La Guàrdia Civil ha detingut a Eivissa un dels membres més actius del grup hacktivista Anonymous Fénix, investigat per la seva presumpta implicació en ciberatacs contra institucions públiques i partits polítics.

La Guàrdia Civil, Vigilància Duanera de l'Agència Tributària i la Policia Nacional han desarticulat una organització criminal establerta a Eivissa dedicada al tràfic de drogues a gran escala, en el marc de les operacions Cavalieri, Norte i Coktel. La investigació ha acabat amb 26 detencions i la intervenció de 1.558 quilos de cocaïna i gairebé 11 tones d'haixix.

La demora mitjana per sotmetre's a una intervenció quirúrgica a les Balears s'ha situat en 105,6 dies aquest 30 de novembre, xifra que suposa un increment del 9,5% respecte a fa un any. Les Balears tenen quasi 3.000 persones més que fa un any pendents de ser operades, amb 16.031 pacients a l'espera d'una intervenció quirúrgica, un 22,9% més que l'any passat, segons les dades del Servei de Salut de les Balears, IB-Salut, actualitzades el 30 de novembre.

El fill d’Anna Gual tenia quatre anys quan van haver d’operar-lo de carnots i amígdales a l’Hospital Universitari de Terrassa. Era el 3 de novembre del 2023. Gual va entrar amb el petit a coll al vestíbul del quiròfan. Allí, tots dos van presenciar la sedació –per via intranasal– d’una nena que plorava i, tot seguit, se l’enduien cap a dins. Un, dos, tres, quatre, cinc minuts. Era el seu torn. La medicació prèvia a l’anestèsia se subministra amb l’objectiu de rebaixar l’angoixa als pacients en intervencions pediàtriques. Malauradament, i a diferència d’aquella nena, al fill de Gual la sedació no li va fer l’efecte desitjat: “Estava tan nerviós que va seguir plorant”. A continuació, dues infermeres se’l van emportar: “Van haver d’arrencar-me’l dels braços per dur-lo al quiròfan; va ser traumàtic”, lamenta. 

Les tècniques mínimament invasives són una de les potes de la medicina del futur. La comunitat científica busca constantment noves eines i mecanismes que redueixin l'impacte dels tractaments i de les intervencions que es fan als pacients, amb l'objectiu d'evitar les seqüeles i afavorir que la seva recuperació sigui més ràpida. Les proves diagnòstiques que no requereixen incisions i les cirurgies robòtiques que es fan amb obertures mil·limètriques són alguns dels exemples de procediments mínimament invasius que hi ha disponibles avui en dia. Ara investigadors de la Universitat de Stanford dels Estats Units han fet un pas més i han desenvolupat una nova tècnica que permet fer transparents els teixits de ratolins vius de forma reversible.

Miguel Planas té 31 anys i en fa quatre que no pot caminar ni respirar per si mateix. Fent una pirueta al gimnàs va patir un greu accident que li va causar una lesió medul·lar i va quedar tetraplègic de per vida. No es pot moure i requereix ventilació mecànica per sobreviure, és a dir, viu connectat a un respirador les 24 hores del dia. Els pacients que no tenen autonomia per respirar necessiten un marcapassos al diafragma que els ajuda a ser més independents i, en alguns casos, els permet prescindir de la ventilació mecànica. Però, fruit de l'accident, el Miguel tenia danyats els nervis frènics, que connecten l'espina dorsal i el diafragma, que són determinants per poder instal·lar aquest marcapassos. Durant quatre anys, per tant, ha hagut de dependre d'un aparell extern i si es desconnecta del respirador pot morir. Ara, per primera vegada a Europa i en una intervenció pionera, professionals de l'Institut Guttmann i de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol li van reconstruir el nervi afectat amb l'objectiu de donar-li autonomia per respirar en un any.

A Kati Zapata sempre li ha agradat molt l'esport i l'ha practicat des de ben petita, tot i que va néixer amb un problema congènit al cor. La seva vàlvula aòrtica, una de les comportes de sortida de l'òrgan encarregat de bombar la sang per tot el cos, no funcionava correctament i el cor havia de fer un sobreesforç per complir amb les seves funcions. Tenia taquicàrdies constants i es cansava amb facilitat, però ella es defineix com una persona molt tossuda i va continuar fent el que l'apassionava tot i aquestes limitacions. Quan tenia 49 anys, però, li van començar a fer mal les cames i els braços, no podia agafar els bastons per caminar quan anava a la muntanya i el cansament la incapacitava. "Quan em van dir que m'havien d'operar el cor em va caure el món a sobre", reconeix. Ara bé, el neguit li va durar poc perquè va ser la primera pacient del programa pioner de cirurgia robòtica de la vàlvula aòrtica de l'Hospital Clínic. "[Després de la intervenció] En un mes estava de nou a la muntanya i en dos mesos ja escalava. Em van salvar la vida", afirma la Kati.

El segon fill de la Carla, el Luca, va néixer sa, però els seus pares es van adonar que tenia una petita malformació als genitals: un dels seus testicles no havia baixat com s'espera a partir dels sis mesos de vida. Després de celebrar el primer aniversari del menut, els pares el van dur a l'Hospital Sant Joan de Déu perquè l'operessin d'aquesta disfunció, "una operació senzilla i ambulatòria" que havia de permetre baixar el testicle dins de l'escrot. Un "cúmul d'errors", però, va obligar el Luca a ingressar al centre, primer a la unitat de cures intensives (UCI) i després a planta. Tot i que l'operació va anar bé, la criatura va sortir de l'hospital tres mesos després amb una paraplegia completa. Necessitaria cadira de rodes de per vida per una complicació mèdica. Quatre anys després, l'asseguradora del Servei Català de la Salut (CatSalut) ha indemnitzat la família amb 1,5 milions d'euros; una quantitat que tant la Carla com l'Oscar, el seu pare, coincideixen que "no compensa res".

L'operació policial desenvolupada aquest dimarts a Palma ha servit per desarticular una estructura criminal albanesa que, segons ha informat la Guàrdia Civil, "inundava" Europa amb cocaïna i blanquejava els diners obtinguts des de Mallorca. Segons ha informat Europa Press, es tracta d'una macrooperació conjunta amb la Policia Nacional, l'Europol, la DEA (Administració de Control de Drogues) estatunidenca i l'FBI. Més de 580 membres dels cossos de seguretat han participat en aquest operatiu internacional, conegut com a Operació Casino.

L'Associació El Defensor del Pacient ha enviat un escrit al fiscal superior de les Illes Balears, Bartomeu Barceló, per demanar que investigui una presumpta negligència de cirurgia plàstica feta a l'hospital Son Llàtzer, segons ha informat Europa Press. L'entitat ha exposat el cas a través d'una carta, en què explica que la pacient es va operar d'una reducció de pit (gigantomàstia).

L'hospital Son Espases ha duit a terme aquest divendres el primer trasplantament hepàtic a les Illes Balears. Segons ha informat la Conselleria de Salut, una vintena de professionals del centre han participat en l'acte quirúrgic, que ha tingut la col·laboració de professionals de l'Hospital Clínic de Barcelona.

El primer control coordinat entre el Govern, l'Autoritat Portuària i la Guàrdia Civil d'activitats irregulars a les costes illenques ha mostrat els primers resultats. Havia estat una petició social molt recurrent que al final s'ha duit a terme. El resultat ha estat la inspecció de més de cent embarcacions i l'aixecament de 62 actes de possible sanció. Aquests controls s'han duit a terme als ports de Palma, Andratx, Sóller, Alcúdia i Sant Antoni de Portmany.

Noa té 12 anys i va néixer amb una visió molt reduïda perquè patia una distròfia hereditària de retina, una malaltia que degenera la vista fins que la persona queda totalment cega. El febrer del 2020 només conservava el 3% de la visió, però gràcies a una teràpia gènica pionera a l’Estat no només l’ha poguda conservar, sinó que setze mesos després li ha augmentat fins al 10%. Aquest avanç ha fet que passi de llegir en Braille a textos amb una lletra de cos 16. 

La Policia Nacional i la Policia Local de Palma han posat en marxa un operatiu contra el tràfic de drogues aquest dijous als barris de Foners i Pere Garau, segons han informat els cossos policials. A hores d'ara ja hi ha 13 persones detingudes com a presumptes autores d’un delicte contra la salut pública. 

L'Hospital Clínic ha sigut el primer centre de l'Estat a realitzar un trasplantament d'úter. La intervenció es va fer el 5 d'octubre gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra. La receptora va néixer amb la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que afecta 1 de cada 5.000 dones al món. Aquestes dones neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. En aquest cas la receptora va ser l'única candidata compatible de les 30 que es van presentar. El requisit principal per ser candidata a aquest tipus d'intervenció és tenir la síndrome de Rokitansky, però també es tenen en compte altres criteris, com ara tenir una donant adequada. "Havien de ser famílies emparentades, i una condició per ser donant és haver tingut fills prèviament -per assegurar que és viable- i que hagin nascut a terme i que l'úter no hagi patit cap problema o cirurgia, i tampoc una cesària", ha explicat Francesc Carmona, cap del servei de ginecologia del Clínic.

Joan Carles I ha abandonat aquest dissabte el centre hospitalari Quirón de Madrid després de rebre l'alta hospitalària. El rei emèrit, de 81 anys, va ser intervingut del cor fa vuit dies. Al sortir de la clínica, Joan Carles I ha explicat que la intervenció i el període de convalescència han estat com si li hagués "passat per sobre un camió", però ha assegurat que ara es troba "fenomenal" i amb "tubs i canonades noves", segons unes declaracions recollides per l'agència Efe.

L'Hospital de la Vall d'Hebron ha fet la primera cirurgia híbrida en una cardiopatia congènita d'adult. És a dir, en un únic quiròfan d'alta tecnologia, els hemodinamistes i els cirurgians cardíacs han pogut fer en un mateixa dia les dues intervencions que fins ara requerien els pacients amb aquestes patologies. La cirurgia híbrida a la qual ha estat sotmès el pacient ha consistit en canviar la vàlvula defectuosa per una de nova i després col·locar-hi un stent, una espècie de moll amb la funció de millorar la circulació de la sang.

La coneguda com a operació Bitures s'ha saldat amb la implicació de 83 persones, de les quals 15 han sigut detingudes i 68 investigades, entre elles 28 tenistes professionals de les categories ITF Futures i Challenger. Arran de l'alerta dels responsables de la Tennis Integrity Unit (TIU), organisme anticorrupció de caràcter internacional responsable de vetllar per la integritat en el món del tenis, la Guàrdia Civil va desmantellar el mes d'octubre passat aquesta xarxa de corrupció que pactava resultats de partits utilitzant, si calia, la intimidació per aconseguir els seus objectius.

“Feia mesos que hi estàvem treballant. S’havien detectat moviments molt estranys. Treballadors de seguretat ens informaven de turistes perduts que no sabien arribar a la seva localitat, malgrat portar un carnet de soci amb nom català”, expliquen des de el Barça, on ahir se celebrava l’inici de la coneguda com a operació Duarte, en què la Guàrdia Civil va detenir 7 persones, després d’escorcollar 12 seus d’empreses en una investigació contra falsificació d’entrades per a partits del Barça al Camp Nou. D’aquestes empreses, vuit estarien implicades en la falsificació d’entrades. La Guàrdia Civil no descarta fer més detencions.