Anna Callís Galceran (Olot, 1993) és una de les quatre finalistes de la tretzena edició de MasterChef, el popular concurs de cuina de RTVE que té el cuiner Jordi Cruz, de l'ABaC de Barcelona, com un dels tres membres del jurat. La traça de la jove garrotxina per la cuina, sumada a un do natural pel lideratge i una gran capacitat d'adaptar-se a situacions adverses, claus en un programa d'aquestes característiques, l'han portat fins a l'última fase de la competició. Dilluns que ve se sabrà si n'és la guanyadora.

“No havia vist mai donar el pit quan el vaig donar jo per primera vegada”, explica Queralt Santacreu. “Totes les primeres vegades eren una novetat”, afegeix. La Queralt és mare de dos nens, el gran de 5 anys i el petit de 2 i, com en moltes famílies, l’arribada del primer fill els va agafar desprevinguts i poc preparats, i amb el segon es van desbordar. L'entrada del primer fill a l'escola bressol els va enganxar en l’època covid i amb les restriccions es trobaven que sabien molt poc què passava dins les aules. En canvi, amb el segon han pogut entrar-hi. “No cal imaginar com interactuen els infants, ni els materials que utilitzen, ho podem veure”, explica la Queralt. Aquesta diferència li ha fet comprovar que el vincle amb les professionals i, sobretot, l’accés a informació dona recursos per poder atendre les necessitats de les famílies que descobreixen un món nou. “Vivim molt d’esquena a la infància”, reconeix la Queralt. Les professionals de l’escola bressol, doncs, van ser de gran ajuda perquè els van donar el suport i els recursos que necessitaven.

Durant set anys, la coreògrafa Moon Ribas (Mataró, 1985) va portar uns implants que li permetien percebre amb el seu propi cos els terratrèmols de qualsevol lloc del món. "Estaven connectats a uns sismògrafs digitals i m'enviaven una vibració més o menys forta depenent de la intensitat de cada terratrèmol", diu Ribas, que es defineix com a artista cíborg. "Al principi m'hi vaig haver d'acostumar, però va arribar un punt que els implants ja formaven part de mi –afegeix–. Gairebé diria que em va fer més por treure-me'ls que no pas posar-me'ls". Uns anys més tard, aquesta experiència ha desembocat en l'espectacle Sota terra, que presentarà amb l'artista Quim Girón (Barcelona, 1985), el dijous 18 i el divendres 19 d'abril, al Festival Sismògraf d'Olot. A través d'unes polseres cibernètiques que vibren quan hi ha activitat sísmica, els dos artistes conviden el públic a experimentar en temps real els moviments imperceptibles de la Terra.

“Si jo avui em morís o hagués de marxar, el projecte quedaria en molt bones mans”. Feia més de deu anys que Cristóbal Colón es preparava per a aquest moment: el relleu al capdavant de La Fageda, la cooperativa que va fundar el 1982, un projecte del qual no només és l'ideòleg, sinó també l'ànima, i que ha aconseguit donar feina a més de 500 persones amb discapacitat intel·lectual, malalties de salut mental o en risc d'exclusió social, sense que el seu objectiu mai fos generar beneficis ni repartir dividends.

Cent seixanta-quatre pàgines de pergamins antics on es poden llegir manuscrits de poemes i cançons populars catalanes de la primera meitat del segle XVII. És l'importantíssim tresor literari i musical que salvaguarda l'Ajuntament d'Olot a la caixa forta des del 1912. Es tracta del cançoner de tradició popular més antic de Catalunya, que permet estudiar, conèixer i descobrir els gustos artístics, els costums i els interessos de la població olotina i catalana de fa 400 anys.

Sebastià Comas (Torelló, 1959) no es defineix com a delinqüent, sinó com l’home a qui van entabanar per participar en un dels segrestos més famosos de la història d’Espanya. Va ser l’encarregat de custodiar el zulo diminut on avui fa 30 anys estava retinguda Maria Àngels Feliu, farmacèutica d'Olot. “El menys dolent dels dolents”, afirma l’advocat de la víctima, Carles Monguilod, sense oblidar que és qui la va veure durant 492 dies en un espai on no podia estar ni del tot dreta ni del tot estirada. La va alliberar un mes de març de l’any 1994, i va acabar passant a presó 8 dels 17 anys als quals va ser condemnat. Feia temps que parlàvem amb ell. Fa poc ens va trucar per dir que havia mort la seva mare, i que se sentia alliberat per parlar obertament d’alguns detalls del cas.  

Durant una setmana, del 13 al 21 de setembre, la residència artística Faberllull d'Olot es converteix en un refugi a recer de la guerra, lluny de les bombes i l'estrès, per a cinc creadores ucraïneses que no poden dedicar-se a l'art en calma al seu país. Són les videoartistes i escriptores Katerina Krokha i Hanna Trofimova; la compositora Evgènia Martxuk; la científica i ceramista Halina Istomina, i la dissenyadora de moda i il·lustradora Inna Sych. Totes fugen —algunes amb fills i la família— de la guerra a Ucraïna.

Difícilment s’hi cabrà, avui, a la gurdwara, el temple sikh d’Olot. Fidels de tot arreu acudiran a la capital garrotxina per celebrar el Vaisakhi, una de les cites més importants del calendari festiu de la comunitat. La celebració inclou treure en processó el seu llibre sagrat i repartir menjar per a tothom durant una desfilada plena de cants i de música.

“Per què no plorem quan tallen un arbre?”, es pregunta desconsolada una jove intèrpret al costat d’una soca enorme i plena de clivelles. El camí que surt de les Fonts de Sant Roc i s’endinsa al bosc dels Tossols d’Olot ha canviat aquest divendres els passejadors de gossos i corredors habituals per un grup d’espectadors del festival Sismògraf que ensumen les fulles i acaricien els arbres. La companyia Acting For Climate creu que la millor manera d’estimar la natura és endinsar-s’hi de ple, i dit i fet: dues de les intèrprets s’enfilen com un llamp pels troncs fins a arribar a més de 10 metres d’alçada. A tocar de la capçada dels arbres, salten i es capgiren en unes acrobàcies verticals que deixen els de terra bocabadats. “Quant de temps em puc quedar aquí?”, entonen en català, i el públic acaba cantant a viva veu que, per favor, els boscos no desapareguin. 

La noruega Emma Langmoen i la finesa Heidi Mikki són dues de les cinc integrants d'Acting for Climate, una companyia de circ i dansa que des del 2014 utilitza l'art per lluitar contra el canvi climàtic. L'activisme ambiental defineix els seus espectacles i també la manera com treballen: no utilitzen vehicles contaminants ni consumeixen res que no sigui estrictament necessari. Ara estan en plena gira per Europa i han fet parada al Festival Sismògraf d'Olot, on han presentat l'espectacle Bark.

“Poc que he entès res”, confessa en Jaume, i la seva dona, la Margarida, el corregeix: “És que no has d’entendre res, simplement s’ha de sentir i gaudir”. Tots dos són al passeig d’en Blay, davant les escultures de la casa Solà-Morales, i comenten l’obra que acaben de veure al Sismògraf d’Olot a dues conegudes que s’acaben de trobar, la Júlia i la Irene. “Quina heu anat a veure?”, és la pregunta que més es repeteix al carrer que uneix tres dels escenaris d'enguany: la plaça de Braus, la sala Torín i el Teatre Municipal. La parella ha optat per la Revolució 0, amb què el col·lectiu Llegó Tarde uneix la dansa i l'escultura; i les dues amigues han escollit l'espectacle concert de Xavier Bobés Corpus. “Cada any venim i abans sempre ens organitzàvem per veure tantes obres com poguéssim. Però, almenys, el coronavirus ens ha portat una cosa bona: aquest any podem gaudir del Sismògraf durant tot el mes i amb més calma”, considera la Júlia. 

"Andorra, estació d'esquí d'Arinsal. A l'altre costat de serra hi ha la muntanya de Tor. Al registre de la propietat diu que són 4.800 hectàrees, gairebé 10.000 camps de futbol". Era l'inici de Tor, la muntanya maleïda, una peça de no-ficció emesa l'any 1997 al 30 Minuts. Aquí va començar tot. Considerat el pare, el fill i l'esperit sant del true crime català, el seu director, Carles Porta, va trobar en la crònica negra el gènere que li ha donat fama i prestigi i que avui està més de moda que mai. Aquesta setmana ha publicat La farmacèutica (La Campana), el relat del cas del segrest d'Olot.

Fa just 10 anys, Joan Vila va confessar haver assassinat onze ancians a la residència geriàtrica de la Caritat, a Olot, on feia de zelador. L'últim llibre de Toni Soler, Un bon cel, parteix de la història de Joan Vila per reflexionar sobre la vellesa, la vida digna i la banalitat de la mort. "A mesura que et fas gran vas agafant respecte a la mort. Tenim dret a una mort digna però també a aferrar-nos a la vida. Com més visquem, més probabilitats tenim d'haver d'anar a una residència. De jove et sembla més o menys normal, però de gran, si arriba el moment, és dur haver d'abandonar l'escalfor del lloc on has viscut", reflexiona Soler. El llibre, editat per La Campana, es pot aconseguir del 19 al 31 de desembre al quiosc amb l'ARA per 16,90 euros.

El Sismògraf s'estima Olot i tots els seus paratges. Des de la primera edició, el festival de dansa ha potenciat la fusió entre els seus espectacles i els espais naturals dels entorns de la ciutat amb iniciatives com l'itinerari al Parc Nou i l'itinerari en bicicleta. Aquest any el Sismògraf –que tindrà lloc del 23 al 26 d'abril– no només adopta una plena consciència ecològica, sinó que fa un pas més i ha bastit la seva programació al voltant del compromís amb el planeta. "És important sentir-nos responsables del món en què vivim –explica la directora del Sismògraf, Tena Busquets–. Per això enguany hem triat espectacles que són curosos amb la relació amb el paisatge i que repensen les nostres relacions amb els altres i amb l'entorn".

Cinc entitats taurines d'àmbit català i espanyol han presentat aquest dijous una petició a l'Ajuntament d'Olot perquè els deixi organitzar una corrida a la plaça de braus que hi ha al municipi, la més antiga de Catalunya. Els impulsors afirmen que estan "emparats" per tres sentències estatals (dues del TC i una d'un jutjat d'Alacant). Des de l'Ajuntament confirmen que estudiaran el text però recorden que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que el 2004 la capital de la Garrotxa es va declarar ciutat antitaurina. Més recentment, el 2016, la ciutat va decidir suprimir els correbous de la festa major arran d'una consulta popular.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un menor per haver agredit i abusat sexualment de sis dones d'edat avançada a Olot. La policia seguia el sospitós des del 7 d'agost, quan es va rebre la denúncia del primer cas. L'últim va ser el 10 d'octubre.

Els Mossos d'Esquadra busquen un home per haver agredit sexualment quatre dones i violar-ne una altra a Olot. Segons ha avançat el 'Diari de Girona' i ha confirmat l'ACN, la primera agressió s'hauria produït al mes l'agost i la resta entre el setembre i l'octubre.

L'Espanyol coneixerà de primera mà el funcionament del VAR en aquesta pretemporada. En els amistosos d'aquest dijous (19.30 h) i del dia 8 d'agost, contra el Nàstic, es faran proves del sistema de videoarbitratge que s'implantarà a la Lliga la temporada vinent.

L'home condemnat per assassinar a trets el seu excap, el fill i dos treballadors d'una sucursal bancària ha mort al pavelló penitenciari de l'Hospital de Terrassa, on actualment estava complint la condemna de 60 anys de presó que li van imposar. Pere Puig va cometre els quatre assassinats amb menys de mitja hora de diferència el 15 de desembre del 2010. Després es va entregar a la policia i va confessar les morts.

Com una brisa suau i discreta, el circ ha penetrat subtilment en l’edició d’enguany del Sismògraf, la fira estratègica dedicada a la dansa que té lloc fins avui a la capital de la Garrotxa. La seva presència es podia intuir fent una ullada a la programació, de la qual sobresortien noms com el de l’acròbata Marta Torrents, el de l’artista Paula Quintas i el prometedor espectacle de dansa aèria Fosques de les companyies Las Lo Las, El Paller i Art Estudi. Divendres a la nit, de fet, l’impacte del circ al festival de dansa d’Olot ja era indefugible. Al Teatre Principal, una ballarina s’enfilava fins al capdamunt d’una corda en un brillant exercici d’acrobàcia i dansa emmarcat en el Cuculand souvenir de la companyia de Roberto Olivan, una festa desenfrenada de moviments enèrgics i fugaços que destil·lava el to amarg de la crítica cap a una societat aïllada i egoista. El muntatge denotava l’habilitat d’Olivan per coreografiar el risc amb imatges poderoses com la d’una hipnòtica mitja lluna que era alhora un balancí i un tobogan des d’on els intèrprets saltaven per abraçar el cel.