No va ser cap ciberatac. Els ciutadans tenim tan assumida la fragilitat de les infraestructures tecnològiques que ens atenen, que quan la matinada de dijous a divendres hem sabut que una incidència informàtica greu havia tombat serveis com els aeroports d’Aena, el telèfon 061 d’atenció sanitària i hospitals com el de Terrassa, molta gent ha pensat immediatament en l’enèsima intrusió dels ciberdelinqüents i s’han posat a esperar notícies sobre filtracions o segrestos de dades i exigències de pagament de rescat. Sobretot perquè en les primeres hores ni les autoritats ni les entitats afectades han donat cap detall sobre l’avaria.

Respecte a l’aeroport, malgrat tot, hem avançat molt els darrers tres anys. Quan a principis del 2021 Aena va presentar la proposta del Dora, els estaments catalans no estaven preparats per opinar. Però la societat civil catalana, fidel a la seva història, ha fet els deures i ara ja té criteri propi sobre les necessitats que ha de satisfer el nou pla de l'aeroport.

El futur de l’aeroport de Barcelona està, avui, en una cruïlla prou complexa. No penso que es resolgui ara, amb les posicions temoroses dels candidats a l’alcaldia, i probablement s’haurà d’esperar també a un nou Parlament. L’actual ja s’ha pronunciat de manera poc ortodoxa, sense validar un projecte, sense analitzar la proposta i amb una confluència de mirades curtes sobre el futur del país. És el que, de moment, tenim.

Aquests dies de tant trepitjar gebre em sembla sentir una trencadissa de vidre sota els peus. I mentre l'extrema rigidesa provoca incomptables desmembraments, m'encaboria la capacitat de resistència dels ecosistemes (de terra baixa) del meu voltant. No sé si recordo haver vist tantes glaçades seguides d'aquesta densitat, d’aquesta profunditat. Diries que la gelabror s'entén fins a l’arrel. 

Perquè un projecte tècnic tingui èxit, es requereix superar un mínim de seguretat tècnica. Un pont ha de tenir un coeficient de seguretat suficient, ràtio entre els esforços que ha d’aguantar i aquells amb els quals col·lapsaria. Un projecte tècnic necessita també ser econòmicament viable, és a dir, que el retorn de la inversió suposi una rendibilitat assegurada. Hi ha projectes públics en què la seva rendibilitat econòmica no és rellevant, només ho és la seva utilitat pública.

¿Es pot compensar mediambientalment el trasllat de la Ricarda a un altre lloc i, per tant, l’allargament de l’actual pista mar fins a 3500 m? El debat sobre l’aeroport es basteix sobre la inviabilitat de fer-ho.

En les darreres setmanes s’ha tornat a parlar, i molt, de l’aeroport del Prat; del seu present i del seu futur. Han vist la llum enfocaments nous sobre idees no tan noves: la construcció d’una nova pista sobre el mar. El debat que s’ha generat té una virtut: posa sobre la taula un tema central de ciutat i de país, i ens convida a pensar a llarg termini sobre el tipus de país que imaginem i que desitgem.

De Josep Canudes (Barcelona, 1894 - Friburg, Suïssa, 1975) a L’Opinió(6-VI-1931). Fa 90 anys ja era polèmic l’aeroport de Barcelona. Canudes, periodista esportiu, va obtenir el 1917 el primer títol de pilot a Catalunya. Cap dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat, durant la guerra va ser pilot d’enllaç al front d’Aragó i director de l’Escola d’Aviació Militar.

Amb Germà Bel i Pedro Nueno vaig tenir l’honor de participar, l’any 2007, en l’acte de l’Iese on la societat civil i econòmica de Barcelona va reclamar la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Aquella batalla es va perdre. Un concurs convocat pel govern Zapatero que hauria representat un avenç important va ser cancel·lat pel govern de Rajoy, l’any 2011, en una de les seves primeres decisions. Malauradament a partir de llavors la perspectiva s’ha allunyat.

L'aerolínia Norwegian Air Shuttle ha sol·licitat el concurs de creditors (també conegut com a suspensió de pagaments) a Noruega amb l'objectiu que la justícia del país nòrdic li concedeixi la protecció especial que atorga la legislació i, així, poder fer front a la reestructuració necessària per resoldre els seus problemes financers.

El Lucca està nerviós. D'aquí pocs minuts veurà el seu pare després de quatre mesos de distància obligada. Ha tingut la idea de venir a l'aeroport de Barcelona a rebre'l i ha convençut el seu padrastre perquè l'acompanyés. El pare viu a Londres i demà mateix s'endurà el seu fill de tornada per passar-hi un mes plegats. El Lucca segurament tindrà temps de veure també el seu avi, que torna de Rio de Janeiro poques hores després. Amb la reobertura de les fronteres, fins a 39 vols aterren aquest diumenge al Prat –25 provenen de l'estranger– i se n'enlairen 45, 25 dels quals van a altres països de l'espai Schengen. Quantes emocions provocades per l'aixecament de l'estat d'alarma!

Aena vol que els avions comencin a volar i que ho facin com abans millor. Maurici Lucena ha explicat aquest dijous que la forma d'aconseguir-ho és un pla d'incentius per a les aerolínies: rebaixarà les taxes que les companyies aèries paguen per aterrar als aeroports de la seva xarxa (que suposen un 20% del total que han d'abonar a Aena) a mesura que vagin augmentant la seva operativa.

Els aeroports Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, Gran Canaria, Adolfo Suárez Madrid-Barajas, Málaga-Costa del Sol i Palma seran a partir de demà els únics punts d'entrada a Espanya per via aèria per minimitzar la importació de casos de coronavirus. Han sigut designats pel ministeri de Transport i Mobilitat en una ordre ministerial publicada al BOE aquest divendres que també limita l'entrada marítima als ports de Barcelona, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria, Màlaga, Palma, Tenerife, València i Vigo. Són, segons el Reglament Sanitari Internacional, "punts d'entrada amb capacitat d'atenció d'emergències de salut pública d'importància internacional", i el ministeri es compromet a fer-hi els controls corresponents. Aquesta mesura entrarà en vigor a partir de demà i s'allargarà fins al 24 de maig, tot i que serà prorrogable.

Els Mossos d'Esquadra han detingut, a primera hora d'aquest matí, dues persones per haver intentat accedir amb el seu vehicle a l'interior de la terminal T1 de l'aeroport del Prat. La policia ja ha confirmat que l'incident no ha provocat ferits i els Tedax han descartat que el vehicle porti explosius. Els fets han tingut lloc cap a les 5 de la matinada, quan el cotxe ha accedit al hall de la planta 0 per un accés habilitat per a vianants, segons ha informat el conseller d'Interior, Miquel Buch.

N.F., la jove iraniana que estava detinguda des del 16 de febrer a l'aeroport del Prat, no serà finalment deportada a l'Iran. Després de la intervenció de juristes i institucions, l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior ha acceptat admetre a tràmit la seva petició d'asil i la noia ja està sent atesa per la Creu Roja. La decisió paralitza la deportació de la jove, que es temia que s'hauria fet aquest mateix diumenge. La noia s'exposava a ser empresonada a l'Iran si l'haguessin retornat per la força al seu país després d'haver demanat protecció a Espanya i d'haver explicat que havia participat a les protestes del novembre al país, que van ser durament reprimides pel règim dels aiatol·làs.

La crisi mundial del coronavirus ha aconseguit el que semblava impossible: truncar el sòlid creixement continuat de l’aeroport del Prat, principal porta d’entrada a Barcelona, després de gairebé set anys. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts del sector, l’aeroport de la capital catalana va tenir un creixement pràcticament pla al febrer després de l’esclat de l’epidèmia global.

Les opcions s'estan acabant per a N.F., l'estudiant de 26 anys que el 10 de febrer va fugir de l'Iran i des d'aleshores està detinguda a l'aeroport del Prat. La noia ha demanat protecció internacional a Espanya al·legant que el règim iranià la busca per la seva participació a les protestes del novembre, però les autoritats espanyoles no consideren prou fonamentada la seva història i li han denegat per segon cop la petició d'asil. En les pròximes hores els seus advocats demanaran que es reexamini aquesta negativa, però si l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior no canvia de postura, la noia pot ser deportada a l'Iran en les pròximes hores.

Dijous passat es van produir dues notícies que, de nou, fan centrar l’atenció en el tema aeroportuari. Una és d’aquí: al Cercle d’Economia el president d’Aena, Maurici Lucena, va presentar el projecte de desenvolupament de l’aeroport del Prat. L’altra ens ve del Regne Unit: la Court of Appeals britànica ha bloquejat el projecte de nova pista de Heathrow. La novetat és que no ho fa invocant l’impacte sobre l’entorn immediat, que fins ara havia estat la raó per a una intensa controvèrsia, sinó l’obligació del govern de complir amb el compromís britànic sobre emissions de CO 2, pres en l’Acord de París.

Barcelona, ciutat industrial i turística, ciutat de congressos i ciència, smart city tecnològica, ciutat cultural i educativa, capital catalana amb vocació internacional, no para d’atraure visitants, talent i recursos de tota mena. Aquest creixement imparable té una doble cara: genera oportunitats i progrés, però també gentrificació i desigualtats, a més de contaminació. Cal regular-lo, doncs, però sembla difícil aturar-lo o fer marxa enrere. Barcelona és una ciutat global d’èxit, i si un dia ho deixa de ser ens en lamentarem. I per respondre a aquest atractiu i mantenir-lo necessita un aeroport a la seva altura.