Joan carles i ha publicat un vídeo inenarrable per promocionar les seves memòries. Reivindica el seu paper en la transició de la dictadura a la democràcia i acaba demanant als joves que facin costat al seu fill, Felip VI, en el seu regnat. Se’l veu assegut, sobre el fons d’una bandera espanyola –onejant i digital– que cobreix tota la pantalla. No havíem vist un ús més ridícul de l’ensenya des que Sonia Monroy es va presentar als limítrofs d’una cerimònia dels Oscar embolicada amb una a manera de vestit. Ni del croma. Ni de l’editor de vídeos que hagin emprat.

El jutge José Castro es va fer famós a tot Espanya quan va decidir asseure per primera vegada en la banqueta un membre de la Casa Reial, la infanta Cristina. Onze anys després, ja jubilat, fa balanç en el llibre El caso Nóos. Toda la verdad del proceso que commocionó a España, i manté que la germana menor del rei va tenir una participació activa i es va beneficiar dels delictes comesos per Iñaki Urdangarin.

La princesa Elionor i la infanta Sofia han participat aquest dilluns per primera vegada en la recepció que els reis ofereixen tradicionalment al palau de Marivent de Palma i a la qual ha acudit també la reina Sofia, que s'ha traslladat expressament a Palma per assistir a l'acte. Això no obstant, a la convocatòria també hi ha acudit un grup de manifestants que s'ha concentrat a les portes del palau exigint-ne el seu retorn al poble. Així, els manifestants han exhibit cartells en què es podia llegir 'Recuperem Marivent', i cartells en defensa del català.

Aquest dijous al matí l'Hotel Intercontinental de Madrid ha estat l'escenari d'allò que per a alguns ha estat un assumpte d'Estat. Una munió de periodistes s'han concentrat a les portes de l'hotel per presenciar la presentació del llibre de memòries de Bárbara Rey: Yo, Bárbara (Plaza & Janés). La llarga i polèmica aventura amb l'aleshores rei Joan Carles I, la relació amb el seu fill Ángel Cristo i també la relació amb algunes de les figures més destacades del panorama mediàtic espanyol són els pilars del llibre.

La política proporciona en moltes ocasions estranys companys de viatge. I si no s'ho creuen, que li preguntin al papa Lleó XIV, que per a la seva missa de proclamació va omplir fins a la bandera la plaça de Sant Pere del Vaticà amb 200.000 persones entre les quals hi va haver líders polítics mundials amb tota mena de pelatges. Curiosament, però, entre tots els invitats pintorescos del pontífex van ser poques les persones que van comptar amb un privilegi relacionat amb el codi de vestimenta, que sempre és monocromàtic negre quan l'acte papal és solemne. Concretament, aquestes persones privilegiades van ser les reines "de països catòlics", que compten amb el privilegi de poder vestir-se de blanc davant d'un papa, un dret antic que segurament potser a elles ja no els importa gens ni mica, però que als mitjans roses els alegra una jornada laboral en què la crònica principal consisteix únicament a explicar una cosa tan divertida com una missa.

Amb motiu dels actes oficials del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, totes les cròniques d’aquest dilluns destacaven que, per primer cop, un cap d’estat del regne d’Espanya visitava finalment el camp de Mauthausen. Allà on van perir 7.000 republicans sota la infàmia perpètua del nazisme. Que el primer cop hagi estat el maig de 2025 gairebé que ho explica tot i no caldria afegir gairebé res més. I, tanmateix, el titular tampoc és exacte. L’hemeroteca no diu ben bé el mateix. Primer cop i mig, primera volta i escaig, primera vegada i una que va fer misto, si de cas. Perquè caldria afegir que el febrer del 1978, Juan Carlos I hi va anar i no hi va anar alhora. De puntetes. Durant una visita oficial a Àustria va preferir enviar una mínima delegació al camp, fora de tota agenda oficial, mentre ell visitava la potent indústria d’acereries de Linz i se n'anava a l’òpera de Viena. El ministre Marcelino Oreja també va escapolir-se de qualsevol visita. La discreta delegació menor estava integrada per dues persones, un cap de protocol i un membre de la secretaria de la Casa del Rei, que van deixar unes flors on es llegia: "El Rey de España a los españoles muertos fuera de su patria". Com no dir res –van morir fora de casa i això era tot.

Per a desgràcia d'Enric i Meghan, el que fan Guillem i Caterina sempre és notícia. I sense necessitat de fer el ridícul, com els passa a ells. El futur rei dels britànics i la seva dona són dues màquines de generar clics i de vendre revistes i això, que és meravellós per a la monarquia que han vingut a apuntalar, és una desgràcia per a la seva vida privada. Des que són parella oficial –o potser fins i tot des d'abans–, la premsa gràfica els segueix de ben a prop i els capta en situacions que no els agradaria que fossin públiques. A vegades, tot acaba en res, gràcies a una bona negociació de palau. Però en altres ocasions, no hi ha manera de parar-ho i les fotos que ells mai voldrien que els haguessin fet acaben publicades per al gaudi del gran públic, que els veu en modalitat parella o, des de fa uns anys, en modalitat pares.

El príncep Frederik de Nassau, fill del príncep Robert de Luxemburg, va morir l'1 de març a París després d'una llarga batalla contra la POLG, una malaltia minoritària. La notícia ha estat anunciada per la seva família aquest cap de setmana a través de la pàgina web de la Fundació POLG, una organització que va crear el mateix Frederik per conscienciar i recaptar fons per a la investigació d'aquesta malaltia genètica.

Que sigui un tribunal que s’anomena "de Drets Humans" el que estableixi que és proporcionat vetar un debat i una votació en seu parlamentària sobre el dret a l'autodeterminació i la monarquia és el més semblant a una contradicció. Segur que, per avalar la seva sentència, els jutges europeus han trobat fonaments de dret més sòlids en la Constitució d'un estat preexistent i en la jurisprudència del seu màxim òrgan interpretador que en les pretensions de desconnexió d'un Parlament regional amb gens dissimulades intencions constituents. Però la paradoxa es manté: hi ha el dret que l'autodeterminació o la monarquia puguin ser votades pels ciutadans en un programa electoral però no que puguin ser votades pels seus representants, encara que hi estigui a favor una majoria parlamentària sorgida de les urnes.

Revés per a l'independentisme, que sempre ha defensat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous que a la cambra catalana no s'hi pugui discutir sobre autodeterminació: considera que el Tribunal Constitucional (TC) té dret "en circumstàncies extremes" a vetar resolucions que vagin en sentit contrari a la carta magna per protegir la Constitució. Estrasburg havia de decidir aquest dijous si s’havia vulnerat la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats arran del veto del TC a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019, i ha avalat les decisions de l'alt tribunal. El TEDH reconeix que es van limitar drets dels parlamentaris, però no que es van vulnerar. Segons els magistrats europeus, la decisió del TC va ser "proporcionada".

Victòria del príncep Enric en la seva croada contra The Sun i el grup News Group Newspapers (NGN), del magnat Rupert Murdoch, per la intrusió il·legal en la seva vida privada. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha tancat finalment el cas després que les parts litigants hagin comunicat al magistrat que havien arribat a un acord de compensació per evitar el judici. L'any passat Enric ja va arribar a un altre acord amb el grup Mirror, també per intromissió en la vida privada.

Aquest dimarts a la tarda la princesa de Gal·les, Kate Middleton, ha anunciat que el seu càncer està en un estat de remissió. L'anunci l'ha fet coincidint amb la visita sorpresa a la clínica de Londres on va rebre el tractament de quimioteràpia i quan falten pocs dies per complir-se un any del seu ingrés en aquest centre privat de la capital anglesa.

MÉS per Mallorca ha demanat la retirada del bust de Joan Carles de Borbó ubicat a la sala d'audiències del Palau del Consell de Mallorca. La proposta forma part d'una moció que es debatrà a la pròxima sessió plenària i també inclou una petició per instar el govern espanyol a retirar "de manera immediata" el títol de rei emèrit atorgat a Joan Carles de Borbó, "amb vista de les seves actuacions i conductes que han posat en qüestió la seva idoneïtat per mantenir aquesta distinció honorífica".

Home d’acció i d’empenta, però al mateix temps amb bona formació i, sobretot, amb molt bons contactes. Així ens podríem imaginar un espia: James Bond, per exemple. I així era fra Diego de Mallorca, informador de Felip II i peça clau dels serveis secrets de la poderosa monarquia hispànica. Recordam aquest personatge de novel·la quan es compleixen 450 anys dels testimonis que el varen donar a conèixer, el desembre del 1574. I ho feim gràcies als estudis que li han dedicat Gennaro Varriale i Emilio Sola a partir de la documentació de l’època que es conserva a l’Arxiu General de Simancas (Castilla i Lleó).

Hi ha un gest icònic, parodiat i carregat de significat que està estretament vinculat a la reialesa: la royal wave, com els britànics anomenen el subtil moviment de canell amb el qual els membres de la reialesa saluden els seus conciutadans. Aquest gest engendrat a Buckingham Palace es va estendre a principis del segle XX a les diferents corts europees, consagrant-se com un moviment exclusiu dels fills de sang blava.

La veritat és que catòlics, el que es diu catòlics, no ho eren gaire, si entenem aquesta paraula amb el significat actual, amb una Església més oberta i ecumènica que no aleshores. Instal·laren a l’Arxipèlag la Inquisició tot i les reticències de les autoritats locals, el ficaren a les seves guerres i varen treure tot el suc possible de les Illes. Això, sense comparèixer-hi mai. I Ferran, qui era el ‘nostre’, com a monarca d’Aragó, fou un individu sense escrúpols. El seu regnat no fou un període favorable per a les Balears, sinó tot el contrari. Recordam aquesta parella mitificada quan es compleixen 550 anys de la seva proclamació com a reis de Castella, el 1474, a la qual seguiria, el 1479, la de sobirans de la Corona d’Aragó. I ho feim seguint els estudis d’Eduardo Pascual, Ricard Urgell, Miquel Àngel Casasnovas, Josep Juan Vidal, Mateu Colom i Ernest Belenguer.

En un 41è congrés del PSOE marcat per l'atrinxerament, per haver-se posat a la defensiva davant la "cacera" de la dreta política, mediàtica i judicial, Pedro Sánchez ha volgut reivindicar la governança, la gestió i el projecte socialdemòcrates com la millor manera de combatre "l'assetjament" i els "odiadors professionals" de l'oposició. En aquest sentit, el cap de l'executiu espanyol ha anunciat la creació d'una empresa pública que sigui capaç de gestionar i construir habitatges des de l'administració general de l'Estat. "Qui defensarà els joves i l’accés a l’habitatge si no ho fa el PSOE? Qui defensarà la igualtat si no ho fa el PSOE? Qui defensarà la justícia social i eliminar privilegis si no ho fa el PSOE?", ha destacat el secretari general, revalidat de nou en el càrrec. Caldrà veure la lletra petita d'aquesta empresa pública d'habitatge, una mesura per al llarg termini, però era un clam de les forces a l'esquerra del PSOE i ara Sánchez s'hi avé per donar resposta a un dels principals deures de la legislatura. En les últimes setmanes s'han succeït mobilitzacions al carrer per la rebaixa dels lloguers.

Un grup d'exmagistrats i exfiscals han presentat una querella contra Joan Carles I per delictes contra la hisenda pública que consideren que l'emèrit hauria comès en les declaracions tributàries d'entre els anys 2014 i 2018, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. La querella l'han interposat com a acusació popular davant la sala segona del Tribunal Suprem, on està aforat després de la seva abdicació l'any 2014. Els fets denunciats s'haurien comès després de l'abdicació del rei emèrit, cosa que suposaria la pèrdua de la inviolabilitat que li han atorgat fins ara els tribunals espanyols. Els querellants consideren que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal perquè no va ser "espontània", segons ha explicat un dels querellants, l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, en declaracions a Catalunya Ràdio.

Qualcú té, dins una capsa de trastos vells, una foto –emmarcada– del tenista Rafel Nadal. No li calen presentacions: de Rafel Nadal es diuen sovint tota casta d’elogis estratosfèrics, d’aquests que tant agraden a la premsa esportiva: llegenda, etern, extraterrestre, déu, el més gran esportista de tots els temps, un orgull per a tots els espanyols (i mallorquins, perquè ja se sap que els mallorquins som espanyols i que els espanyols són també tots mallorquins). Aquesta setmana s’ha retirat definitivament de la competició, en un partit a Màlaga de Copa Davis contra un adversari desconegut, l’holandès Botic van de Zandschulp, número 80 a la classificació mundial, que va batre Nadal en una hora i tres quarts amb dos 6-4 inapel·lables. Es tractava d’un partit de dobles, i a continuació el company de Nadal, el també etern i diví Carlos Alcaraz (un jugador que no té inconvenient a declarar que juga a països dictatorials per doblers) va restituir una mica l’honra patriòtica espanyola contra el també holandès Tallon Griekspoor, tot i que també va acabar perdent. Unes hores abans del partit, Nadal havia declarat que no creu en els finals ideals, que això només existeix a les pel·lícules americanes. És possible.