<![CDATA[Ara Balears - País]]> 10 <![CDATA[Fer país]]>

D’ençà de la Transició, i passant pel primer Estatut d’Autonomia, un considerable grau d’autogovern ha estat donat al conjunt de l’Arxipèlag, així com a les diferents illes Balears. El nacionalisme illenc, entès com un moviment ample que va més enllà dels pocs partits que se’n posen l’etiqueta, ha concentrat una part important dels seus esforços a protegir les particularitats culturals, a garantir els drets lingüístics, a protegir i ampliar l’autogovern i a millorar el finançament, tot això amb més o manco èxit.

]]> <![CDATA[Fer país]]>

D’ençà de la Transició, i passant pel primer Estatut d’Autonomia, un considerable grau d’autogovern ha estat donat al conjunt de l’Arxipèlag, així com a les diferents illes Balears. El nacionalisme illenc, entès com un moviment ample que va més enllà dels pocs partits que se’n posen l’etiqueta, ha concentrat una part important dels seus esforços a protegir les particularitats culturals, a garantir els drets lingüístics, a protegir i ampliar l’autogovern i a millorar el finançament, tot això amb més o manco èxit.

]]> <![CDATA[Patriotes i països petits]]> És possible que la grossària dels països determini el patriotisme dels seus habitants? Hi ha preguntes que et venen al cap i que, a continuació, s’autoimmolen en el dubte i fins en la negació –afortunadament. És el cas de la pregunta que encapçala aquesta espècie d’escrit, que va néixer una nit d’aquest estiu en què un noi nord-americà i una dona mallorquina divagaven sobre aquestes trèmules qüestions. Ell, però, si bé era notablement autocrític, rebutjava qualsevol crítica que els altres comensals poguéssim esbossar sobre el seu país; mentre que ella, no tan autocrítica, obria les portes de pinte en ample a les crítiques del seu interlocutor. Així, el petit país estava sotmès a tots els vents crítics, i ara algú ens hauria de dir si aquesta immensa capacitat de rebre de tots els costats estimula o deixa exhausta la població.

]]> <![CDATA[Han canviat el meu país, Ucraïna, i també tothom que hi viu]]> Primer el xiulet i un segon després l’explosió. Una vegada. I una altra. I una altra. Estava amagada en un refugi subterrani, però no era ben bé un búnquer: no tenia una porta d’entrada resistent ni un bon aprovisionament de queviures i aigua. Les parets eren de fusta i hi havia dos llits, si és que se’n pot dir així: un parell de mantes i unes cadires de fusta. Pertot arreu hi havia un escampall de carregadors de mòbil i roba militar: cascos i armilles antibales. Hi havia unes quantes galetes i rajoles de xocolata. Era la llar dels soldats ucraïnesos al front.

]]> <![CDATA[La llengua-país de l’ànima]]> El 2017, la BBC va estrenar una sèrie pseudodocumental en to còmic, titulada This Country. Aquest país o aquesta ruralia? El doble significat de la paraula anglesa es refereix a un ‘país’, el del camp, dins d'un altre país. Fet i fet, cadascuna de les entitats polítiques i administratives que designa aquest terme conté altres entitats, que compleixen gairebé tots els requisits per ser-ne considerades independents –és a dir, països diferents.

]]> <![CDATA[10/12: Orgull de llengua]]> “La identitat d’un país està sobretot en la seva llengua. Que és pensament, sentiment i visió del món. Pel llenguatge es pot veure fins i tot la subjecció d’una nació a la política d’un País dominant. Pel que fa a mi, la llengua representa la història creativa, artística, científica i de projecte d’aquest país espinós i contradictori i és el que em fa sentir orgullosa de ser-ne part”. Són fragments d’un article publicat al Corriere della Sera per l’escriptora Dacia Maraini. Es refereix a l’italià i, quan parla de la subjecció a un país dominant, pensa en l’anglès. Es titula "La nostra llengua mereix més orgull". Aquesta identificació entre llengua i país, la referència a la identitat, la idea que la llengua no és neutral, que les llengües poderoses desplacen les que tenen menys poder, la crida a defensar amb orgull la llengua pròpia, es refereixen a l’italià. Però si val per a l’italià, per què no hauria de valdre per a altres llengües? Sobre l’italià, no crida gaire l’atenció. Una dotzena de comentaris favorables. Cap no li diu xenòfoba, supremacista, nacionalpopulista, essencialista, excloent, provinciana... És a dir, cap no li diu el que li haurien dit si hagués escrit exactament les mateixes frases, però sobre el català.

]]> <![CDATA[Les minves]]> N’he parlat moltes vegades, i potser em repetiré. Però és que les minves de gener m’agraden especialment. Sobretot la sensació de calma, el solet tímid que assaja escalfors primaverals, les primeres mimoses, les prímules, els oriços. El dia s’allarga un pèl, res de l’altre món, i l’esperit es revifa una mica després del cansament de les festes nadalenques. A part de la falsa alegria d’aquestes festes, falsa perquè és forçada, hi ha el cansament produït per la situació del nostre país. Hi ha gent que fa veure que aquí no passa res, que vivim en una 'pax hispanica' que ens hauria de fer feliços. I així, continuen les festes socials i les festes literàries. Jo no sé què hi va anar a fer l’expresident Mas al sopar del Nadal/Pla. Que hi vagi l’aspirant Valls ho entenc, és clar. Però Mas? Sort que en Marc Artigau va recordar en quin país estàvem, sort que els joves no han oblidat ni han desistit de lluitar. A mi la 'pax hispanica' em produeix nàusees. I la hipocresia que l’envolta encara més. Sembla que aquí no ha passat res, que només hi ha quatre exaltats que van violar la llei i que ara seran jutjats sense cap garantia. I la resta, tot normal.

]]> <![CDATA[Israel impedeix l'entrada al país a Teresa Forcades en considerar-la "perillosa"]]>

La fundadora de Procés Constituent, la monja benedictina Teresa Forcades, no ha pogut entrar a Israel, on havia d'impartir lliçons sobre la Trinitat a la Facultat de Teologia de l’abadia benedictina de la Dormició, a Jerusalem, durant 15 dies. Montserrat Vinyes, l’abadessa emèrita del Monestir de Sant Benet de Montserrat, que acompanyava Forcades, sí que ha pogut entrar al país.

]]> <![CDATA["No em dedico a la política perquè es trenqui el meu país": Mariano Rajoy a La Sexta, en deu frases]]>

Com han fet els seus rivals política, el president espanyol i candidat del PP, Mariano Rajoy, ha participat en el programa La Sexta Noche per respondre les preguntes de 16 ciutadans. A continuació, deu de les frases més rellevants de les seves respostes:

]]> <![CDATA[Detinguts tres joves de l'esquerra abertzale en dissoldre's el "mur popular" que els protegia a Vitòria]]>

L'Ertzaintza ha detingut els tres integrants de l'organització de l'esquerra abertzale Segi condemnats com a membres de banda armada. Aiala Zaldibar, Ibon Esteban i Igarki Robles han estat arrestats en dissoldre's el "mur popular" que els protegia a la plaça de la Verge Blanca de Vitòria. La policia basca ha envoltat l'edifici i n'ha expulsat els integrants, que han ofert resistència passiva. Els agents els han tret a coll i han utilitzat les porres, la qual cosa ha produït nombrosos contusionats entre els manifestants i fins i tot algun ha hagut de ser evacuat a un centre hospitalari.

]]> <![CDATA[Fabra resisteix al País Valencià però necessitaria el suport de C's, segons 'El Mundo']]>

El popular Alberto Fabra revifa al País Valencià i, si bé segueix lluny de revalidar la majoria absoluta, en tindria prou amb el suport de Ciutadans per seguir al capdavant de la Generalitat valenciana, segons una enquesta publicada aquest dilluns pel diari 'El Mundo'. L'exalcalde de Castelló i actual president valencià, de fet, ampliaria la seva representació respecte a la mostra demoscòpica que havia fet el mateix mitjà la setmana passada. Si al principi de la campanya obtenia una forquilla de 30-32 diputats, ara l'ampliaria fins els 34-36. El partit de Rivera n'aconseguiria 25 i seria suficient perquè Fabra tingués la majoria, que se situa en els 50 diputats a les Corts Valencianes.

]]> <![CDATA[Un alcalde del País Valencià s'estalvia 2.500 euros reciclant els cartells electorals del 2011]]>

L'alcalde d'Ondara (Marina Alta) i candidat a la reelecció pel PP, Ximo Ferrando, s'estalviarà 2.500 euros en reutilitzar els cartells electorals de 2011. Ferrando ha explicat que "no enteníem fer una campanya sense reutilitzar tot el possible, ja que es tracta del mateix candidat i de pràcticament la mateixa proposta política", i per això ha volgut reciclar el material de fa quatre anys. L'alcalde d'Ondara, de 6.500 habitants, en canvi, considera irrellevant que els cartells comptin amb l'eslògan de 2011, "Centrats en tu", i no el lema actual dels populars de "Treballar, créixer, fer".

]]> <![CDATA[La BBC podria emetre un vídeo amb membres d'ETA clausurant arsenals o indicant on es poden trobar]]> Una pantalla de grans dimensions presideix la sala de l'Hotel Carlton de Bilbao en la qual els verificadors internacionals donaran a conèixer, a les 14.00 hores, un pas d'ETA cap al desarmament i la inutilització d'armes. Algunes fonts apunten que s'hi podria emetre un vídeo que estaria en mans de la BBC i en el qual es veuria com activistes d'ETA clausuren alguns zulos o bé assenyalen localitzacions d'arsenals.

]]> <![CDATA[300 persones demanen a València televisió i ràdio en català]]>

Nova jornada de protesta a València contra les accions polítiques que han deixat el País Valencià sense les emissions dels principals mitjans de comunicació que emetien en català. Unes 300 persones s'han concentrat a les portes del Palau de la Generalitat Valenciana al crit de "RTVV tornarà", "Llibertat d'expressió" i "Fabra dimissió".

]]> <![CDATA[El govern espanyol prohibeix que la Via Catalana enllaci amb el País Valencià]]>

ha fet marxa enrere

]]> <![CDATA[Rajoy espera que el diàleg amb Mas permeti mantenir unit "el gran país que és Espanya"]]> El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha expressat aquest divendres el seu desig que els ponts de diàleg bastits amb el president de la Generalitat, Artur Mas, permetin trobar la manera de mantenir unit "aquest gran país que és Espanya". Rajoy es va reunir discretament amb Mas a Madrid el 29 d'agost per explorar una possible entesa sobre una consulta a Catalunya, com va avançar l'ARA.

]]>