Era el 2013 quan el crònut va viatjar per tot el món malgrat que es va crear al barri del Soho de Manhattan de les mans del pastisser Dominique Ansel. Aquell dolç que barrejava la forma del dònut amb la massa del croissant va trencar motlles, i no hi havia pastisseria que no el volgués imitar. A casa nostra, el pastisser Joe Moretones fa anys que perseguia la idea de fer servir la massa del panettone per fer-ne una ensaïmada. A la vista, per la forma, seria una ensaïmada, però a l’interior, un panettone, amb una diferència cabdal: no tindria mantega sinó llard. Fins i tot somiava en el nom que li posaria: ensaïmattone.

El panettone està en boca de tothom, i no és cap profecia assegurar-ho. Ara bé, ¿el dolç d’origen italià ha sobrepassat en vendes els torrons? ¿Preferim la massa de farina enriquida amb mantega, i reposada amb diferents fermentacions, que les rajoles d’ametlla o de xocolata? I la resposta no és tancada, sinó més oberta que mai, perquè obtenir-ne dades exactes globals de venda de totes les pastisseries catalanes és difícil, però sí que ens hi podem acostar per obtenir-ne una radiografia tan real com sigui possible. I el resultat, segons aquesta investigació, és que el panettone guanya els torrons en vendes, però tots dos conviuen com a postres a les taules de Nadal. Amb una diferència cabdal, de panettones en comencem a menjar molts dies abans de Nadal, des del novembre, mentre que els torrons es consumeixen els dies de festa marcada al calendari.

El despertador sona a les dotze de la nit i l’obrador s’ha d’obrir a les dues de la matinada. T’ha d’agradar molt l’ofici per viure tants anys al revés del món. És el cas de Daniel Jordà (Trinitat Vella, 1965), propietari del forn Panes Creativos i guanyador del concurs de millor panettone d’Espanya l’any 2022. 

Es Forn del Pla de na Tesa (Marratxí) ha estat seleccionat entre els 12 finalistes europeus que participaran en la final de la copa del món per escollir el millor panettone i que se celebrarà al novembre a la localitat suïssa de Lugano. Aroma, tall, cocció, gust i suavitat són les característiques que un jurat format per prestigiosos pastissers italians i suïssos va tenir en compte a l'hora de degustar 44 d'aquestes postres tradicionals italians enviades per rebosters d'arreu d'Europa, només una dotzena dels quals han arribat a la final.

No és fàcil colar-se en una tradició tan antiga i arrelada com la nadalenca. La gastronomia d’aquests dies tan assenyalats és estricta i poc donada a la inventiva: per entrar al menú i quedar-s’hi, la novetat ha de ser bona. Molt bona. I el panettone ho ha aconseguit. No ha sigut de la nit al dia: ha anat apareixent esporàdicament durant més de vint anys a les nostres taules del 25 i el 26 de desembre i ara ja és un membre de ple dret de la festa.