Es pot enumerar en l'ordre que es vulgui, però la qüestió és que l'habitatge, la saturació i la mobilitat són els grans problemes estructurals que la ciutadania de les Balears arrossega des del començament de la legislatura passada, la del Pacte. Han passat governs, titulars, anuncis i rodes de premsa, però les dificultats han demostrat la seva capacitat de resistència i les polítiques públiques no han estat capaces ni tan sols de minvar-les.

La decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és el darrer exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

La vicepresidenta del Govern, Antònia Maria Estarellas, ha fet referència aquest dilluns a l'augment del 0,9% en l'arribada de turistes a les Balears fins a l'abril i ha recordat que l'Executiu "no parla de disminució, sinó de contenció" i que el seu model "no està en les xifres", sinó en com volen que hi hagi increment turístic. "El model del Govern no està en les xifres, està en com volem que vingui aquest increment turístic, en allargar els mesos i en desconcentrar en uns mesos molt determinats l'afluència massiva", ha comentat.

La inversió pública en cultura no només és legítima, és necessària. Cap país ni cap societat amb una mínima ambició col·lectiva pot deixar la cultura exclusivament en mans del mercat. El suport institucional a projectes culturals serveix per garantir pluralitat, accés, cohesió social i projecció exterior. Però precisament perquè els recursos públics són limitats i provenen de tota la ciutadania, la inversió ha de respondre a criteris de proporcionalitat, transparència i interès general. És aquí on el cas del Mallorca Live dispara les alarmes.

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

El Govern reclamarà al Tribunal Suprem que suspengui de manera cautelar el procés extraordinari de regularització de migrants fins que es resolgui el recurs contenciós administratiu que interposarà, segons ha anunciat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa i ha difós Europa Press. El Consell de Govern ha autoritzat aquest divendres a l'Advocació de la Comunitat iniciar el procediment judicial. El Govern argumenta que la mesura es va aprovar sense el consens de les comunitats autònomes, ni debat parlamentari, ni valoració de l'impacte pressupostari per preveure les conseqüències socials, econòmiques i administratives.

Mentre el Parlament començava a tramitar la reforma de la Llei de capitalitat de Palma, un centenar de persones ja havien rebut l’ordre d’abandonar l’antiga presó sense saber on viuran quan acabi el procés judicial. Aquesta imatge resumeix el moment polític que travessen les Balears. La capital que el batle Jaime Martínez reivindica com a motor econòmic i institucional de les Illes és també l’escenari on es concentren moltes de les tensions que han marcat la tornada del PP a les principals institucions: la crisi de l’habitatge, la saturació turística, la pressió demogràfica causada per la necessitat de mà d'obra del model econòmic turístic, la fragilitat dels serveis públics i un discurs cada vegada més obsessionat amb els migrants pobres.

El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, va comparèixer aquest dijous per aclarir l’ús que ha fet de dos cotxes de la institució insular. Però la compareixença va servir sobretot per confirmar una cosa: que Vox considera una explicació suficient dir que Bestard fa molta feina i que es desplaça a molts llocs de Mallorca. Voler saber què feien dos vehicles públics —sense el rètol que els identifica com a tals— aparcats davant ca seva no és més que una estratègia de l’esquerra per desgastar el govern del PP i l’extrema dreta, segons va defensar el portaveu de Vox al Consell, Antoni Gili. Negar que s'hagi fet un ús personal d’un Subaru i d’un Dacia que haurien de servir per a tasques institucionals ja és, aparentment, donar explicacions.

El Govern prepara la posada en marxa d'un nou cos de vigilància destinat a la seguretat dels edificis públics de les Balears. La mesura posa el focus en el paper dels agents del Servei de Seguretat de la CAIB, als quals atribueix més funcions "adaptades al context actual", segons el Govern.

El que podria haver estat una publicació anecdòtica a les xarxes socials va acabar amb un menor de Mallorca declarant com a investigat davant la Fiscalia de Menors. Guillem (nom fictici per preservar-li l'anonimat), de 17 anys en el moment dels fets, es va veure immers en un procés judicial arran d’una història d’Instagram en què denunciava la massificació turística.

Entre 2.000 i 3.000 habitatges: aquesta va ser la xifra de cases que havia d'aportar només en una primera fase el programa Lloguer Segur a les Balears, segons va anunciar el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. Els resultats en acabar l'abril de 2026 constaten el fracàs d'aquesta mesura: el programa té 76 habitatges a les Illes, una xifra que, de mitjana, suposa 1,13 habitatges per municipi, 1.924 pisos menys que el mínim de 2.000 que Mateo va assegurar que es tindrien.

El lloc des d’on es podrà veure l’eclipsi total de sol del pròxim 12 d’agost es comença a decidir aquesta setmana a les Balears. Entre aquest dimarts i dimecres, la ciutadania pot comprovar des de quins punts tindrà bona visibilitat del fenomen en una prova que servirà tant per triar amb antelació el lloc d’observació com per elaborar un mapa amb zones recomanades arreu de l’Arxipèlag.

El Govern ha augmentat el límit del preu màxim de l'habitatge que permet acollir-se a les bonificacions fiscals de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP). Amb la publicació aquest dimarts en el Butlletí Oficial de les Balears de l'ordre del vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, el valor de 270.151 euros s'incrementa un 40% tant a Eivissa com a Formentera, fins als 378.212 euros, i un 14% en el cas de Mallorca, fins als 307.089 euros. La modificació té efecte retroactiu al primer de març.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha alertat aquest dissabte que el creixement poblacional amenaça la "identitat" de les Illes, una asseveració que ha fet durant l'acte de la Diada de les Illes Balears, un esdeveniment institucional en què es lliuraven els premis Ramon Llull i la medalla d'or de la comunitat. "Hem vist amb nostàlgia com canviava la fesomia de les nostres ciutats i també dels nostres pobles. Com en aquest temps hem duplicat la població, un creixement poblacional que hem assumit com un repte davant el qual no podem mirar cap a una altra banda, davant un patró de creixement insostenible. Insostenible per al nostre territori, per als nostres serveis públics i també per a la nostra identitat", ha dit en començar el seu discurs. Però, uns quants paràgrafs després, Prohens ha assegurat que "la manera de ser dels balears" es manté inalterable: "Avui també celebram, precisament, que hi ha quelcom que no canvia, que hi ha quelcom que roman inalterable. (...) La nostra manera de ser".

El Govern ha aprovat aquest divendres la declaració de l’ampliació del CEU Beato Luis Belda, adscrit a la Fundació Universitària San Pablo CEU, com a Projecte d’Especial Interès Estratègic (PEIE), amb la incorporació de la parcel·la situada al carrer de Son Serra Parera número 3, coneguda com la possessió de Son Serra Perera. Aquesta ampliació, integrada en el projecte universitari que ja havia estat declarat PEIE el 25 de setembre de 2025, està pensada per completar el campus amb nous espais institucionals i d’atenció a la docència i la recerca.

El Govern ha tornat a allargar la mà a Vox per tirar endavant les iniciatives aquest nou any polític, que afronta amb "absoluta tranquil·litat", malgrat haver prorrogat els pressupostos. "No seran el Govern ni el PP que posin obstacles a les negociacions amb Vox", ha subratllat el portaveu de l'Executiu, Toni Costa, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, segons ha difós Europa Press. El també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació ha recordat que Vox és el soci natural del PP i que, en conseqüència, continuarà negociant amb aquest grup. Costa també ha defensat que la pròrroga pressupostària no implica cap bloqueig parlamentari i ha mostrat la seva confiança per aprovar les properes iniciatives a la Cambra "amb bastant consens".

Sense accés a la llista de les 540 propostes amb què fa feina a hores d'ara el Pacte per la sostenibilitat. Així ha quedat el PSIB després de demanar-ne informació al Govern mitjançant una pregunta amb resposta escrita al Parlament. La Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, amb Catalina Cabrer (a la imatge que acompanya aquest text) al capdavant, ha indicat al diputat socialista Llorenç Pou que no tindrà les iniciatives que s'han presentat en aquest procés, del qual l'Executiu sempre n'ha destacat el caràcter participatiu.

El PP balear ha lloat l'estratègia de contenció turística i desestacionalització, que ha aconseguit "un canvi de tendència" quant a l'arribada de turistes a les Illes. La diputada popular María Salomé Cabrera ha remarcat que l'arribada de turistes ha augmentat un 0,7% en temporada alta, mentre que en temporada mitjana i baixa ho ha fet un 7,1%. Ara bé, Cabrera no ha mencionat que les Illes han tornat a polvoritzar el rècord de visitants el 2025, amb gairebé 19 milions de turistes –la xifra total del 2024 es va assolir el novembre.

Els representants institucionals de les Balears han desembarcat a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) de Madrid amb la missió de fer veure que les Illes són una destinació sostenible i que el canvi de model turístic ja és una realitat, malgrat que el novembre del 2025 ja s'havia assolit el rècord de tot el 2024 amb 18,7 milions de visitants –encara no està disponible la xifra del 2025 completa. "Prohens reafirma a Fitur el canvi de model turístic que impulsa el Govern, basat en la contenció de fluxos, la sostenibilitat social i econòmica, la innovació i la desestacionalització": aquest és el titular de la nota que l'Executiu ha publicat aquest dimecres, després de la intervenció de la presidenta Marga Prohens a l'estand de les Balears.