Les educadores de les escoletes de les Balears agrupades sota la Xarxa 0-3, de la qual formen part UGT, CCOO i STEI, preparen un inici de curs amb mobilitzacions amb què pretenen continuar avançant cap a l'equiparació salarial de totes les treballadores del sector. Aquest dilluns s'han reunit en una assemblea en què les representants sindicals han traslladat el contingut de la reunió que la setmana passada varen mantenir amb el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera.

"Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té". Així ha parlat el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, de la situació a l'illa pel que fa a la concessió de gandules i para-sols i que ha derivat en la destitució de la ja exdirectora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. L'origen d'aquest conflicte es remunta al maig, quan la resolució de la Direcció General de Costes per a les instal·lacions temporals del 2026-2029 va denegar l'autorització de 681 gandules i 339 para-sols i va provocar les crítiques del Consell de Formentera al Govern (Costes sí que va autoritzar 1.169 gandules i 589 para-sols). El vicepresident ha comentat que aquesta situació "no s'havia donat a Formentera a exercicis anteriors" i ha remarcat que "té un impacte molt rellevant sobre l'interès públic". "Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té", ha lamentat.

El Ministeri de Defensa ha confirmat al Govern que l'exèrcit espanyol es desplegarà a les Balears el dia de l'eclipsi i formarà part del dispositiu de seguretat que s'ha previst per controlar l'afluència de persones. El vicepresident i portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, ho ha anunciat aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. Ara bé, també ha reconegut que l'Executiu no té cap estimació de l'afluència de gent. "És evident que seria molt considerable si no hi hagués cap mena de restricció", ha dit sense aportar cap xifra aproximada.

No han passat ni quatre mesos des que el Govern va manifestar el seu "orgull i satisfacció" per la conducta de la directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, que va denunciar l'intent de suborn per part d'un empresari de Mallorca. Però l'Executiu ha virat del reconeixement públic a la destitució de Ferrer, que no ha arribat a fer un any en el càrrec i que ara tornarà a la seva plaça de funcionària de la CAIB. La destitució es farà efectiva aquest divendres en el Consell de Govern.

El conseller de Turisme, Jaume Bauzà, ha fet referència aquest dimecres a la queixa del GOB i Terraferida, que varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, el 27 de juliol i encara no han rebut cap mena de resposta. "Les agendes són complicades", ha assenyalat a un acte a la biblioteca de Can Sales, a més d'assenyalar que s'atendrà les entitats en algun moment, segons ha informat Europa Press.

El PSIB ha reclamat aquest dimecres al Govern que obri un columbari al cementeri de Palma perquè aculli prop de 200 víctimes de la repressió franquista que no han estat identificades, a més d'altres figures com els germans Aurora i Gabriel Picornell. El portaveu socialista a Cort, Xisco Dalmau, ha demanat que la inauguració es faci juntament amb un acte de reconeixement amb la participació de les entitats memorialistes. També ha defensat que aquest espai es converteixi en un centre viu d'estudi i investigació, obert tant a l'alumnat com al conjunt de la ciutadania.

"És clar que Espanya mai no ha anat tan bé en la seva història, ho miris per on ho miris: 46,6 milions de turistes internacionals els sis primers mesos de l'any i una despesa rècord de 63.800 milions d'euros. Tant renou i exageració perquè no sentis que governam bé i et beneficia". Es veu que al ministre socialista de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ningú no li ha contat que a indrets com les Balears la gent no està tan contenta i que 70.000 persones varen sortir al carrer el 26 de juliol per reclamar una cosa tan senzilla com difícil d'aconseguir a hores d'ara: que els ciutadans de les Illes hi puguin viure amb dignitat. Vull pensar que Bolaños entén la diferència entre PIB i PIB per càpita, perquè aquest matís l'ajudarà a entendre que els 63.800 milions d'euros que s'hi han deixat els visitants no repercuteixen en els residents a territoris turístics. Tal vegada la satisfacció és perquè empreses com Aena superen els seus beneficis any rere any a força d'esprémer les portes de ca nostra.

Just un dia després de la manifestació del 26 de juliol, el GOB i Terraferida varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Cap dels dos dirigents ha donat senyals de vida fins ara ni ha manifestat cap intenció de trobar-se amb els activistes, que reclamen que s'escolti el clam contra la saturació de les més de 70.000 persones que varen sortir al carrer el 26-J. "No hem rebut cap resposta i ens preocupa", ha assenyalat la representant del GOB Tonina Siquier, a més de llançar una advertència: "No aturarem. Just hem començat". Siquier ha remarcat que Prohens i Galmés són "les dues úniques persones que poden prendre mesures contra la massificació". "Prohens diu que hi està d'acord amb les reivindicacions i que el Pacte ho va fer malament, com si les responsabilitats actuals no anassin amb ella", ha afegit.

El Fòrum de la Societat Civil ha carregat aquest dijous contra la decisió del Govern de no prorrogar el conveni de col·laboració que mantenia amb l'entitat, vigent fins aquest 31 de juliol. L'organització considera que la decisió és "difícil d'entendre", assegura que no havia rebut cap advertiment previ sobre el funcionament del conveni i reclama a l'Executiu que expliqui públicament els motius pels quals ha decidit no renovar-lo.

L’esquerra balear deu ser una força política prodigiosa. Fa més de tres anys que és a l’oposició i encara aconsegueix col·lapsar les carreteres, encarir l’habitatge, saturar les platges i omplir l’aeroport. Hi ha governs que amb prou feines deixen llegat. El Pacte, en canvi, sembla haver descobert el secret de la immortalitat política.

Es pot enumerar en l'ordre que es vulgui, però la qüestió és que l'habitatge, la saturació i la mobilitat són els grans problemes estructurals que la ciutadania de les Balears arrossega des del començament de la legislatura passada, la del Pacte. Han passat governs, titulars, anuncis i rodes de premsa, però les dificultats han demostrat la seva capacitat de resistència i les polítiques públiques no han estat capaces ni tan sols de minvar-les.

La decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és el darrer exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

La vicepresidenta del Govern, Antònia Maria Estarellas, ha fet referència aquest dilluns a l'augment del 0,9% en l'arribada de turistes a les Balears fins a l'abril i ha recordat que l'Executiu "no parla de disminució, sinó de contenció" i que el seu model "no està en les xifres", sinó en com volen que hi hagi increment turístic. "El model del Govern no està en les xifres, està en com volem que vingui aquest increment turístic, en allargar els mesos i en desconcentrar en uns mesos molt determinats l'afluència massiva", ha comentat.

La inversió pública en cultura no només és legítima, és necessària. Cap país ni cap societat amb una mínima ambició col·lectiva pot deixar la cultura exclusivament en mans del mercat. El suport institucional a projectes culturals serveix per garantir pluralitat, accés, cohesió social i projecció exterior. Però precisament perquè els recursos públics són limitats i provenen de tota la ciutadania, la inversió ha de respondre a criteris de proporcionalitat, transparència i interès general. És aquí on el cas del Mallorca Live dispara les alarmes.

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

El Govern reclamarà al Tribunal Suprem que suspengui de manera cautelar el procés extraordinari de regularització de migrants fins que es resolgui el recurs contenciós administratiu que interposarà, segons ha anunciat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa i ha difós Europa Press. El Consell de Govern ha autoritzat aquest divendres a l'Advocació de la Comunitat iniciar el procediment judicial. El Govern argumenta que la mesura es va aprovar sense el consens de les comunitats autònomes, ni debat parlamentari, ni valoració de l'impacte pressupostari per preveure les conseqüències socials, econòmiques i administratives.

Mentre el Parlament començava a tramitar la reforma de la Llei de capitalitat de Palma, un centenar de persones ja havien rebut l’ordre d’abandonar l’antiga presó sense saber on viuran quan acabi el procés judicial. Aquesta imatge resumeix el moment polític que travessen les Balears. La capital que el batle Jaime Martínez reivindica com a motor econòmic i institucional de les Illes és també l’escenari on es concentren moltes de les tensions que han marcat la tornada del PP a les principals institucions: la crisi de l’habitatge, la saturació turística, la pressió demogràfica causada per la necessitat de mà d'obra del model econòmic turístic, la fragilitat dels serveis públics i un discurs cada vegada més obsessionat amb els migrants pobres.

El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, va comparèixer aquest dijous per aclarir l’ús que ha fet de dos cotxes de la institució insular. Però la compareixença va servir sobretot per confirmar una cosa: que Vox considera una explicació suficient dir que Bestard fa molta feina i que es desplaça a molts llocs de Mallorca. Voler saber què feien dos vehicles públics —sense el rètol que els identifica com a tals— aparcats davant ca seva no és més que una estratègia de l’esquerra per desgastar el govern del PP i l’extrema dreta, segons va defensar el portaveu de Vox al Consell, Antoni Gili. Negar que s'hagi fet un ús personal d’un Subaru i d’un Dacia que haurien de servir per a tasques institucionals ja és, aparentment, donar explicacions.

El Govern prepara la posada en marxa d'un nou cos de vigilància destinat a la seguretat dels edificis públics de les Balears. La mesura posa el focus en el paper dels agents del Servei de Seguretat de la CAIB, als quals atribueix més funcions "adaptades al context actual", segons el Govern.

El que podria haver estat una publicació anecdòtica a les xarxes socials va acabar amb un menor de Mallorca declarant com a investigat davant la Fiscalia de Menors. Guillem (nom fictici per preservar-li l'anonimat), de 17 anys en el moment dels fets, es va veure immers en un procés judicial arran d’una història d’Instagram en què denunciava la massificació turística.