MÉS per Mallorca va tocar el seu sostre electoral el 2015, quan va fregar els 60.000 vots i va obtenir 6 escons al Parlament. És el resultat més destacat dels ecosobiranistes, que històricament s’han situat en quatre escons i entre 35.000 i 40.000 vots (quatre diputats i 37.651 sufragis el 2023). La formació ha convocat aquest cap de setmana una assemblea general per decidir de quina manera encarar les eleccions de 2027. Sap que disposa d’una base de votants estable, però pot el partit illenc aspirar a més transversalitat?

MÉS per Mallorca s'ha reunit aquest dimecres amb EH Bildu per pactar una estratègia sobiranista conjunta a l'Estat, en el marc de la ronda de consultes que Arnaldo Otegi va iniciar la setmana passada amb ERC. El diputat al Congrés Vicenç Vidal i la secretària d’organització de MÉS per Mallorca, Maria Ramon, s’han reunit a la seu d’EH Bildu amb el secretari general de la formació, Arnaldo Otegi; el secretari de Relacions Polítiques i portaveu al Senat, Gorka Elejabarrieta i la secretària d’Organització, Sonia Jacinto. En la trobada, han analitzat la situació política de l'Estat i el panorama internacional, i han defensat la necessitat de cooperar per avançar "en favor de la sobirania" de cada territori, tal com han explicat en un comunicat conjunt.

Ara fa menys d'un any, el municipi biscaí de Plentzia aprovava una moció en què es declarava part integrant d’una república basca. Ho feia arran d'una iniciativa de l'associació Ehun, que defensa la via de la unilateralitat per aconseguir la independència, amb el vot a favor d'EH Bildu, que governa amb majoria absoluta, i l'abstenció del PNB. Els promotors de la proposta van ressaltar aleshores la seva importància perquè era el primer cop que una institució es declarava part de la república basca. "El poble de Plentzia s’ha autodeterminat”, van sentenciar des d'Ehun.

Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) i Andoni Ortuzar (Sanfuentes, 1962) no són ni Butch Cassidy (Paul Newman) ni Sundance Kid (Robert Redford) a la pel·lícula de George Roy Hill Dos hombres y un destino, però sí que, des d'evidents orígens i propostes sociopolítiques antagòniques, comparteixen una destinació: governar Euskadi. Euskal Herria per a Otegi. Ortuzar segueix perquè el PNB ha decidit –ell ha decidit– que tota actualització estratègica necessita una persona que doni continuïtat: ell. Otegi continua perquè l'ineludible canvi estratègic ja el va fer l'esquerra abertzale quan va abordar el final d'ETA. Ell ho va fer.

Per la porta del darrere, la majoria de la investidura va introduir una reforma legal que podria provocar la rebaixa de penes de presos d'ETA i que, de manera sorprenent, va comptar amb el vistiplau del PP i Vox. La dreta espanyola va avalar al Congrés una proposició de llei que aquest dimarts havia de rebre el vistiplau del Senat, però els conservadors han estudiat la manera d'aturar-la tan bon punt han llegit a El Confidencial els efectes que podria tenir. Segons el recompte de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, 44 persones es descomptarien els anys que han complert a França i set serien excarcerades en els pròxims mesos. Aprofitaran la seva majoria absoluta a la cambra alta per retirar la votació de l'ordre del dia del ple.

1. Nova etapa. Bipartidisme imperfecte nacionalista, amb el PSOE com a factor de correcció que decanta la balança cap al costat d'un marc institucional que ara mateix ningú qüestiona. Així arrenca la nova etapa basca, amb una significativa reducció del nombre d’actors rellevants. El benestar prima sobre els drets nacionals, en un moment en què el sobiranisme suma el 67,7% dels vots, una xifra sense precedents. El resultat és que s’ha instal·lat un bipartidisme amb dos partits de dimensions equivalents. A la dreta, PNB, i a l’esquerra, Bildu, de manera que els partits d'obediència espanyola, excepte el PSOE, tenen un paper marginal, amb el PP fora de joc i amb Sumar al límit, amb un sol escó. Els socialistes són determinants per decidir si governa el PNB o Bildu. I no hi ha misteri: la decisió estava escrita abans d’anar a votar. De manera que podríem parlar d’un bipartidisme sense alternança. Mentre la fórmula sumi, el PNB seguirà governant. Els socialistes es garanteixen així una quota de poder a Euskadi i un soci per contribuir a la seva majoria al Parlament espanyol. Aquest és el balanç d’una campanya sense sortides de to. Que apunta a una fase d'estabilitat sobre la base de l'equilibri de forces nacionalista.

A les eleccions basques de l’any 2001 la coalició entre el PNB i EA, liderada per Juan José Ibarretxe, va treure un 42,7% dels vots, mentre que l’Euskal Herritarrok d’Arnaldo Otegi, després que ETA decidís trencar la treva i tornar a atemptar, es va quedar en el 10%. Ahir el PNB va treure un 35,2%, i EH Bildu un 32,4%. El canvi, doncs, és de caràcter històric i planteja reptes de gran profunditat al PNB per als pròxims anys.

"Aldaketa da orain" [El canvi és ara], deia el lema de campanya d’Euskal Herria Bildu (EH Bildu). Des d’aquest diumenge Euskadi viu una nova realitat política, però la formació abertzale s'ha quedat amb la mel als llavis amb l’empat a 27 escons amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la victòria en vots d’Imanol Pradales (35,2% a 32,5%), que podrà revalidar el govern de coalició amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). Els seus 12 escons serviran per superar per 1 la majoria absoluta –38–. El nou Parlament basc serà el més nacionalista de la història amb 54 escons, dos més que els actuals, la xifra més elevada fins ara; paradoxalment en un moment en què la pulsió independentista ha baixat. El PP puja de 6 a 7 escons i Sumar i Vox en tindran 1. 

L'esquerra abertzale mai havia estat en condicions de ser la primera força del Parlament basc. La història podria canviar a Euskadi aquest diumenge, davant la possibilitat que Euskal Herria Bildu (EH Bildu) guanyi les eleccions, no només en escons sinó també en vots, i desbanqui el Partit Nacionalista Basc (PNB) com a partit hegemònic. Les últimes enquestes apunten a aquest escenari (28-29 a 26-27 diputats i un punt de diferència en vots), i és per això que en les últimes hores el PNB ha remogut cel i terra per mobilitzar els seus votants i que el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) s'ha agafat a unes polèmiques declaracions sobre ETA del candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, per intentar desgastar-lo. Amb tot, les possibilitats que hi hagi un canvi de govern són pràcticament nul·les, perquè el PNB i el PSE tenen la intenció de reeditar la coalició.

La novetat en la campanya de les eleccions basques no haurà estat que s'hi aparegués el fantasma del terrorisme etarra, sinó que ho hagi fet invocat pels socialistes, i no pel PP (Vox no hi pinta res: un al·licient més de la política basca). El candidat socialista a la Lehendakaritza, Eneko Andueza, es va recordar sobtadament de Santiago Oleaga, el director financer d'El Diario Vasco que va ser assassinat per ETA, de set trets per l'esquena, l'any 2001. Ho va fer en un acte organitzat per aquest mitjà, i en fer-ho va interpel·lar el seu rival d'EH Bildu, Pello Otxandiano, recriminant-li que no es referís a ETA com a banda terrorista. En efecte, EH Bildu no sol parlar del terrorisme d'ETA perquè exigeix que abans es reconegui l'existència del terrorisme d'estat (de l'estat espanyol) que durant molts d'anys va actuar també al País Basc. Andueza va qualificar Otxandiano de “covard”, i Otxandiano se'n va anar per les bardisses plantejant si hem de considerar terrorisme el que fa avui Israel a Palestina (de fet, ens permetem afegir, moltes veus dins la comunitat internacional ho qualifiquen de genocidi), i va intentar d'aquesta manera defugir la qüestió que se li plantejava. Naturalment, la confrontació que han cercat els socialistes amb EH Bildu, que juntament amb el PNB deuen ser els socis més sòlids amb què compta Pedro Sánchez de fa cinc anys, s'ha d'entendre en el context d'una recta final de campanya en què tots els vaticinis apunten a uns excel·lents resultats de l'esquerra abertzale, mentre que se n'esperen uns de prou dolents per al PSE, que vindrien a afegir-se al fracàs obtingut a les eleccions gallegues. I naturalment, també, la cerca del cos a cos del candidat socialista amb el d'EH Bildu va actuar com un reclam per al PP: Feijóo va sortir tot d'una amb la indecent matraca que la dreta espanyola remena des dels temps d'Aznar, l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, la creació de ¡Basta Ya! i altres moments estel·lars de la infàmia.

L'estratègia de l'extrema dreta no canvia: en moments assenyalats com unes eleccions, actua als tribunals per sacsejar la campanya. Ho va fer en el seu moment Manos Limpias, també Vox i ara l'associació Dignidad y Justicia, dirigida per un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid que dilluns va presentar una querella contra Arnaldo Otegi per l'assassinat d'un directiu de Michelín, Luis María Hergueta, l'any 1980. L'Audiència Nacional obre diligències i pregunta a la Fiscalia si ha d'incorporar aquesta denúncia a la investigació que ja hi ha oberta des de 2005 per aquest cas.

Conscient que la societat basca majoritàriament ha superat el conflicte d’ETA, ni tan sols el PP tenia en la seva estratègia de campanya desgastar EH Bildu i els seus rivals per aquesta via. Però el terrorisme ha acabat entrant al debat en l’última setmana de campanya arran d’una entrevista del candidat abertzale, Pello Otxandiano, al programa Hora 25 de la Cadena SER dilluns a la nit. “ETA va ser un grup, eh... armat”, responia al periodista Aimar Bretos, que li havia preguntat si ETA va ser un grup “terrorista”. Un dels partits que van reaccionar amb més vehemència va ser el PSOE. El seu candidat, Eneko Andueza, va qualificar les declaracions de “baixesa moral, indecència i covardia”. Ara, però, el govern espanyol intenta rebaixar el to contra EH Bildu per no donar arguments a la dreta, que critica que hi pacti a Madrid.

L'eufòria per la gavarra a Bilbao ha passat i les hostilitats comencen a notar-se en la campanya electoral d'Euskadi. El Partit Nacionalista Basc (PNB) i Euskal Herria Bildu (EH Bildu) afronten el tram final fins al 21-A amb un empat tècnic a les enquestes, després d'una primera setmana de baixa intensitat molt condicionada per la victòria de l'Athletic a la final de la Copa del Rei i la posterior celebració aquest dijous a la capital biscaïna. "Els partits saben que el focus estava en un altre lloc", assegura el professor de ciències polítiques de la Universitat de Deusto Felix Arrieta. La mort del lehendakari José Antonio Ardanza dilluns també va incidir en el fet que la campanya, de moment, hagi sigut descafeïnada.

Passejant aquests dies per Euskadi calia fixar-s'hi molt, per trobar cartells electorals. A diferència de Catalunya, la seva col·locació està molt limitada, a una mena de cavallets que es col·loquen a les places o rotondes. Als bars amb prou feines es parla de política. En un d'ells, situat a Oñati, a Guipúscoa, un grup de parroquians de la Reial Societat critiquen els fastos de la celebració de l'Athletic mentre beuen zuritos, tot i que al final un d'ells reconeixeria que ja li hauria agradat a ell celebrar un títol. Però si rasques una mica apareix com una tensió soterrada generada per la gran pregunta: guanyarà EH Bildu? El sociòleg Javier Elzo es reconeix com a simpatitzant del PNB i recorda que el candidat jeltzale, Imanol Pradales, va ser alumne seu, però està convençut que l'esquerra abertzale pot guanyar per primer cop. "Estan fent una campanya molt intel·ligent i també l'han encertat amb l'elecció del candidat, que és un científic", afirma des del seu domicili de Sant Sebastià.

Hem d’entendre que el benestar apaga l’horror? Les eleccions basques són notícia perquè no passa res, perquè els debats són d'una contenció i respecte insòlits en un país que ha estat territori d’alta confrontació sota el pes de l’activitat criminal d’ETA. De cop, els hereus de l’organització terrorista, que no s'han amagat mai de ser-ho, sembla com si haguessin quedat capturats pels modes i maneres del PNB, representant genuí d’un solvent poder econòmic.

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pronostica per primera vegada la victòria d'EH Bildu a poc més d'una setmana de les eleccions basques. En l'enquesta que l'organisme ha fet públic aquest dimecres, l'esquerra abertzale superaria en dos punts el PNB: EH Bildu aconseguiria entre un 34,2% i un 35,1% dels vots mentre que els jeltzales n'obtindrien entre un 32,6% i un 33,5%. Els socialistes serien la tercera força amb entre un 13,3% i un 14,1% dels vots. L'enquesta no fa una estimació d'escons aquesta vegada. En el baròmetre fet públic l'1 d'abril, el CIS donava la victòria en percentatge de vot i escons al PNB (30-31 diputats), tot i que per un ajustat marge per davant de Bildu (28-29 escons). Ara bé, si els socialistes no canvien de posició, Pello Otxandiano tindrà difícil convertir-se en el primer lehendakari de l'esquerra abertzale encara que guanyi les eleccions, perquè el PSE insisteix a reeditar l'actual pacte de govern amb el PNB.

El cicle electoral amb tres comicis comença aquest dijous amb el tret de sortida a la campanya a Euskadi, on el PNB i EH Bildu es disputen per primera vegada la victòria a les urnes. Sense incògnites pel que fa als pactes postelectorals –nacionalistes i socialistes advoquen per reeditar la coalició actual–, l'interès el centra qui guanyarà els comicis, més enllà de la formació de govern. Els abertzales, sota el lideratge de Pello Otxandiano, un enginyer de telecomunicacions de 40 anys que fins ara pilotava el discurs del partit des de la sala de màquines, discuteixen la primera plaça als jeltzales, que han rellevat Iñigo Urkullu i aposten per un perfil poc conegut, el doctor en ciències polítiques Imanol Pradales, amb l'objectiu de rejovenir la marca. EH Bildu, que consolida la seva aposta per un horitzó confederal amb l'Estat –no la independència–, ha crescut els últims anys cultivant la seva cara més pragmàtica i prioritzant l'eix social per millorar la seva assignatura pendent: ser creïble com a força de govern.

MÉS per Mallorca no anirà a les europees d'enguany amb Sumar, ho farà amb Ara Repúbliques. Així ho ha decidit l'Assemblea de MÉS per Mallorca, que ha aprovat aquest dilluns concórrer amb aquesta formació a les eleccions europees de juny de 2024. D'aquesta manera, la militància del partit ecosobiranista ha decidit presentar-se amb la coalició integrada per Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG per un 89,7%. Per la seva banda, Més per Menorca i ARA Eivissa també se sumaran a Ara Repúbliques.

El PNB ha guanyat totes les eleccions forals que s'han celebrat fins ara. De fet, ha estat la força més votada en tots els comicis, excepte a les espanyoles del 1993, 2008, 2015, 2016 i 2023 i a les europees del 1987. És a dir, ha guanyat 42 de les 48 eleccions que hi ha hagut en democràcia a Euskadi. Però la seva hegemonia es pot acabar als comicis al Parlament basc que l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, ha convocat aquest dijous i que tindran lloc el 21 d'abril. A les últimes eleccions, EH-Bildu es va acostar com mai al PNB (els van separar només un miler de vots a les últimes generals) i per primer cop en quatre dècades és factible que els jeltzales perdin el primer lloc. Les últimes enquestes així ho apunten. Però subestimar la fortalesa del PNB és un mal negoci. També estava contra les cordes el 2011 i el 2009 i va acabar guanyant amb contundència, tot i que en la segona va perdre el govern amb un inèdit pacte entre socialistes i populars fruit de la il·legalització de Batasuna: és l'únic període en què no ha governat el País Basc.

La proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.