"A l'exposició no hem volgut parlar del dolor de la dictadura, sinó d'un moment únic en què hi va haver l'esperança de canviar el món", assegura Pedro Ignacio Alonso, que amb Eden Medina i Hugo Palmarola, comissaria Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny, que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona fins al 16 de novembre. L'exposició es va inaugurar el 2023 a Santiago de Xile durant la commemoració dels 50 anys del cop d'estat de Pinochet i, de moment, només es podrà veure a Barcelona. L'únic rastre de Pinochet és una imatge en què els militars cremen un pòster que es va exhibir a la 36a Biennal de Venècia.

Un terratrèmol de 7,8 a l'escala de Ricther ha sacsejat l'extrem sud de Xile, a la regió de Magallanes, i ha disparat una alerta de tsunami. Les autoritats xilenes han instat inicialment a evacuar la costa d'aquesta regió de la Patagònia. Ara, però, es manté l'estat de precaució perquè "encara existeix l'amenaça d'un tsunami", però s'acota només a la zona de platja i a la costa de Magallanes i s'ha desactivat l'evacuació preventiva. A l'Argentina, les autoritats locals han recomanat evacuacions preventives a Ushuaia, segons informen diaris locals.

Shakira ha donat la sorpresa als seus fans xilens amb un concert inesperat a l'entrada de l'Hotel Mandarín de Santiago de Xile, on s'allotjava. La cantant colombiana havia de tocar a la capital, però les seves dues actuacions han estat cancel·lades degut a problemes tècnics amb l'escenari.

Als anys 30 del segle XX, l’Espanya rural es va començar a veure salpebrada de cartells que promocionaven un producte químic per adobar els cultius. A l’anunci en qüestió, fet amb rajoles, s’hi podia distingir una silueta negra molt inquietant d’un gautxo a sobre d’un cavall, tot sobre un fons de color groc que li donava contrast: era el cèlebre Nitrato de Chile. Aquest producte agrícola té connexió directa, encara que sembli inversemblant, amb el Palau de Marivent, a Mallorca, on la família reial espanyola acostuma a passar les vacances d’estiu. Però aquesta relació la descobrirem més endavant.

"Salteu vosaltres primer, perquè, si jo salto amb vosaltres, l'helicòpter caurà sobre nostre". Aquestes van ser les últimes paraules de l'expresident de Xile Sebastián Piñera, que va morir ahir en un accident. A l'helicòpter hi viatjaven Piñera, un escorta i dues persones més, però només ha mort l'expresident. El sinistre va passar al voltant de les 15 h (19 h a Catalunya), quan l'aparell va caure al llac Ranco, al sud del país. Els accidentats van nedar fins a la riba del llac i van ser atesos pels serveis d'emergència, però el polític no va poder sortir de l'aparell, que va enfonsar-se uns 40 metres. Tot apunta que a Piñera se li hauria encallat el cinturó de seguretat. El govern xilè ha informat que s'ha recuperat el cadàver.

La xifra de morts a Xile pels devastadors incendis que des de divendres assolen la regió de Valparaíso, uns cent quilòmetres a l'est de la capital, ha augmentat fins als 131. I el pitjor és que encara pot augmentar més, segons ha reconegut el president xilè, Gabriel Boric. "És la tragèdia més gran que hem viscut com a país des del terratrèmol del 27 de febrer del 2010", ha afirmat, en referència al sisme que va causar 525 morts i milers de ferits al sud de Xile fa més d'una dècada. S'ha decretat el dol nacional durant dos dies a partir d’aquest dilluns.

Xile ha rebutjat aquest diumenge, i per segon cop consecutiu en poc més d’un any, una proposta de Constitució que pretenia enterrar definitivament la carta magna vigent, heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet. Després de quatre anys, el país culmina sense èxit un procés constituent obert el 2019 per una revolta social que va aixecar massives protestes durant mesos.

Al desert d'Atacama, a Xile, a prop de la localitat d'Alto Hospicio, s'acumulen més de 126.000 milions de tones de roba i residus. Tanta és la magnitud de les piles de roba que un satèl·lit les va captar des de l'espai i la imatge va recórrer el món. Un 40% dels productes tèxtils que arriben a Xile travessen la zona lliure de taxes de la província xilena d'Iquique, al nord del desert, i es venen als mercats de segona mà. La roba que no aconsegueix trobar comprador en aquests mercats acaba cremada –ja que és una bona font de combustible– o abocada al desert. La roba de baix cost que s'exporta des dels països del nord cap als del sud surt molt cara: el seu impacte ecològic contamina el planeta.

Los colonos dona la benvinguda a l’espectador amb una combinació de factors –títols de crèdit gegantins, banda sonora amb elements percussius, postals paisatgístiques– que conviden a pensar en una versió andina de l’spaghetti western, ja que l’acció transcorre a la Terra del Foc a inicis del segle XX. Aquesta intuïció inicial es referma amb l’aparició d’un despietat terratinent xilè (Alfredo Castro) que exhorta el seu home de confiança, un tinent britànic (Mark Stanley), a “netejar l’illa” d’indígenes, per poder dur a terme la seva activitat ramadera sense interferències. Per acomplir aquesta missió itinerant, el militar anirà acompanyat d’un cowboy texà (Benjamin Westfall) i d’un indi mestís (Camilo Arancibia), que esdevindrà la brúixola moral de la pel·lícula.

Sí, la llum ha canviat, és més suau, una mica esbiaixada. Tot i que encara, al sol, fa calor, es respira un indici de canvi, i una il·lusió estranya i segurament injustificada. 

1. Memòria. Aquell 11 de setembre de 1973, al cap tard, devíem ser unes mil persones a una protesta improvisada davant de l’ambaixada de Xile a París. La majoria dels reunits eren dirigents i militants de l’extrema esquerra, encara que tot d’una va aparèixer Yves Montand i poc després Michel Foucault. La sensació d’impotència pesava sobre les espatlles. Sabíem que no hi havia res a fer i que les notícies serien cada cop pitjors. Els colpistes necessiten exacerbar la maldat perquè creuen que la por és imperativa per imposar la servitud. I estan instal·lats en la pèrdua de la noció de límits: tot els està permès. Per als joves esquerrans de la meva generació, aquell dia va ser el final de la innocència. Volíem creure que es podia arribar per la via democràtica a un socialisme democràtic. I que Salvador Allende era l’elegit per demostrar que això era possible sense violència i sense dictadures.

L'11 de setembre de 1973, dilluns farà 50 anys, el president de Xile Salvador Allende es va convertir en un mite. Aquell dia van bombardejar el palau del govern xilè, amb el president i els seus col·laboradors a dins. També van atacar la casa on hi havia la família d'Allende, i a tot el país van perseguir i detenir els dirigents de totes les organitzacions properes al govern democràtic. Aquell 11 de setembre, Allende va oferir la seva última al·locució al poble xilè a través de Radio Magallanes, enmig d'un rerefons audible d'explosions i trets. Després del discurs, el president xilè va organitzar l'evacuació del Palau de la Moneda. I, finalment, i aquí sempre hi ha veus discrepants, Allende va tornar al saló Independència, al segon pis de la Moneda, i es va disparar un tret. El 2011 es van exhumar les seves restes, i el forense Francisco Echevarría va corroborar la tesi del suïcidi. Aquell 11 de setembre de 1973 va triomfar el cop d'estat d'Augusto Pinochet, que es va convertir en el dictador que governaria fins al 1990.

L’únic record que el Luis ha pogut rescatar d’aquella nit, després d’anys de dolor i d'una bona dosi de teràpia, és la imatge de la cel·la on el van tancar amb un home ensangonat estirat a terra, un altre que l'observa pel finestral, i la seva mare que li parla mentre ell l’escolta. Luis Emilio Recabarren Mena, conegut com el Puntito perquè anava sempre enganxat als seus pares, tenia dos anys i mig quan va viure aquest moment. Va ser detingut per agents de la intel·ligència xilena (Dina) el 29 d’abril del 1976, en plena dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), juntament amb la seva mare, Nalvia, que tenia 20 anys i estava embarassada de tres mesos; el seu pare, Luis Emilio, de 24 anys, i el seu tiet Manuel, de 22. Tots militaven al Partit Comunista i tornaven junts a casa quan els van segrestar.  

Xile encara la recta final del seu segon procés constituent amb la tensió política disparada, una marcada polarització i un creixent desinterès de la ciutadania cap a la proposta de nova Constitució que s’està redactant des del març. El Consell Constitucional encarregat de treballar el text, a partir d’un esborrany escrit per un comitè de 24 experts designats pel Parlament, està controlat pels sectors conservadors, i la ultradreta del Partit Republicà té el nombre més alt d’escons, 22 de 50. “La dreta radical ha tingut un rol dominant perquè la distribució del poder és asimètrica i ha generat un clima de poc acord amb les forces governamentals”, explica a l’ARA el director de l’Escola d’Administració Pública de la Universitat Diego Portales, Rodrigo Espinoza.

L’ordre dels factors no altera mai el producte –si més no, en matemàtiques–. Però en política, economia o història, ja són figues d’un altre paner. Els comptes no surten, les previsions desquadren i les promeses davallen. Ara que l’estiu s'acaba, potser caldria tornar a recordar els que no l’han pogut ni començar: el 2022 un 30% de la societat catalana no es va poder permetre ni una sola setmana de vacances fora de casa. Les dades són calentes, de l’abril del 2023, de la darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat. Com un etern retorn, l’estiu també ha tornat a demostrar que l’aporia principal del món és la contradicció irresoluble entre turistes i migrants –tots els antagonismes junts segons el sentit del trajecte–. I això que vam arrencar el juny retransmetent en prime time el naufragi del Titan, mentre recomptàvem des dels marges la xifra inacabable dels que perien ofegats al Mediterrani. Més de 1.800 des del gener, entre ells 300 menors. Potser ja no recordem ni una cosa ni l’altra. L’espectacle –dantesc– ha de continuar.

Trenta-sis anys després del segrest i la desaparició de Fernando Ortíz, el 2012 la seva família finalment va rebre les seves restes: cinc fragments d'os en una capsa. Ortíz, un professor universitari de 50 anys, va ser segrestat durant la dictadura del general Augusto Pinochet el 1976. Després d'una batuda, el van ajuntar amb altres dirigents comunistes de Xile i el van enviar a un centre de tortura tan secret que durant tres dècades ningú va saber que existia.

L'escriptor xilè Jorge Edwards, autor de llibres com Persona non grata (1973) i Adiós, poeta... (1990), ha mort als 91 anys en un hospital madrileny. Edwards és considerat un dels autors xilens més rellevants i internacionals de la segona meitat del segle XX, juntament amb Pablo Neruda, José Donoso i Nicanor Parra, fet que li va permetre rebre premis com el Cervantes (1999) i el Nacional de Literatura de Xile (1994) i ser distingit amb l'Orde de les Arts i les Lletres franceses (2019).

La societat xilena fa anys que discuteix reduir la jornada laboral de les 45 hores actuals a 40, sense que hagi pres cap mesura pràctica per fer-ho realitat. El govern de Gabriel Boric ha decidit reactivar un projecte de llei en aquest sentit, que va quedar desat en un calaix del Congrés el 2019. La proposta estableix que la rebaixa es farà de manera gradual i en un termini de cinc anys, sense que impliqui una reducció de sou per als treballadors. “És un projecte pro família i que apunta al bon viure”, ha dit el president durant la presentació dels avenços de la iniciativa.

Xile espera, des de divendres, aclarir la causa de la mort de l’escriptor i premi Nobel de literatura Pablo Neruda, i resoldre així si es va tractar o no d'un enverinament, tal com sospita la família, però per segona vegada els resultats de la investigació han sigut posposats. Aquest dilluns s’havia de fer una roda de premsa per donar a conèixer les conclusions pericials d'un grup d’experts internacionals, però a última hora s’ha ajornat fins al 15 de febrer. “Cap dels pèrits que integren el panell d’experts s’ha presentat a l’audiència d’avui i, en paral·lel, la seva coordinadora ha presentat una sol·licitud per prorrogar els resultats provisionals amb un argument desconegut fins ara: que no hi ha consens entre els integrants i que demanen més temps”, ha declarat la jutge a càrrec del cas, Paola Plaza.