Un mes i mig després del començament del curs escolar, la UIB a la fi ha donat a conèixer els models d'examen i de preguntes competencials als quals s'enfrontaran els alumnes durant les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) 2025. Es poden consultar en aquest enllaç, dins l'apartat informació de les matèries.

11, 12 i 13 de juny. Aquests dies estan marcats al calendari dels milers d’estudiants que enguany es presentaran a la PBAU (Selectivitat). Per primera vegada, les proves es faran d’acord amb els currículums educatius de la LOMLOE, de base més competencial que els sistemes anteriors –com la LOMQUE–, més teòrics. De fet, aquesta generació és la primera que ha completat el Batxillerat segons els paràmetres d’aquesta Llei. Tant els professors com els alumnes veuen amb recel els exàmens d’enguany, perquè no és fàcil ser els primers a enfrontar-s’hi. “És com si fóssim conillets d’índies i fan proves amb nosaltres a Batxillerat, quan ens jugam el futur. Esper que no posin moltes preguntes de tipus LOMLOE, perquè són entravessades”, explica Toni Moragues, que ha estudiat l’itinerari Científic”.

La Conselleria d'Educació i Universitats treballa en la creació d'una comissió d'experts amb representants de les Illes Balears i també d'altres comunitats autònomes per tenir propostes de millora dins l'àmbit curricular i adaptar la LOMLOE a les necessitats de la comunitat educativa de les Balears. "La Conselleria té el compromís d'enllestir els nous currículums amb el temps suficient per poder-los presentar a la comunitat educativa per tal que es puguin aplicar al curs 2025/2026", diu en un comunicat.

Als centres educatius de les Balears, en horari lectiu, no es fa cap activitat que sigui extracurricular. Així ho han confirmat tots els professionals consultats per l’ARA Balears. Per tant, l’autorització d’aquests continguts per part dels pares, i la seva voluntarietat, recollida a l’acord de governabilitat entre el PP i Vox, a la pràctica, no tindran cap efecte.

El sindicat educatiu ANPE ha demanat aquest dijous un "pla urgent" per reduir la burocràcia i la sobrecàrrega laboral. Així s'ha expressat el sindicat després de presentar els resultats obtinguts a l'enquesta que va fer la setmana passada a docents de centres públics. Arran dels resultats, des d'ANPE apunten que gran part d'aquests professionals dediquen "un temps desmesurat a tasques burocràtiques, tant durant com fora del seu horari laboral". El sindicat ha explicat que l'any passat el servei del Defensor del Professor que ofereix l'organització ja va alertar de l'increment de casos relacionats amb aquesta casuística i de l'estat d'ansietat que el professorat sofria des de l'aplicació anticipada de la LOMLOE.

Una de les primeres decisions del nou equip de la Conselleria d'Educació capitanejat per Antoni Vera ha estat la de retornar les notes numèriques als informes escolars, que havien desaparegut amb l'aplicació inicial de la LOMLOE a les Balears. La decisió es va prendre amb l'objectiu de facilitar la comprensió dels resultats per part de les famílies i simplificar les qualificacions, va defensar en aquell moment el Govern. Ara bé, la promesa de reduir la tasca que havien de fer els docents per avaluar els diferents criteris LOMLOE no s'ha complit, asseguren els professionals consultats. La tasca, també la burocràtica, continua sent la mateixa: "Si ho vols fer ben fet, has d'avaluar per criteris igual i després has de calcular la nota i posar-ho tot al GestIB", assegura la directora de l'IES Portocristo, Xisca Bonet. "Han llevat el semàfor de colors, que ja anaven bé a les famílies per saber d'un cop d'ull com anava el seu fill", afegeix.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha remès una carta a la nova ministra d'Educació del govern estatal, María del Pilar Alegría, per donar-li l'enhorabona pel seu recent nomenament i també per fer-li arribar unes quantes peticions. Així, Vera insta la ministra Alegría a una "renegociació de la LOMLOE per reformar els punts més conflictius" de la llei i demana que, en el futur, "es tingui en compte la comunitat educativa".

El BOIB ha publicat les instruccions definitives d'avaluació per al curs 2023-2024 de Primària, ESO i Batxillerat. La Conselleria d'Educació i Universitats va decidir fer-hi canvis amb vista al curs 2023-2024, "amb respecte en tot moment a la normativa LOMLOE", va explicar.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha fet canvis en el sistema d'avaluació del curs 2023-2024, "amb respecte en tot moment a la normativa LOMLOE", explica. A les noves resolucions d'avaluació, que avui s'han presentat a la Mesa Sectorial d'Educació i a la Mesa de la Concertada, i incorporen esmenes dels sindicats, s'an fixat tres objectius. El primer, "assegurar una informació mínima i clara del procés d'avaluació als pares, mares i alumnes". En aquest sentit, a Primària les famílies rebran dues avaluacions de seguiment, la primera i la segona, i una final, la tercera, en què les avaluacions seran qualitatives (insuficient, suficient, bé, notable, excel·lent). A ESO, seran qualitatives i quantitatives (amb xifra numèrica) i únicament quantitatives a Batxillerat.

L'anunci del Govern que a partir d'aquest curs es retornarà a les notes numèriques, una demanda per part d'alguns docents i famílies, ja té la seva traducció escrita. L'ARA Balears ha tingut accés als esborranys dels criteris d'avaluació de Primària, ESO i Batxillerat per al curs 2023-2024. En els documents adjunts, que són la proposta de la Conselleria d'Educació i estan pendents de les aportacions de millores per part de la Mesa Sectorial, la principal novetat és que els alumnes i les famílies rebran una valoració en format numèric, a escala orientativa, durant les avaluacions del curs. En el cas de l'acta d'avaluació final, i per complir amb la LOMLOE, a partir de la nota numèrica es traurà una qualificació qualitativa, que és la que es reflectirà a l'expedient: insuficient, suficient, bé, notable o excel·lent. Als diferents informes d'avaluació (primera, segona i tercera/final) els centres indicaran la nota qualitativa, i al costat posaran la nota numèrica per aportar més informació a les famílies. Únicament en el cas de Batxillerat, en totes les avaluacions, així com en l'expedient i acta, s'introduirà una qualificació en format de xifra (de l'1 al 10).

L'anunci del Govern que a partir del curs vinent l'avaluació dels alumnes es tornarà a fer a partir de criteris numèrics, deixant enrerre el sistema LOMLOE, ha provocat una reacció immediata dels sindicats i representants del col·lectiu docent. Aleix Font, de la UOB, afirma que no els sembla malament, la mesura, però "el més important és que s'elimini la directriu que obligava a arrodonir les notes a partir de 0,51 a l'alça". "L'arrodoniment és la forma que té el professor de jugar i valorar l'esforç dels alumnes". Un altre element que considera és que "s'ha de reconèixer l'autoritat dels departaments didàctics per modular els criteris d'avaluació, perquè n'hi ha alguns que són de ciència-ficció. Tot plegat es tradueix en un sistema poc objectiu i en què l'aprovat és molt assequible", exposa Font.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha anunciat que el Consell de Govern ha aprovat l'esborrany de la resolució que permetrà que a les Illes Balears es deixin d'aplicar els criteris d'avaluació fixats per la LOMLOE i es torni a les notes numèriques a partir del pròxim curs. Aquest era un dels compromisos fixats al pacte de Govern entre el PP i Vox. Ambdós partits s'havien proposat retornar a les notes numèriques, "d'acord amb el criteri pedagògic i professional dels docents".

La suspensió de l’aplicació de la LOMLOE és un dels punts que conté l’acord de govern entre el PP i Vox. Aquesta mesura té cert suport entre els docents consultats, encara que amb matisos. “És una llei adequada, pel que fa als valors que promou, però l’han aplicada amb calçador, a correcuita i sense saber com, amb criteris d’avaluació incomprensibles”, explica el director del CEIP Es Puig de Sóller, Joan Montaner. El mestre del CEIP Verge de Lluc Iñaki Aicart és clar. “No ploraré perquè aturin la LOMLOE, perquè s’ha aplicat amb nocturnitat i traïdoria i els docents hem col·lapsat. No hem pogut més”, diu. 

A la reunió del claustre els ha arribat un document. És sobre la Lomloe, aquesta nova llei educativa, que pretén que els professors, quan facin això tan fatxa que és ensenyar, relacionin el contingut, d’alguna manera, amb l’adquisició de competències en diferents àmbits; la referida a la "ciutadania" o la “personal, social, i d’aprendre a aprendre”, per exemple.

El conseller d'Educació, Martí March, ha reconegut "problemes" en l'aplicació dels criteris d'avaluació de la LOMLOE. "On hem tingut més dificultats és a Secundària, ja que en aquesta etapa els canvis són més difícils de dur a terme", ha manifestat el conseller en una entrevista a IB3 Notícies. En aquest sentit, ha assegurat que entén el malestar que hi ha dins els sectors educatius per l'aplicació de la nova llei: "Ens hauria agradat que la seva implantació es fes d'una manera més pausada i tranquil·la", ha exposat.

El 2022 ha estat l’any de posada en marxa de la LOMLOE i el 2023 serà el torn de la universitat. La Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) ha estat aprovada al desembre al Congrés i ara només queda que sigui ratificada al Senat per començar a aplicar-se l’any entrant. La llei vol posar fi a una època d’infrafinançament de les universitats públiques que arrosseguen des de l’anterior crisi financera i eleva la inversió pública dedicada al món universitari: preveu arribar a l’1% del PIB l’any 2030. 

“Relacionar-se i entendre’s amb la resta de participants durant el desenvolupament de diverses pràctiques motrius amb autonomia i fent ús efectiu d’habilitats socials de diàleg en la resolució de conflictes i respecte davant la diversitat, ja sigui de gènere, afectiva i sexual, d’origen nacional, cultural, socioeconòmica o de competència motriu, i posicionant-se activament enfront dels estereotips, les actuacions discriminatòries i qualsevol tipus de violència, fent respectar el propi cos i el dels altres”. Aquest és un dels ítems d’Educació Física (el 3.3) que les famílies d’alumnes de primer o tercer d’ESO, cursos als quals s’aplica la LOMLOE, es poden trobar a l’informe d’avaluació dels seus fills que s’ha lliurat aquest desembre, i que té més de 15 pàgines i 150 ítems –no tots s’han avaluat ara. En el cas de Geografia i Història, el criteri 9.1 diu que els estudiants han d’“interpretar i explicar de manera argumentada la connexió d’Espanya amb els grans processos històrics de l’època contemporània, valorant el que han suposat per a l’evolució i assenyalant les aportacions dels seus habitants al llarg de la història, així com les aportacions de l’Estat, les seves institucions i les Illes Balears a la cultura europea i mundial”.