Víctor Medem (Barcelona, 1977), fins ara director artístic de la Schubertíada i de Ciutat de Clàssica, s'estrena l'1 de juliol com a director de L'Auditori després de guanyar un concurs públic en què la comissió de valoració va considerar que el seu projecte era "ambiciós, sòlid i amb personalitat", i amb "un full de ruta narratiu entorn d'Europa com a resposta al context polític i social actual".

Dubto que la temporada 2024-2025 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sigui especialment recordada per alguna cosa brillant. Durant els darrers nou mesos han faltat idees, imaginació i creativitat en la programació i, sobretot, lideratge en la direcció.

Ibercamera tanca la 41a temporada amb un concert esplendorosament vienès, amb debut a Barcelona del director txec Petr Popelka, titular d’una Simfònica de Viena que trepitjava la nit de dimecres L’Auditori. Per posar-se a la butxaca el públic melòman, Popelka no podia triar millor el repertori: l’obertura La consagració de la llar, de Beethoven; el Concert per a violí, de Mendelssohn; el Dynamiden vals, de Josef Strauss, i una suite de Der Rosenkavalier, d’un altre Strauss, en aquest cas Richard.

Robert Brufau (Mollerussa, 1980) parla pausadament, amb serenor, fins i tot amb fredor. Potser per contenir una emoció comprensible. Té l'aval d'haver fet prou bé les coses després de set anys com a director de L'Auditori de Barcelona, la institució musical pública més important del país, tant pel volum de l'activitat com pels compromisos patrimonials i de suport a la nova creació que ha de complir estatutàriament. L'1 de juliol deixa el càrrec per assumir la direcció de programació de la Konserthuset i l’Orquestra Reial Filharmònica d’Estocolm. Podia haver-se acomiadat amb un acte informal, per fer balanç relaxadament. S'ha estimat més inserir l'adeu en la presentació de la temporada 2025-2026 de L'Auditori. Ho ha fet davant la premsa a l'escenari de la sala 2 i envoltat de l'equip que l'ha acompanyat en la preparació del curs, que té com a fil conductor el concepte de renaixements.

L'enèsim concert impressionant de Maria del Mar Bonet? Doncs sí, un altre concert impressionant de Maria del Mar Bonet. Aquesta vegada, a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona per celebrar el 50è aniversari de l'actuació a l'Olympia de París, que va quedar immortalitzada en un disc que tot just acaba de reeditar-se. Però nostàlgia la justa perquè, com canta a Alenar, tot el camí que fa la cantant mallorquina "serà per anar endavant", i ella manté la veu, la intenció i la il·lusió per continuar endavant. Costa trobar al món una artista com Maria del Mar Bonet, tan majestuosa i curosa amb el llegat popular i poètic i tan influent en músics joves. Ho corrobora Maria Hein, de 21 anys, per a qui Bonet és una inspiració, "no només com a cantant i compositora".

En una setmana servida per les excel·lències del binomi Kaufmann/Damrau i que ha inclòs les dues passions de Bach, L’Auditori s’ha reservat per a la nit de dijous un d’aquells petits grans concerts revestits d’intimisme, de veritat i de sinceritat, al servei de peces molt ben triades pels intèrprets protagonistes: la soprano Maria Hinojosa i el conjunt instrumental The Ministers of Pastime, dirigit des del clavicèmbal per Francesco Corti.

L'òpera Lohengrin de Wagner al Liceu i un concert del conjunt vocal Qvinta Essençia a la Torre de Collserola formen part d'una mateixa programació: la de la sisena edició del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica, que se celebrarà del 19 de març a l'11 d'abril. Com cada any, l'oferta musical es desplega en dos fronts. Un front comprèn els concerts i òperes que formen part de les programacions de L'Auditori, el Liceu i el Palau de la Música, les tres institucions del Festival juntament amb Barcelona Global. "És un projecte extraordinari per la programació i el repertori, i també perquè és el fruit de la feina conjunta de les tres institucions. És un fet insòlit que s'entenguin tan bé. Som l'enveja de molts", ha dit el director de L'Auditori, Robert Brufau en roda de premsa aquest dimecres.

Independentment del desastre electoral d’Alemanya, ens queda el consol que el país centreeuropeu és un bressol musical de tradició més que provada i que en manté viva l’herència. Teatres, sales de concert i orquestres que poblen d’est a oest i de nord a sud les terres germàniques fan pensar que si prevalen la cultura i la civilització en forma de diàleg, així com el mestratge dels clàssics, no tot està perdut.

L’entusiasme s’ha escampat aquest dissabte per L’Auditori de Barcelona durant i després de l’estrena de la suite per a cor i orquestra de La gata perduda, l’òpera d’Arnau Tordera amb llibret de Victoria Szpunberg. Més d’un centenar de cantaires del Cor Canta, els músics de l’Original Soundtrack Orchestra (OSTO) i els cinc cantants solistes estaven exultants rebent l’ovació del públic, que gairebé omplia L’Auditori, tercera parada d’una gira que ha passat per Vic i Tarragona i que el 2 de març es tancarà a Manresa. Era el bis, i sonava Som del Raval, l’himne del barri, un dels moments més emocionants de l'obra.

Aquesta és una història sobre l’apocalipsi, els focs que consumeixen Califòrnia i el triomf de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Però també és una història de gestos plens de tendresa, com la mirada del músic Rufus Wainwright (Rhinebeck, 1973) mentre Ludovic Morlot, el director de l’OBC, explica que ha perdut casa seva a Los Angeles a causa dels incendis d’aquestes setmanes. “Per poder afrontar la tragèdia, has d’entomar-la cara a cara. I la música em dona consol”, diu Morlot, que intenta mantenir el bon ànim i l’esperança en “la resiliència i l’esperit americà”.

Ambient familiar a L’Auditori aquest divendres, d’acord amb l’esperit nadalenc de les dates i del Concert de Nadal organitzat per l’ARA amb el suport de Tram, el tramvia de Barcelona. I encara més familiar pel programa proposat per la Franz Schubert Filharmonia: Les millors bandes sonores de Disney. La tria se centrava en la música de pel·lícules que es van estrenar a partir del 1989, sobretot en la de dues escoles. Per una banda, la d’Alan Menken, el compositor que va acompanyar el renaixement de Disney amb les bandes sonores de La sireneta, Aladdin, La bella i la bèstia i Pocahontas, entre d’altres. Vuit Oscars ha guanyat Menkel amb composicions connectades amb el simfonisme romàntic i amb bon nas per a les melodies pop. L’altra escola representada al concert ha sigut la del matrimoni format per Robert Lopez i Kristen Anderson-Lopez, els responsables de la banda sonora de Frozen i de cançons com Recuérdame, del film Coco.

L'OBC estrena la Simfonia efímera de José Río-Pareja (Barcelona, 1973), el compositor convidat de la temporada 2024-2025 de L'Auditori. L'orquestra, dirigida per Ludovic Morlot, la interpretarà en un programa que també inclou el Concert per a violoncel de Robert Schumann (amb Gautier Capuçon com a solista) i la Simfonia núm. 6 Pastoral de Beethoven. "És una obra d'uns 25 minuts amb tres moviments inspirats en músiques vocals preexistents", diu Río-Pareja. De fet, es tracta d'un homenatge a músiques d'autoria desconeguda transmeses per la tradició oral.

Obrir temporada amb un concert com el de dilluns al vespre és deixar el llistó molt alt en aquesta 41a temporada d’Ibercamera. I és que l’equip que lidera Josep Maria Prat ens té molt (massa) acostumats a coses grans. Programàs, doncs, per començar temporada i setmana, amb una peça clau del pianisme de principis de segle XX com el tercer concert de Rakhmàninov i, a la segona part, la segona simfonia de Sibelius. I a sobre amb una formació com la Filharmònica de Hèlsinki. Sobre el paper, la cosa semblava grossa i ens venia salivera. Dues hores més tard, vam necessitar una bona passejada per tornar al planeta Terra.

Tarta Relena és un dels projectes musicals més insòlits i excitants sorgits a Catalunya en els últims anys. Les barcelonines Helena Ros i Marta Torrella, totes dues nascudes el 1994, el van aixecar combinant cant a cappella i intervencions electròniques, tradicions diverses i modernitats fora de clixés, tot plegat amb un repertori lingüístic que va del llatí i el grec al català i el judeocastellà. L'àlbum Fiat lux (The Indian Runners, 2021) i cançons com El suïcidi i el cant van deixar constància de la qualitat d'aquestes sibil·les inesperades responsables, a més, d'un directe certament magnètic. Ara fan un pas més enllà amb la publicació del disc És pregunta, editat pel segell francès Latency. El van estrenar en concert a la Fira de Mediterrània de Manresa, i la presentació a Barcelona serà el 28 de novembre a L'Auditori.

Jordi Savall és incombustible. Als 83 anys no només segueix dirigint, sinó que no es cansa de crear projectes nous que entusiasmen el públic. Així va ser dimecres en el concert d’inauguració del cicle El So Original a L’Auditori de Barcelona, amb la presència, entre els assistents que omplien la sala, del president de la Generalitat, Salvador Illa. Savall va arribar amb simfonies romàntiques molt poc interpretades (excepte la celebèrrima Inacabada de Schubert), els va treure la pols i ens les va oferir interpretades amb l’estil, la formació orquestral i els instruments propis de quan van ser escrites.

Jordi Savall (Igualada, 1941) inaugura aquest dimecres, 16 d'octubre, el cicle El So Original a L'Auditori de Barcelona (19 h), amb un repertori romàntic que dona continuïtat la projecte simfònic que va engegar fa uns anys. El programa de Savall i Le Concert des Nations inclou la Simfonia núm. 8, la Inacabada (1822), de Franz Schubert; la Simfonia en sol menor, Zwickauer (1832-33), de Robert Schumann; i la Simfonia en re menor, Nullte (1869), d'Anton Bruckner.

Sense cap mena de dubte, aquesta setmana era clau per acabar de donar sortida a la temporada musical barcelonina. Després de la inauguració de la temporada del Liceu el 25 de setembre amb Lady Macbeth de Mtsensk, el Palau de la Música i L'Auditori han iniciat el seu periple amb els cicles naturals que són marca de les respectives cases. I, òbviament, el primer concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sempre desperta un innegable interès.

L’Auditori de Barcelona comença divendres “una temporada plena de novetats”, tal com diu el director, Robert Brufau. La primera novetat és una de molt esperada, sobretot pels músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i de la Banda Municipal: l’estrena de la nova acústica de la Sala 1 Pau Casals. La intervenció ha costat uns 500.000 euros i ha consistit en la instal·lació de nous panells de fusta microperforada que han de millorar l’escolta dels mateixos músics a l’escenari, una de les assignatures pendents de l’equipament. “És un pas que serà rellevant per a la història de L’Auditori i per a l’orquestra”, assegura Brufau. A més de la millora de l’escolta a l’escenari, la reforma acústica, segons Brufau, aporta més “explosivitat” al so, que “es canalitza de manera més directa i efectiva”.

Hi ha qui tendeix a pensar que l'esport i la cultura tenen una relació irreconciliable, però, en realitat, no és res més que una falsa dicotomia. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va demostrar-ho aquest dijous al vespre a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb l’escenari fent de contrafort de l’Hotel Vela. Sota la batuta de Ludovic Morlot, els músics de l’OBC van oferir un tastet simfònic que, tot i ser d'un gran eclecticisme estilístic, quedava relligat per l'esperit de les competicions esportives. Des de l’Olympic fanfare de John Williams fins al Javelin de Michael Torke, passant pel Zadok the Priest de Händel –el famós himne de la Champions–, el repertori va servir per inaugurar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela. "El 2024 serà un any olímpic", va explicar José Sanchís, de l'equip de L'Auditori, al principi del concert.

Ja han passat dos anys des que les actrius barcelonines Berta Prieto (1998) i Belén Barenys (1999) van fer saltar totes les alarmes amb la sèrie de Filmin Autodefensa (2022), que retratava amb irreverència les aventures de dues modernes de Barcelona. El 2023, amb la companyia Las Chatis de Montalbán, van estrenar Derecho a pataleta. La missió més trepidant de les Espies de Veritat a la Sala Beckett. Ara tornen a l'acció amb Ròmul i Rem. El musical, un espectacle entre la performance i el musical que es podrà veure el 6 i 7 de juliol, en el cicle Escenes de L'Auditori de Barcelona, en col·laboració amb el Festival Grec. "Ara, parlant de l'obra, l'estic entenent per primera vegada", diu Prieto al principi de l'entrevista.