El projecte educatiu Arxiu Immersiu de Veus Locals, impulsat pel departament d’Imatge i So del Centre Integrat d'FP (CIFP) Juníper Serra, permet que l’alumnat participi activament en la preservació, documentació i difusió de la memòria oral i sonora del territori. La iniciativa cerca "registrar el present abans que es converteixi en passat", combinant formació tècnica amb reflexió ètica i treball de camp.

En els darrers anys, la Formació Professional (FP) a les Balears ha rebut un impuls notable per part de la societat i de l’Administració, amb l’objectiu de donar-li prestigi. Aquest esforç s’ha traduït en més visibilitat, una major vinculació amb les empreses i innovació en els cicles formatius, tot intentant demostrar que l’FP és una via sòlida i amb futur. Malgrat aquests avenços, la realitat dels estudiants continua sent fràgil: gairebé la meitat dels alumnes d’FP Bàsica abandona els estudis abans d’obtenir-ne el títol.

L’STEI ha denunciat que “cada vegada costa més als professors tutors de les pràctiques de Formació Professional trobar empreses a les quals dur el seu alumnat”. El sindicat assenyala que aquesta situació afecta els IES, CIFP i CEPA de les Illes, i que la situació s’ha agreujat amb la nova llei de formació professional. “La nova llei d’FP augmenta el temps de formació en empresa i obliga a fer pràctiques a primer i a segon curs dels cicles mitjà i superior”, recorda el sindicat. “En el seu moment ja anunciàrem que, amb el teixit empresarial de petites i mitjanes empreses que tenim a les Illes, això seria complicat i acabaria desembocant en un conflicte, com ara es fa palès”, afegeixen.

El curs 2025-2026 d'FP comença aquest divendres a les Illes Balears amb 20.991 alumnes matriculats i 2.007 docents a les aules. Durant la primera fase del procés d’admissió s’ha constatat que les titulacions amb més demanda corresponen a les famílies professionals de marítim-pesquera, seguretat i medi ambient, transport i manteniment de vehicles, sanitat, activitats fisicoesportives, administració i gestió, i informàtica i comunicacions. A més, destaquen com a famílies més sol·licitades, imatge personal a Menorca i comerç i màrqueting, a Eivissa. A Formentera, l’oferta es manté flexible i adaptada a les necessitats del teixit productiu local.

El nou Centre Integrat de Formació Professional (CIFP) d’Alcúdia acollirà 15 cicles formatius repartits en tres famílies professionals: Administració i gestió, Hoteleria i turisme, i Indústries alimentàries. Disposarà de 714 places i proporcionarà als estudiants "una formació pràctica i adaptada a les necessitats del mercat laboral". L’oferta del centre serà:

L'edifici del fins ara IES Politècnic de Palma passarà a allotjar un Centre Integrat de Formació Professional (CIFP) i un centre d'Innovació de Formació Professional. Tot amb una capacitat per a 2.000 alumnes. El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, i la directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa, Isabel Salas, han presentat l'avantprojecte aquest divendres. El Politècnic, ha assenyalat Vera, passarà a acollir "dues realitats i dos edificis" diferenciats. Un d'ells acollirà un CIFP i l'altre, un centre d'innovació en formació professional. Entre tots dos tindran capacitat per assumir la formació d'uns 2.000 alumnes, que podran cursar 45 cicles formatius —bàsics, mitjans i superiors— de 10 famílies professionals diferents.

Un total de 907 persones es presentaran aquest dimecres i dijous a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de Formació Professional. Aquestes proves constitueixen una via d'accés per a aquelles persones que no compleixen els requisits acadèmics per cursar aquests estudis, segons ha indicat la Conselleria d'Educació i Universitats en una nota de premsa.

L'oferta de Formació Professional (FP) augmentarà a les Balears el curs que ve amb 36 nous cicles, entre els quals s'inclouen set dobles titulacions, que es poden completar en tres cursos, a més de dos cursos d'especialització sobre Coordinació del Personal en Esdeveniments i Desenvolupament d'Aplicacions en Llenguatge Python.

Èxit de la vaga dels estudiants d’ESO i Batxillerat de l’IES Politècnic per protestar contra el tancament del centre anunciat per la Conselleria d’Educació, per convertir-lo en un Centre d’FP. Podien fer vaga els alumnes de tercer i quart d’ESO i els de Batxillerat. Segons fonts del centre, només un estudiant ha acudit a classe. Una representació dels vaguistes s’han manifestat aquest matí a les portes de l’institut, al crit de “el nostre centre no es tanca”. Els estudiants, en un to crític, però en un ambient alegre, han pintat pancartes amb missatges diversos dirigits a la Conselleria. “Ens tanquen el futur”: “L’educació pública no es toca”; “Aules col·lapsades, butxaques plenes”: “Save IES Politènic”, deien alguns dels rètols. El tancament del centre suposarà la supressió de 300 places públiques.

Eulàlia Flo, consellera delegada d’una multinacional nord-americana, inaugura un centre de dades a l'Hospitalet de Llobregat i diu que espera poder anunciar d’aquí poc la construcció d’un altre centre a Barcelona. Ho comento amb un enginyer informàtic d’una gran multinacional alemanya, establert a Barcelona, i m’expressa dos dubtes: fins a quin punt el preu de l’energia serà competitiu a Espanya però, sobretot, la necessitat de més desenvolupament local d’estudiants en carreres tecnològiques, perquè si aquestes empreses no troben aquí les persones formades que busquen ens les portaran de fora, amb els efectes coneguts sobre el preu de l’habitatge i altres externalitats.

Els docents de l'IES Politècnic han denunciat que encara no saben quina serà la destinació del centre el curs que ve, ni què passarà amb els alumnes ni amb ells, després que el conseller d'Educació, Antoni Vera, anunciàs la seva intenció de convertir l'institut en un Centre Integrat d'FP. Ara bé, segons asseguren, la Conselleria els ha suggerit "que concursin", és a dir, que canviïn de centre. Segons indiquen fonts del centre i confirma CCOO, la direcció general de Planificació i Gestió Educatives, va plantejar aquesta possibilitat durant una Mesa tècnica.

Els docents de l’IES Politènic estan a l'expectativa pel seu futur i el dels alumnes del centre, després que Educació anunciàs la seva intenció de convertir l'institut en un centre integrat d’FP. “No han informat les famílies ni el professorat. No han presentat cap pla per a aquesta transició, però la seva intenció és que sigui a curt termini'. Segons indiquen, la Conselleria ha eliminat un grup de 1r d’ESO “ignorant les xifres d’adscripció”, diu l’Assemblea de Docents del centre. “A causa d’això, alumnes que havien triat el Politècnic han hagut de partir a altres centres”. De fet, com va denunciar aquest dimarts CCOO, part d’aquests alumnes han estat desplaçats a l’IES Ramon Llull i els altres, a una escola concertada. Avui dia, diuen, ni l’inspector ni l’equip directiu saben què passarà amb el centre i el professorat de Secundària “no sap en quines condicions treballarà el curs que ve”.

CCOO ha reclamat més "transparència" a la Conselleria d'Educació sobre el procés de reconversió de l'IES Politècnic en un Centre Integrat d'FP (CIFP) i ha lamentat la derivació dels nous estudiants d'ESO a l'escola concertada. En una nota de premsa, ha assegurat que en l'actualitat ja s'ha eliminat un curs de 1r d'ESO i s'ha reubicat part de l'alumnat a l'IES Ramon Llull i a una altra part en un centre concertat pròxim, per la qual cosa qualifiquen la situació d'"incomprensible".

El curs acadèmic d'FP començarà aquest divendres amb més de 20.000 alumnes matriculats, 110 professors més (1.839) i amb 30 nous cicles formatius, tres dels quals mai s'havien impartit a les Balears: Grau Superior en Organització i Control d'Obres de Construcció, que es farà a l'IES Politècnic (Palma); Grau Bàsic en Arranjament i Reparació d'Articles Tèxtils i de Pell, a l'IES Josep Maria Quadrado (Ciutadella), i el Grau Mitjà de Tècnic en Manteniment d'Embarcacions d'Esbarjo en modalitat Dual Intensiva, al CIFP Can Marines (Santa Eulària des Riu). També s'ha incorporat un curs d'especialització de Manteniment i Seguretat de Vehicles Híbrids i Elèctrics, al CIFP Juníper Serra (Palma). En total, enguany l'oferta d'FP s'ha incrementat en 470 places, una part important de les quals s'han adjudicat a les formacions que tradicionalment tenen més llista d'espera: Auxiliar d'Infermeria, Activitats Físiques i Esportives i Informàtica.

El Centre de Formació, Innovació i Desenvolupament de Formació Professional de les Illes Balears (CFINFP-IB) ha posat en marxa les primeres activitats formatives previstes per al curs 2024-2025 dirigides als docents d’FP, segons ha informat la Conselleria d'Educació en una nota de premsa.

La Conselleria d'Educació va renunciar a 5,2 milions d'euros per a la creació de noves places d'FP. El govern espanyol havia assignat a les Balears 6 milions d'euros del Pla de Modernització de la Formació Professional per enguany, dins el repartiment territorial d'uns 158 milions d'euros del Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència (MRR), que va anunciar el dimarts passat la ministra d'Educació, Pilar Alegría. La renúncia de les Illes a participar d'una part d'aquests fons finalistes implica que deixarà de rebre al voltant de 5,2 milions d'euros.

La Conselleria ha renunciat a doblers del Ministeri d'Educació per crear 2.000 noves places d'FP. Així ho va denunciar la ministra, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al darrer Consell de Ministres. "La Rioja i les Balears han rebutjat els recursos i la possibilitat de continuar incrementant les places d'FP perquè els joves de les seves comunitats autònomes tinguin més oportunitats", va dir. El conseller Antoni Vera, però, ha defensat en declaracions a IB3 la decisió presa: "A nosaltres ja ens havien donat 8.000 places en una convocatòria anterior. Ara, en tenim 6.000, i en queden 2.000 per crear, dotades amb fons estructurals europeus”.

"Som de Sant Andreu i sempre hem anat a l'escola i a l'institut públics del barri", explica la Maite. Ara, però, assegura que haurà de "menjar-se" els seus principis per tal d'assegurar-se que el Pau, el seu fill, pugui començar un grau superior de comerç internacional aquest setembre. "És trist dir-ho, però soc mestra de la pública i el meu fill farà FP a la privada perquè encara no té plaça".

El curs 2024-2025, el grup Iberostar, en col·laboració amb el Govern, implantarà un programa de Formació Professional Dual intensiva perquè estudiants de l'IES Calvià alternin sessions teòriques al centre amb pràctiques remunerades als establiments hotelers. Les titulacions que s'impartiran són Direcció de Cuina i Gestió Hotelera. La presidenta del Govern ha assegurat que la iniciativa "ha de ser un punt de partida i s'ha de fer extensiu a més cadenes hoteleres".

La Formació Professional (FP) ha guanyat 3.000 alumnes a les Illes i en té 3.600 més en llista d’espera. L’Administració cada vegada n’especialitza més l’oferta, però les necessitats del mercat són ben mundanes. A Menorca, per exemple, fan falta fusters, sabaters i cambrers. Ho confirma la secretària general de PIME, María García, qui alerta de la “manca de vocacions i relleu generacional” en el mercat laboral de l’illa.