Donald Trump ha sacsejat l’ordre mundial, i és lògic que tots els informatius ho reflecteixin a les seves notícies. Encara que la imatge del president dels Estats Units no aparegui en moltes de les informacions de l’àmbit internacional, sí que s’hi fa referència o expliquen conseqüències de les seves polítiques. Cada cop que veiem en pantalla l’escena de la rúbrica del xòuman agafant el retolador gruixut per firmar un nou decret, en les hores i els dies següents es desencadenen un seguit d’informacions que tenen a veure amb aquella signatura. Dilluns, al Telenotícies vespre el bloc d’internacional l’obria la notícia dels viatges dels dirigents europeus a Washington per buscar solucions a la política d’aranzels de Trump. La crònica de Lídia Heredia posava el focus en la reunió del ministre Carlos Cuerpo per negociar amb el secretari del Tresor nord-americà. La periodista també avançava qüestions que es desenvoluparien posteriorment.

Divendres, al Telenotícies vespre, en Toni Cruanyes obria la informació internacional explicant l’ofensiva dels rebels islamistes contra Al-Assad a Síria. Anunciava que estaven avançant sense parar, i que si es confirmava la caiguda de la ciutat de Homs, el país quedaria dividit en dos. El presentador va fer una prèvia amb un mapa al seu darrere perquè entenguéssim què suposava a nivell geogràfic. El vídeo de després condensava les raons històriques que havien provocat ara aquesta ofensiva i també la fragilitat actual de l’exèrcit oficial, que estava canviant de bàndol i de bandera.

Amb motiu dels 40 anys de TV3, l'ARA ha contactat amb alguns dels conductors passats dels Telenotícies que ja no fan pantalla per preguntar-los per les seves activitats dels últims anys i, també, sobre si enyoren aquesta etapa d'enorme exposició pública.

Aquest diumenge, el Telenotícies cap de setmana duia a terme una bona iniciativa amb voluntat de sensibilització i denúncia. Els presentadors habituals, Ramon Pellicer, Cristina Riba i Artur Peguera, compartien la seva feina amb tres professionals amb discapacitat intel·lectual. L’informatiu posava èmfasi en notícies vinculades a la inclusió, a les reivindicacions i les necessitats d’aquest col·lectiu: la reclamació de cursos adaptats per continuar estudiant, la inserció laboral en empreses, la seva participació en l’àmbit polític, les llistes d’espera per viure en un pis o una residència, l’atenció psicològica o notícies esportives o culturals en què els protagonistes eren altres persones amb una discapacitat. També informaven l’audiència sobre l’adaptació a la lectura fàcil, un recurs de redacció per ajudar en la comprensió dels textos. El Telenotícies també s’havia adaptat a aquest sistema. 

Dimecres al Telenotícies vespre en Toni Cruanyes ens anunciava una contraportada per tancar el programa “carregada d’amor i de tendresa”. I era veritat. Les periodistes Noemí Prous Gómez i Mireia Prats Riera ens oferien una història que ens va emocionar. Explicaven el cas del Xavier Antò, de 90 anys, que té la dona en una residència. La Carmen té 92 anys i pateix Alzheimer. Per culpa de la pandèmia, des de fa un any les visites s’han fet molt difícils i el Xavier ho ha solucionat posant-se cada dia davant d’una de les finestres de la residència, a peu de carrer, i comunicant-se amb la Carmen a través del vidre. En la notícia ens ensenyaven com es produïa aquest contacte. No només la història era bonica, sinó que a més les periodistes la van explicar magníficament bé prenent una decisió televisiva molt honesta que potenciava la intensitat de la història sense entorpir el clima emocional: no hi van afegir ni una paraula. La història s’explicava només a partir d’unes breus declaracions del Xavier i de les imatges. Ho van gravar tal com es desenvolupa habitualment la trobada, al carrer, amb el Xavier assegut en un tamboret davant de la finestra i la Carmen a l’altra banda del vidre. Amb subtilitat van inserir uns plans que afegien delicadesa i subratllaven l’amor que hi havia en aquella parella. La notícia començava amb el detall de les mans dels protagonistes enganxades al vidre, com si es poguessin tocar. El Xavier li comptava els dits de la mà a la Carmen. Un altre pla mostrava el bastó d’ell recolzat a la barana de la finestra, com si la vellesa omnipresent pogués deixar-se de banda durant una estona per refugiar-se només en ells mateixos. Un pla lateral de l’escena ens mostrava el Xavier parlant mirant dins de la residència, i mostrava la perspectiva del carrer malgrat que per a ell tot el món fos a l’altra banda del vidre. Ell deia que a vegades tenia la sensació d’haver de veure la Carmen com qui visita un delinqüent a la presó. Certament, des del punt de vista estrictament físic, la imatge tenia algun paral·lelisme. En canvi, gràcies a l’amor que traspuava aquella trobada i al fet que les periodistes haguessin començat la història mostrant-ne els detalls, l’espectador només en percebia la part més entranyable i emocionant. Les paraules del Xavier a l’hora d’explicar com era la seva dona, el to amb què s’hi dirigia, les moneries que li feia per cridar-li l’atenció, la paciència d'anar-li explicant les fotografies que li ensenyava a través del mòbil, transmetien molt més que allò que estrictament es representava. La sorpresa d’alegria que va tenir el Xavier quan va veure que la Carmen reaccionava fent-li adeu amb la mà quan marxava va acabar d’emocionar-nos. L’efecte es va fer evident també en Toni Cruanyes, que va acomiadar el Telenotícies commogut i amb els ulls vidriosos. El Xavier havia explicat que ell s’estimava aquella finestra que li permetia veure la seva dona cada dia. La sort és que nosaltres tinguem la finestra de la televisió per poder acostar-nos a històries com aquesta.

Dijous al Telenotícies vespre en Toni Cruanyes penetrava dins d’un grafisme que representava un menjador estàndard com el que hi pot haver –deia ell– en molts pisos de Catalunya. Un saló de vint-i-cinc metres quadrats on hi havia nou figures humanes celebrant alguna de les festes nadalenques. El presentador semblava un convidat més o, fins i tot, un hipotètic amfitrió que alertava l’audiència dels perills de contagi en les trobades familiars que s’acosten. Plasmaven una simulació segons un estudi de l’Institut Max Planck de Química i reproduïen les possibilitats matemàtiques d’encomanar el covid-19 si un dels assistents estava infectat. Des del seu nou piset en Cruanyes presentava tres escenaris hipotètics. El primer amb els convidats sense mascareta i la sala sense ventilar. Es calculava que hi podia haver fins a tres contagiats, a qui pintaven de color vermell per remarcar el perill. En el segon escenari es ventilava la sala durant deu minuts cada hora i es considerava que aleshores només hi hauria una persona encomanada. I, finalment, el tercer l'escenari, el més exitós: amb ventilació i ús de mascareta per part de tothom es calculava que no hi hauria cap infectat en una suposada festa (interminable) de dotze hores.

El grup musical Stay Homas va néixer i fer-se viral durant el confinament. Un cop es van començar a fer populars a través de les xarxes socials, el Telenotícies vespre de TV3 en va recollir el fenomen. Era el 5 d’abril i els presentava oficialment en societat explicant qui eren i com s'havien convertit en la banda sonora del confinament. Des d’aleshores, els Stay Homas i el seu cubell de fregar blau cel han fet acte de presència en un nombre inacabable de telenotícies: per parlar dels concerts als balcons, de la música del confinament, de la polèmica pel concert solidari de l’Ajuntament de Barcelona, de com s’amenitzaven els aplaudiments a les vuit del vespre i de les múltiples versions que hi ha hagut del seu èxit Gotta be patient. El primer va ser Michael Bublé i el 31 de maig el Telenotícies vespre s’acomiadava amb les versions fetes arreu del món. Aquest mes s’està fent difícil trobar una edició del telenotícies on no incloguin una imatge dels Stay Homas. El 4 de juny, el 5 de juny, el 7 de juny i el 9 de juny, en les edicions migdia o vespre o fins i tot per duplicat. Els Stay Homas més que cantar perquè ens quedem a casa ja sembla que els tinguem a dins de casa instal·lats gràcies al suport incondicional dels telenotícies. Sense cap mena de dubte, no només són el fenomen musical del confinament sinó el fenomen informatiu del coronavirus.