Des de les últimes eleccions municipals a França, el 2020, gairebé 1.300 alcaldes han deixat voluntàriament el càrrec. La mitjana és de 40 dimissions cada mes. La xifra de regidors que han renunciat és encara més gran: gairebé 3.000. "Aquestes dades són motiu d'alerta, perquè les dimissions estan arribant a un nivell sense precedents", advertia fa pocs dies el president de l'Associació d'Alcaldes de França (AMF) i alcalde de Canes, David Lisnard, en una entrevista al diari Le Figaro. Poc abans, el ministre de la Cohesió dels Territoris, Christophe Béchu, havia tret importància a les xifres assegurant que les renúncies d'alcaldes són habituals. "Relativitzar el problema no aporta solucions", va contestar en un comunicat l'AMF.

Sis comarques tindran a les seves mans la candidatura de Barcelona-Pirineus 2030. El Govern s’ha compromès a respectar el resultat de la consulta que farà, a finals de primavera, a la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Entre els alcaldes d’aquests territoris hi ha disparitat d’opinions, però ara guanyen clarament dos posicionaments: o hi estan a favor o bé requereixen veure el projecte per poder opinar. “Seria una gran oportunitat perquè tot el món conegués el Pirineu i la Vall d’Aran”, defensa l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela (Convergència Democràtica Aranesa). “S’ha de tenir informació per poder opinar. No sabem res del projecte, si es faran inversions i quines seran. Les podrà escollir el territori?”, es pregunta el batlle d’Alp, Carles Adsera (Endavant Cerdanya).