Les sospites sobre la voluntat real del Partit Popular d'implementar la literalitat de la nova llei educativa si el resultat no afavoria alguns dels seus posicionaments comencen a prendre forma. Així es desprèn almenys de la circular enviada per la conselleria d'Educació als centres d'ensenyament en la qual dona instruccions sobre com s'han d'aplicar els resultats de la consulta sobre la llengua a les aules que es va fer ara fa unes setmanes.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

Victòria per la mínima del valencià en la consulta sobre la llengua a les aules al conjunt del País Valencià, però triomf contundent en les comarques popularment denominades valencianoparlants. Aquest és el resultat de la consulta impulsada per la Generalitat i que aquest dijous ha donat a conèixer el conseller d'Educació, Universitats, Cultura i Esports, José Antonio Rovira, en una roda de premsa celebrada a València.

La consulta sobre la llengua vehicular a les aules del País Valencià, que s'ha fet durant l'última setmana, ha aconseguit una participació del 58,61% de les famílies i una abstenció del 41,39%. En concret, a primària la participació és d'entorn al 60% i a secundària, del 50%. Es tracta d'unes dades significatives, atès que la consulta, celebrada de forma telemàtica, serà clau a l'hora de definir quina serà la llengua majoritària de l'ensenyament. En total, hi han participat 339.411 famílies i el resultat, que la conselleria d'Educació no ha volgut donar encara, s'aplicarà a partir del curs 2025-2026.

L'endemà que el PP i Vox anunciessin la seva disposició a fer seves l'esperit i la lletra de la iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià i convertir aquesta opció en voluntària, les dues formacions han presentat la seva futura llei. Es tracta d'una norma que es queda a mig camí entre el model defensat dimecres a les Corts i l'avançat al desembre, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, va afirmar que serien les famílies les que triarien la llengua vehicular de cada centre.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

Llicenciada en filosofia i lletres (secció filologia catalana) a la Universitat d’Alacant, Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) és la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2022. Hi conversem en un moment delicat per a la institució i per al valencià a causa de la política que el Partit Popular i Vox han començat a aplicar des de l'arribada a la Generalitat fa poc més de mig any.

El Consell rebaixarà el valor del coneixement del valencià per treballar en la sanitat pública. Així ho ha avançat aquest divendres el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha informat que la competència lingüística en català continuarà sent un mèrit, però puntuarà menys.

El govern valencià pretén que siguin les famílies i no el consell escolar els que triïn la llengua vehicular de cada centre. Així ho ha avançat en una entrevista concedida a l'agència Europa Press el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, que ha detallat que la conselleria compta amb un esborrany "molt avançat" de la que serà la nova llei de plurilingüisme, que serà tramitada per les Corts durant els pròxims mesos. La norma ara vigent estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès.

Les vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià han augmentat gairebé un 10%. Això és el que denuncia l'informe Drets Lingüístics 2023 que han elaborat 15 organitzacions cíviques i sindicals i que han lliurat aquest dilluns a la Sindicatura de Greuges.

"Conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana". Aquest va ser l'objectiu amb el qual l'any 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va proposar l'ús de la denominació català-valencià que dilluns el PSPV va reivindicar per frenar l'estratègia secessionista de PP i Vox, que la setmana passada es van afanyar a reclamar que el valencià compti amb el mateix "estatus d'oficialitat" que el català, l'euskera i el gallec en les institucions espanyoles i europees.

El castellà continua sent clarament la llengua majoritària al País Valencià. Aquesta és la principal conclusió del primer baròmetre sobre l'ús del valencià elaborat per la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, en una anàlisi que la Generalitat Valenciana pretén que sigui anual i que se sumi a l'enquesta sobre l'ús i el coneixement del català que publica cada lustre i que en la seva última edició va confirmar el descens en l'ús del valencià.

Un petit poble entre muntanyes, un període convuls i una mestra il·lusionada per construir una societat més justa i tolerant. La protagonista d'aquesta història és Marifé Arroyo, la docent valenciana que va inspirar la cançó La mestra de Zoo i el llibre del mateix títol de l'escriptor Víctor Gómez Labrado (editat per Edicions 3i4 i reeditat recentment per Edicions Bromera). Una docent que l'any 1982 va ser expulsada del centre on treballava per introduir l'ensenyament en valencià. Una injustícia de la qual aquest dissabte, 41 anys després, serà parcialment rescabalada en un homenatge de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat la seva preocupació per les possibles conseqüències de l'aplicació del decret del requisit lingüístic que ha de regular els nivells del coneixement de català que la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià exigiran als treballadors públics.

La Delegació del govern espanyol ha arxivat la denúncia contra Francesc Xavier Tébar, el veí de Benetússer (Horta) que va ser sancionat amb 601 euros per presumptament haver "alterat el funcionament" d'un centre de salut i haver "molestat" una recepcionista després que un metge de l'ambulatori d’Alfafar es negués a atendre’l perquè parlava en valencià.

El coneixement del català al País Valencià millora i ho fa gràcies, sobretot, a les polítiques educatives de les últimes dècades, però en paral·lel el seu ús recula a conseqüència de realitats com la globalització, la immigració, la desprotecció per part de l'administració o hàbits tan estesos com el canvi de llengua de molts parlants. Aquest balanç agredolç surt de l’enquesta elaborada per la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que la Generalitat Valenciana ha publicat aquesta setmana en una nota de premsa i sense que cap càrrec de l'administració n'hagi fet, de moment, cap valoració.

Escola Valenciana, que aquest matí ha presentat 11.000 signatures de suport al manifest Alacant en valencià, i Acció Cultural del País Valencià, que ha fet públic un comunicat, han denunciat la campanya posada en marxa per Vox per reclamar la reducció a mínims de l'ensenyament del català a la ciutat d'Alacant. En concret, alerten de la declaració institucional que el ple de l'Ajuntament debatrà aquest dijous a instàncies de la formació ultraconservadora i que reclama que la ciutat s'inclogui en el llistat de poblacions on l'estudi de l'assignatura de valencià és voluntari. Aquesta prerrogativa, coneguda com a exempció lingüística, va ser introduïda per la llei d'ensenyament aprovada l'any 1983 per als municipis de vuit comarques on el català no s'ha parlat mai o va desaparèixer abans del segle XX, un aspecte que la norma de plurilingüisme aprovada el febrer del 2018 i que fixa un mínim d'un 25% d'hores lectives en valencià i castellà i entre el 15% i el 25% d'anglès a tot el territori valencià no va esmenar.

La secció segona de la sala contenciosa administrativa del Tribunal de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha anul·lat l'exigència d'un títol de català per a l'accés a les borses de treball de secretaris i interventors locals al considerar que suposa una "vulneració de la normativa estatal que no l'exigeix" i que és "discriminatòria", atès que no es reclama "als funcionaris titulars".

El Tribunal Suprem ha desestimat la petició de nul·litat de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) contra la resolució de l'alt tribunal que al juny va confirmar l'anul·lació d’onze articles i una disposició addicional del decret que regula els usos de les llengües oficials en l'administració valenciana. En concret, va ratificar la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) que va eliminar els apartats que fixaven l’ús preferent del català.

Una secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSPV) de tarannà conservador, una "claríssima involució" del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Constitucional (TC) i una llei autonòmica de l’any 1983 "insuficient", que impedeix ampliar els àmbits d'ús de la llengua, especialment en l'administració. Aquest és l'atzucac en què, segons el professor de dret administratiu Andrés Boix i el cap tècnic del Servei de Política Lingüística, Alfons Esteve, tots dos de la Universitat de València (UV), es troba el Consell, incapaç d'impulsar normes que passin pel sedàs cada vegada més estret de la justícia espanyola i normalitzar l'ús del valencià.