el coronavirus. Díaz anunciava el seu convidat presentant-lo com a “epidemiòleg i mediàtic, dues paraules que no hauria dit mai que podien anar juntes”. Certament, la rellevància professional de Mitjà tot i la seva joventut, la claredat en les seves explicacions, l’aura èpica de combatre una malaltia com el pian a Papua Nova Guinea, la seva vanitat disfressada d’encantadora falsa modèstia i una darrera etapa caracteritzada per carregar amb contundència contra el Govern l’han convertit en un personatge televisiu que marcarà una època. Tot i que fa setmanes que va comunicar que volia apartar-se una mica del focus mediàtic, sembla que a l’epidemiòleg li resulta difícil resistir-se a la temptació d’algunes propostes i participava en el programa d’humor per excel·lència de la televisió pública.

L'especialista en malalties infeccioses Oriol Mitjà ha carregat amb duresa contra la gestió de la pandèmia que fa el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CAES), Fernando Simón, a qui ha acusat de no tenir "el currículum i la talla" per fer aquesta tasca. En una entrevista a RAC1, Mitjà ha assegurat que Simón "ha errat i no ho ha fet tan bé com ho hauria de fer". N'ha elogiat que és un bon orador i que hi dedica moltes hores, però li ha qüestionat que tingui les habilitats per gestionar la pandèmia. Mitjà, de fet, ja havia demanat la dimissió de Simón a l'inici de la crisi. Defensa que Simón no té especialitat MIR i no s'ha dedicat al camp de l'epidemiologia, sinó que és molt bo en els treballs de camp, la logística i l'anàlisi de dades descriptives.

El doctor Oriol Mitjà ha assegurat que "en els últims tres mesos, ja coneixent l'epidèmia, les administracions no s'han preparat prou per fer el seguiment dels contactes". Per a ell, això és el que ha fallat per arribar on som ara. Segons ha dit en una entrevista a El món a RAC1, "L'epidèmia no es retirarà. No hi ha prou immunitat ni de moment hi ha factors externs que l'afectin. Estem comprovant que la temperatura no ha aturat el virus".

L'infectòleg Oriol Mitjà ha dit en una entrevista a RAC1 que cal preparar-se per a la tornada del coronavirus a la tardor. "Segur que tindrem el virus a la tardor, i haurem de fer estratègies de distanciament social", ha comentat, i ha afegit: "Ara hem de parar atenció a com tornarà el virus. Hem experimentat només una petita fracció del que el virus pot fer a la nostra població".

A l'inici de la pandèmia causada pel covid-19, investigadors d'arreu del món van fixar la vista en l'ús de la hidroxicloroquina com a possible agent profilàctic o també per al tractament d'algun dels símptomes de la malaltia. Entre ells, l'investigador Oriol Mitjà, que va emprendre un estudi clínic des de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona en què van participar 2.300 voluntaris. Un cop conclosa la investigació, la revista Science, en una nota informativa, avança que en persones exposades al coronavirus el tractament amb hidroxicloroquina no aporta beneficis significatius respecte d'altres tractaments.

El metge investigador en malalties infeccioses Oriol Mitjà ha celebrat l'aixecament del veto de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a l'ús de la hidroxicloroquina dins de l'assaig clínic Solidaritat, que patrocina l'entitat i es porta a terme en trenta-cinc països de tot el món. Mitjà ha defensat que el que havien publicat les revistes científiques The Lancet i New England Journal of Medicine eren els resultats d'un estudi basats només en observació i que mostraven que el medicament, habitualment utilitzat contra la malària i el reuma, multiplicava per dos el risc de mortalitat per covid. En declaracions a Catalunya Ràdio, Mitjà ha apuntat que no es pot assegurar si això passava perquè els malalts més greus eren els que feien el tractament. "És la feblesa d'un estudi observacional", ha dit.

Fa dues setmanes ja vam parlar en aquesta columna d’Història d’un assaig, el reportatge emès per TV3 que explicava el procés de la investigació que estan duent a terme els doctors Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet amb la hidroxicloroquina. Estudien si aquest principi actiu és eficaç per frenar la transmissió del covid-19. Fins i tot vam veure com s’incloïen en la investigació àvies de residències. Aquell reportatge no aclaria si existien estudis previs sobre aquesta substància ni si tenia efectes secundaris. Tampoc facilitava els resultats de l’estudi.