Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

El neoliberalisme no era ni nou ni particularment liberal quan es va imposar fa cinquanta anys. El seu gran avantatge era la seva marcada desviació respecte del liberalisme clàssic: encara que rendia acatament als pensadors liberals, no compartia ni el seu mètode ni la seva idea del mercat. Avui ens trobem a punt d'una altra innovació ideològica igual de profunda.

El terratrèmol borsari als EUA provocat per la irrupció de DeepSeek, el ChatGPT xinès, no sembla preocupar Donald Trump. El president estatunidenc ha qualificat l'ascens de la companyia asiàtica de "toc d'atenció" per a la indústria tecnològica nord-americana, però ha defensat que pot actuar com a revulsiu: "Si es pot fer més barat, si es pot fer per menys i aconseguir el mateix resultat final, crec que és bo per a nosaltres", ha dit als periodistes que l'acompanyaven a bord de l'Air Force One.

Quin país es pot encabir a la Rotonda del Capitoli de Washington? Resposta: alguna cosa així com un Portugal i una Tailàndia. La riquesa neta de les famílies de cadascun és d'uns 1,3 bilions de dòlars, si fa no fa, segons les últimes dades disponibles de fa uns anys. Aquesta és aproximadament la riquesa acumulada dels multimilionaris que van ser a la segona presa de possessió presidencial de Donald Trump a Washington el passat 20 de gener. Bernard Arnault, propietari de l'imperi del luxe Moët Hennessy Louis Vuitton (LVMH) i home més ric d'Europa, va representar els forrats del Vell Continent. Mukesh Ambani, un industrial indi que és l'homòleg asiàtic d'Arnault, hi va representar els del Sud global.

Austràlia ha imposat la prohibició de les xarxes socials als menors de setze anys, en una de les mesures més exhaustives del món destinades a protegir els joves dels possibles perills que hi ha a internet. No obstant això, molts detalls encara no estan clars, com la forma en què s'aplicarà i quines plataformes es tindran en compte.

Desenes de grans empreses tecnològiques han començat a reorganitzar les seves plantilles per invertir en intel·ligència artificial (IA), i han suprimit així fins a 34.000 llocs de feina aquest any, segons explica el Financial Times amb dades de Layoffs.fyi, que fa un seguiment del desgast del sector. Segons el diari britànic, un total de 138 empreses tecnològiques han acomiadat personal aquest any, per invertir en noves àrees com la intel·ligència artificial generativa per impulsar la seva pròxima fase de creixement.

Tinc 46 anys i m’he matriculat a un màster de gestió de temes tecnològics. Em pregunto si amb la meva edat és massa tard, si això canviarà la meva carrera.

El conseller delegat d'Amazon, Andy Jassy, va advertir els empleats que complissin amb el pla de retorn a les oficines de la companyia o que consideressin buscar feina en una altra banda, segons va confirmar l'empresa a CNN. Aquest missatge reflecteix la pressió que exerceix la multinacional als seus treballadors dels Estats Units perquè compleixin la política que els obliga a acudir, almenys tres dies a la setmana, al lloc de treball.

Maria Ressa sap Com plantar cara a un dictador. Ho ha hagut de fer contra Rodrigo Duterte, el president de les Filipines –autoritari tot i que elegit democràticament– que va intentar empresonar-la per haver publicat articles crítics amb les seves polítiques al seu mitjà digital Rappler. Però diu que no es refereix a ell (o no només) quan fa servir aquesta expressió per al títol del seu llibre (en català a Edicions 62), publicat després de rebre el premi Nobel de la Pau el 2021 "pels seus esforços per protegir la llibertat d'expressió". Hi relata la seva trajectòria periodística i les seves reflexions arran de la campanya d'odi en línia que ha rebut –amenaces incloses– per fer la seva feina com a periodista.

El 2016 vaig fundar una agència creativa amb seu a Nova York especialitzada en contingut de marca. Com que entre les agències creatives de l’època s’havien posat de moda noms que semblaven de bandes punks, per desgràcia vaig triar The Insurrection. Des de la setmana passada l’únic que ha envellit pitjor que el nom és l’elecció del banc: el Silicon Valley Bank, que ara s’ha convertit en l’exemple més espectacular de fallida bancària des de la crisi financera del 2008. (Vaig perdre breument l’accés als fons de la nostra empresa, però tot ha acabat bé; no eren gran cosa i me’ls ha cobert la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits.)

Als EUA, Amazon, Apple, Facebook, Google i Twitter. A la Xina, Alibaba, ByteDance i Tencent. Són companyies de gran dimensió que influeixen de manera creixent en la societat, l’economia i fins i tot la seguretat nacional, que abans estava estrictament sota el control dels governs. A Europa no passa: la dimensió de les companyies no ho permet.

Les dinàmiques de l’economia digital, caracteritzades per la provisió de serveis deslocalitzadament, plantegen reptes importants més enllà de la presència física de l’empresa en qüestió en un territori determinat. La seva ubiqüitat desfà fronteres, també en termes de fiscalitat. Això ha revifat els debats internacionals al voltant d’aquesta qüestió amb el punt de mira en les grans tecnològiques.  

"Era l'any passat, el meu primer any com a eurodiputada, i de cop i volta tenia el vicepresident de Google de Washington DC i el responsable d'afers públics d'aquesta mateixa companyia asseguts a la meva oficina". Amb aquesta estupefacció és com l'europarlamentària alemanya dels Verds, Alexandra Geese, ha anat descobrint els ingents esforços que els gegants tecnològics de Silicon Valley estan dedicant a Brussel·les els últims anys, en què la Unió Europea s'ha proposat regular el sector. "T'envien gent realment molt important", continua per explicar com pocs mesos després de trepitjar la catifa de l'Eurocambra rebia una invitació (que va rebutjar) per anar a sopar de part de Nick Clegg, ex vice primer ministre britànic i ara vicepresident d'afers globals de Facebook.

La Comissió Europea marca territori davant les grans tecnològiques. Aquest dimarts ha presentat les dues esperades propostes legislatives que pretenen estrènyer el control sobre un sector majoritàriament nord-americà que fa anar de bòlit el departament de la competència de la Comissió, dirigit per la danesa Margrethe Vestager. Brussel·les vol fixar un marc legal estricte que li permeti poder obligar els gegants tecnològics a retirar continguts il·legals, cedir dades a les autoritats, sancionar-les amb fins a un 10% dels seus ingressos globals i, fins i tot, a fragmentar-les. És a dir, forçar-les a vendre's part del negoci (venent-ne unitats, drets o marques) si abusen de la seva posició dominant en el mercat i dificulten la competència.