Tota l'illa de Mallorca acabarà sent una gran ciutat. Ho vaig sentir per primera vegada fa una trentena d'anys, i no podria precisar de qui. Qualque portaveu del GOB? Qualque professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat? Qualque militant del PSM? Tant és, ara.

Marga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ha alertat de la possibilitat de trobar voltors joves a la mar. L'entitat ha explicat que durant els mesos de juliol, agost i setembre —coincidint amb el final de la temporada de cria del voltor negre— els exemplars joves comencen a fer els primers vols, incrementant progressivament la distància i la durada dels trajectes fins que adquireixen prou experiència per dominar la tècnica de vol.

Les dues principals entitats per a la conservació de la Mediterrània, Med Sea Alliance i Together for the Med –ambdues representen més de 70 organitzacions locals i regionals– han unit forces per demanar als líders mundials que accelerin les mesures per a la protecció, conservació i restauració de la Mediterrània.

L'Associació per la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA) ha qualificat l'augment d'altures d'un edifici racionalista del passeig de Mallorca com un "despropòsit urbanístic" que "desfigura la ciutat". Es tracta de l'edifici racionalista de la cantonada del carrer de Rubén Darío amb el passeig de Mallorca, on estava situat el Bar Niàgara, obra de l'arquitecte Francesc Casas, segons ha explicat ARCA en un comunicat.

L'Associació per la Defensa del Patrimoni de Mallorca (ARCA) ha reclamat que es preservi la façana i l'aiguavés d'un edifici del carrer del 31 de Desembre, del qual l'Ajuntament de Palma ha autoritzat la demolició. Es tracta de l'edifici que fa cantonada amb el carrer d'Antoni Marqués i és l'únic cantó en aquest encreuament de l'Eixample original de la ciutat, segons ha indicat l'entitat en un comunicat.

MÉS per Mallorca vol dur el model menorquí de sòl rústic a la resta de les Balears. Per aquest motiu, el partit ha inclòs dins les esmenes al decret del PP que ara es tramitarà com a llei al Parlament una proposta per aplicar una moratòria total, una suspensió de les autoritzacions per fer-hi qualsevol ús residencial. La proposta es fonamenta en l’esperit del Pla Territorial de Menorca, que l’any 2013 va prohibir la construcció d’habitatges en aquest tipus de sòl, que en realitat està concebut per a la producció d’aliments. “És una proposta que arrossegam des de fa temps, quan formàvem part de l’Executiu, però no vàrem aconseguir incloure-la a les normatives. Ara volem lluitar perquè el Partit Popular entengui que no podem continuar urbanitzant el camp”, explica a l’ARA Balears el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia.

Els veïns del Migjorn Gran s'han mobilitzat contra la decisió de la regidoria de Medi Ambient del municipi que vol instal·lar gandules i para-sols a la platja de Binigaus. Davant la situació, els veïns afectats han obert una petició a la plataforma Change.org sota el lema 'No volem gandulesni para-sols a Biniagaus' per aturar-ho. La petició, creada el 4 de juny, té més de 2.300 signatures, el següent objectiu són les 2.500, i continuar pujant. A l'escrit que acompanya la iniciativa, defensen que aquesta cala, ubicada a l'Àrea Natural d'Espècies d'Interès (ANEI-13 'de Binigaus a Cala Mitjana'), és una zona també declarada LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus).

Les Illes tenen el 40% de les àrees marines protegides de l’estat espanyol. De fet, gairebé totes les hectàrees de la mar Balear gaudeixen d’algun grau de protecció ambiental –concretament, hi estan 193.326 hectàrees de 200.000– però “no n’hem d’estar contents, es mereixen molt més”, adverteix el director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban. “Les Illes són l’alumne brillant d’una classe que suspèn”, afegeix. Només 52,96 km2 dels 72.552,26 que ocupa la mar Balear gaudeixen de la màxima protecció –això és que no s’hi pot realitzar cap tipus d’extracció pesquera–, segons un informe sobre Espais Marins Protegits (EMP), elaborat per la Fundació Marilles en el 2024 i al qual ha tingut accés l’ARABalears.

Veïns de Galdent, a Llucmajor, han denunciat les excursions motoritzades amb quads i buguis que es duen a terme per la zona. En un comunicat, assenyalen que aquestes rutes es fan des de fa anys al municipi "sense cap tipus de control" i que "augmenten any rere any". També han denunciat l'estat d'abandonament del camí, que asseguren que s'ha convertit en un femer on s'aboquen escombraries.

Tot i que la majoria d'experts coincideixen a aconsellar que cal fer servir protecció solar durant tot l'any per prevenir els danys causats pel sol, els rajos ultraviolats nocius són més forts a finals de primavera i principis d'estiu. Un dels dubtes que solen sorgir a l'hora de comprar una crema és determinar quin factor de protecció solar (o FPS) és suficient, incloses la seguretat i l'eficàcia, com utilitzar-la correctament i com escollir la més adequada per a tu.

La Fundació Marilles ha lamentat aquest dimarts, després del debat al Parlament d'una proposició no de llei (PNL) presentada pel PSIB en relació amb la conservació de la mar balear, la divisió política davant aquesta qüestió, i ha considerat que la mar balear "hauria d'anar més enllà de posicionaments partidistes". En un comunicat recollit per Europa Press, l'entitat s'ha pronunciat respecte d'aquesta iniciativa, que, cal recordar, demanava que el Parlament instàs el Govern a complir amb l'objectiu de tenir un 10% de la mar altament protegida (actualment només té aquesta protecció l'1,7% de les aigües interiors i el 0,07 de la mar que envolta l'Arxipèlag) a crear una mesa de feina amb tots els representants per acordar-ho, i que d'aquí a dos anys es tingui un mapa d'on podrien estar aquestes zones d'alta protecció.

Els darrers actes vandàlics patits en algunes casetes de vorera del port de Maó han revifat el debat sobre la conveniència de protegir aquestes construccions històriques vinculades estretament a la pesca, i que a l’illa, segons dades del Govern, podrien arribar a les 400. Ara, l’Executiu autonòmic, en coordinació amb el Consell de Menorca i els ajuntaments afectats, està elaborant un registre d’aquestes edificacions, una part important de les quals es troba en situació irregular, ja que o no té concessió o aquesta ja ha caducat. El director general de Costes i Litoral del Govern, Carlos Simarro, explica que la primera passa és identificar el nombre de casetes afectades i en quina situació estan, físicament i, sobretot, jurídicament. “Les que gaudeixen de concessió no tenen cap problema, però altres estan derruïdes o edificades sense permís. La prioritat és protegir-les per evitar-ne el deteriorament”, afirma.

Només cinc adolescents van protagonitzar la meitat de les sortides no autoritzades –és a dir, 119 fugues del total de 242– detectades a 20 centres de protecció de menors entre el maig del 2021 i el juny del 2022. Aquesta és la realitat que es desprèn d'un estudi pioner elaborat per Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Balear (FEIAB) i presentat aquest dimecres al centre Flassaders de Palma. Tot i que la recerca evidencia que el problema de les fugues afecta una part molt minoritària del col·lectiu de menors amb mesures de protecció, també adverteix dels riscos que aquestes sortides no autoritzades comporten, com ara l'explotació sexual infantil: un 10% dels menors que van fer fugues van presentar sospites de ser-ne víctimes.