Una sala oval de més de 90 metres quadrats, a la qual només es pot accedir a través d'un petit forat, a les profunditats subterrànies de la Febró (Baix Camp), amagava un tresor prehistòric excepcional: un centenar de gravats del període calcolític-bronze distribuïts en un panell de 8 metres de llarg. Les pintures estan intactes i és una de les poques mostres d'art esquemàtic subterrani de la conca mediterrània.

Una persona, amb els trets facials ben definits, que s’enfila per una escala de corda amb bucles, fixada a dalt i assegurada en una roca amb un pal, fins a un rusc. Així és l'escena que mostra una de les pintures rupestres descobertes al jaciment de Castellote (Terol), i que evidencia que fa 7.500 anys homes i dones neolítics tenien uns grans coneixements tècnics d'escalada. La pintura, segons la investigadora Icrea de la UB Inés Domingo, demostra que quan van començar a assentar-se les primeres comunitats pageses a l'arc mediterrani s'elaboraven escales complexes: "És una escala de grans dimensions, amb esglaons i costats irregulars que permet desplaçar-se lliurement, però per fer-la servir s'havien de tenir també coneixements de tècniques d'escalada", diu Domingo. A l'escena apareix també un grup de persones a baix, esperant, i cistells i altres eines per a la recol·lecció. No és la primera escena que es descobreix de recol·lecció de mel –n'hi ha una altra de força coneguda a les coves de l'Aranya, al País Valencià–, però sí que és la primera en què es pot observar una escala tan ben elaborada.

En poc més de 35 quilòmetres lineals, des de Falset fins a Margalef de Montsant, al Priorat, es concentren la majoria de troballes d'art paleolític a Catalunya. És allà, en concret al jaciment de les Coves del Fem, a Ulldemolins, i gràcies als capricis del riu Montsant, que va desbordar-se el 1994 i el 2019 i va erosionar part dels estrats, on ha aparegut una obra excepcional que els nostres avantpassats prehistòrics van crear fa entre 15.000 i 11.700 anys.