Verge Santa dels Dolors, vós que sou tan complidora. Llegim a l’ARA que l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, explicava a les xarxes que en un ferri des d’Eivissa a Barcelona "hi havien embarcat deu homes marroquins", sense concretar com sabia la nacionalitat dels homes, d'entre 25 i 40 anys que duien "bosses d’una entitat social", i que "tenien telèfon, quasi tots ulleres de sol, aspecte saludable, algun amb un cos de gimnàs i estaven fent-se fotos amb el signe de la victòria". El nostre home, fent entendre que eren il·legals, es preguntava "què passarà [quan arribin a Barcelona]". No pas, Badalona, que a Badalona, com sap tothom, s’hi fa neteja.

Des de l’estadi, des de casa, enmig del bosc o des de l’estranger. Sols, amb família o amics. Amb nervis o amb optimisme. Una desena d’il·lustres seguidors de l’Espanyol procedents del món de la política, l’esport, el periodisme o la publicitat expliquen a l’ARA com van viure el partit decisiu contra l’Oviedo que va certificar el sisè ascens a Primera. 

Parlem, aquests dies, de la baluerna que l’alcalde García Albiol plantarà a la ciutat de Badalona, i que representa un arbre de Nadal. Ha promès que la tindrà més llarga que la d’un altre alcalde, el de Vigo, a Galícia, que va ser el pioner en això de la mida del con nadalenc. Amb aquesta demostració lumínica, no exempta de l’horterisme que li pertoca, l’inquiet alcalde pretén incentivar el comerç. Ja ho diu la dita: “The only difference between men and boys is the price of their toys”. Que traduït vindria a ser: “L'única diferència entre els nens petits i els homes drets és el preu dels seus joguets”. Diria que l’home, per mèrits propis, s’ha guanyat el sobrenom del Gegant del Pi.

L’alcalde de la ciutat gallega de Vigo, Abel Caballero, del PSOE, va tenir la idea de fer “l’arbre de Nadal més alt de l’Estat”, i tothom el va entrevistar, perquè era molt graciós i parlava molt malament l’anglès, i podies treure’l a les notícies curioses, de fets i gent. L’home donava joc, ai quina gràcia, i la coartada era la dinamització del comerç nadalenc. I enguany, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha dit que farà un arbre més alt que el de l’altre, també per fer broma, esclar, la sana rivalitat, nena, tot això, i també sortirà a les notícies curioses, amb sort, i potser els entrevisten junts.

¿Tan diferent és la gent de Badalona de la de Santa Coloma de Gramenet que el 55,7 per cent dels primers han votat el PP d’Albiol i el 51,3 per cent dels segons el PSC de Parlon? ¿I tan diferent és la gent de Ripoll de la de Campdevànol que el 30,8 per cent dels primers han votat l’Aliança Catalana d’Orriols i el 33,6 per cent dels segons Sumem per Campdevànol de Lázaro, franquícia de Junts? No m’ho crec. Per tant, i primera observació, caldria vigilar molt a l'hora de qualificar els partits al marge dels contextos socials i dels lideratges particulars de cada municipi. En política, les coses tampoc solen ser el que semblen a primer cop d’ull, i menys si el punt de vista és aclaparadorament barceloní.

Des de diumenge passat al vespre he estat rebent missatges d’amics i coneguts que em diuen que “han pensat en mi” o que em pregunten “què coi passa a Badalona” o que em donen el condol.

Mentre al Congrés es barallen i cada polèmica tapa l’anterior, als despatxos del Tribunal Suprem es viu una batalla més soterrada però no menys transcendental entre els jutges que van portar la batuta contra els líders del Procés i l’executiu. La derogació de la sedició és tota una declaració de guerra que no s’esperaven. I ara rumien la resposta.

Aquest cop sí. Sense sorpreses d'última hora i amb unitat d'acció, l'oposició a Badalona ha posat punt final al mandat del popular Xavier García Albiol a la ciutat. Esquitxat per l'aparició als papers de Pandora, que el vinculen a una societat al paradís fiscal de Belize, els 16 vots del PSC, Guanyem, els comuns, ERC i JxCat han aprovat aquest migdia una moció de censura per fer-lo fora de l'alcaldia. En lloc seu, el ple celebrat al Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN) ha nomenat com a nou alcalde el socialista Rubén Guijarro, que encapçalarà un govern de coalició amb 12 dels 27 regidors.

Que Xavier García Albiol hagi recuperat el govern de Badalona no només suposa un aparador polític per al PP, sinó també una oportunitat laboral per a alguns dels seus afiliats. Concretament, per a set escollits. Des que el juny passat va assumir l’alcaldia de la ciutat, Albiol ha organitzat el seu equip amb el capital polític que la formació té a Badalona, però també ha mirat fora de la ciutat per completar l’organigrama. L’exdiputada del PP al Parlament Esperanza García ha estat l’última incorporació d’un total de set membres del PP que han acceptat l’oferta de l’alcalde per afegir-se a l’oasi remunerat que ha dissenyat l’alcalde popular a la seva ciutat natal. “Volia un equip que garantís un govern que funcionés. Compaginar perfils amb coneixements tècnics i polítics”, explica el mateix Albiol a l’ARA.

Quan tot semblava encaminat a un pacte entre els grups d'esquerra i JxCat per evitar que Xavier García Albiol, que va ser el representant de la força més votada ara fa un any, accedís a l'alcaldia de Badalona, el veterà polític del PP es va convertir de nou aquest dimarts en el primer regidor de la ciutat. I no només això. La fotografia de desunió, retrets mutus, sectarisme i falta de cintura política que van exhibir els grups involucrats en l'intent fallit de pacte, deixa un panorama d'allò més plàcid a Albiol, que veu com ara mateix la possibilitat que el desbanquin amb una moció de censura és molt llunyana.

Un altre cop a l'últim minut, però aquest cop amb el resultat a favor del líder del PP a Badalona. Xavier García Albiol ha estat escollit aquest dimarts alcalde de la ciutat com a conseqüència de la trencadissa entre les forces d'esquerra. Tot i els intents d'última hora, el PSC i Guanyem no han arribat a un acord sobre com repartir-se l'alcaldia de Badalona, pel que ha estat impossible que les forces progressistes arribessin a la majoria absoluta necessària per barrar el pas a Albiol. Després d'un ple molt tens, incert fins l'últim minut i amb forts retrets de PSC, ERC i comuns a Dolors Sabater, el líder del PP ha recuperat, contra pronòstic i entre llàgrimes, l'alcaldia de la ciutat.

"No són aquí dins, no hi caben, és massa petit i es podrien contaminar". M’ho explica el Rubén, que passa pel costat de l’Ajuntament de Badalona a l’hora que ja ha començat el ple –al Badalona Centre Internacional de Negocis, que és substancialment més ampli– que ha de decidir el nou alcalde de la ciutat. Des de la cua de Casa Ametller, al carrer Francesc Layret, es veu la façana de l’Ajuntament. Hi ha onze persones esperant torn per entrar i els pregunto l’opinió. A tres els agradaria que Dolors Sabater recuperés l’alcaldia. Dos no n’estan gaire segurs però preferirien que el candidat del PSC agafés el relleu de l’Àlex Pastor malgrat el seu rocambolesc adeu. La resta, sis, estan fastiguejats de la política i reneguen dels polítics de les maneres més variades. A La Sirena, a dues passes, també hi ha molta cua. S’hi detecta una mica més de varietat: dues partidàries d’Albiol. La Nuri ho té clar: "És molt fort el que està passant en aquest Ajuntament els últims mesos. Potser fa falta algú amb les idees més clares".