Donald Trump no suporta les crítiques i sempre respon als atacs contraatacant. I si qui l'ataca és algú tan carismàtic i famós com Bruce Springsteen o Taylor Swift, la seva còlera es desborda. Després que Springsteen qualifiques el govern de Trump de "corrupte, incompetent i traïdor" durant un concert a Manchester la setmana passada, Trump no va escatimar els insults al cantant i, de retruc, per a l'expresident Joe Biden: "No té talent –va dir de Springsteen a Truth Social–, només és un prepotent, un imbècil detestable, que va donar suport fervorosament al corrupte Joe Biden, un idiota mentalment incompetent i el pitjor president de la història, que va estar a punt de destruir el país".

Catalunya perd pistonada en la facturació de la música en directe, segons les dades del conjunt de l'Estat recollides a l'Anuari de la Música en Viu de l'Associació de Promotors Musicals (APM). La facturació per venda d'entrades el 2024 va ser de 138.577.703 euros, gairebé 14 milions menys que el 2023, quan es va assolir el rècord de 152.454.840 euros (molt per sobre dels 97.368.239 del 2022).

Més de 26.600 milions de reproduccions només el 2024. Així d'aclaparador és el domini de Taylor Swift a la plataforma Spotify. Ha sigut l'artista amb més reproduccions, per segon any consecutiu, i el seu disc The tortured poets department: the anthology ha sigut l'àlbum que ha acumulat més reproduccions.

"Votaré per Kamala Harris", va anunciar la cantant Taylor Swift al setembre. "Cal que guanyi Trump per preservar la democràcia", afirmava el magnat Elon Musk un mes després. Pel camí, el músic Bruce Springsteen qualificava Trump "del candidat més perillós a la presidència" mai vist, mentre que el lluitador professional Hulk Hogan confessava fa alguns dies que el republicà és el seu "heroi" i clamava: "Deixem que la trumpmania torni a governar!" Les mostres de suport als dos candidats a les eleccions del 5 de novembre s'han multiplicat entre celebrities de tota mena als Estats Units, sobretot a la recta final de la campanya. Es tracta de figures amb una gran bossa de seguidors i una enorme capacitat de mobilització. Però quin impacte real poden tenir els seus posicionaments en els resultats electorals?

Hi ha sacrificis que el primer ministre britànic, Keir Starmer, no està disposat a fer. Encara que sigui a costa de la seva imatge pública d'home honest i seguidor de la llei, com a bon ex fiscal general de la Corona que és. Per exemple, renunciar a assistir en directe a un partit de l'Arsenal, el seu equip. Des de les eleccions del 2019 ha acceptat més d'una vintena de passis VIP per veure els Gunners, tant a l'Emirates Stadium com en alguns desplaçaments, per un valor de 19.340 lliures (22.880 euros). En total, el valor dels regals que ha rebut en els darrers quatre anys i mig ascendeix a 100.000 lliures (118.000 euros). S'hi inclou de tot: concerts, roba, ulleres, allotjaments. És el líder laborista que més prebendes ha acceptat mai.

A la gala dels MTV Video Music Awards (VMAs) el públic no espera vestits llargs d'etiqueta, sinó veure un espectacle en què la cultura pop dels centennials brilli amb la seva màxima esplendor. Qui ha entès el joc de la nit en una de les edicions més memorables dels últims anys han estat Katy Perry; Sabrina Carpenter i la seva actuació amb col·laboració especial d'alienígenes, l'estrella revelació Chappell Roan i la seva armadura de guerrera quasi medieval i la ja consolidada Taylor Swift, que s'ha emportat set estatuetes a la gala celebrada dimecres a la nit a l'UBS Arena d'Elmont, a Nova York.

Els 283 milions de seguidors que l'artista estatunidenca Taylor Swift té a Instagram han rebut aquesta matinada un missatge clar: "La manera més senzilla de combatre la desinformació és amb la veritat". La multimilionària ha donat suport a la candidatura de Kamala Harris minuts després que s'acabés el primer debat televisat entre els dos candidats. I ha definit la demòcrata com "una lluitadora" que defensarà els drets i les causes en què creu. És un cop per a Trump, que havia fet servir imatges fabricades amb intel·ligència artificial de l'artista donant-li suport. I tota una empenta per als demòcrates, sobretot pel que fa a la mobilització del vot femení i jove.

El fenomen fan com el coneixem avui dia neix amb la beatlemania. Els anys més 'bojos' dels de Liverpool van des del juny del 1962 fins a l'agost del 1966. En quatre anys van fer 815 concerts a 15 països. Va ser allà on es van veure habitualment les imatges de joves en tràngol, completament fora de si, per poder apropar-se al seu ídol. Eren les àvies i besàvies, de les actuals fans de Taylor Swift o Harry Styles entre molts altres.

La cancel·lació dels concerts de Taylor Swift a Viena a causa de l'alerta d'un atac terrorista feien presagiar un comiat amarg de la part europea de l'Eras Tour. Però res més lluny de la realitat. Els convidats sorpresa, els assistents vip entre el públic i l'entrega absoluta de les swifties als concerts de Londres han deixat un bon regust de boca a la cantant de Pensilvània, que aviat tornarà als Estats Units per seguir amb la gira que s'allargarà fins al desembre.

Les primeres setmanes del relleu de Joe Biden són claus per al Partit Demòcrata. Per conèixer l'impacte de la irrupció de Kamala Harris com a candidata a la presidència dels Estats Units es pot recórrer a la consulta dels mètodes ordinaris com els sondejos, enquestes o entrevistes d'experts polítics. Però també hi ha una via menys ortodoxa i científica: el recompte de suports públics de famosos en suport a Harris. En els últims dies, una gran quantitat d'icones nord-americanes s'han afanyat a mostrar el seu suport a la candidata, ja sigui a través de publicacions a les xarxes socials, donatius o detalls menys explícits, però amb una alta càrrega simbòlica. De la mateixa manera, hi ha grans personalitats de tradició demòcrata que han preferit no mostrar suport a la que fins ara era la vicepresidenta del govern.

El 26 de gener de 1990 Paul McCartney va fer el seu últim concert a Wembley. Aquest diumenge el cantant va tornar a l'estadi, però en aquesta ocasió no per ser damunt l'escenari sinó com un dels 90.000 espectadors del concert de Taylor Swift. McCartney es va revelar com un seguidor entregat: els assistents al concert el van gravar amb un somriure d'orella a orella i alçant els braços al ritme de But daddy I love him. Tal com es pot veure en diferents vídeos difosos a xarxes, l'ex-Beatle va sumar-se desacomplexadament a un grup de fans que anaven vestides a conjunt per convertir-se en un swiftie més. El concert de Swift ha suposat un petit descans per a McCartney, que està en plena gira del Got Back Tour, que des del 2022 l'ha portat a actuar pels Estats Units, Sud-amèrica, Austràlia i Europa.

Taylor Swift ja havia donat –extensament– la seva versió dels sis anys de relació amb Joe Alwyn en el seu darrer àlbum i aquest dissabte ha estat el torn de l'actor. N'ha parlat en una entrevista al Sunday Times Style Magazine dos mesos després que la cantant publiqués el disc The tortured poets department, un títol que les fans consideren que és una referència al grup de WhatsApp que Alwyn comparteix amb altres actors com Paul Mescal i Andrew Scott i que porta el nom deThe tortured man club. Després de tots els detalls de la relació difosos per Swift, l'actor de Kinds of kindess ha parlat de l'impacte d'aparèixer als mitjans, la dificultat de la ruptura i de l'actual i molt pública relació de Swift amb el jugador de futbol americà Travis Kelce.

Mentre els fans de Taylor Swift embogeixen amb els primers acords de Shake it off, una de les cançons més famoses de l'artista nord-americana, una veïna remuga des del balcó de casa seva, just davant de l'estadi Santiago Bernabéu. Una estona abans un altre veí hi havia estat mesurant els decibels amb un dispositiu no professional. Superava els nivells permesos en una zona residencial. El malestar pel soroll "absolutament insuportable" dels macroconcerts per la "manca d'insonorització" de la renovada seu del Reial Madrid és un dels principals temes de conversa al barri i ha posat els veïns en peu de guerra contra l'objectiu del president del club de futbol, Florentino Pérez, de convertir l'equipament esportiu en "un dels epicentres del món de l'entreteniment i de les grans gires musicals".

La superestrella de masses Taylor Swift ja ha aterrat a Madrid, on actuarà al Santiago Bernabéu aquest dimecres i dijous en els dos únics concerts que farà a l'Estat. A hores d'ara ja s'han filtrat diferents informacions de la curta estada que farà la cantant a l'Estat i, com era de suposar, la magnitud, sumptuositat i desembutxacament econòmic marcaran les condicions de l'allotjament de la vocalista nord-americana.

Pot desfer el fang que és la xarxa social X (antic Twitter). Fins aquest punt arriba el seu poder. I la seva capacitat de fidelització! Al mes d'abril, hores abans del llançament del seu últim disc, The tortured poets department, les cançons es va filtrar. No és el primer cop, ni l'últim, que un secret musical guardat amb clau corre per internet abans d’hora. El que és més extraordinari va ser la reacció de la gent, sobretot a xarxes, en què va començar un debat sobre si calia esperar la publicació oficial del disc per escoltar-lo o aprofitar la filtració. La fidelitat dels fans va ser absoluta amb Taylor Swift. Quasi devota, sacra. Van esperar.

No era un concert més de Taylor Swift, si és que es pot qualificar així cap actuació de la gira més rellevant dels últims anys, almenys pel que fa a l’impacte econòmic i mediàtic. El concert que Swift va oferir aquest dijous a París era doblement especial perquè era la primera parada a Europa de The Eras Tour i, sobretot, per ser el primer xou des de la publicació del nou disc Tortured poets department. I la cantant ho ha aprofitat per moure fitxa i revolucionar de cap a peus l’estructura i el repertori de la gira: han desaparegut cançons que sonaven en cada concert des del primer dia, dos segments s’han fusionat en un de sol i d’altres han canviat de lloc. Tot plegat per fer espai a un nou segment, el dedicat al seu nou disc; és a dir, a una nova era en la carrera de Taylor Swift.

Aquest dijous a la nit els fans de Taylor Swift (West Reading, Pensilvània, 1989) han celebrat el seu Cap d'Any particular. Mentre es preparaven per viure l'última mitjanit de l'era Midnights, començaven a familiaritzar-se amb l'onzè àlbum de la cantant nord-americana, The tortured poets department, un disc inesperat i esperadíssim a la vegada, que va anunciar el febrer passat durant la 66a edició dels premis Grammy i que s'ha publicat aquest divendres a les 6 h, hora catalana. La cantant té una influència tan estratosfèrica que ha aconseguit establir un calendari vital, les eres swifties, que molts fans han adoptat com un patró infal·lible que guia les seves pròpies vides. Estratosfèric, com també extraordinari, descomunal i astronòmic, són adjectius que els periodistes sovint fem servir injustament, però en aquest cas són del tot honestos. Swift, que va ser nomenada per la revista Time personalitat de l'any 2023, va trigar només dos minuts a acumular un milió de likes a Instagram al publicar la portada de The tortured poets department, i ara ha batut el rècord de persones que van reservar el disc amb antelació a Spotify. I tot això mentre volta pel món amb la gira The Eras Tour, que arribarà a Europa el 9 de maig amb un concert a París.

Seria impossible ajuntar-los tots en una mateixa festa, però sempre hi ha una ocasió en què podem reunir els megarics del planeta, amb les seves fortunes exposades a la vista de tothom. La revista Forbes ha publicat aquest dimecres l'edició número 38 de la seva llista, en què certifica que el 2024 és un nou any excepcional per als més opulents. El rànquing recull les persones del món que posseeixen almenys 1.000 milions de dòlars (930 milions d'euros): concretament, van ser 2.781 individus, un rècord que supera tots els anteriors. En conjunt amassen un patrimoni de 13,2 bilions d'euros. Aquesta xifra suposa un increment d'1,8 bilions respecte a l'edició anterior.

Soc conscient que vivim a l’era de Taylor Swift i que les objeccions que pugui posar a The Eras Tour se les endurà el vent i l’adoració dels swifties. Vull aclarir, però, que el problema no el tinc tant amb la música de Swift com amb la manca de voluntat de la pel·lícula per revelar alguna cosa d’una artista amb una influència política, econòmica i mediàtica sense equivalents a l’escena actual. Prova d’això és que el diari britànic The Guardian hagi començat a dedicar-li un butlletí setmanal només a ella. Res de tot això es pot deduir veient The Eras Tour, que la mostra simplement com una estrella que omple estadis.