L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha presentat aquest dilluns el nou bus nàutic de Palma, un servei de transport marítim que funciona des de l'1 de novembre i que connecta les terminals de creuers amb el centre de la ciutat. El president de l'organisme, Javier Sanz, ha participat en la presentació i ha fet el trajecte a bord d'una de les embarcacions que cobreixen la ruta fins a la Llotja. El servei, gestionat provisionalment per l'empresa Palma Cruises, ha registrat fins ara una mitjana d'uns 50 usuaris, segons les dades facilitades per la naviliera.

Més de 16.000 persones afiliades a la Seguretat Social a les Balears provenen del procés de regularització extraordinària impulsat pel govern espanyol. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha donat a conèixer aquesta dada durant una jornada sobre les condicions laborals de les cambreres de pisos, en què ha destacat que prop de 150.000 treballadors de les Illes estan vinculats a activitats turístiques. L'Arxipèlag supera les 650.000 persones afiliades a la Seguretat Social, amb un creixement del 4,9% durant el darrer any, mentre que la població estrangera ocupada supera les 184.000 persones.

La Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears estableix que el Govern ha d’elaborar un Pla de transició energètica i canvi climàtic per planificar polítiques, objectius i mesures. L’Executiu del Pacte en va fer un esborrany l’abril del 2023, fora de termini (segons la norma, s’havia d’aprovar abans de maig del 2021) i un mes abans de les eleccions. Aquell document aportava una xifra que va quedar dins un calaix: per assolir els objectius de la transició energètica, les Balears havien de reduir el nombre de visitants a 13,5 milions de persones a l’any. Aquesta limitació del nombre de turistes es va proposar amb 16,5 milions de visitants a l’any, lluny dels 20 milions amb els quals podria acabar el 2026.

Pocs professionals coneixen els engranatges de la tecnologia i la gestió pública a les Balears amb la perspectiva que aporten quatre dècades d’experiència. José Juan Novás –Pepe Novás, en els entorns de la innovació– ha creuat de manera constant la frontera entre l’alta direcció de tecnològiques privades i la modernització institucional. Ara, des de la coordinació de la Comissió de Ciència, Tecnologia i Innovació del Cercle d’Economia de Mallorca, s’ha convertit en una de les veus amb més autoritat a l’hora d’abordar el gran repte pendent de les Illes: com transformar el nostre model productiu a través de la digitalització, la sostenibilitat i el coneixement.

El grup socialista al Consell de Mallorca acusa el president insular, Llorenç Galmés, d’haver convertit la participació de la institució a la World Travel Market (WTM) de Londres en una "operació de màrqueting polític". Els socialistes consideren que la promoció turística i la presentació del balanç sobre els anuncis il·legals contrasten amb la saturació que pateix l’illa.

El departament de Turisme del Consell de Mallorca ha retirat en dos anys i un mes, 9.472 anuncis turístics il·legals “verificats”. Les dades corresponen al període entre el mes d'agost del 2024 i el setembre d'enguany.

Una altra de les grans possessions històriques de Mallorca es prepara per incorporar-se a l'oferta turística de l'illa, en el marc d'un procés ja globalitzat i constant del camp balear. Es tracta de Montblanc, una de les finques més singulars de Maria de la Salut, al Pla de Mallorca, que durant segles va ser un important centre de producció agrícola i ramadera i que ara projecta transformar part de les antigues dependències en un agroturisme amb 50 places. Les construccions que durant generacions varen acollir el bestiar es convertiran, si prospera la iniciativa, en habitacions i instal·lacions destinades als visitants. La societat Solar de Conrado SL ha impulsat el projecte, amb un pressupost d'execució material d'1,4 milions d'euros, que ara ha sortit a informació pública.

El govern de Marga Prohens creu en un nou Déu, diferent del que guia el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. El conseller de Turisme Jaume Bauzà ha posat el crit al cel arran de l’entrevista que el prelat ha concedit a aquest diari. Era amb motiu dels 36 anys de la publicació de la punyent carta pastoral titulada Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana. Es tractava de la primera vegada en la història que els tres representants de les diòcesis de les Balears signaven un escrit conjuntament. Llavors, Teodor Úbeda era el bisbe de Mallorca; Manuel Ureña, el d’Eivissa-Formentera; i Antoni Deig exercia d’administrador diocesà de Menorca. El 1990 tots tres s’aliaren per clamar contra les terribles conseqüències que tenien sobre el territori i la identitat insular les més de tres dècades de boom turístic.

El 1990 l’actual bisbe de Mallorca, el ciutadellenc Sebastià Taltavull, de 78 anys, era vicari general de Menorca i un gran activista del moviment ecologista. “Com a delegat dels joves de la diòcesi –assegura– vaig ajudar a organitzar moltes manifestacions en defensa del territori. També vaig escriure articles de denúncia als diaris. Tenia clar que defensar el territori era defensar les persones, la seva identitat i la seva llengua”. A final del 1973, Menorca liderà a l’Arxipèlag la lluita verda reclamant la protecció de l’Albufera del Grau, al nord de Maó, on s’havia projectat una macrourbanització de nom exòtic, Sahngri-La. No va ser fins al 1995, gairebé dues dècades després, que l’indret fou declarat Parc Natural.

La Policia Nacional ha denunciat per presumpte delicte d'odi quatre militants d'Arran Menorca per dur samarretes amb el lema 'M*ta un guiri, allibera una casa'. Totes quatre varen ser citades a declarar als jutjats de Maó el passat mes d'agost. La denúncia l'ha fet pública Arran aquest dijous a les xarxes socials, després que la Fiscalia hagi rebutjat el recurs d'apel·lació interposat per l'organització contra la decisió d'iniciar diligències judicials.

El llargmetratge documental L’odissea del vell marí, dirigit per Marta Hierro i Núria Abad, ha iniciat amb bon peu la seva trajectòria en el circuit de certàmens cinematogràfics després d’haver-se estrenat al CaixaFòrum Palma. En una entrevista concedida als estudis de Ràdio Illa, la codirectora Núria Abad ha destacat la bona acollida del projecte, que acaba de ser guardonat amb el primer premi al millor llargmetratge documental al festival Som Cinema de Lleida, abans de continuar el seu recorregut per l’Evolution Mallorca International Film Festival a Palma i el Suncine de Barcelona.

El futur del turisme a les Balears no hauria d'implicar continuar augmentant el nombre de visitants, sinó millorar el benestar de les persones que hi viuen. Aquesta és la proposta de l'economista Antonio Pérez Navarro, autor del llibre La ciencia de la hospitalidad (Almuzara, 2026), que aquest dijous a les 11.30 h participa en una xerrada a Espai Buit (Palma) sobre la necessitat d'evolucionar cap a un model que conciliï l'activitat econòmica, la sostenibilitat i la qualitat de vida dels residents.

Les Balears van registrar al setembre un total d'1.730.716 turistes estrangers, per la qual cosa es va situar com la comunitat autònoma amb més viatgers residents fora d'Espanya, davant de Catalunya (1.576.701) i Andalusia (1.032.177). Així es recull a l'enquesta Conjuntura Turística Hotelera feta pública aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que també assenyala que l'Arxipèlag va rebre un total de 168.851 turistes espanyols al setembre.

Mentre les institucions repeteixen el mantra de la contenció turística, la maquinària de la promoció i la recerca de nous mercats per captar més turistes no aturen. En el cas del Consell de Mallorca, el conseller de Turisme, Guillem Ginard, i el director insular de Demanda i Hospitalitat, Tomeu Ferragut, es reuniran amb responsables de Turespeña a Itàlia, els Estats Units, el Japó i els Emirats Àrabs Units, països que la institució insular considera "mercats d'interès estratègic" per a l'illa. Les trobades es faran durant la convenció de Turespaña, del 20 al 22 d'octubre, a Saragossa.