Una de cada tres criatures viuen en famílies pobres. És per aquests 470.000 menors que la Generalitat planteja reformar l'actual sistema de prestacions per tal d'augmentar el nombre de famílies que reben ajuts fins a cobrir el 44% de la població infantil. L'objectiu és reduir la taxa de pobresa infantil, "almenys" per equiparar Catalunya a la mitjana de la Unió Europea, segons ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació aquest dilluns d'un pla que va formular ara fa un any l'executiu presidit per Pere Aragonès. Per a aquest any el Govern hi destinarà uns 700 milions d'euros.

Evan P. tenia 28 anys quan va morir l'11 de maig del 2024, András T. en tenia 35 el maig del 2022 i Borislava B., 33 l'1 de setembre del 2020. Els seus noms estan gravats en una de les 550 plaques amb què la Fundació Arrels recorda les persones sense llar que han mort a Barcelona. 550 en els últims nou anys. Una setantena dels quals els últims dotze mesos. Veient les edats, Anais Arizabalo fa números i s'estremeix. “És com si em morís jo, que en tinc 32, que fort”, exclama enmig del rebombori de les seves companyes del grau d'integració del Ceir Arco Villarroel. Aquest centre de formació torna a participar amb l'activitat que cada any s'organitza pels volts de Tots Sants penjant els cartells amb els noms, les edats i el lema #ningúdormintalcarrer en els punts en què les persones sense llar mortes feien vida.

La Policia Nacional va detenir dilluns passat un home indigent de 48 anys com a presumpte autor d'un delicte d'amenaces per intentar calar foc a un altre, a qui prèviament va amenaçar de cremar viu. Els fets van passar de matinada, a la barriada del Mercat, moment en què els agents van ser requerits per un home, que els va comunicar que mentre dormia a la via pública li havien intentat calar foc.

Més de 252.000 persones es troben actualment en risc de pobresa o d'exclusió social a les Balears (el 21,5 % de la població), un punt menys que l'any anterior i un 4,5 % menys que la mitjana estatal, d'acord amb l'indicador AROPE de 2022. Aquest indicador inclou la taxa de pobresa, la privació material i social extrema i la baixa intensitat de feina a la llar. Aquestes dades es desprenen de l'informe sobre l'Estat de la Pobresa a les Balears del 2023, presentat aquest divendres per la Xarxa per a la Inclusió Social (EAPN). En el marc de la presentació, el director tècnic d'EAPN- Illes Balears ha donat una dada contundent: "Una de cada dues persones de les Balears no arriba a finals de mes".

263 milions de persones més sota la pobresa extrema aquest 2022 o, dit d'una altra manera, un milió de persones més cada 33 hores. Aquest és un dels avisos que llança l'organització Oxfam Intermón a l'informe Beneficiar-se del patiment. En paral·lel, en els dos anys de pandèmia han sorgit 573 nous milmilionaris a tot el món, un fet que suposa que ha aparegut un nou milmilionari cada 30 hores, segons es desprèn de l'estudi fet públic en motiu de la reunió del Fòrum Econòmic Mundial, cita anual de l'elit internacional a la ciutat suïssa de Davos. Amb tot, els béns dels que ja eren rics abans de la pandèmia han crescut a un ritme de 6,8 milions d'euros al dia. 

La pandèmia ha tornat a fer palès que la pobresa té cara de dona. El darrer informe d’El estado de la pobreza 2008-2020, elaborat per l’EAPN (European Anti Poverty Network), revela que l’augment de la pobresa ha afectat el doble en el cas de les dones que en el dels homes. Així ho mostren tant l’indicador AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion) com el de Privació Material Severa, que serveixen per prendre el pols a la població que es troba en situació de vulnerabilitat econòmica. La primera variable reflecteix un augment del 15,6% de dones en situació de risc de pobresa i exclusió arran de la pandèmia i un 7,9% en el cas dels homes. En la mateixa línia, la segona variable permet concloure que el 2020 va créixer un 53,2% el total de dones amb Privació Material Severa –és a dir, que no poden fer front a la despesa de les necessitats bàsiques–, mentre que en el cas dels homes l’increment va ser del 20,6%.

Quan va esclatar la crisi financera, l’any 2008, la gent de més de 75 anys era el col·lectiu amb més risc de patir pobresa a Espanya. Aquesta situació, però, s’ha capgirat amb l’actual crisi sanitària i ara són els joves d’entre 16 i 24 anys els que encapçalen aquest trist rànquing. Així ho desvela l’informe La pobresa a Espanya i Europa: els efectes del covid-19, elaborat i presentat aquest dimecres per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB).

L'Ajuntament de Badalona ha ofert als supervivents de l'incendi de la nau ocupada del Gorg un sostre en diverses pensions durant 30 dies prorrogables. Les places oscil·len entre els 120 i els 130 llits i també els prometen els àpats un mes sencer, també amb opció que l'oferiment s'acabi ampliant. Aquesta ha sigut una sortida que la majoria dels supervivents ha vist, en un principi, amb bons ulls. Un cop s'ha entrat al fons de la qüestió i han descobert que les pensions estan repartides per tota l'àrea metropolitana i s'haurien de dividir, el sí ja no ha sigut tan clar. Tot això ha passat el dia que els Mossos d'Esquadra han identificat la tercera víctima mortal de l'incendi de dimecres passat: una dona de 27 anys.