Quan llegeixo notes de premsa sobre determinats projectes, de vegades em poso les mans al cap. En el cas del Clínic s’afirma que les obres començaran el 2030 i que la inversió global serà de 1.700 milions. Serà viable aquest calendari? Crec que ho serà només si col·lectivament som capaços de discernir entre el que és crític per a l’hospital i el que ho és per a la ciutat, i si s’aborden des de l’inici les qüestions difícils. Dit d’una altra manera: constituir un consorci és relativament fàcil. Decidir quin llegat construït deixarà aquest consorci els pròxims cent anys a la metròpoli, això ja és més difícil, i requereix el coneixement especialitzat mèdic, però també una certa mirada humanista.

El cirurgià italià Paolo Macchiarini, batejat com a Doctor Mort en un documental, va ingressar a una presó catalana el setembre del 2024. El famós metge va ser condemnat per un tribunal suec a dos anys i mig de presó per agressió greu a tres pacients entre els anys 2011 i 2014, als quals va trasplantar una tràquea de plàstic banyada en cèl·lules mare. Com que Macchiarini resideix a Catalunya des que va aterrar a l'Hospital Clínic de Barcelona l’any 2004, en un luxós xalet de Cabrils, va sol·licitar complir la pena en un centre penitenciari català, una petició que va acceptar l’Audiència Nacional. Finalment, després de tots els recursos possibles i un cop la sentència va ser ferma, Macchiarini va entrar a la presó de Quatre Camins.

No recorda quantes nits la seva parella la va despertar mentre dormia per tenir sexe. Natàlia Ruiz hi responia, malgrat que en més d’una ocasió s’hauria girat, però almenys així ell “no donava la tabarra més”. En altres ocasions, ell li havia retret que “mai en tingués ganes” o l’havia responsabilitzat que “no se li aixequés”. De tot allò fa 10 anys, però no ha estat fins fa poc quan Ruiz ha entès que el comportament del seu ja exmarit encaixa amb el concepte de violència sexual, una de les agressions masclistes que menys emergeixen, i encara menys, quan el perpetrador és la parella. La infermera Teresa Echeverría atén víctimes de violència sexual a urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona, i a partir de la seva experiència certifica que és un fenomen “superinvisibilitzat”: primer, perquè l’agressor fa valer la confiança i, segon, perquè “planeja” l’agressió prèviament. Tots els seus moviments se centren a “aconseguir la submissió de la dona en el moment i de la forma en què ell vol tenir relacions sexuals”, assenyala l’experta.

Fa alguns mesos que es coneix la decisió de les administracions públiques de resoldre el futur de l’Hospital Clínic traslladant les seves instal·lacions als terrenys on ara hi ha les pistes universitàries a l’entrada de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

A Barcelona el coneixien com el Bello Paolo. Era carismàtic. Seductor. Persuasiu. Hi havia qui també l’anomenava el Petit Frankestein. Pel que va fer dins del quiròfan. Paolo Macchiarini va ser cap del servei de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic de Barcelona durant quatre anys, fins que l’1 de desembre del 2009 es va rescindir el seu contracte. Va marxar a Florència, on va passar poc temps, i després va anar a l’Hospital Karolinska d’Estocolm, un dels més prestigiosos del món, i posteriorment a Krasnodar, a Rússia. El documental El gran cirujano del engaño de Netflix descriu l’acarnissament terapèutic que Macchiarini va dur a terme amb diversos pacients d’aquests països. Molts d’ells van morir agònicament i, finalment, un tribunal suec el va condemnar a dos anys i mig de presó per agressió greu a tres pacients als quals va trasplantar una tràquea de plàstic banyada amb cèl·lules mare. L’italià, però, va travessar línies vermelles fora dels hospitals: va iniciar una relació sentimental amb la mare d’un dels joves que van morir al seu quiròfan.

El canvi climàtic i la contaminació impacten de ple en la salut de les persones: se sap que incrementen el risc de patologies com el càncer i els problemes cardiorespiratoris, però també tenen efectes nocius sobre la salut mental. Amb tot, fins ara no s'havia fet una anàlisi completa sobre aquesta relació. Investigadors de l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han revisat les evidències que vinculen canvi climàtic i contaminació atmosfèrica amb salut mental per "treure'n conclusions sòlides" i dilluns han publicat els resultats a la revista World Psychiatry. Segons l'informe, l'escalfament global pot haver incrementat un 5% els casos de suïcidi, una xifra estimada que es preveu que arribi al 7% al 2050. També relacionen la crisi climàtica amb un augment dels comportaments suïcides, com ideacions i autolesions, i de les hospitalitzacions per aquest motiu, així com amb més risc de patir demència o deteriorament cognitiu.

A Kati Zapata sempre li ha agradat molt l'esport i l'ha practicat des de ben petita, tot i que va néixer amb un problema congènit al cor. La seva vàlvula aòrtica, una de les comportes de sortida de l'òrgan encarregat de bombar la sang per tot el cos, no funcionava correctament i el cor havia de fer un sobreesforç per complir amb les seves funcions. Tenia taquicàrdies constants i es cansava amb facilitat, però ella es defineix com una persona molt tossuda i va continuar fent el que l'apassionava tot i aquestes limitacions. Quan tenia 49 anys, però, li van començar a fer mal les cames i els braços, no podia agafar els bastons per caminar quan anava a la muntanya i el cansament la incapacitava. "Quan em van dir que m'havien d'operar el cor em va caure el món a sobre", reconeix. Ara bé, el neguit li va durar poc perquè va ser la primera pacient del programa pioner de cirurgia robòtica de la vàlvula aòrtica de l'Hospital Clínic. "[Després de la intervenció] En un mes estava de nou a la muntanya i en dos mesos ja escalava. Em van salvar la vida", afirma la Kati.

L'Eugènia té 51 anys i en fa 6 que té Parkinson. Quan l'hi van diagnosticar es va resistir a anar a un hospital de dia. S'imaginava entre gent "molt deteriorada" amb qui no compartiria gran cosa i no volia anar-hi. Fa un any que va canviar d'opinió i ara va tres cops per setmana a l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives que gestiona l'Hospital Clínic al barri del Raval. Fa gimnàs, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional i socialitza amb altres persones que tenen la seva o altres malalties neurodegeneratives. Explica que ha conegut gent interessant, que ha incorporat rutines saludables i que ha après exercicis que l'ajuden a minimitzar les conseqüències de la seva malaltia. "He tornat a tocar el piano, feia anys no el tocava. Abans no m'hi veia amb cor i ara m'he animat", explica a l'ARA.

Saber per què plora un nadó, sobretot els primers dies de vida quan encara pares i fill no han tingut temps de conèixer-se, és un dels neguits més habituals de les famílies. Ara un estudi ha identificat les principals causes del plor a través de les seves característiques acústiques, però també a través dels senyals d'electroencefalografia, de la saturació cerebral d'oxigen, de les expressions facials i dels moviments corporals, entre altres aspectes. L'estudi ha estat realitzat pel servei de neonatologia de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS en col·laboració amb la start-up Zoundream AG. En la recerca es van incloure 38 nadons sans sense anomalies congènites ni malalties destacables seleccionats a la maternitat del Clínic de Barcelona. A través de les dades que es van recopilar de cada nounat mentre plorava de manera espontània es van definir tipus de plors per diferents situacions com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès.

Fa més d'una dècada que la medicina proposa l'ús de fàrmacs i substàncies fetes a partir de cànnabis –l'anomenat cànnabis terapèutic o medicinal– per a alguns pacients d'epilèpsia, dolor crònic i malaltia inflamatòria intestinal. Ara bé, la marihuana no és beneficiosa per a tothom ni es pot indicar de forma homogènia. Investigadors de l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han demostrat que els cannabinoides tetrahidrocannabidiol (THC) i el cannabidiol (CDB), els principis actius d'aquesta planta més utilitzats en medicina, poden causar efectes perjudicials en la salut d'adolescents, persones amb trastorns de la salut mental, embarassades i conductors.

Sense sistema immunitari, el càncer seria una malaltia encara més freqüent. Quan les cèl·lules tumorals intenten expandir-se, les nostres defenses naturals despleguen un cordó sanitari al seu voltant per atacar-les i frenar-les. Amb tot, aquesta resposta no és sempre prou potent i l'acció immunitària necessita un estímul. I, després de demostrar el seu potencial contra la leucèmia i començar a fer-ho amb el mieloma múltiple, les anomenades teràpies biològiques o immunoteràpies es presenten com una alternativa viable per als tumors sòlids. Aquest dijous, investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona han anunciat que volen estendre un d'aquests tractaments a un dels càncers de mama més agressius: el HER2. I, de fet, seran els primers al món a assajar-ho.

Fa deu dies el Jesús era presentat com el primer nen nascut a Espanya després d'un trasplantament d'úter. La seva història desafiava les lleis de la natura: la mare no podia quedar-se embarassada perquè va néixer sense úter, però l'Hospital Clínic li va implantar l'òrgan reproductiu de la seva germana en el marc d'un estudi experimental. El naixement del Jesús ha reobert un intens debat que remet inevitablement al de la maternitat subrogada: ¿És ètic gestar un fill fent servir l'úter d'una altra dona? Però, a més, s'afegeix una segona qüestió: ¿és ètic arriscar el propi cos i el d'una altra dona per complir el desig de ser mare? 

Es diu Jesús i va néixer el 10 de març, dos anys i mig després que la seva mare, Tamara Franco, se sotmetés a un inèdit trasplantament d'úter a l'Hospital Clínic de Barcelona. Tant els pares com els cirurgians que ho han fet possible diuen que és “un petit miracle de la ciència”. I no és una exageració: és el primer nadó nascut completament sa a l'Estat després d'aquesta extraordinària intervenció que s'ha fet poc més d'un centenar de vegades a tot el món. Tot i l'ampli debat bioètic al seu voltant, com ell, una cinquantena de nadons han nascut des del 2014 gràcies a aquesta tècnica encara experimental. "El d'avui és un d'aquells dies que et fan sentir orgullós del sistema públic de salut", ha afirmat aquest dilluns el conseller de Salut, Manel Balcells.

Passa més sovint del que sembla i causa una enorme sensació de culpabilitat en la dona que ho pateix. Els trastorns de salut mental durant l'embaràs o després del naixement són un problema de primer ordre que pot marcar la mare, el nadó i el vincle que estableixen de per vida. Es calcula que un 20% de les dones tenen episodis depressius i ansiosos vinculats amb la gestació, sigui per un embaràs complicat, un part traumàtic, la pèrdua d’un fill o pel fet d'haver patit prèviament una patologia mental. I les dades d'atencions de la unitat especialitzada en salut mental perinatal de l'Hospital Clínic, única a Catalunya i pionera al sud d'Europa, constaten que la demanda de dones que arriben derivades d'altres centres sanitaris o pel seu propi peu ha augmentat significativament des que l'espai va obrir les portes l'any 2018. A més, coincidint amb l'esclat de la pandèmia, les pacients presenten ara símptomes més greus, perquè hi arriben més tard i amb uns contextos sociofamiliars més vulnerables.

Les cirurgianes es miren el pàncrees endormiscat que acaben de cosir a la pacient. És el moment més delicat de l’operació. La doctora Joana Ferrer, especialitzada en trasplantaments pancreàtics de l’Hospital Clínic, retira la pinça que talla la circulació de la sang en el tram de l’artèria on s’han empalmat els vasos sanguinis del nou òrgan. El pàncrees ha d’adquirir un to rosat. Són les dues tocades de la matinada i la sang omple la cavitat abdominal. L’òrgan es reactiva després de sis hores de letargia en un nou cos. A partir d’ara, la Núria té dos pàncrees. La meitat de la feina està feta, però encara queden quatre hores al quiròfan. Necessita un trasplantament renal i també tindrà un ronyó de més. Quan es faci de dia, la vida de la Núria canviarà radicalment. Ella mateixa ens ho confirma mesos després de la intervenció.

Poques imatges televisades són més angoixants que les d'un futbolista estirat a la gespa després de rebre un cop al cap en una acció defensiva. I no n'hi ha cap de més eufòrica que la d'una rematada de cap que puja al marcador en els últims minuts de partit. Tot i que el futbol es juga eminentment amb els peus, el cap hi té un paper importantíssim. Ara, un estudi retrospectiu de l'Hospital Clínic de Barcelona alerta de les greus conseqüències que els cops reiterats poden provocar en els futbolistes professionals dècades després de retirar-se, les quals poden començar amb un trastorn del son i, en alguns casos, derivar en una malaltia neurodegenerativa com la demència. Segons els autors, haver jugat a futbol no es pot considerar un factor de risc com a tal, almenys de moment, per a aquestes patologies atenent només als resultats del seu estudi, però sí que avisen que la proporció d'exfutbolistes afectats per alguna de les dues malalties és significativa respecte a la població general i aquesta línia d'investigació requereix anàlisis més profundes. 

La revista Time ha destacat el test genètic de disseny català HER2DX com un dels 200 millors invents de l'any. La prova permet predir la probabilitat que una pacient de càncer de mama HER2 positiu, un dels que progressen més ràpidament, respongui a un tractament i, per tant, triar la millor teràpia per a cada cas. L'ARA entrevista Aleix Prat, el cap del servei d’oncologia mèdica de l'Hospital Clínic i director científic de l'empresa que ha fet possible el test, Reveal Genomics, un spin-off de l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO).

L’agenda de la salut va tenir molt de protagonisme durant la pandèmia, però altres desgràcies li han anat passant per davant. De sobte, aquella urgència d’aprovar les ampliacions de l’Hospital Clínic a Barcelona i del Trueta a Girona s’ha anat esmorteint i tot avança molt lentament.

Molt abans de rebre el diagnòstic, el pacient de leucèmia limfàtica crònica que acaba tenint un pronòstic molt dolent té un petit grup de cèl·lules que ho anticipen. Les cèl·lules tumorals que poden acabar sent resistents a les teràpies, generar recaigudes i donar lloc a formes més agressives estan presents des d'abans de l'inici de la malaltia, molts anys abans que puguin aparèixer les complicacions. Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Hospital Clínic de Barcelona han demostrat que aquestes cèl·lules es poden detectar en quantitats petites en fases molt primerenques de la patologia, una troballa que dona esperança al 10% dels pacients als quals aquest càncer se'ls transforma en un tumor molt més greu i intractable.

Un equip de nefròlegs i cirurgians de l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) i de l'Hospital Clínic han portat a terme amb èxit per primera vegada a Espanya un trasplantament de dos ronyons procedents d'un mateix donant a dos pacients bessons idèntics. Els nens van néixer amb una poliquistosi renal autosòmica, un trastorn hereditari que provoca el desenvolupament de quists dins dels ronyons i causa una pèrdua lenta i progressiva de la funció renal, per la qual cosa cal el trasplantament a llarg termini.