La Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears estableix que el Govern ha d’elaborar un Pla de transició energètica i canvi climàtic per planificar polítiques, objectius i mesures. L’Executiu del Pacte en va fer un esborrany l’abril del 2023, fora de termini (segons la norma, s’havia d’aprovar abans de maig del 2021) i un mes abans de les eleccions. Aquell document aportava una xifra que va quedar dins un calaix: per assolir els objectius de la transició energètica, les Balears havien de reduir el nombre de visitants a 13,5 milions de persones a l’any. Aquesta limitació del nombre de turistes es va proposar amb 16,5 milions de visitants a l’any, lluny dels 20 milions amb els quals podria acabar el 2026.

Malgrat la bona sintonia del PP i Vox per a les eleccions generals del 29 de novembre, amb llista conjunta al Senat inclosa, la cosa canvia pel que fa als pressupostos. Els populars es mostren indignats pel comportament i les condicions de l'extrema dreta i aquesta conducta comença a semblar una estratègia l'objectiu de la qual no està clar. Aquesta dimecres ha estat la portaveu adjunta del PP en el Parlament, Marga Duran, que ha carregat contra Vox pels comptes de l'any que ve.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres un sostre de despesa de 7.160,88 milions d'euros, 598 milions d'euros més (+9,1%) que els actuals pressupostos autonòmics i 1.213 milions més en relació amb la legislatura passada. És, de nou, segons ha assenyalat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, a la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el sostre de despesa, pas previ a l'elaboració dels comptes autonòmics, més alt de la història de l'Arxipèlag. Respecte a la negociació parlamentaria, Costa ha assegurat que l'Executiu balear no acceptarà "línies vermelles" ni exigències alienes a la matèria pressupostària en la negociació del sostre de despesa i els comptes autonòmics del 2027.

MÉS per Mallorca ha basat la seva argumentació en el debat de política general en una premissa bàsica: "La gent pateix a causa del seu fracàs". Tant MÉS per Mallorca cohan posat l'accent en el fet que els problemes més importants de les Balears han empitjorat aquesta legislatura, tant l'emergència de l'habitatge com la saturació turística. Una situació agreujada per l'encariment del cost de la vida, en bona part a causa dels conflictes bèl·lics a l'Iran i Ucraïna i l'augment del preu dels combustibles.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va començar la legislatura amb dos problemes estructurals greus: l'emergència de l'habitatge i la saturació turística. I l'acaba amb aquests dos fronts damunt la taula: no hi ha cap iniciativa que hagi servit ni tan sols per alentir l'escalada del preu de l'habitatge, i la taca d'oli de la saturació abasta mesos que tradicionalment no havien estat de temporada alta, mentre les Balears continuen suportant una pressió a l'estiu que la mateixa Prohens va assegurar que no era sostenible.

La sessió de control al Govern del ple del Parlament va deixar de ser de control fa molt de temps, no ve d’aquesta legislatura. Ara és un ring de boxa, un camp de batalla, on guanya qui pega el cop de puny dialèctic més fort, per després mostrar a les xarxes com són d’enginyosos aquests polítics. Les normes són laxes: s’hi admeten acudits dolents, bromes ofensives, comentaris absurds i repeticions ad infinitum. En vista de l’estat de les coses, és un bon moment per fer un reconeixement a aquells ciutadans que escolten els plens del Parlament –presencialment o per YouTube– amb l’esperança de trobar una mostra de política constructiva.

El grup ecologista GOB ha assegurat aquest dimecres que el projecte de llei agrària que tramita el Govern incentiva les operacions immobiliàries, "atropella" l'ordenació territorial de cada illa i pretén passar per damunt de la normativa ambiental bàsica, cosa que considera inconstitucional. Representants del GOB de Mallorca i Menorca i del GEN-GOB d'Eivissa s'han reunit aquest dimecres amb el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, per expressar el rebuig al projecte de llei agrària i presentar propostes "encaminades a garantir la viabilitat econòmica de la pagesia, reforçar la protecció del sòl agrari i avançar cap a un model de producció d'aliments sostenible i arrelat al territori".

El vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern, Antoni Costa, ha admès aquest dimecres "alguns retards" en les ajudes als sectors econòmics per fer front a la crisi derivada de la guerra de l'Iran. Costa s'ha reunit amb agents econòmics i socials afectats per la pujada de preus provocada per la guerra per analitzar la situació i plantejar mesures de contenció dels costos energètics, ha informat l'agència EFE. Precisament aquest dimecres s'ha sabut que l'Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar fins al 5,1% a les Balears el setembre, en comparació amb el mateix mes de l'any passat. Es tracta de set dècimes més que a l'agost, amb els preus encadenant cinc mesos consecutius d'increments a les Illes. El transport ha encapçalat l'increment, amb un 7,7% més que el setembre del 2025. Els restaurants i els serveis d'allotjament presenten un encariment del 6,8%. Costa ha qualificat de "preocupant" la pujada dels preus a les Balears.

"Vàrem invertir 150.000 euros per transformar antenes de cobertura mòbil i dades satel·litàries en sensors d'ocupació a 150 platges de les Illes Balears. Aquestes dades, juntament amb les que proporcionen en temps real els socorristes i la història dels anys anteriors, han permès generar un model predictiu dins l'aplicació de platges per tenir una aproximació de l'afluència que hi pot haver els pròxims sis dies". Així va respondre el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, a la pregunta de la diputada de Més per Menorca Joana Gomila sobre la inversió de 4 milions d'euros en sensors intel·ligents que l'Executiu va anunciar a Fitur el gener del 2026. És a dir, que un dels mètodes que ha fet servir el Govern per mesurar l'afluència a les platges ha estat el recompte que han fet els socorristes i les dades d'antenes de cobertura mòbil.

El Govern ha aprovat les bases que permetran cobrir de manera excepcional llocs de feina amb persones que no tinguin el nivell de català exigit quan no hi hagi prou candidats que compleixin aquest requisit. La resolució de la Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social estableix les condicions per poder recórrer a aquest procediment, previst en la modificació de la normativa sobre l’exigència de coneixements de català en l’accés a la funció pública aprovada aquest any.

L'Apima del CEIP Mitjà de Mar de Portocristo, en representació de les famílies del centre, ha presentat una reclamació formal davant la Conselleria d'Educació per la demora en la reparació i substitució de la claraboia de l'edifici, que va quedar afectada per les tempestes de finals d'octubre de l'any passat i que ha provocat d'ençà diversos problemes de seguretat i renou, tant per a l'alumnat com per a la comunitat educativa.

El Govern ha presentat aquest dijous l'Observatori de l'Habitatge, i basta una ullada a la seva pàgina web per comprovar la participació d'Alquiler Seguro en aquest organisme, on col·labora a través de la fundació que va constituir l'any 2019. El problema que s'amaga rere aquesta col·laboració d'Alquiler Seguro amb la Conselleria d'Habitatge del Govern és que el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 la va sancionar el desembre del 2025 amb una multa de 3,6 milions d'euros per fer cobraments irregulars als llogaters arran d'una denúncia de la federació de consumidors Facua. El govern espanyol va desestimar el recurs de l'empresa i va ratificar la multa l'abril del 2026. El ministeri que encapçala Pablo Bustinduy va determinar que la companyia havia comès sis infraccions molt greus i una altra de greu.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha resolt formular la declaració d'impacte ambiental desfavorable per al projecte de la planta fotovoltaica PFV Sencelles Hive. La resolució, signada per la directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, frena de manera definitiva la instal·lació d'un gran complex solar que pretenia ocupar, a tocar de la carretera Palma- Sineu, vint-i-una hectàrees de sòl rústic general forestal al terme municipal de Sencelles.

Tres setmanes, aquest és el temps que fa que el GOB va demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per saber si estan disposats a escoltar el clam de les 70.000 persones que, segons les xifres dels organitzadors, es varen manifestar a Palma el 26-J en contra dels efectes perversos de la saturació i la turistificació sobre la vida dels residents. La trobada es va demanar just un dia després, el 27 de juliol, però l'Executiu ha ignorat la sol·licitud de l'entitat ecologista. "No n'hem rebut cap resposta ni una", asseguren fonts del GOB.

A l'inici de la legislatura, el Govern entrant de Marga Prohens va treure pit d'haver reduït en un milió d'euros la despesa en alts càrrecs. Com que l'organigrama tenia una conselleria menys que l'anterior Executiu, la despesa va baixar dels 8,42 milions d'euros anuals de l'etapa de Francina Armengol als 7,1 milions d'euros anuals amb el PP. Amb tot, aquesta situació s'ha capgirat i el 2025 els populars ja varen superar la despesa del Govern del Pacte: varen gastar 8.970.175,74 euros anuals en alts càrrecs i personal eventual (assessors i personal de confiança).

Maria Joaquina Ferrer ja no és la directora general de Costes i Litoral, però bona part de l’equip que ha treballat amb ella no sembla disposat a deixar que la seva destitució es llegeixi només en clau d’una crisi de gestió. Vint-i-un funcionaris de l’organisme han signat una carta dirigida al conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en què expressen desacord amb la decisió del Govern i reivindiquen la manera com Ferrer ha dirigit l’organisme aquests mesos.

Les educadores de les escoletes de les Balears agrupades sota la Xarxa 0-3, de la qual formen part UGT, CCOO i STEI, preparen un inici de curs amb mobilitzacions amb què pretenen continuar avançant cap a l'equiparació salarial de totes les treballadores del sector. Aquest dilluns s'han reunit en una assemblea en què les representants sindicals han traslladat el contingut de la reunió que la setmana passada varen mantenir amb el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera.

"Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té". Així ha parlat el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, de la situació a l'illa pel que fa a la concessió de gandules i para-sols i que ha derivat en la destitució de la ja exdirectora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. L'origen d'aquest conflicte es remunta al maig, quan la resolució de la Direcció General de Costes per a les instal·lacions temporals del 2026-2029 va denegar l'autorització de 681 gandules i 339 para-sols i va provocar les crítiques del Consell de Formentera al Govern (Costes sí que va autoritzar 1.169 gandules i 589 para-sols). El vicepresident ha comentat que aquesta situació "no s'havia donat a Formentera a exercicis anteriors" i ha remarcat que "té un impacte molt rellevant sobre l'interès públic". "Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té", ha lamentat.

El Ministeri de Defensa ha confirmat al Govern que l'exèrcit espanyol es desplegarà a les Balears el dia de l'eclipsi i formarà part del dispositiu de seguretat que s'ha previst per controlar l'afluència de persones. El vicepresident i portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, ho ha anunciat aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. Ara bé, també ha reconegut que l'Executiu no té cap estimació de l'afluència de gent. "És evident que seria molt considerable si no hi hagués cap mena de restricció", ha dit sense aportar cap xifra aproximada.

No han passat ni quatre mesos des que el Govern va manifestar el seu "orgull i satisfacció" per la conducta de la directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, que va denunciar l'intent de suborn per part d'un empresari de Mallorca. Però l'Executiu ha virat del reconeixement públic a la destitució de Ferrer, que no ha arribat a fer un any en el càrrec i que ara tornarà a la seva plaça de funcionària de la CAIB. La destitució es farà efectiva aquest divendres en el Consell de Govern.