No sempre es pot guanyar i no sempre es pot dominar. El Barça va quedar-se amb un pam de nas contra un gran Arsenal que va saber llegir el partit en tot moment fins a donar l'estocada a la segona part, just quan semblava que les catalanes ja tenien el control de la final. No va ser el dia d'Aitana, Alexia o Salma. La final es va jugar parlant en anglès. I la pregunta és... i ara què?

Canvi de guàrdia al regnat del futbol europeu. Només en els guions dels més pessimistes es podia preveure que el Barça, que s'havia plantat a la final de la Champions a còpia de golejades, podria caure contra l'Arsenal (1-0), un conjunt que des del 2007 no sabia què era disputar un duel decisiu per lluitar pel títol. El Barça de les quatre Pilotes d'Or d'Alexia i Aitana i vigent campió de les últimes dues Champions es va veure sorprès a Lisboa per un equip desacomplexat que va saber jugar molt bé les seves armes i va deixar amb un pam de nas les blaugranes. El Barça va atacar més, però l'Arsenal va mossegar millor. Desfeta dolorosa per als més de 15.000 aficionats que van tenyir Lisboa de blaugrana i van acompanyar l'equip a un estadi José Alvalade que va viure una inesperada festa londinenca.

Ewa Pajor, Irene Paredes i Claudia Pina, amb un doblet, li han recordat al Chelsea que les reines d'Europa són les blaugranes. En un duel en què tot s'ha intensificat els darrers minuts, el Barça aconsegueix una meravellosa renda de tres gols de diferència (4-1) per segellar, d'aquí a una setmana, a Stamford Bridge, la classificació per a la final de la Champions. L'entrada de Pina –la màxima golejadora de la competició– a la segona meitat ha sigut clau per catalitzar la golejada.

El camí que porta de Bilbao fins a Lisboa farà pujada. Per repetir l'èxit aconseguit en terres basques fa uns mesos a la final de Portugal caldrà picar molta pedra. Quan ets el millor equip i t'has fet un fart de guanyar, et toca carregar la creu de ser una peça de caça major: tothom et vol derrotar. En el debut a la Lliga de Campions 2024/25, el Barça ha encaixat una dolorosa derrota al camp del Manchester City (2-0). Tocarà aixecar el vol i millorar el joc en els pròxims partits, després d'una primera part en què les angleses han estat netament superiors. A la segona, quan l'equip blaugrana semblava a punt d'aconseguir l'empat, una contra britànica ha tallat les ales d'un equip que no perdia cap partit des de feia uns quants mesos. La darrera ensopegada va ser el 20 d'abril, a casa contra el Chelsea (0-1). La darrera derrota en fase de grups, una de fa dos anys contra el Bayern.

Hi ha dues preguntes que planen sobre el Barça femení quan falten dues setmanes perquè comenci la temporada. La primera és si es pot superar la perfecció. El curs passat de les blaugranes va ser senzillament immaculat. El millor de la història del club. Campiones de Lliga, Copa, Supercopa i Champions. I a més a més, contra la seva bèstia negra particular, l’Olympique de Lió. La segona és què més es pot demanar a unes jugadores que ja ho han guanyat tot. "Volem seguir fent història. Volem que seguiu somiant amb nosaltres. Garantim esforç i treball per competir per tots els títols un any més", va dir Alexia Putellas en un Gamper de presentació contra el Milan (2-0) i de rècord d'assistència: 5.579 aficionats van fer lluir un estadi Johan Cruyff amb capacitat per a 6.000 espectadors. L'anterior registre datava d'un duel contra el Reial Madrid, el 25 de març de l'any passat (5.569).

La desaparició d'Alexia de les alineacions titulars de l'eliminatòria davant el Chelsea ha quedat com una anècdota per dos motius: pel bon rendiment de l'equip sense ella a Stamford Bridge i perquè la jugadora de Mollet del Vallès no ha mostrat disconformitat amb aquest rol secundari malgrat haver guanyat dues Pilotes d'Or recentment i tractar-se de la imatge mediàtica més cridanera d'aquest Barça històric juntament amb Aitana Bonmatí, qui no para de guanyar protagonisme dins i fora del terreny de joc. Els 27 minuts a l'Estadi Olímpic Lluís Companys i el temps afegit de la tornada han estat tot el que li ha ofert Jonatan Giráldez. Alexia ho ha entomat sense males cares, va estar a punt de marcar en l'última jugada de l'anada i es va afegir com una més a la celebració pel pas a la final de la Champions League.

Fa una setmana, després de la Setmana Tràgica de l'equip masculí i de la derrota del femení a Montjuïc, un amic culer em va dir "És que si no podem ni confiar en elles ja podem plegar". A Londres les jugadores van confirmar que sí, que s'hi pot confiar perfectament, després de remuntar, guanyar el Chelsea i classificar-se per a la final de Bilbao del pròxim 25 de maig, la cinquena en la seva història i ni més ni menys que la quarta consecutiva. Una fita que serà recordada per una generació que s'està acostumant a veure un èxit rere un altre d'un equip llegendari.

La dimensió sociològica de la victòria a la final de la Champions del femení de futbol del Barça ha estat tan gran que l’equip va acabar sent rebut a banda i banda de la plaça Sant Jaume. “Una celebració com les d’abans de l’equip masculí”, van explicar a TV3. Lògicament, ni el president d’un govern amb una conselleria de Feminismes ni una alcaldessa podien deixar escapar l’oportunitat de rebre un equip de dones que ha tingut mig país enganxat a la pantalla.

Eindhoven, l'objectiu obsessiu des que Alexia va plorar a la gespa del Juventus Stadium de Torí després de perdre davant l'Olimpique de Lió l'any passat, ja no és un simple desig. El Barça hi disputarà la final de la Champions League el 3 de juny. La ciutat neerlandesa es pot anar preparant per a un altre desplaçament massiu del barcelonisme. Si el maig del 2022 van ser 15.000 els seguidors culers que van acolorir de blaugrana els carrers de l'antiga capital italiana en una diada històrica malgrat la derrota en el terreny de joc, aquesta vegada els milers d'aficionats que viatgin a Eindhoven volen gaudir d'una festa completa. I això implica emportar-se la segona Champions cap a Barcelona.

Alexia va rebre una passada de Claudia Pina a l'interior de l'àrea, amb el control es va desfer d'una defensa rival i amb el braçal de capitana posat va afusellar la portera per afegir-se a la llista de golejadores del Barça a la final de la Copa de la Reina guanyada a l'Sporting de Huelva el 29 de maig de l'any passat a Alcorcón. Era el minut 93, i va ser la seva última acció en aquell partit i amb la samarreta del Barça. Només feia una setmana que Alexia havia plorat a la gespa del Juventus Stadium de Torí després de perdre la final de la Champions League davant l'Olympique de Lió. Aleshores, ni ella ni ningú s'esperava que el pitjor encara havia d'arribar.

La Champions és una altra cosa. Aquí no s'hi valen mitges tintes, cal anar a totes. El Barça ho va intentar, fins i tot amb un inici d'eliminatòria precipitat, però Europa és Europa. El Roma (0-1) va aconseguir contenir un conjunt blaugrana dominador, però desafortunat de cara a porteria. Gràcies a un solitari gol de Salma Paralluelo a la primera part, les culers arribaran al Camp Nou amb un cert avantatge per intentar segellar el pas a les semifinals de la màxima competició continental.

El Barça enceta una setmana d'infart a Roma. Les blaugranes afronten el tram decisiu de la temporada amb tres duels a cara o creu. El Roma, amb l'eterna excapitana blaugrana Vicky Losada al capdavant, buscarà donar la sorpresa en els quarts de la Champions. L'eliminatòria, a doble partit, començarà en terres italianes aquest dimarts (21 h, DAZN) i es definirà el dimecres 29 de març en un Camp Nou que es vestirà de gala per a la gran cita. Entremig, però, les blaugranes no tindran descans: el Reial Madrid les visitarà al Johan Cruyff dissabte vinent.

91.553 persones. Una xifra per a la història, una dada per al record. Les jugadores del Barça han trencat una nova barrera i el Camp Nou ha batut el rècord mundial d'assistència en un matx de futbol femení. Tots els culers aplegats a l'estadi han lluitat, empès i gaudit un Barça gegant. Les de Jonatan Giráldez han protagonitzat un partit excels, amb remuntada inclosa, que quedarà sempre en la memòria de tots com l'inici d'una nova era. Aquestes jugadores estan avesades a fer història: van aixecar el triplet, estan marcant una època i ara comencen una nova era amb el Camp Nou com a escenari.

El Barça de Jonatan Giráldez ja coneix els seus rivals en aquesta nova edició de la Champions. Les blaugranes hauran de superar l'Arsenal anglès, el Hoffenheim alemany i el Koge danès a la fase de grups per plantar-se en la següent ronda de la competició europea. A priori, un grup complicat però on és l'equip favorit. L'objectiu del Barça en aquesta nova aventura europea és tornar-se a endur el trofeu després d'haver aconseguit en l'anterior campanya l'històric triplet. El Reial Madrid, en la seva primera aparició en el sorteig de la competició continental, també n'ha sortit ben parat i s'haurà d'enfrontar contra el París Saint-Germain, el Breidablik islandès i el Khàrkiv ucraïnès si vol seguir endavant en la seva primera participació en la competició europea.

Gran part de la fita que ha aconseguit el Barça femení neix a la seva pissarra i amb la seva manera d'entendre el joc. Lluís Cortés (Balaguer, 1986) ha portat l'equip blaugrana a aixecar la Lliga, la Champions i la Copa en el seu segon any a la banqueta. El primer triplet del conjunt català ja llueix a les vitrines del Museu Blaugrana. Però l'ambició no s'atura.

Una de les diferències menys comentades entre el futbol masculí i el femení és que vosaltres celebreu els títols sense els vostres fills a la gespa. Perquè no en teniu. Perquè a casa no us espera un home que s'haurà encarregat dels nens, mentre guanyàveu la Champions a Göteborg.

"Fa dos anys vam lluitar fins al final per portar la primera copa d'Europa i no ho vam aconseguir, però avui ja la tenim aquí!", clamava Vicky Losada després de plantar el trofeu de la Champions sobre la gespa del Johan Cruyff. La festa que va començar a Göteborg va seguir ahir a l'estadi blaugrana. Tres dies després d'una final històrica, el Barça de Lluís Cortés va golejar l'Athletic Club (8-0) en un partit previ a la gran celebració que els prop de 900 aficionats presents -el coronavirus limita l'accés a 1.000 persones- estaven esperant. Focs artificials, agraïments i festa grossa quan ja queia la nit a l'estadi culer.

No en teníem prou amb esperar la vacuna de la marca que fos que ara posaran un còctel multimarca. No hi ha res com deixar passar una setmana perquè els experts et sorprenguin amb no sé quin estudi. Jo només compto les setmanes que em falten perquè em punxin i espero que siguin menys que més. Ho celebraré amb un còctel. D’aquells que mai sé què porten. Com les vacunes. De les marques només demano que siguin efectives. Com un bon rentaplats. Com l’ibuprofèn quan m’ha de fer passar el mal de cap i destrossar-me l’estómac. Com les jugadores del Barça, reines per un dia fins que l’endemà ja es torna a parlar del que interessa. O sigui, dels perdedors. Però els temes eternament reincidents són molt més inquietants que un partit de futbol. Tornen sempre quan menys els necessites perquè no desapareixen mai. Són la merda sota la catifa. La immigració pobra que no la volem enlloc i que va de platja en platja, de desolació en desolació. Perquè no hi ha voluntat política per resoldre la misèria del món en què vivim i quan s’encaixen les mans és per signar contractes de venda d’armament. Hauria de ser més senzill viure en pau que viure en guerra però trona novament aquesta violència sobre violència mentre personatges sòrdids es freguen les mans sense gel hidroalcohòlic. Se senten els plors de la cadència brutalment persistent de la franja de Gaza. Van canviant els rostres dels culpables mentre els cossos de les víctimes són la mort de tota la humanitat. Som una espècie capaç d’allargar fins als 100 anys l’esperança de vida i som una espècie capaç de fotre un tret a un nadó. Sembla que ens acostem al final d’una pandèmia i sembla que volem que la destrucció torni a estar exclusivament a les nostres mans. Els virus ja han tingut el seu moment. Ha estat tot massa temps aturat. 

Aprofitar les ocasions en moments clau. En les eliminatòries a partit únic d'aquesta temporada el Barça ha tingut problemes de cara a porteria. Tot i que els registres golejadors a la Lliga són estratosfèrics, en els moments clau –com va ser la Supercopa contra l'Atlètic de Madrid–, l'equip de Cortés no acaba de sentenciar. "El partit es decidirà en els petits detalls", ha reconegut Vicky Losada abans del primer matx que les blaugranes diputaran amb VAR. A la final contra el Chelsea no es pot perdonar.