Dijous al Telenotícies vespre en Toni Cruanyes penetrava dins d’un grafisme que representava un menjador estàndard com el que hi pot haver –deia ell– en molts pisos de Catalunya. Un saló de vint-i-cinc metres quadrats on hi havia nou figures humanes celebrant alguna de les festes nadalenques. El presentador semblava un convidat més o, fins i tot, un hipotètic amfitrió que alertava l’audiència dels perills de contagi en les trobades familiars que s’acosten. Plasmaven una simulació segons un estudi de l’Institut Max Planck de Química i reproduïen les possibilitats matemàtiques d’encomanar el covid-19 si un dels assistents estava infectat. Des del seu nou piset en Cruanyes presentava tres escenaris hipotètics. El primer amb els convidats sense mascareta i la sala sense ventilar. Es calculava que hi podia haver fins a tres contagiats, a qui pintaven de color vermell per remarcar el perill. En el segon escenari es ventilava la sala durant deu minuts cada hora i es considerava que aleshores només hi hauria una persona encomanada. I, finalment, el tercer l'escenari, el més exitós: amb ventilació i ús de mascareta per part de tothom es calculava que no hi hauria cap infectat en una suposada festa (interminable) de dotze hores.

A Alemanya, ja al mes d'octubre, fins i tot en un aeroport de segon ordre com és el de Hannover, en funció del punt d'origen els passatgers que hi arribaven s'havien de fer un test PCR –que calia pagar– abans de creuar la frontera, tal com va poder comprovar aquest corresponsal. Al Prat, o a qualsevol aeroport espanyol, des del 23 de novembre cal aterrar amb un certificat fit for travel a la butxaca que garanteix –en teoria però no a la pràctica, com es veurà més endavant– que el viatger no du de regal el covid-19. En cas contrari, serà multat –la sanció pot pujar fins als 6.000 euros– i s'haurà de fer una prova d'antígens abans d'abandonar les instal·lacions.