El món no gira rodó, però els planetes han decidit alinear-se. Sembla un bon presagi si creiem en la sort que pot comportar un fet astronòmic ocasional, encara que si mires la lletra petita la ciència s’encarrega de desmuntar-te la fantasia. Sí que és inusual que set planetes que orbiten al voltant del Sol es puguin veure a la vegada, de fet és un fenomen que no es tornarà a repetir fins d’aquí 400 anys, però els planetes es veuran alineats des del nostre punt de vista terrestre. En realitat ells no ho estan. És una il·lusió òptica. Però mancats com estem d’alegries col·lectives, benvingudes siguin les il·lusions, òptiques i tot. 

La desfilada planetària que va començar fa unes setmanes continuarà acompanyant-nos durant els pròxims mesos. Durant tot el febrer la presència d'aquests objectes astronòmics al cel nocturn serà fins i tot encara més notable. Que hi hagi diversos planetes no és cap fet excepcional i astronòmicament no té una gran rellevància, més enllà de recordar-nos que no ens trobem al centre de l’Univers. No obstant això, no és tan habitual poder observar tants objectes espacials durant el mateix moment de la nit. D'aquí que us convidem a gaudir d’aquest esdeveniment. Per això, a continuació us proporcionem una petita guia per identificar els diferents planetes al cel nocturn des de qualsevol punt de Catalunya en qualsevol moment de l’any.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

La NASA ha perdut el contacte amb la Voyager 2, la nau que porta més temps a l'espai: aviat farà 46 anys. És també el segon aparell creat per l'home que més lluny ha arribat, només per darrere de la seva germana, la Voyager 1. Una ordre errònia donada des de la Terra ha fet que l'antena de la Voyager 2 es desviï i deixi d'orientar-se cap a la Terra, de forma que s'hi ha perdut la connexió. La Voyager 2 es troba ara a 19.900 milions de quilòmetres del nostre planeta, en l'anomenat espai interestel·lar que hi ha just al sortir del Sistema Solar. I malgrat que porta prop de mig segle a l'espai, la meitat dels seus 10 instruments encara funcionen i recopilen dades per a la ciència.

S’obre un nou capítol en la recerca de vida extraterrestre: el telescopi espacial més potent mai construït comença a espiar planetes que orbiten altres estrelles. Els astrònoms esperen que el telescopi espacial James Webb reveli si alguns d’aquests planetes tenen atmosferes que puguin sustentar algun tipus de vida.

“Som pols d'estrelles”. Quan l'astrònom Carl Sagan va pronunciar aquesta famosa frase, li recordava a la humanitat que gran part de la matèria dels nostres cossos es va crear dins de les estrelles fa molt de temps. Volia que la gent sabés que som meravellosos, i que la nostra història també ho és.

Michel Mayor (Lausana, 1942) parla amb entusiasme i amb voluntat que l’entenguem. Va ser un dels astrofísics que va detectar el primer exoplaneta (un planeta que orbita una estrella diferent del Sol i que, per tant, és fora del nostre sistema) el 1994. L’impacte de la seva descoberta ha estat tan gran que, després d’ell, se n’han descobert més de 4.000 i per això el 2019 li van concedir el premi Nobel de física. Mayor ha passat per Catalunya convidat pel CosmoCaixa, on ha participat en el cicle ‘Grans de la Ciència’. Quan li preguntem per l’impacte del Nobel en la seva vida, la seva dona, que l’acompanya, fa una caiguda d’ulls de santa paciència que ho diu tot. Quan li preguntem de quin científic se sent hereu contesta que del seu professor de ciències naturals de secundària, “que era capaç d’estimular l’interès dels alumnes, i ens feia fer experiments de física que avui estarien prohibits, com ara fer servir clor en tancs”. Aquell dia fèiem la classe fora de l’escola per si de cas. Ara seria acomiadat immediatament». Dijous, acompanyat d’Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, Mayor va visitar Montserrat.

Els descobriments que s’han fet a Mart gràcies a les fotografies capturades de la seva superfície són múltiples i ben diversos. Segurament, la troballa més famosa és la cara d’una dona captada a la regió de Cidònia el 25 de juliol del 1976 per la sonda espacial Viking 1. És una mena de rostre d’una esfinx que per als ufòlegs d’aquella època es va convertir en la prova irrefutable de l’existència d’éssers intel·ligents a Mart.

1- Per què anar a Mart?

Mart és el segon planeta més pròxim a la Terra. Això permet plantejar viatges d’una durada raonable, de l’ordre d’uns mesos. Venus és més a la vora, però el seu ambient –enormes pressions i temperatures capaces de fondre el plom– el fan infinitament més hostil.

]]>

Júpiter i Saturn culminaran avui un acostament que fa setmanes que s'ha anat percebent a les tardes. Durant la tardor els dos planetes s'han anat aproximant cada dia una mica més, però serà avui dilluns quan la seva conjunció arribarà al punt màxim. Per veure el fenomen cal estar atent just quan es pon el sol, ja que els planetes ràpidament es ponen quan arriba el vespre. Cal mirar en direcció sud-oest.

]]>

Un equip d'astrònoms internacional ha publicat un article a la revista Nature Astronomy en què anuncien la detecció d'una substància coneguda com a fosfina a l'atmosfera de Venus. Abans que es publiqués l'article corrien rumors a les xarxes, i fins i tot han proliferat articles en blogs, que asseguraven que la fosfina de Venus podria procedir d'alguna forma de vida present al planeta. Tot i l'interès innegable del treball, la comunitat científica, inclosos els mateixos autors, s'ha mostrat prudent davant aquesta possibilitat.

]]>

Un equip d'astrònoms liderat per un grup de l'Institut Max Planck d'astronomia de Heidelberg, a Alemanya, ha captat la primera imatge d'un planeta jove, anomenat PDS 70B, format al voltant del disc de gas i pols d'una estrella.

]]>

Científics de l'Observatori Austral Europeu (ESO) han descobert un sistema planetari integrat per tres planetes en els quals podria haver aigua líquida, el que els converteix en possibles candidats per a la presència de vida. Segons l'ESO, les investigacions realitzades amb l'instrument HARPS instal·lat al telescopi que l'organisme té instal·lat a Xile revelen l'existència d'un total de sis planetes que orbiten al voltant de l'estrella Gliese 667C, àmpliament estudiada i part d'un sistema estel·lar triple conegut com Gliese 667.

]]>