El Govern ha presentat aquest dijous l'Observatori de l'Habitatge, i basta una ullada a la seva pàgina web per comprovar la participació d'Alquiler Seguro en aquest organisme, on col·labora a través de la fundació que va constituir l'any 2019. El problema que s'amaga rere aquesta col·laboració d'Alquiler Seguro amb la Conselleria d'Habitatge del Govern és que el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 la va sancionar el desembre del 2025 amb una multa de 3,6 milions d'euros per fer cobraments irregulars als llogaters arran d'una denúncia de la federació de consumidors Facua. El govern espanyol va desestimar el recurs de l'empresa i va ratificar la multa l'abril del 2026. El ministeri que encapçala Pablo Bustinduy va determinar que la companyia havia comès sis infraccions molt greus i una altra de greu.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha resolt formular la declaració d'impacte ambiental desfavorable per al projecte de la planta fotovoltaica PFV Sencelles Hive. La resolució, signada per la directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, frena de manera definitiva la instal·lació d'un gran complex solar que pretenia ocupar, a tocar de la carretera Palma- Sineu, vint-i-una hectàrees de sòl rústic general forestal al terme municipal de Sencelles.

Tres setmanes, aquest és el temps que fa que el GOB va demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per saber si estan disposats a escoltar el clam de les 70.000 persones que, segons les xifres dels organitzadors, es varen manifestar a Palma el 26-J en contra dels efectes perversos de la saturació i la turistificació sobre la vida dels residents. La trobada es va demanar just un dia després, el 27 de juliol, però l'Executiu ha ignorat la sol·licitud de l'entitat ecologista. "No n'hem rebut cap resposta ni una", asseguren fonts del GOB.

A l'inici de la legislatura, el Govern entrant de Marga Prohens va treure pit d'haver reduït en un milió d'euros la despesa en alts càrrecs. Com que l'organigrama tenia una conselleria menys que l'anterior Executiu, la despesa va baixar dels 8,42 milions d'euros anuals de l'etapa de Francina Armengol als 7,1 milions d'euros anuals amb el PP. Amb tot, aquesta situació s'ha capgirat i el 2025 els populars ja varen superar la despesa del Govern del Pacte: varen gastar 8.970.175,74 euros anuals en alts càrrecs i personal eventual (assessors i personal de confiança).

Maria Joaquina Ferrer ja no és la directora general de Costes i Litoral, però bona part de l’equip que ha treballat amb ella no sembla disposat a deixar que la seva destitució es llegeixi només en clau d’una crisi de gestió. Vint-i-un funcionaris de l’organisme han signat una carta dirigida al conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en què expressen desacord amb la decisió del Govern i reivindiquen la manera com Ferrer ha dirigit l’organisme aquests mesos.

Les educadores de les escoletes de les Balears agrupades sota la Xarxa 0-3, de la qual formen part UGT, CCOO i STEI, preparen un inici de curs amb mobilitzacions amb què pretenen continuar avançant cap a l'equiparació salarial de totes les treballadores del sector. Aquest dilluns s'han reunit en una assemblea en què les representants sindicals han traslladat el contingut de la reunió que la setmana passada varen mantenir amb el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera.

"Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té". Així ha parlat el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, de la situació a l'illa pel que fa a la concessió de gandules i para-sols i que ha derivat en la destitució de la ja exdirectora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. L'origen d'aquest conflicte es remunta al maig, quan la resolució de la Direcció General de Costes per a les instal·lacions temporals del 2026-2029 va denegar l'autorització de 681 gandules i 339 para-sols i va provocar les crítiques del Consell de Formentera al Govern (Costes sí que va autoritzar 1.169 gandules i 589 para-sols). El vicepresident ha comentat que aquesta situació "no s'havia donat a Formentera a exercicis anteriors" i ha remarcat que "té un impacte molt rellevant sobre l'interès públic". "Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té", ha lamentat.

El Ministeri de Defensa ha confirmat al Govern que l'exèrcit espanyol es desplegarà a les Balears el dia de l'eclipsi i formarà part del dispositiu de seguretat que s'ha previst per controlar l'afluència de persones. El vicepresident i portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, ho ha anunciat aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. Ara bé, també ha reconegut que l'Executiu no té cap estimació de l'afluència de gent. "És evident que seria molt considerable si no hi hagués cap mena de restricció", ha dit sense aportar cap xifra aproximada.

No han passat ni quatre mesos des que el Govern va manifestar el seu "orgull i satisfacció" per la conducta de la directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, que va denunciar l'intent de suborn per part d'un empresari de Mallorca. Però l'Executiu ha virat del reconeixement públic a la destitució de Ferrer, que no ha arribat a fer un any en el càrrec i que ara tornarà a la seva plaça de funcionària de la CAIB. La destitució es farà efectiva aquest divendres en el Consell de Govern.

El conseller de Turisme, Jaume Bauzà, ha fet referència aquest dimecres a la queixa del GOB i Terraferida, que varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, el 27 de juliol i encara no han rebut cap mena de resposta. "Les agendes són complicades", ha assenyalat a un acte a la biblioteca de Can Sales, a més d'assenyalar que s'atendrà les entitats en algun moment, segons ha informat Europa Press.

El PSIB ha reclamat aquest dimecres al Govern que obri un columbari al cementeri de Palma perquè aculli prop de 200 víctimes de la repressió franquista que no han estat identificades, a més d'altres figures com els germans Aurora i Gabriel Picornell. El portaveu socialista a Cort, Xisco Dalmau, ha demanat que la inauguració es faci juntament amb un acte de reconeixement amb la participació de les entitats memorialistes. També ha defensat que aquest espai es converteixi en un centre viu d'estudi i investigació, obert tant a l'alumnat com al conjunt de la ciutadania.

"És clar que Espanya mai no ha anat tan bé en la seva història, ho miris per on ho miris: 46,6 milions de turistes internacionals els sis primers mesos de l'any i una despesa rècord de 63.800 milions d'euros. Tant renou i exageració perquè no sentis que governam bé i et beneficia". Es veu que al ministre socialista de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ningú no li ha contat que a indrets com les Balears la gent no està tan contenta i que 70.000 persones varen sortir al carrer el 26 de juliol per reclamar una cosa tan senzilla com difícil d'aconseguir a hores d'ara: que els ciutadans de les Illes hi puguin viure amb dignitat. Vull pensar que Bolaños entén la diferència entre PIB i PIB per càpita, perquè aquest matís l'ajudarà a entendre que els 63.800 milions d'euros que s'hi han deixat els visitants no repercuteixen en els residents a territoris turístics. Tal vegada la satisfacció és perquè empreses com Aena superen els seus beneficis any rere any a força d'esprémer les portes de ca nostra.

Just un dia després de la manifestació del 26 de juliol, el GOB i Terraferida varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Cap dels dos dirigents ha donat senyals de vida fins ara ni ha manifestat cap intenció de trobar-se amb els activistes, que reclamen que s'escolti el clam contra la saturació de les més de 70.000 persones que varen sortir al carrer el 26-J. "No hem rebut cap resposta i ens preocupa", ha assenyalat la representant del GOB Tonina Siquier, a més de llançar una advertència: "No aturarem. Just hem començat". Siquier ha remarcat que Prohens i Galmés són "les dues úniques persones que poden prendre mesures contra la massificació". "Prohens diu que hi està d'acord amb les reivindicacions i que el Pacte ho va fer malament, com si les responsabilitats actuals no anassin amb ella", ha afegit.

El Fòrum de la Societat Civil ha carregat aquest dijous contra la decisió del Govern de no prorrogar el conveni de col·laboració que mantenia amb l'entitat, vigent fins aquest 31 de juliol. L'organització considera que la decisió és "difícil d'entendre", assegura que no havia rebut cap advertiment previ sobre el funcionament del conveni i reclama a l'Executiu que expliqui públicament els motius pels quals ha decidit no renovar-lo.

L’esquerra balear deu ser una força política prodigiosa. Fa més de tres anys que és a l’oposició i encara aconsegueix col·lapsar les carreteres, encarir l’habitatge, saturar les platges i omplir l’aeroport. Hi ha governs que amb prou feines deixen llegat. El Pacte, en canvi, sembla haver descobert el secret de la immortalitat política.

Es pot enumerar en l'ordre que es vulgui, però la qüestió és que l'habitatge, la saturació i la mobilitat són els grans problemes estructurals que la ciutadania de les Balears arrossega des del començament de la legislatura passada, la del Pacte. Han passat governs, titulars, anuncis i rodes de premsa, però les dificultats han demostrat la seva capacitat de resistència i les polítiques públiques no han estat capaces ni tan sols de minvar-les.

La decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és el darrer exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

La vicepresidenta del Govern, Antònia Maria Estarellas, ha fet referència aquest dilluns a l'augment del 0,9% en l'arribada de turistes a les Balears fins a l'abril i ha recordat que l'Executiu "no parla de disminució, sinó de contenció" i que el seu model "no està en les xifres", sinó en com volen que hi hagi increment turístic. "El model del Govern no està en les xifres, està en com volem que vingui aquest increment turístic, en allargar els mesos i en desconcentrar en uns mesos molt determinats l'afluència massiva", ha comentat.

La inversió pública en cultura no només és legítima, és necessària. Cap país ni cap societat amb una mínima ambició col·lectiva pot deixar la cultura exclusivament en mans del mercat. El suport institucional a projectes culturals serveix per garantir pluralitat, accés, cohesió social i projecció exterior. Però precisament perquè els recursos públics són limitats i provenen de tota la ciutadania, la inversió ha de respondre a criteris de proporcionalitat, transparència i interès general. És aquí on el cas del Mallorca Live dispara les alarmes.

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.