"Grans noms del repertori, elements que ens donen singularitat i orquestres, cors i artistes del país". Així descriu el director general del Palau de la Música, Joan Oller, la programació que desplega del 9 de desembre al 12 de gener, i que també inclou el tradicional Concert de Sant Esteve (amb entrades exhaurides fa temps). Efectivament, en aquesta oferta nadalenca hi ha obres de grans noms del repertori internacional com Vivaldi, Händel, Bach, Txaikovski i la família Strauss, i reivindicacions sempre necessàries de grans noms de la música catalana com Joan Cererols i Joan Lamote de Grignon. Tot plegat amb la participació de formacions com l’Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, l’Orfeó Català, el Cor Cererols i el Cor Bruckner Barcelona, i de cantants com Marta Mathéu, Maria Hinojosa, Marta Infante, Marc Sala, Guillem Batllori, Elionor Martínez i Ferran Albrich, entre d’altres.

S’ha de reconèixer la gran tasca del Palau de la Música amb l’òpera. Certament, molts dels títols programats demanen una escenificació i no sempre l’estatisme de les obres seleccionades ajuda a la plena implantació d’un repertori centrat en el barroc tardà o en el classicisme. Però l’excel·lència dels resultats i els encerts dels repartiments ens fan passar unes nits meravelloses. I aquest és el cas del títol que obre el cicle operístic de l’auditori modernista: Giuseppe riconosciuto, de Domènec Terradellas (1713-1751).

En el segon concert de la programació del Festival de Torroella de Montgrí, el conjunt català Vespres d’Arnadí, acompanyat d’un elenc extraordinari de solistes, ha protagonitzat una vetllada barroca de molta altura, amb una versió exquisida de l’oratori El triomf del temps i del desengany , de G.F. Händel.

Les grans declaracions d'intencions no sempre van de bracet d'accions conseqüents. Una cosa són les paraules i una altra els fets. A vegades, però, sí que passa. Arran de l'arribada de Sílvia Orriols, del partit Aliança Catalana, a l'alcaldia de Ripoll, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) va anunciar l'agost del 2023 que no continuaria organitzant concerts a la capital del Ripollès. "El FeMAP està compromès amb la justícia social, la integració i el respecte als drets humans, i considera que algunes de les polítiques que el nou equip de govern de l’Ajuntament de Ripoll porta a terme o ha anunciat que portarà a terme no són compatibles amb els valors que el festival promou", va dir aleshores Josep Maria Dutrèn, director del FeMAP. I així ha sigut: Ripoll, que era una de les seus del festival des del 2014, no és cap dels quaranta municipis on hi ha programats concerts de la tretzena edició, que se celebra del 5 de juliol al 25 d'agost.

“Bon dia, Andorra”, va dir la mezzosoprano Joyce DiDonato, amb un català americanitzat, davant centenars d’andorrans que aquest dissabte van omplir l’Auditori Nacional, a Ordino. No és gaire habitual que una estrella de la lírica internacional, considerada per molts la veu més poderosa de la seva generació, ofereixi un concert gratuït en una sala relativament petita. DiDonato, que ha guanyat tres premis Grammy i es mou per la Metropolitan Opera House de Nova York com si fos casa seva, té una veu rigorosa, una expressivitat que conjuga emoció i ironia, una presència escènica implacable i una curiositat musicològica que l’empeny a cantar repertoris poc canònics i sovint arriscats. “Ens preocupem massa per les grans obres i ens oblidem de passar-nos-ho bé”, va lamentar la mezzosoprano, que, acompanyada pel pianista Craig Terry, va presentar un programa eclèctic, amb una primera part més exigent (l’Arianna a Naxos, de Joseph Haydn, i tres de les dotze Tonadillas d’Enric Granados) i una segona part torrencialment divertida, amb obres de Duke Ellington, Astor Piazzolla, Gene Scheer, George Shearing, Giuseppe Giordani, Alessandro Parisotti i Giuseppe Torelli. 

Sílvia Pérez Cruz, Marta Mathéu, Carles Pachón, Emma Vilarasau, Vespres d’Arnadí, Anastasia Kobekina i Marco Mezquida són alguns dels convidats a la 28a temporada Simfònics al Palau de la Música, el cicle de l’Orquestra Simfònica de Vallès (OSV). Tot plegat, una vintena de concerts amb programes que ofereixen “innovació en formats i continguts”, tal com diu Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana. Hi ha gran repertori simfònic, com el del concert inaugural d'aquest dissabte, 23 de setembre, a les 18.30 h, amb la Setena de Beethoven i la núm. 1 de Prokófiev, sota la batuta d’Andrés Salado. “La música de Beethoven està molt lligada a l’OSV”, diu el president de l’orquestra, Jordi Cos. Per això és present en dos programes més: el del 3 de febrer, amb la Pastoral, i el del 6 i el 7 abril, amb la Novena. En aquest últim s’hi estrenarà Oda a la fortalesa, d’Elisenda Fàbregas, la compositora convidada de la temporada del Palau de la Música. “És una composició lírica de 12 o 13 minuts, amb un primer moviment més dramàtic, a l’estil de Beethoven, amb molt caràcter. És una obra positiva, triomfant, com el Cant de joia de Schiller des del punt de vista d’una dona”, informa Fàbregas.

Per a la primera nit de música clàssica a l'Espai Ter, el Festival de Torroella de Montgrí ha programat la recuperació històrica de l'oratori barroc Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas, escrit el 1736 a Nàpols i inèdit als escenaris catalans fins al 1995. Es tracta d'una peça de factura musical extraordinària, amb una escriptura elegant i elaborada, que no anticipa la depuració del primer classicisme del segle XVIII, sinó que consolida l'estil i el gust de la monodia contrapuntística de mestres anteriors com Händel, Alessandro Scarlatti o Pergolesi.

Vespres d’Arnadí

Palau de la Música. 9 de desembre del 2020

En el mateix moment que rebíem el comunicat de premsa del Liceu sobre les noves cancel·lacions de La traviata al teatre de la Rambla, les fanfares bachianes anunciaven al Palau de la Música que som en temps d’Advent. Això és, d’esperança davant d’alguna cosa nova (i bona) que està a punt de néixer. Ni que fos durant una hora i mitja, ens vam poder abstreure de la negror que estem vivint.

]]>