La supervivència al càncer de pàncrees cinc anys després de la detecció és de les més baixes, de només un 10%. La seva agressivitat es deu, en part, al diagnòstic tardà, però també a la cúpula de proteïnes i cèl·lules que protegeix el tumor, l'anomenat estroma. Ara un estudi liderat per centres de recerca catalans ha identificat un nou paper clau que té la proteïna Galectina-1 en el nucli de les cèl·lules que envolten el tumor per amagar-lo de l'acció del sistema immunitari i augmentar-ne la resistència als fàrmacs, ja que els medicaments no són capaços de travessar la barrera.

Les persones amb síndrome de Down tenen més tendència a ingerir de forma descontrolada sucres i greixos i a patir obesitat i malalties metabòliques com la diabetis a causa d'una alteració genètica. I tot plegat els pot perjudicar cognitivament, segons un estudi europeu pioner liderat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Hospital del Mar de Barcelona. "No és una qüestió solament de pes o estètica; en la síndrome de Down l'obesitat és un factor de risc per a alteracions cognitives i segurament per a la neurodegeneració", ha assenyalat aquest divendres la doctora Mara Dierssen, líder del grup de neurobiologia cel·lular i de sistemes del programa de biologia de sistemes al CRG i presidenta del Consell Espanyol del Cervell.

Arriba amb la mare i l’àvia, amb els ulls ben oberts i expressius, rosegant un tros de pa. A mesura que avancem per l’edifici per pujar a la segona planta del Centre de Recerca de l’Alzheimer BBRC, de la Fundació Pasqual Maragall, va fent, tot seriós, mirades encuriosides al seu voltant. Poc pot comprendre el Nil, un nen preciós de 15 mesos, que avui serà el protagonista d’un experiment que vol canviar el que la ciència sap sobre la salut mental de la dona durant una etapa crucial i vulnerable de la seva vida, l’embaràs i el postpart.

La síndrome de Down és el trastorn genètic més comú de discapacitat intel·lectual, amb uns cinc milions d'afectats al món, i la seva causa és la presència d'una còpia extra del cromosoma 21, també coneguda com a trisomia 21. Aquestes persones pateixen problemes cognitius que afecten les seves habilitats a l'hora de comunicar-se i relacionar-se amb altra gent. Ara un medicament experimental ha demostrat en un assaig clínic en fase 1 que millora significativament aquestes funcions i obre la porta a un futur tractament per a les disfuncions cognitives de les persones amb aquesta condició. Professionals de l'Hospital del Mar Research Institute han liderat l'estudi, que es publica aquest dimarts.

Les dones amb un tumor a la zona pelviana es poden quedar estèrils i patir una menopausa precoç durant el tractament. La radiació que s'aplica per combatre el càncer pot malmetre l'úter i els ovaris de manera irreversible i, sobretot en pacients joves, la ciència busca alternatives per poder preservar la salut sexual i reproductiva de les pacients. Ara, per primera vegada a l'Estat, l'Hospital del Mar ha culminat amb èxit una intervenció pionera per tal que les dones amb malaltia oncològica puguin mantenir el seu cicle menstrual i la possibilitat de quedar-se embarassades si ho volen un cop es recuperin. Es tracta d'una tècnica anomenada transposició uterina que consisteix a traslladar l'úter i els ovaris, naturalment ubicats a la pelvis, a dins de l'abdomen. Amb aquest moviment s'aconsegueix protegir els òrgans dels efectes de la radioteràpia abans de començar el tractament. Una mena d'autotrasplantament, segons ha explicat la cap de secció del servei d'obstetrícia i ginecologia i una de les responsables de la cirurgia, la doctora Gemma Mancebo.

El cos humà té cèl·lules especialitzades per atacar un tumor quan es desenvolupa un càncer. Per si soles, però, no poden combatre la malaltia i necessiten ajuda externa en forma de tractament per sortir victorioses. Hi ha cèl·lules que tenen una alta capacitat antitumoral, que es coneixen com a assassines naturals, que poden matar cèl·lules canceroses. A més, quan entren en contacte amb un tractament determinat per al càncer de mama HER2 positiu, un dels tipus de càncer de mama més agressius que hi ha, alerten el sistema immunitari de la presència del tumor. Ho han descobert en un estudi investigadors de l’institut de recerca de l’Hospital del Mar, que han demostrat en ratolins com aquestes cèl·lules són capaces de reclutar-ne d'altres del sistema immunitari per lluitar contra el tumor quan s'administra el tractament. La recerca l'ha publicat aquest dijous la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research.

Un equip d'investigadors de l'Hospital del Mar de Barcelona ha validat la utilitat d'un test per detectar el càncer de còlon i recte que funciona amb mostres de sang. Segons els investigadors, aquesta prova de biòpsia líquida té un "rendiment comparable" a les opcions actuals de detecció no invasiva, que depenen d'una prova de sang oculta en femta. L'estudi, que es publica a la revista Annals of Oncology, suggereix que la cerca marcadors tumorals en sang té una sensibilitat superior al 90% quan es tracta d'identificar tumors i del 23% pel que fa a lesions prèvies a l'aparició dels tumors, que acostumen a ser difícils de detectar. Els investigadors creuen que l'eina podria ajudar a incrementar la participació de la població en els programes de cribatge, que ara només tenen capacitat de captació de la meitat dels catalans d'entre 50 i 69 anys cridats a participar-hi.

Als 18 va començar a tenir deliris, se sentia perseguit i que unes veuetes l'amenaçaven de mort. La por el va fer tancar-se a casa, i així s'hi va estar 30 anys, reclòs entre quatre parets, sense cap altre vincle que el nucli familiar estricte. El d'aquest home va ser un dels primers casos que va tractar la unitat de psiquiatria de l'Hospital del Mar de Barcelona, especialitzada en el que es coneix com a hikikomori, un concepte japonès que descriu un aïllament psicopatològic en què les persones es retiren de la societat durant almenys sis mesos. Des del 2007 hi han passat més de 900 pacients i s'està a l'espera de tenir els resultats de l'anàlisi de l'impacte de l'aïllament obligatori –el confinament– per la pandèmia, tot i que es té la certesa gairebé segura que haurà deixat nous hikikomori.

El primer cop que em vaig posar la meva filla al pit vaig notar que alguna cosa no rutllava. No succionava com recordava que ho feien els seus germans, que es van enganxar al pit sense problemes. Vaig avisar les infermeres. "Té la boca petita, ves-li obrint". Amb aquesta frase van despatxar el meu neguit i 24 hores després d’haver parit per cesària urgent i amb la lactància lluny d’estar establerta em van enviar a casa. En ple confinament i amb el covid campant pels hospitals, hi havia pressa per donar altes. A casa, la situació no va fer més que empitjorar. Aquest dolor és normal? Notava com em clavava les genives i més que succionar, semblava mossegar el pit. Em vaig sorprendre a mi mateixa prement les dents i encongint l’esquena cada cop que m’acostava la nena al mugró. En pocs dies, ja havien aparegut les temudes clivelles. Evidentment, aquesta no era la lactància que jo recordava.

Un de cada deu joves d’entre 18 i 35 anys que han patit un primer brot psicòtic intenta suïcidar-se en els dos anys posteriors. Un estudi del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i del CIBER de Salut Mental, ha permès determinar els factors que fan que aquestes persones tinguin un risc més alt de suïcidi respecte a la resta de pacients amb aquest trastorn. El treball, publicat a la revista Psychiatry Research, és fruit d'un dels estudis més extensos del seu tipus portat a terme a Espanya. L’estudi ha seguit durant dos anys prop de 300 pacients atesos al programa d’estudi i tractament per primer episodi psicòtic de l’Hospital del Mar entre el 2013 i el 2020.

Haver patit un trauma durant la infància com l’abús sexual, l’assetjament escolar o el maltractament triplica el risc de patir un trastorn mental greu en l’edat adulta. Segons un estudi de l'Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) fet amb les dades de 93.000 persones, els traumes provoquen un dany al cervell. Els traumes més habituals en la infància són l'abús emocional, el físic i el sexual, així com la negligència emocional o física i també l'assetjament escolar, entre molts altres. Haver patit una d'aquestes situacions provoca un dany a escala cerebral, una seqüela física, però també psicològica, en forma de diversos trastorns.

Un trasplantament renal de donant viu, sense transfusió de sang i entre grups sanguinis incompatibles. Aquest és el triple repte al qual es va haver d'enfrontar per primera vegada l'equip mèdic de l'Hospital del Mar perquè Mateu Sbert, gràcies al ronyó de Mireia Reja, la seva dona, pogués millorar la qualitat de vida després de tres anys fent diàlisi. La primera sessió de diàlisi –Sbert recorda perfectament la data– va tenir lloc el 6 de desembre del 2018. La malaltia renal poliquística que havia heretat del seu pare havia conduït, inevitablement, a la insuficiència renal.

Un llarg passadís lila pres pel silenci de la nit. Ben entrada la matinada i, de sobte, se sent un gemec: una nova vida tot just comença. Som a l'àrea de les urgències de ginecologia i obstetrícia i les sales de parts de l'Hospital del Mar, on, tot i el ritme frenètic, el cansament acumulat, els centenars de decisions que es prenen i les complicacions, aquests moments aconsegueixen l'impensable: aturar el temps per un instant. Però la vida mai no s'atura.

Sis de cada deu pacients amb deteriorament cognitiu van empitjorar a causa el confinament decretat el 13 de març per evitar la propagació del covid-19. Així ho demostra l'estudi fet a 60 pacients del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar, publicat a la revista Frontiers in Neurology. La soledat va agreujar els casos de demència i va empitjorar malalties com la depressió i l'ansietat. L'informe també constata que el 40% dels cuidadors que se'n van fer càrrec durant l'aïllament domiciliari van haver d'assumir una sobrecàrrega de treball.

L'hospitalització de persones grans amb covid-19 i l'aïllament que els imposa la malaltia passen factura a la seva capacitat funcional. Per pal·liar aquest deteriorament, l'Hospital del Mar ha implantat un sistema d'atenció adaptat a les necessitats d'aquests pacients més fràgils i el resultat ha sigut exitós en un 70% dels malalts. Metges i infermeres del centre han publicat els bons resultats del model ACE (per les sigles Acute Care for Elders) a la revista Geriatric Nursing.

Hi ha pacients de covid-19 que ingressen a l'hospital amb un pronòstic molt greu, sovint amb insuficiència respiratòria. Molts entren directament a les unitats de cures intensives (UCI) i necessiten relaxants musculars i sedants, una traqueotomia i un ventilador mecànic. És quan ja estan intubats que els neuròlegs s'adonen que alguns d'ells –sobretot homes de més de 71 anys– no només s'enfronten a les complicacions causades pel virus, sinó que també poden estar patint un ictus isquèmic. Altres pacients directament són hospitalitzats mitjançant l'activació del codi ictus, que és el protocol d'emergència per a accidents cerebrovasculars, i després de comprovar la gravetat de la patologia es descobreix que també són positius en coronavirus.

"¿Em pots parlar una mica més alt? Després dels dies que vaig passar a l'hospital sentint els soroll de les màquines dels altres pacients crec que he perdut audició". L'Ana María Maya, de 75 anys, va celebrar com una primera victòria contra el covid-19 poder marxar a casa i seguir el tractament a distància amb les trucades diàries de la doctora que li van assignar a l'Hospital del Mar, que s'ha convertit en el seu gran suport. És la persona que li resol els dubtes i li marca pautes, com la d'escriure's en un paper tots els passos que fa pel passadís fins a arribar als mil diaris. Espera amb candeletes l'hora de la trucada. "Només desitjo que em toqui la primitiva per poder repartir propines entre totes els professionals que m'han tractat tan bé", explica en referència a la doctora que la porta i a tots els sanitaris que la van atendre a l'hospital, on va entrar en el pitjor moment de la pandèmia, quan les instal·lacions tocaven el límit i calia guanyar llits on fos.

Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han descobert que un fàrmac que s'anava a retirar del mercat perquè amb prou feines es feia servir frena el creixement tumoral i evita la progressió del càncer de bufeta metastàtic en pacients que no responen als tractaments convencionals.

Investigar en càncer és, cada vegada més, com solucionar un puzle. Les troballes que es van succeint, per més que aparentment semblin poc importants, són tan transcendents que ajuden a donar una visió global de tot el conjunt i faciliten una nova via per avançar. D’alguna manera, això és el que ha passat a l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (IMIM), vinculat a l’Hospital del Mar de Barcelona. L'estudi d'una proteïna encarregada de reparar el dany cel·lular podria esdevenir la clau de volta per aturar les metàstasis. La investigació s'ha centrat en càncer colorectal induït a models animals. L'ús de quimioteràpia prèviament aprovada fa previsible l'inici immediat d'un assaig clínic en humans en el que seria un exemple típic de recerca translacional, és a dir, que va directe del laboratori al pacient. Els resultats es publiquen avui a la revista ‘Molecular Cell’.

Els sistemes de ventilació mecànica, és a dir, les màquines de suport vital que es connecten als pacients ingressats a les unitats de cures intensives (UCI) perquè respirin, poden allargar l'estada dels malalts a l'hospital i afavorir l'aparició de complicacions respiratòries. Si bé aquest mecanisme hauria de permetre treballar la musculatura respiratòria, no totes les tècniques tenen el mateix impacte en la salut dels malalts. Els mecanismes més invasius, que no permeten que els pacients respirin per si mateixos i que substitueixen l'activitat dels músculs respiratoris, afavoreixen el desenvolupament d'atròfia pulmonar.