Podria dir que l’actual imatge gràfica de l’Ajuntament de Palma és seva, per exemple; que ha treballat per la cadena hotelera Barceló a escala mundial, o que va fer feina en el logo de les Olimpíades de Barcelona del 1992 de Josep Maria Trias. Però res d’això li ha fet crear-se una marca tant com els seus darrers projectes, que fa –precisament– per amor a l’art. Toni Sorell és dissenyador gràfic i està darrere Rotuilla i Arquiilla, dos comptes d’Instagram des dels quals mira els carrers de Mallorca d’una altra manera. Sorell reivindica els rètols i certs edificis com a part del nostre patrimoni.Arran d’això, col·labora tant en la Biennal del Pensament com en l’Open House amb visites guiades per Palma.

El dissenyador gràfic America Sanchez (el seu nom real és Juan Carlos Pérez Sánchez) està considerat un dels degans del disseny gràfic a Catalunya. Nascut a Buenos Aires el 1939, Sánchez ha contribuït a definir la imatge de Barcelona amb treballs tan coneguts com els logotips del Museu Picasso, els taxis i el Treatre Nacional de Catalunya, tots ells ara recollits al llibre America Sanchez a Barcelona. I té fama de ser un gran ballarí de salsa: "He ballat tota la vida, a Buenos Aires vaig ballar folklore argentí i a Barcelona em vaig dedicar deu anys a la salsa, és un gènere que encara m''agrada molt i en segueixo escoltant", subratlla.

L’artista i dissenyador gràfic Josep Pla-Narbona (1928-2020) va tenir des de ben petit “la voluntat fèrria” de ser dibuixant, explicava al Blanc Festival, on va participar com a cap de cartell. Aleshores ja tenia prop de 90 anys, però el públic més jove el va rebre amb una ovació, tot i que ell va dir que se sentia com “un alienígena”. “La generació actual s’ha trobat, per diferents motius, una mica en la mateixa situació que el Josep quan va començar -afirma el dissenyador i deixeble de Pla-Narbona Jordi Duró-: no hi havia diners, el fes-t’ho tu mateix és molt present, i el dibuix està molt més valorat avui que quan jo començava". Josep Pla-Narbona va morir diumenge als 92 anys víctima d’una neoplàsia terminal i deixa un llegat aclaparador per la popularitat d’alguns del seus cartells publicitaris, com els de Polil i Nescafé, i sobretot pels treballs per a la indústria farmacèutica.