“M’agrada molt llegir. Sé que no és habitual”

Maite, 16 anys

La pintura, llegir i escriure són algunes de les coses que més agraden a Maite. “Sé que no és habitual entre la gent de la meva edat, però són maneres de desconnectar i d’expressar coses que sent. M’encanta MarioBenedetti”. Aquesta jove explica que, si el professor que té davant la motiva, li venen “moltes més ganes d’aprendre”. “Sembla més interessant el que diu i me’n record més temps”, afegeix. Quant a les seves respostes al test que li vàrem fer, Maite va indicar que Ramon Llull era un poeta, però no coneixia el vessant filosòfic del mallorquí. Tampoc no va saber identificar l’autor de La novena simfonia ni el director de Todo sobre mi madre. Ara bé, de seguida va saber el nom de l’autora de Harry Potter. Quant al país més poblat, desconeixia que fos l’Índia i va assenyalar la Xina, que ho va ser fins a l’any 2023.

]]>

“L’estudi amb els objectes és l’autoretrat de l’artista”. Així ho diu el fotògraf Jean Marie del Moral, qui ha entrat en els tallers de pintors i escultors de diversos continents. Se sent fascinat “per la poètica” que hi troba i, sobretot, per les relacions que s’hi estableixen, no només entre l’espai, els objectes i la manera de ser de l’artista, sinó també per “les connexions inconscients que pots trobar entre dos estudis de dos artistes molt diferents que, així i tot, tenen alguns objectes semblants”, diu. Fins a finals de maig, a la galeria ABA Art de Palma, Del Moral mostra ‘Els silencis de l’estudi’, una exposició de 30 fotos que surten dels tallers de 22 artistes a Mallorca per parlar-nos d’ells.

]]> Sembla que cada vegada s’ha de decidir més d’hora; però sempre arriba el dia que els joves estudiants han de triar –d’una manera molt clara– quina carrera volen cursar, i quin ofici es pensen que serà el que els podrà donar una vida professional profitosa i estimulant. Haver de prendre una decisió quan hom té quinze o setze anys és certament arriscat, però. Amb l’elecció de la mena de Batxillerat que es vol fer ja comença a perfilar-se en l’horitzó les feines –les carreres– que hom podrà acabar cursant; que si lletres, o ciències, o un equilibri entre les dues branques bàsiques del coneixement. O bé, si un es decanta per un ofici, les formacions professionals que mai no han acabat d’anar bé en aquest país, tot i la noblesa dels vells oficis i la necessitat de tenir bons professionals en sectors com la construcció o l’hostaleria. 

]]>

Que les xifres produeixen una sensació d’exactitud, de coneixement rigorós, és un fet tan conegut com discutit. Però sense portar-ho al punt més filosòfic de si mesurar és conèixer o no, sí que cal dir que a les xifres que es donen sobretot en relació a qüestions socials sempre caldria aplicar-hi un sentit crític per evitar falses il·lusions. I com que ara estem més sensibles que mai a les falses notícies, convé advertir que també és amb xifres que és particularment fàcil enganyar, sigui o no intencionadament. Per això, sense voluntat d’exhaustivitat en tan poc espai, mostraré cinc equívocs en què sol caure la informació quan recolza en dades, i quines confusions d’anàlisi i percepció poden crear.

]]>

La dieta mediterrània redueix el nivell d'inflamació i fins i tot pot revertir el fetge gras, una malaltia per a la qual encara no hi ha medicació. Així ho evidencia la tesi de la doctora en Nutrició i Ciències dels Aliments Maria Magdalena Quetglas. Gràcies a aquesta feina, alguns pacients que patien han pogut revertir aquesta patologia gràcies a aquesta dieta, combinada amb l'exercici físic. "T'has de moure", remarca Quetglas.

]]>

Els professionals i estudiants del Dret a les Illes, el personal d’administracions i institucions o qualsevol professional que treballi en català tenen al seu abast el portal Compendium.cat, una eina gratuïta que aplega un miler de recursos sobre llenguatge jurídic en llengua catalana i que incorpora un apartat específic sobre el dret propi de les Illes Balears.

]]>

Un titular de portada del Diario de Mallorca d'aquest dilluns ho recollia: “Balears és la comunitat amb menys joves que van a la universitat”. En aquest darrer curs 2023/24, el percentatge de la població de les Balears que té entre 18 i 24 anys i cursa estudis superiors s'ha situat en un 10,8%. És una taxa tres vegades menor que la mitjana de l'estat espanyol, que és del 31,6%. El percentatge a Catalunya és del 31,8%, lleugerament més alt que el d'aquesta mitjana. Les comunitats amb més joves que segueixen estudis superiors són Castella i Lleó, amb un 42,8%, i Madrid, amb un 44,8%.

]]>

El glioblastoma és el tumor cerebral més agressiu, té un pronòstic molt dolent i no hi ha opcions efectives de tractament. Les teràpies immunològiques són una possible sortida per a l'abordatge d'aquest càncer, segons demostren dos estudis, un dels quals publicat a la revista The New England Journal of Medicine i un altre a Nature. Les investigacions són complementàries i obren la porta a futurs tractaments per a aquest tipus de càncer. Un dels equips, format per investigadors de l'Hospital General de Massachusetts i del Dana-Farber Cancer Institute, ha aconseguit una regressió "considerable i ràpida" del tumor amb una immunoteràpia experimental en un pacient a qui la quimioteràpia i la radioteràpia no li havien funcionat. L'altre, dirigit per la Facultat de Medicina Perelman, de la Universitat de Pensilvània, ha aconseguit que un participant no mostri signes de progressió del tumor des de fa set mesos. En tots dos casos, però, els científics subratllen que es tracta de conclusions d'un assaig clínic en fase 1 i admeten que cal més recerca perquè aquesta sigui una opció terapèutica accessible.

]]>

L'interior de la Terra és una font inesgotable d'energia geotèrmica que, a diferència d’altres renovables, com la solar o l’eòlica, no fluctua. Per altra banda, el subsol pot convertir-se en magatzem permanent de CO₂. Per tant, estam davant una alternativa cada vegada més atractiva per limitar els efectes adversos del canvi climàtic. Però actuar sobre el subsol té conseqüències, com el que va succeir amb la plataforma Castor, situada a les costes de Castelló i Tarragona, un projecte fallit que pretenia ser el dipòsit de gas natural més gran d'Espanya i es va haver de paralitzar quan, en 2013, s'hi varen registrar fins a 500 sismes després d'una injecció de gas. Analitzar el que va succeir en casos com aquest i plantejar models per reduir riscos és un dels objectius del Congrés que a partir d’aquest dilluns i fins dimecres, 13 de març, reunirà els principals experts mundials en aquesta matèria a Palma.

]]>

Redeia ha anunciat aquest dijous que es farà la tercera edició del concurs RedeSTEAM, que té com a objectiu principal impulsar i incentivar alumnes dones de les Illes Balears a estudiar carreres o formacions professionals relacionades amb el món científic i el tecnològic. Segons han detallat a través d'una nota de premsa, aquest concurs va dirigit a estudiants de 3r i 4t d'ESO de les Illes Balears i pretén convertir-se en una eina que trenqui la bretxa de gènere en aquests àmbits acadèmics i laborals.

]]>

L'Antonio té quinze anys i quatre tardes a la setmana va al Penkamuska, un centre de psicopedagogia de Centelles. La meitat dels dies hi acudeix per fer-hi classes particulars, però les altres dues tardes va a grups de reforç escolar on l’ajuden a fer els deures i a no perdre’s en el dia a dia a classe. Fa molts anys que la seva àvia, Maria Amaya Castro, va decidir portar-lo en aquest centre, perquè va assumir-ne la guarda. El nen tenia problemes de dislèxia. Té clar que l’únic que deixarà en herència als nets són "els valors i l’educació" i els intenta fer entendre que "la seva feina és treure’s el graduat". "Els estudis són el primer", insisteix Amaya Castro, que fa un esforç econòmic perquè l’Antonio pugui gaudir d’aquest suport i li deixa la tarda del divendres per poder anar amb els amics.

]]>

La fractura social que esquinça el Brasil, un dels països amb més desigualtat del planeta, alimenta un apartheid econòmic en el qual els infants en són cronològicament els primers protagonistes o víctimes depenent del cantó on els hagi tocat néixer. Un dels indicadors que exposen les dificultats financeres, estructurals o temporals, és haver de matricular els fills a l’escola pública, d’on en fuig tothom que té mínimament recursos.

]]>

L’àvia d’en Fèlix va ser la primera a creure que el seu net era “excepcionalment llest”. L’Eva, la mare, no n’hi va fer cas perquè va creure que era cosa d’orgull d’àvia que veia que el nen, amb cinc o sis anys, feia algunes reflexions i preguntes complexes poc habituals en infants de la mateixa edat. Ella no podia comparar perquè era el seu fill gran i no tenia referents, però sí que sabia que no estava a gust a l’escola on anava. “Sempre li ha costat fer amics”, explica l’Eva. Per aquest motiu, el va portar al psicòleg, en un centre prop de casa on estaven especialitzats en altes capacitats i després de passar molts tests, li van diagnosticar.

]]>

Aquesta setmana l'ONU publicava un informe amb unes dades molt preocupants que evidencien un estancament en l’avenç dels drets de les dones en la darrera dècada. Nou de cada deu persones al món segueixen veient la realitat amb un clar biaix masclista, i el 25% de la població mundial creu que està justificat que el marit pegui a la seva dona. 

]]>

El doctor Jaume Flexas, catedràtic de Fisiologia Vegetal del Departament de Biologia de la UIB, és l'investigador més rellevant de tot l'estat espanyol en l'àmbit de Ciència de les Plantes i Agronomia. Així ho constata el rànquing Research.com, que també valora la UIB com la cinquena universitat de l'Estat en aquesta mateixa disciplina.

]]>

La majoria dels estudiants de doctorat de la UIB són estrangers. Els doctorands procedents de les Illes representen menys de la meitat del total, un 44,71%, i el percentatge d’estudiants de la resta d’Espanya i de la resta del món està molt igualat, un 28,81% i un 26,47%, respectivament. Segons dades publicades per la Universitat, el percentatge d'estudiants de màster està més repartit; concretament, el 62,86% dels alumnes són de les Balears, el 27,02% procedeixen d’una altra comunitat espanyola i el 10,12%, de la resta del món.

]]> El ministre d’Universitats, Joan Subirats, parlava de la segregació per gènere que hi ha entre els estudiants universitaris. Explicava que, al curs passat, al grau d'educació infantil, un 92% dels matriculats eren noies; en canvi, als graus relacionats amb la informàtica, un 86% dels alumnes eren nois. "Són xifres impròpies del segle XXI", deia. Perquè, com explicava l'ARA, “les noies continuen sent majoria als estudis d'infermeria (82%), psicologia (76%) o als graus relacionats amb la salut i els serveis socials (72%), i són minoria a les enginyeries (26%), en graus de matemàtiques i estadística (36%) o a humanitats (38%)”. Diu el ministre que "quan hi ha estudis amb una presència de més del 60% d'homes o dones és que estem en una situació de desequilibri". I si ens poséssim a FP suposo que les ebenistes o paletes i els puericultors serien més rars que la pluja.

]]>

“Per què han de patir tant? ¿I si el sistema fos inclusiu i sabés entomar aquestes dificultats? Els infants amb trastorns d’aprenentatge tenen dret a viure la infantesa amb la màxima normalitat possible i també tenen dret a aprendre. I a jugar, i a riure. Que no els faci mal la panxa per culpa de les somatitzacions. Aquest serà un estudi que servirà perquè la gent sàpiga com patim les famílies al veure patir els nostres fills”. Neus Buisan, directora de l’Associació Catalana de Dislèxia, començava així la presentació –el novembre passat– de l’estudi El benestar emocional i la salut mental en infants amb trastorns de l’aprenentatge i les seves famílies: un abordatge integral, que començava a fer-se aquest mes de febrer.

]]>

Tinc una filla que està a primer de batxillerat i ja li queda molt poc per triar què vol estudiar; ella insisteix que vol fer belles arts i a mi em preocupa molt perquè crec que és molt mala decisió en termes professionals. ¿M'equivoco?

]]>

Llogar un estudi a Palma per a una sola persona costa, de mitjana, 775 euros al mes, segons un estudi del portal immobiliari Idealista. D'aquesta manera, és la segona ciutat de l'Estat amb els estudis més cars. Palma se situa la segona en el rànquing, només per darrere de Barcelona, on aquest tipus d'allotjament costa, de mitjana, 875 euros al mes.

]]>