La Comissió Europea ha obert una investigació antimonopoli formal per comprovar si les plataformes de menjar a domicili Delivery Hero i Glovo han incomplert les normes de competència de la UE formant un càrtel en el seu sector, segons ha informat aquest dimarts. El juliol del 2022 la companyia alemanya va passar a controlar la catalana, després d'haver entrat al seu capital amb una participació minoritària el 2018.

Una nova onada de la pandèmia del coronavirus amenaça un altre cop Europa, i algunes economies, com ara l'espanyola, ja ho estan notant, perquè les seves perspectives de creixement econòmic empitjoren. Per això, i tal com demanaven justament governs com el d'Espanya, la Comissió Europea ha tornat a allargar la barra lliure d'ajuts públics que els estats poden concedir a les empreses amb dificultats i que es va posar en marxa el març del 2020. El departament que dirigeix la vicepresidenta de Competència, Margrethe Vestager, ja havia allargat aquest mecanisme anteriorment, i aquest cop posa com a data límit el 30 de juny del 2022.

Bones notícies per a la croada de la Comissió Europea contra les pràctiques monopolístiques de Google a Europa. El Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat aquest dimecres la sanció de 2.400 milions d'euros que Brussel·les va imposar al gegant tecnològic l'any 2017. La decisió fa referència a la multa per abús de posició dominant, perquè el departament de competència de la comissària Margrethe Vestager va concloure que Google afavoria sistemàticament a les pàgines de cerca el seu comparador de preus, Google Shopping, per davant d'altres comparadors rivals. Google pot apel·lar la decisió en els pròxims dos mesos.

Els fabricants del grup Daimler, BMW i Volkswagen (que inclou Audi i Porsche) van formar un càrtel per evitar reduir més les emissions contaminants dels seus cotxes dièsel malgrat tenir la tecnologia per fer-ho. És a dir, que aquests fabricants es van posar d'acord per no utilitzar certes innovacions tecnològiques per rebaixar les emissions per sota dels límits legals europeus. És el resultat d'una investigació del departament de Competència, que lidera Margrethe Vestager, que ha conclòs amb una multa de 875 milions d'euros per a aquests fabricants amb l'excepció de Daimler, que n'ha quedat exempt per haver revelat l'existència del càrtel a l'executiu comunitari.

Nou revés de la justícia europea a la croada de Brussel·les contra les pràctiques fiscals de les grans tecnològiques a Europa. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha anul·lat aquest dimecres la decisió de la Comissió Europea de reclamar 250 milions d'euros al gegant del comerç electrònic Amazon per ajuts fiscals il·legals.Tant Luxemburg com Amazon van recórrer aquesta decisió i ara el tribunal els ha donat la raó. Al juliol el tribunal també va anul·lar una decisió similar de Brussel·les respecte a Irlanda i Apple, a qui el departament que lidera la comissària de Competència, Margrethe Vestager, reclamava fins a 13.000 milions d'euros en impostos eludits. Brussel·les té opció a recurs.

La Comissió Europea marca territori davant les grans tecnològiques. Aquest dimarts ha presentat les dues esperades propostes legislatives que pretenen estrènyer el control sobre un sector majoritàriament nord-americà que fa anar de bòlit el departament de la competència de la Comissió, dirigit per la danesa Margrethe Vestager. Brussel·les vol fixar un marc legal estricte que li permeti poder obligar els gegants tecnològics a retirar continguts il·legals, cedir dades a les autoritats, sancionar-les amb fins a un 10% dels seus ingressos globals i, fins i tot, a fragmentar-les. És a dir, forçar-les a vendre's part del negoci (venent-ne unitats, drets o marques) si abusen de la seva posició dominant en el mercat i dificulten la competència.

La victòria de Joe Biden a les eleccions nord-americanes no ha estovat una Unió Europea escarmentada després de quatre anys de mandat de Donald Trump. El mateix dia en què entren en vigor els aranzels a productes nord-americans pels ajuts a Boeing, Brussel·les anuncia un pas més en la seva croada contra les grans tecnològiques nord-americanes i els seves pràctiques monopolístiques. Aquest dimarts la vicepresidenta de Competència, Margrethe Vestager, ha anunciat que tira endavant un procés sancionador contra el gegant del comerç electrònic Amazon, per possibles pràctiques abusives amb les dades dels seus clients.

Ofensiva de la Comissió Europea contra Apple. Aquest dimarts l'executiu comunitari ha anunciat que obre dos expedients contra el gegant tecnològic nord-americà per abús de posició dominant en dos àmbits diferents. D'una banda, en el sistema de pagament a través del telèfon, Apple Pay, i, de l'altra, a través del sistema per descarregar o comprar aplicacions, Apple Store. En tots dos casos Brussel·les creu que l'empresa podria violar les normes de competència vigents a la Unió Europea.

La Comissió Europea manté el pols contra el marc fiscal belga, que permet a les multinacionals tributar menys. Brussel·les ha anunciat aquest dilluns que obre una investigació en profunditat i individual a 39 multinacionals a Bèlgica per beneficiar-se de l'esquema d'acords fiscals, també anomenat de 'beneficis extraordinaris'. Entre les empreses sota lupa hi ha la cervesera més gran del món, AB Inbev, que ja ha estat sancionada altres cops per la Comissió per haver abusat de posició dominant. L'any 2015 el departament de Competència de la Comissió ja va concloure que el sistema de beneficis extraordinaris és il·legal i el va considerar ajudes d'estat. Però després de ser obligades a retornar uns 700 milions d'euros a la hisenda belga, les empreses van portar el cas a la justícia europea i el Tribunal de Justícia de la UE va anul·lar la decisió de la Comissió. Ara, però, el departament que lidera la danesa Margrethe Vestager obre una altra via per demostrar que sí que són pràctiques anticompetitives ampliant la investigació a 39 empreses de manera individualitzada i a través d'al·legacions als TJUE.

Carteres repartides per a la futura Comissió Europea amb alguns noms cridaners i d'altres de polèmics. Aquest dimecres la presidenta electa, Ursula Von der Leyen, ha anunciat la formació del seu equip de govern al capdavant de l'executiu comunitari. D'entrada ha aconseguit un dels primers objectius que es va marcar, que és equilibri de gènere, amb 13 dones (inclosa ella mateixa) i 14 homes. A més, ha concretat que comptarà amb tres vicepresidències executives: Clima, Era Digital i Economia, a les quals s'afegeixen cinc vicepresidències de menys pes, una de les quals s'ha batejat amb el nom de "Protegir el nostre estil de vida europeu" i agruparà sota les seves competències la política migratòria.

El Partit Popular Europeu ha tornat a guanyar les eleccions, però amb un regust de derrota. El partit hegemònic des de feia vint anys a l'Eurocambra ha perdut prop d'una quarantena d'escons, segons les últimes actualitzacions. Per això, el seu candidat, l'alemany Manfred Weber, s'ha lamentat per la fuga de vots. Tot i això, ha continuat reivindicat els populars com el partit més gran de l'Eurocambra i el partit sense el qual no és possible "una majoria estable". El mèrit se l'han atribuït dos nous grups a l'alça, els liberlals d'ALDE i els Verds. "Hem trencat el monopoli del poder", ha dit victoriosa la candidata dels liberals i actual comissària de competència, Margrethe Vestager.

Com si fossin fantasmes a qui s’evita invocar, els líders de les prinicipals famílies europees van debatre ahir gairebé sense pronunciar noms com els de Salvini, Le Pen o Farage. Els candidats a presidir la Comissió Europea van protagonitzar el debat final organitzat per l’Eurocambra, sense gaire debat real. El consens i la coordialitat als quals els electors espanyols estan poc acostumats van regnar en una conversa marcada per l’absència de discussió sobre una de les principals preocupacions d’aquests comicis: l’auge de l’extrema dreta i l’euroescepticisme i les dificultats que el pes d’aquestes formacions poden arribar a tenir després del 26-M en una Eurocambra més fragmentada que mai.

Brussel·les ha mantingut Google a la diana durant l'última dècada i aquest dimecres ha tancat el tercer capítol de la seva lluita contra l'abús de posició dominant que ha detectat en el rei dels motors de cerca per internet. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, ha anunciat una nova multa multimilionària a Google pel seu servei de publicitat. La sanció és de 1.490 milions d'euros i s'origina després d'una investigació per la qual la Comissió Europea ha determinat que Google durant deu anys ha posat obstacles o, fins i tot, ha bloquejat els seus rivals quan volien posar anuncis en pàgines webs de tercers.

La comissària europea de Competència, Margrethe Vestager, no veu amb bons ulls que els estats membres impulsin individualment -com farà el govern espanyol- un impost a determinats serveis digitals, la coneguda com a taxa Google. Vestager va advertir ahir d’una fragmentació del mercat si la mesura no es posa en marxa a escala global. “És una molt mala idea” que no es faci conjuntament, va assegurar en un acte a Madrid. Tot i això, Vestager es va mostrar comprensiva amb els països que l’han posat en marxa sense esperar un pacte mundial. “Entenc per què els països ho estan fent pel seu compte i no m’hi oposo”, va subratllar.

En fer-se pública la multa que la Comissió Europea ha imposat a Google per abús de posició dominant amb Android, de seguida venen al cap els diversos cops que Europa ha sancionat Microsoft per pràctiques monopolístiques, incloent-hi els 561 milions que el fabricant de Windows va haver de pagar el 2013 perquè no permeti als usuaris escollir un navegador alternatiu a l’Explorer. Però ara és molt diferent. Hi ha diferències d’escala. Microsoft dominava el mercat dels ordinadors, però aquest era i és molt més petit que el dels smartphones : el 88% dels telèfons avançats que es venen al món porten el sistema Android, que més de 2.000 milions de persones fan servir cada dia. Això permet a Google generar per a la seva matriu Alphabet més de 81.000 milions en publicitat digital, quatre vegades més del que facturava Microsoft en total l’any 2000, quan les autoritats antimonopoli, en aquell cas dels EUA, li van començar a buscar les pessigolles.

Brussel·les ha tornat a posar sota la seva lupa un nou presumpte cas d’abús de posició dominant per part de Google. La Comissió Europea ha obert aquest dijous un nou paquet de càrrecs contra l’empresa tecnològica, el tercer en un any. Aquesta vegada, Brussel·les creu que l’empresa ha utilitzat la seva condició de gegant tecnològic per reduir la presència de les competidores en publicitat 'online'. Fa dos anys, la Comissió ja va amenaçar amb una multa per males pràctiques en el seu servei de publicitat, però finalment va decidir no fer-ho després que la companyia prometés rectificar.