L’abril del 2017 ETA va entregar les armes i el maig del 2018 va anunciar la seva dissolució, anys després del cessament de la seva activitat armada el 2011. Tanmateix, actualment al Congrés el debat polític encara el protagonitza aquesta època del passat per la presència d’EH Bildu, partit abertzale que la dreta qualifica amb insistència d'hereu del terrorisme d’ETA. En l’àmbit judicial, el degoteig d’extradicions o judicis contra integrants o persones vinculades a la banda no s’ha aturat mai i aquest dilluns el Tribunal Suprem ho ha demostrat amb la reobertura del cas Bateragune, pel qual l’actual coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, va ser condemnat, juntament amb quatre acusats més, i va complir sis anys i mig de presó. Per unanimitat, el ple de la sala segona ha acordat que es repeteixi el judici.

El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del cas Bateragune, per la qual va condemnar el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i quatre persones més a entre sis i sis anys i mig de presó. Ho ha fet obeint el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que va dictaminar que Otegi, Sonia Jacinto, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres no van tenir un judici just en el cas sobre la reconstrucció de la il·legalitzada Batasuna.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha acordat aquest dijous ajornar la seva resolució sobre si el judici a què va ser sotmès el que va ser portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi -a la presó des de 2009- pel denominat "cas Bateragune" va vulnerar els seus drets fonamentals.