Durant anys, els executius de les empreses d'entreteniment van cedir feliçment pel·lícules i sèries clàssiques a Netflix. Les dues parts van gaudir del botí: Netflix rebia contingut popular com la sèrie Friends o la pel·lícula de Disney Moana i incrementava la seva base de subscriptors, i les empreses d'entreteniment rebien bosses de diners a canvi. Però fa uns cinc anys, els executius es van adonar que estaven "venent tecnologia d'armes nuclears" a un rival poderós, com va dir el CEO de Disney, Robert Iger. Els estudis de Hollywood necessitaven les pel·lícules i les sèries per alimentar els serveis de streaming que estaven construint des de zero, i cedir continguts a Netflix només els estava fent mal. Per això van decidir aturar-ho.

De menjar-se el món a penjar d'un fil. Les plataformes de streaming han canviat la manera com consumim audiovisual, però moltes ja s'han adonat que no tot és tan bonic com semblava en els seus inicis. En un sector superpoblat, els serveis de vídeo sota demanda necessiten afinar el seu model de negoci per ser realment rendibles, una fita que la majoria encara no ha aconseguit (aquest era, de fet, un dels arguments per no cedir a la demanda de millores salarials i de compensació econòmica que exigien actors i guionistes durant les vagues del 2023). Els canvis que ja es van detectar a finals de l'any passat s'accentuaran el 2024 i tindran un impacte en els usuaris, tal com remarca l'informe de tendències del sector fet per la consultora KantarMedia.

La superpoblació de plataformes de streaming ha accelerat la competència i de retruc ha provocat un degoteig de pujades de preus i canvis en les condicions d'ús. La gran referent del sector, Netflix, sempre va al davant en aquesta qüestió i aquesta setmana ha anunciat que els nous subscriptors ja no tindran la possibilitat de triar la quota més barata sense anuncis, que desapareix de la seva oferta. Amb aquesta mesura, que es va posar en pràctica a l'estiu als Estats Units i que ja ha arribat a l'estat espanyol, els nous clients tenen les següents opcions de subscripció: el pla estàndard amb anuncis de 5,99 euros al mes; l'estàndard sense anuncis per 12,99 euros al mes; i la prèmium per 17,99 euros. Així, el pla bàsic de 7,99 euros deixa d'estar disponible.

El sector de l'streaming, que abans semblava estar en expansió infinita, està experimentant una constricció. Fins i tot abans que les vagues de guionistes i actors amenacessin la sortida de noves sèries, HBO Max va optar per una ronda de cancel·lacions com a via per reduir costos i es va desfer del reboot de Gossip girl, Minx (després salvada per Starz) i la pel·lícula Batgirl. Amazon Prime Video ha engegat a rodar produccions com A league of their own i The peripheral. Recentment, Disney+ va cancel·lar, abans d'estrenar-la, l'adaptació de la història de fantasia infantil The Spiderwick chronicles. L'aclamada comèdia sobre Caterina la Gran The Great, de Hulu, ha estat destronada. Una sèrie de cancel·lacions de Netflix de rellevància s'han convertit en motiu de protestes i mems.

"Què ha dit?" Aquestes són les paraules més dites a casa meva. No importa quant apugem el volum la meva dona i jo, els actors de les sèries i pel·lícules de streaming cada cop són més difícils d’entendre. Normalment acabem posant els subtítols tot i que cap dels dos té problemes d’audició.

Les últimes setmanes s'han fet virals a les xarxes socials xineses imatges sorprenents d'autèntics campaments de streamers emetent des del carrer i a la nit. Encara que sembli mentida, no han estat tretes de pel·lícules futuristes ni de videoclips d'algun cantant asiàtic, són imatges reals. Som a la pragmàtica Xina, on simplement s'intenta optimitzar la feina per guanyar més diners.

De la nit al dia, en un moviment digne de Hollywood, Disney va acomiadar diumenge passat Bob Chapek, que havia servit com a conseller delegat de la companyia durant els últims dos anys. El seu lloc l'ocuparà el seu predecessor, Bob Iger, considerat un dels empresaris més exitosos de la indústria, que ja va liderar l'empresa entre el 2005 i el 2020. Durant aquests quinze anys, Iger va fer créixer el negoci de Disney, ampliant la seva llista de propietats intel·lectuals i quintuplicant la capitalització de mercat de l'empresa. Als seus 69 anys, reticent, va decidir fer un pas al costat i va deixar l'empresa de la seva vida, no sense abans suggerir el nom de qui es convertiria en el seu successor: Bob Chapek.

L’Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació ha creat un concurs per potenciar l'ús de la llengua catalana en el contingut en línia i els directes a través d'internet. Aquest dimecres s'ha iniciat el procés d'inscripció d'AMIC-Directes, un concurs on els participants poden publicar els seus streams en català i un jurat seleccionarà els guanyadors de les dues categories: actualitat i videojocs.

La plataforma de streaming Disney+ és la que més ha crescut en el primer trimestre del 2022, segons l'últim baròmetre de Barlovento, que analitza el mercat dels serveis de televisió sota demanda cada tres mesos. La crescuda de 3,5 punts respecte a l'últim estudi fa que Disney+, que ara té una quota de mercat del 24,9%, se situï com la tercera plataforma més important a Espanya al darrere de Netflix (58,1%) i Amazon Prime Video (51,4%), que ofereix el seu servei conjuntament amb el de lliurament exprés de mercaderies.

Un dels avantatges de TikTok, des de l’òptica catalana, és que l’algoritme té un punt de mico armat amb una escopeta. De tant en tant selecciona el vídeo d’un creador i el posa a la pàginaFor you, que veuen milions i milions d’usuaris arreu del món. Això permet guanyar seguidors molt ràpidament, la qual cosa ha afavorit que en aquesta xarxa hi hagi uns quants perfils en català, des de l’humor absurd de walter_capdevila o en long_lixue fins a les guerrilleres lingüístiques de @canputades, que sumen desenes de milers de seguidors. Triomfen perquè són propers i genuïns. I, a diferència d’Instagram i el seu reialme del filtre embellidor, a TikTok es valora justament el contrari: ser al màxim de natural i autèntic. També a YouTube hi ha una escena en català interessant, amb Juliana Canet, Laura Grau o Mockudrames com a noms destacats.

A fora, sota la fulgurant brillantor del sol de París, els mitjans de comunicació del món s’apinyaven als voltants del camp al Parc dels Prínceps. Els productors manipulaven nerviosament les càmeres i els micròfons. Els reporters parlaven de manera diligent per omplir el temps en antena abans del seu espai d’entrevista assignat.

Els grups mediàtics nord-americans Comcast i ViacomCBS han anunciat el llançament d’una nova plataforma de streaming que eixamplarà encara més l'oferta de continguts a Europa. SkyShowtime, nom que portarà el nou servei, estarà disponible a 20 països europeus –entre els quals Espanya– a partir del 2022, amb sèries i pel·lícules de marques i plataformes com Nickelodeon, Paramount Pictures, Paramount+, Universal Pictures, SkyStudios o Peacock. Es dirigeix a tota mena de públics i treballarà diversos gèneres, com drames, continguts infantils, estrenes de pel·lícules, programació local, etc. Encara no s’ha anunciat el preu de subscripció que tindrà la plataforma. 

“Vaig tenir la idea de Netflix després que em compressin l’empresa. Em van posar una penalització per entregar tard Apollo 13. Em vaig retardar sis setmanes i devia 40 dòlars al videoclub. Era culpa meva i no li volia dir a la meva dona, i em vaig preguntar «vull posar en risc el meu matrimoni per una penalització?»”, explicava fa anys el cofundador de la companyia, Reed Hastings, en un article al New York Times. “Més tard, vaig anar al gimnàs i em vaig adonar que tenien un model de negoci molt millor, perquè pagant 30 o 40 dòlars al mes hi podia anar tant com volgués”, afegia Hastings en el mateix article.

El maig del 2020 el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va posar números al que tots els usuaris catalanoparlants de Netflix sabien: que la plataforma manté una presència residual del català als seus continguts. Un any més tard, el juny del 2021, l'organisme analitzava també tres operadors globals més, com són HBO, Disney+ i Amazon. Els resultats eren igualment descoratjadors, amb percentatges que oscil·len entre el 0,1% i l'1,3% del catàleg amb versions doblades o subtitulades en la llengua pròpia de Catalunya. Així ho mostrava un informe del CAC que, per comparar, mostrava també el cas local de Filmin, que té el 18,9% del seu catàleg en català. Entre el juny i el setembre d'aquest any, les plataformes han anat sumant títols en català amb comptagotes: el 30 de juliol Disney+ va incorporar al seu catàleg Jungle Cruise en català i va arribar fins als 33 títols disponibles (31 llargmetratges i un curtmetratge), mentre que les últimes dades disponibles de Netflix assenyalen que la plataforma ofereix 13 produccions en català. Tot i les discretes millores, el català continua sent més que residual a les plataformes de streaming en plena negociació de l'avantprojecte de llei audiovisual estatal, que, de moment, no preveu cap mesura de protecció per al català.

El nou president de RTVE, José Manuel Pérez Tornero, té com a objectiu del seu mandat aconseguir que les plataformes de streaming de fora d'Europa contribueixin a l'economia local pagant impostos. Així ho va assegurar ahir en la seva primera trobada amb els mitjans, durant la qual va anunciar que la corporació espanyola posarà un marxa un lobi perquè serveis com Netflix o HBO, que són nord-americans, paguin impostos a Espanya.

La telefònica nord-americana AT&T, empresa propietària de Warner Bros, la HBO i la cadena d'informatius CNN, ha anunciat que fusionarà la seva divisió d'entreteniment i mitjans de comunicació, WarnerMedia, amb la plataforma i televisió per cable Discovery per crear un gegant de l'streaming amb el qual competir amb Netflix. L'acord suposarà la unió d'un dels estudis més poderosos de Hollywood, responsable de franquícies com Harry Potter, Batman i la saga Joc de trons, amb un dels segells més famosos de continguts de programes de no-ficció de cuina, ciència i reformes de la llar, entre d'altres.

Rapers, cantautors compromesos, trompetistes de jazz, compositors de simfonies clàssiques. Tots comparteixen dos sentiments: l’amor per la música i l’odi per les plataformes de reproducció en línia. Més que les empreses i els seus milions d’usuaris, odien l’abusiu repartiment econòmic que promouen i que fa que els creadors s’enduguin una quantitat irrisòria per cada escolta de les seves cançons. Les crítiques són especialment ferotges quan es dirigeixen a Spotify, dominador del sector i un líder tan poderós que avui sembla impossible de destronar. I no és que no se n’hagin provat alternatives. Una de les més ambicioses va arribar el 2015 quan el raper Jay Z va comprar Tidal per 56 milions de dòlars per competir-hi amb la complicitat d’artistes com Beyoncé, Rihanna, Coldplay, Daft Punk i Madonna. Però crear un nou servei d’escolta en línia que repartís més equitativament els beneficis no era l’única via possible perquè un músic visqués de la seva obra. Això és el que va pensar Jack Conte, cantant pop de San Francisco que, cansat de veure el poc rendiment que obtenia pel seu art a través de les plataformes de streaming, va voler canviar les regles del joc.

Fa setmanes la presentadora d'esports del telenotícies de TV3, Marta Bosch, explicava el fitxatge de Marc Gasol per Los Angeles Lakers: "En una entrevista amb un youtuber, el petit dels Gasol ha confirmat el traspàs". La frase, aparentment inofensiva, va rebre la resposta instantània del realitzador Marc Lesan al seu compte de Twitter: "A TV3 parlen d'Ibai Llanos com un youtuber. Explica una mica el salt generacional als mitjans". La denúncia reflecteix una sensació generalitzada entre molts joves: els streamers són ficats tots al mateix sac i no reben la importància i consideració que mereixen.

El 2013, George Lucas i Steven Spielberg van deixar glaçats el públic d'una xerrada sobre el futur del cinema que feien a la Universitat del Sud de Califòrnia quan van pronosticar el “col·lapse imminent” dels grans estudis de Hollywood i el desplaçament del negoci audiovisual a internet. “Hi haurà menys cinemes i seran més grans i equipats –va dir Lucas–. També hi haurà blockbusters, però veure'ls serà més car. La resta de pel·lícules es veuran per internet”. La profecia ha ressorgit aquests dies amb l'anunci de Warner d'estrenar totes les seves pel·lícules del 2021 –que inclouen títols tan llaminers com Dune i Matrix 4– simultàniament en cinemes i a la plataforma HBO Max, un moviment que ha sacsejat el sector de l'exhibició en el que segurament és el moment més crític de la seva història, amb les sales gairebé buides per les restriccions d'aforament, la falta d'estrenes potents de les majors i les reserves d'una part del públic a tancar-se dues hores en espais sense ventilació. ¿Estem realment davant un canvi de paradigma? ¿Serà el 2020 l'any del principi de la fi dels cinemes?