La modificació legal impulsada pel Govern per eliminar l’obligació de passar pel Parlament a l’hora de modificar l’àmbit de protecció del Parc Natural del Trenc va encendre totes les alarmes de l’ecologisme. La resposta va arribar el passat 5 de juliol, quan 10.000 persones es varen concentrar en aquest espai emblemàtic per protestar contra el que consideren la porta d’entrada a una futura reducció de la protecció.

Hi ha llocs que són més que un espai natural, són símbols, perquè la seva conservació representa una manera d'entendre el país i el paisatge. El Trenc és un d'aquests llocs. Durant dècades, la societat s'ha mobilitzat per defensar aquest espai davant amenaces urbanístiques, especulatives i econòmiques.

Tota l'illa de Mallorca acabarà sent una gran ciutat. Ho vaig sentir per primera vegada fa una trentena d'anys, i no podria precisar de qui. Qualque portaveu del GOB? Qualque professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat? Qualque militant del PSM? Tant és, ara.

Marga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ha alertat de la possibilitat de trobar voltors joves a la mar. L'entitat ha explicat que durant els mesos de juliol, agost i setembre —coincidint amb el final de la temporada de cria del voltor negre— els exemplars joves comencen a fer els primers vols, incrementant progressivament la distància i la durada dels trajectes fins que adquireixen prou experiència per dominar la tècnica de vol.

Les dues principals entitats per a la conservació de la Mediterrània, Med Sea Alliance i Together for the Med –ambdues representen més de 70 organitzacions locals i regionals– han unit forces per demanar als líders mundials que accelerin les mesures per a la protecció, conservació i restauració de la Mediterrània.

L'Associació per la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA) ha qualificat l'augment d'altures d'un edifici racionalista del passeig de Mallorca com un "despropòsit urbanístic" que "desfigura la ciutat". Es tracta de l'edifici racionalista de la cantonada del carrer de Rubén Darío amb el passeig de Mallorca, on estava situat el Bar Niàgara, obra de l'arquitecte Francesc Casas, segons ha explicat ARCA en un comunicat.

L'Associació per la Defensa del Patrimoni de Mallorca (ARCA) ha reclamat que es preservi la façana i l'aiguavés d'un edifici del carrer del 31 de Desembre, del qual l'Ajuntament de Palma ha autoritzat la demolició. Es tracta de l'edifici que fa cantonada amb el carrer d'Antoni Marqués i és l'únic cantó en aquest encreuament de l'Eixample original de la ciutat, segons ha indicat l'entitat en un comunicat.

MÉS per Mallorca vol dur el model menorquí de sòl rústic a la resta de les Balears. Per aquest motiu, el partit ha inclòs dins les esmenes al decret del PP que ara es tramitarà com a llei al Parlament una proposta per aplicar una moratòria total, una suspensió de les autoritzacions per fer-hi qualsevol ús residencial. La proposta es fonamenta en l’esperit del Pla Territorial de Menorca, que l’any 2013 va prohibir la construcció d’habitatges en aquest tipus de sòl, que en realitat està concebut per a la producció d’aliments. “És una proposta que arrossegam des de fa temps, quan formàvem part de l’Executiu, però no vàrem aconseguir incloure-la a les normatives. Ara volem lluitar perquè el Partit Popular entengui que no podem continuar urbanitzant el camp”, explica a l’ARA Balears el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia.

Els veïns del Migjorn Gran s'han mobilitzat contra la decisió de la regidoria de Medi Ambient del municipi que vol instal·lar gandules i para-sols a la platja de Binigaus. Davant la situació, els veïns afectats han obert una petició a la plataforma Change.org sota el lema 'No volem gandulesni para-sols a Biniagaus' per aturar-ho. La petició, creada el 4 de juny, té més de 2.300 signatures, el següent objectiu són les 2.500, i continuar pujant. A l'escrit que acompanya la iniciativa, defensen que aquesta cala, ubicada a l'Àrea Natural d'Espècies d'Interès (ANEI-13 'de Binigaus a Cala Mitjana'), és una zona també declarada LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus).