Les agressions sexuals en grup són, en xifres, un percentatge petit respecte a la violència sexual contra menors, però cada any que passa les denúncies augmenten. Potser els 58 atacs grupals a Catalunya durant el primer quadrimestre de l'any passat sobre el total de 1.250 agressions sexuals poden semblar anecdòtics, tot i que alhora són els que més atenció mediàtica concentren. Per als professionals, són delictes que preocupen pel risc que entre els més joves arrelin com el pas cap a la vida adulta. Les dades reforcen aquest neguit: en més d'un 10% de les agressions múltiples, els joves perpetradors en deixen constància gràfica amb fotografies o vídeos, com un "senyal de poder i a l'espera del reconeixement del grup d'iguals", de les seves amistats, explica la directora d’Incidència Social i Polítiques d’Infància de Save the Children, Catalina Perazzo, en la presentació de l'informe Silenciades sobre agressions sexuals en l'adolescència.

Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes. Una de les primeres explicacions del departament d'Educació després de rebre els resultats desastrosos de l'informe PISA va ser que hi havia una sobrerepresentació d'alumnes nouvinguts i que això podia haver influït en la baixada que, en general, indicaven els resultats de les proves. Una justificació que el mateix departament va rectificar al cap d'unes hores. Sigui com sigui, l'anàlisi dels resultats de l'informe PISA que han elaborat Save the Children i Esade desmenteix que l'origen de l'alumnat sigui el principal detonant dels mals resultats: apunta directament a la pobresa. Concretament, un alumne nouvingut treu de mitjana 42,6 punts menys a la prova de matemàtiques (32,5 en l'àmbit estatal) que un estudiant nascut a Catalunya i amb família autòctona. Però aquesta bretxa es redueix a 5,1 punts si es descompta l'efecte de la desigualtat socioeconòmica. És a dir, segons l'anàlisi de les dues entitats, la mala nota s'explica més pel nivell socioeconòmic de l'alumne que per la seva condició de migrant.

Cinc declaracions i vuit anys i mig després de denunciar, l’andalusa Carmen Corrales espera encara que es jutgi el seu avi matern per haver-la agredit sexualment des dels 10 fins als 14 anys. No va ser fins que en va fer 17 que es va sentir amb forces per explicar a una germana tot el que li havia fet una persona amb qui se suposava que els unia una relació d’amor i confiança. L’avi, en canvi, es va aprofitar de la neta per violentar-la demanant-li mantenir el “secret”. Aquest és el patró de la gran majoria de les violències sexuals contra la infància (també en dones adultes), ja que en vuit de cada deu casos els agressors són homes procedents del seu nucli familiar o d’amistat, persones de qui no es desconfia, cosa que desmunta el mite que són "monstres" anònims.

Només l'11,2% dels alumnes espanyols reben ajuts de menjador, un percentatge que està lluny del 27,4% dels menors que viuen sota el llindar de la pobresa. Aquesta és la principal conclusió de l'informe Garantir el menjador social sa i gratuït a tota la infància en risc de pobresa, publicat aquest dimarts per Save the Children. L'ONG conclou que més d'un milió d'infants a l'Estat no tenen menjador.

Els infants que són víctimes d’abusos sexuals han de reviure fins a quatre cops els fets traumàtics pels quals han passat: a la comissaria de policia, al jutjat de guàrdia, a un psicòleg forense i al judici. Aquesta és la mitjana de vegades que, segons l’ONG Save the Children, els menors que pateixen violència sexual han de repetir el relat de la seva història. Segons el director general de l’entitat, Andrés Conde, haver de fer quatre declaracions al llarg del temps té un “risc de contradiccions”, perquè no es relata “amb absoluta coherència, sinó que s’introdueixen canvis completament normals”. Uns canvis, però, que Conde adverteix que poden provocar una “pèrdua de credibilitat” dels testimonis dels nens i que poden fer que el jutjat arribi a arxivar els casos.

"On ets? Comparteix-me la ubicació en directe". "Qui és aquest que et fa tants likes a les fotos?" "Si no tornes amb mi enviaré el teu vídeo masturbant-te a tothom". Són tres exemples de dominació, control i amenaces a la parella o exparella a través del telèfon i les xarxes socials. Aquestes eines fa temps que preocupen pel seu paper difusor de la violència psicològica, emocional i sexual entre les parelles adolescents. Amb l'esclat de la pandèmia, que ha digitalitzat encara més les relacions dels joves, aquest maltractament i assetjament a distància ha viscut un moment de màxima esplendor. Però sovint de manera consentida per la mateixa víctima, que no hi reconeix l'abús. De fet, l’estudi Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut, publicat aquest setembre, constata que només un terç dels nois joves de 15 a 29 anys identifica com a violència aquestes pràctiques de submissió digital, mentre que un altre terç considera "inevitable o acceptable" controlar els horaris de la parella, impedir-li que contacti amb familiars o amics o dir-li què pot o no pot fer. Un 20% dels enquestats directament nega l'existència de la violència masclista i diu que és un "invent ideològic".

Aquesta setmana hem començat la desescalada. En regions com les Terres de l’Ebre o el Camp de Tarragona –dilluns se n'hi afegiran de noves– les famílies ja poden retrobar-se, i els amics quedar a les terrasses, sempre que respectin la distància de seguretat. Però el que encara està lluny de tornar a qualsevol rutina –o nova normalitat– és l’escola, amb un curs que, en el millor dels casos, es reprendrà al setembre. El confinament ens va obligar a adoptar, de forma improvisada, l’educació virtual. Ara cal analitzar quin impacte ha tingut això en els alumnes, per assegurar que l’educació en temps de covid-19 no deixa a ningú enrere.

Avui fa dos mesos que es va decretar el tancament de tots els centres educatius del país, i encara no hi ha cap data sobre quan es podran reobrir les aules. Davant la incertesa, i amb més d'1,6 milions d'alumnes a casa, molts dels quals totalment desconnectats de l'escola, les entitats d'infància demanen que els alumnes més vulnerables tinguin "prioritat" en la tornada a l'escola. Aquests dies ho ha demanat l'Unicef a nivell mundial, i el Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació a nivell català, un grup d'AMPA de centres de màxima complexitat que en total escolaritzen 200.000 alumnes catalans. I aquest dimarts hi ha insistit Save the Children.

L'entitat Save the Children calcula que vuit de cada deu menors a Catalunya han patit algun tipus de violència a través d'internet. "L'exposició involuntària a material sexual o violent" i el "ciberassetjament" són les formes més comunes de violència que afronten els joves, però l'organització també assegura que en alguns casos les situacions poden desembocar també en agressions a l'entorn físic. Les conclusions les recull l'estudi presentat al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) 'Violència viral', un document que recull les diferents formes de violència presents a l'entorn virtual i a les quals estan exposat els adolescents catalans.

A Catalunya gairebé una de cada cinc persones (el 17%) ha patit abusos sexuals durant la infància. Un cop l'infant fa el crit d'alerta, ha de passar per quatre serveis diferents que no estan coordinats entre ells: ha d'explicar la seva història un cop rere l'altre a la policia, hospitals, serveis de protecció i jutjats. Això no només dificulta la seva recuperació sinó que, a més, és perjudicial per al procés judicial. El resultat, segons ha posat de manifest Save the Children, és que set de cada deu casos oberts per abusos sexuals infantils no arriben a judici per falta de proves.

Save The Children denuncia les pràctiques d'algunes empreses productores de llet de fórmula, com Nestlé, en els països en vies de desenvolupament, on els acusa de dur a terme des de fa anys campanyes "agressives, clandestines i, sovint, il·legals" perquè les dones de zones pobres consumeixin el seu producte.

Fa uns dies el rotatiu The Times destapava, a través d’una investigació pròpia, que de manera habitual alguns treballadors d’Oxfam, destinats en missió humanitària a Haití, pagaven a noies haitianes per tenir relacions sexuals en allotjaments de la mateixa organització, a la zona de Port-au-Prince.