"Si em tornés a trobar en el mateix cas, marxaria del camp deu minuts després del final. No fos cas que tornessin a sortir dels vestidors i fessin un altre gol", diu en Ferran (1994), aficionat osonenc del Barça, revivint el 6-1 del Barça al PSG, l'any 2017. Encara estudiava i volia evitar les cues a l'estació de metro de Collblanc: va sortir del Camp Nou al voltant del minut 85, com tants altres, amb un 3-1 al marcador. Perquè pensava que culminar la remuntada era impossible.

Ser pescador de perles era una feina molt dura. Dos cops cada any, dalt de les embarcacions típiques del golf Pèrsic, els dhow, els pescadors del port de Doha, sortien per passar unes quantes setmanes fora de casa buscant perles. Immersions a més de 40 metres de profunditat, de vegades, lligats amb una corda per si alguna cosa no anava bé. Era una feina tradicional, que passava de generació en generació. Però els anys 30 i 40, el negoci va començar a patir quan els japonesos van crear les primeres granges d’ostres. Qatar, aquest petit emirat controlat pels britànics, era un port petit a la desembocadura d’un riu, creant un entorn natural ideal per a les perles. Però després d’anys buscant-ne, cada cop calia anar més lluny, més al fons, a canvi de pocs diners. Per sort per als qatarians, es va descobrir petroli. I tot va canviar. Així, el pare de Nasser al-Khelaifi no va haver de patir pels seus fills. Ell va ser l'últim membre de la nissaga a baixar a buscar perles.

Entre els directius que formaven part de la junta de Josep Maria Bartomeu encara es recorda aquella nit del 8 de març del 2017 quan Sergi Roberto va estirar la cama per marcar el gol que deixava amb un pam de nas el PSG. A la llotja del Camp Nou els directius van perdre els papers, celebrant el gol com si fossin més joves i veient els partits a la graderia. El Barça s'acabava de convertir en el primer club capaç d’aixecar una eliminatòria europea després de perdre per 4-0 a l’anada. I ho havia fet contra el PSG. "Per això es va celebrar doble. Podríem dir que la relació era complicada, entre els dos clubs", diu un exdirectiu. "Alguns clubs juguen amb altres armes, no juguen net, competim contra clubs estat", deia Bartomeu el 2018 referint-se especialment al club francès.

Som a mitjans de juliol, Neymar ja s’ha incorporat a la disciplina del París Saint-Germain i sembla que el serial va per llarg. El futbolista brasiler ha transmès per activa i per passiva al seu club que vol marxar -ahir ho va dir el mateix tècnic, Thomas Tuchel-, però a la vegada té clar que no és bona idea forçar la màquina i enfrontar-s’hi. D’aquesta manera, té decidit no trencar la disciplina del vestidor i seguir amb el treball del dia a dia com si fos un més. I esperar esdeveniments.

Les dues cares de Luis Enrique en pocs minuts. Primer, en zona mixta, se les va tenir amb un periodista català de TV3, després, a la roda de premsa, va obrir una escletxa per a l'esperança. "Per què no somiar que ho podem fer nosaltres?", es va preguntar l'asturià, qui considera que el Barça té "poques opcions" però el seu equip s'hi ha "d'aferrar".

El Barça va descobrir què se sent quan ets un equip petit en una nit que serà recordada com un dels pitjors malsons del barcelonisme. Va ser un viatge dolorós a un passat en què el Barça mirava espantat els rivals, en què cada jugador adversari semblava millor i en què ningú aconseguia aturar el descens als inferns. Va ser un Barça ple d’estrelles però molt petit. Sense joc, sense individualitats, sense personalitat. Un grup de jugadors vestits amb l’escut del Barça que va ser escombrat per un equip magnífic. Sense excuses, sense arbitratges polèmics, sense oportunitats per fer gols. Un escenari apocalíptic.

La desfeta per 4-0 del Barça al Parc dels Prínceps serà difícil d’oblidar per als culers i per als jugadors. I, en especial, per a André Gomes. El portuguès completava la terna de migcampistes en el partit contra el PSG i no va tenir una actuació gens encertada, en què va perdre moltes pilotes i va errar en alguns marcatges. Per tot plegat, va ser dels més assenyalats durant el partit a París, especialment a la primera meitat.

Kevin Trapp va fer una única aturada. Només una. Quan va saludar, al final del partit, el seu compatriota Ter Stegen, els seus guants gairebé estaven nets. Els del porter blaugrana, en canvi, estaven bruts. “Han sigut millors en tots els aspectes”, va admetre Luis Enrique. “És una nit somiada, s’ha treballat de valent per arribar aquí”, va dir Unai Emery. El seu PSG va xutar 11 cops entre els tres pals i, d’aquests xuts, 7 van ser durant una primera part en què Ter Stegen va fer-se un tip de treballar. El Barça, en canvi, només va xutar un sol cop entre els tres pals, i quatre més fora, dos d’ells a les botes de Neymar. De fet, les dues ocasions més clares van ser la d’André Gomes a la primera part i una rematada al pal d’Umtiti a la segona. El PSG va aïllar els membres del trident i va aconseguir un fet inèdit: no van xutar contra Trapp. “Defensar els seus davanters era clau i, per fer-ho, res millor que intentar aconseguir que no toquin gaire la pilota”, va dir el capità local, Blaise Matuidi, que va ser un colós al mig del camp. Els dos xuts de Neymar van ser des de fora de l’àrea. Messi, ofegat per una teranyina rival, va xutar una falta massa alta. Luis Suárez ni això. El van aïllar.

El tècnic del París Saint-Germain, Unai Emery, ha assegurat aquest dilluns, en la prèvia del partit de la Lliga de Campions contra el Barça, que viu el partit "com una oportunitat" per trencar l'estadística que diu que només ha guanyat un partit contra els de Luis Enrique. "Intento gaudir de cada moment, sento cada oportunitat com un tresor", ha indicat l'entrenador dels parisencs.

Carlo Ancelotti ha dit aquest divendres en roda de premsa que no considera que Stark perjudiqués el Barça en l'enfrontament de dimarts passat: "No crec que Stark creés problemes al Barça". El tècnic del PSG ja va afirmar després d'aquell partit que el col·legiat havia "regalat el segon gol al Barça".