El 12 d'agost de 2026, les Balears seran un dels pocs indrets des d'on es podrà contemplar un eclipsi total de Sol. Però no n'hi haurà prou de trobar-se a l'illa adequada: el fenomen coincidirà pràcticament amb la posta de sol i qualsevol edifici, arbre o muntanya que tapi l'horitzó de ponent pot impedir veure'n el moment més espectacular.

Una campanya científica desenvolupada durant dues setmanes al nord de Menorca ha detectat 48 catxalots, una cinquena part dels quals eren cries, una dada que reforça el paper d'aquestes aigües com una de les principals àrees de reproducció de l'espècie a la Mediterrània occidental.

La següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Quan l’aigua no basta, el marge de maniobra s’acaba. És el límit més elemental que té qualsevol societat. I les Illes Balears han començat aquest estiu més a prop d’aquest límit que els darrers anys. Les reserves hídriques han tornat a baixar. Menorca en registra els pitjors nivells. Gairebé mig centenar de municipis –47 dels 67 que hi ha– entraren a l’estiu en situació d’alerta o prealerta per sequera. El mateix Govern admet que el canvi climàtic farà més llargues les sequeres, més irregulars les plogudes i més difícil la recàrrega dels aqüífers. No són pronòstics catastrofistes, són dades oficials.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

L’alumne balear que ha tret millor nota a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) d’enguany ha obtingut un 10 en tots els exàmens, tret del de castellà. Teresa Comellas Camps, ciutadellenca de 18 anys, venia d’acabar el curs amb Matrícula d’Honor i una mitjana al Batxillerat de 9,85. Així que veure-la al capdavant de tots els preuniversitaris de les Illes no ha estat cap sorpresa per al seu entorn. Tampoc per al seu tutor a l’institut Josep Maria Quadrado, el professor de Filosofia Antoni Vinent, ni per a sa mare, administrativa de la ITV, ni per a son pare, comptable. “Estan molt contents i li donen més importància que jo. Tanmateix, la vida continua”, diu Teresa que, amb un 9,878 i una nota d’accés de 13,878, no tindrà problemes per accedir al doble grau en Física i Matemàtiques de la Universitat de Cantàbria, el seu objectiu. “Però fins dia 13 de juliol, quan se’n dona a conèixer la nota de tall, no ho sabré del cert”, afirma.

Gairebé un centenar de naus corsàries menorquines entorpiren amb les seves actuacions que Espanya i França poguessin ajudar els colons americans en la revolta contra els britànics, dirigida per George Washington, qui seria el primer president dels Estats Units i en donaria nom a la capital. Els illencs, i concretament els menorquins, feren un paper destacat i potser no gaire conegut en els inicis dels EUA, que celebren dissabte, 4 de juliol, 250 anys de la seva declaració d’independència, el 1776.

Avui fa un any que la plaça del Born de Ciutadella és per a vianants. Un espai públic emblemàtic pràcticament buit de cotxes i recuperat per a la ciutadania, però que encara es posa en dubte als tribunals de justícia. La demanda formulada per un grup de 22 empresaris i particulars agrupats com a Ciutadella Viva i, sobretot, la inesperada sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) que accepta parcialment les mesures cautelars que reclamaven i ordena a l’Ajuntament la “restitució” de la plaça a l’estat en què estava fa un any, amb cotxes, manté tot el municipi a l'expectativa.

El centre d’art Hauser & Wirth, estrenat fa cinc anys a Menorca amb una exposició de Mark Bradford, obre ara la sisena temporada a l’illa del Rei del port de Maó. Ho fa de bracet de Rashid Johnson, un artista multidisciplinar nascut a Chicago que aterra a Menorca amb Directionless, una gran mostra col·lectiva que ha volgut compartir amb Charles Gaines, Firelei Báez i Cristina Iglesias perquè duguin l’obra d’artistes externs a la galeria. Fins a 28 creadors de deu països diferents hi estan representats. Tots junts donen forma a la major exposició que fins ara s’ha muntat en aquest emblemàtic indret, ja que ocupa tant les galeries com l’espai exterior de l’illot.

Les festes de Sant Joan de Ciutadella han abaixat el teló aquest dimecres vespre amb la celebració dels tradicionals Jocs del Pla, l’acte que posa punt final a dos dies intensos de cavalls, multituds i emoció. Més de 25.000 persones han omplert la colàrsega del port antic per seguir de prop un dels moments més emblemàtics i espectaculars del calendari festiu menorquí.

La festa ja ha esclatat a Ciutadella. El primer toc ha tornat a marcar aquest dimarts l’inici oficial de les festes de Sant Joan amb una plaça de la Catedral plena fins al límit i milers de persones pendents d’un dels rituals més esperats del calendari menorquí. L’emoció continguda de les hores prèvies s’ha convertit en eufòria quan el flabioler, Sebastià Salort, ha fet el recorregut habitual pels carrers del centre històric fins a arribar a la casa senyorial de la família Olivar Despujol, punt de partida d’una tradició que cada any mobilitza tota la ciutat.

El president de Quesería Menorquina, Paco Tutzó Bennásar (Maó, 1940), és el testimoni viu i impulsor del llegat deixat pel fundador, Pedro Montañés, a l’antiga planta formatgera d’El Caserío a Menorca. Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma i un dels pares de l’Estatut, a la fi pot respirar tranquil. Després de dues dècades d’iniciatives i aliances empresarials, ha aconseguit garantir el futur, a mitjà i llarg termini, de la històrica fàbrica de quallada i formatge fus de Maó. L’expresident del Consell de Menorca, que salvà l’empresa després de la partida de Kraft i sobrevisqué al pas de la Rumasa de Ruiz Mateos per l’illa, ha trobat en els nous inversors balears que han reflotat la fàbrica la garantia necessària per donar continuïtat a la producció iniciada fa quasi un segle. Un èxit mereixedor del premi a la Iniciativa Econòmica concedit per l’ARA Balears. “És una distinció que agraesc molt –diu. L’ARA Balears ha demostrat ser sensible a l’esforç de les persones que lluiten perquè el teixit productiu d’un territori, en aquest cas una illa, no desaparegui”.

A Ciutadella, enguany no hi ha hagut polèmica sobre Sant Joan. Ni tan sols la defensa pública de la regidora de Festes, Esther Mascaró, a favor de la participació femenina en la colcada ha aixecat polseguera. El debat obert per la inesperada sentència judicial que obliga l’Ajuntament a tornar enrere l'adequació per a vianants de la plaça del Born ho ha tapat tot.

Via Menorca ha donat aquest passat dissabte el tret de sortida a la campanya 'N'estam fartes' amb una concentració davant el Consell Insular de Menorca. Segons ha informat el GOB Menorca, unes 1.200 persones es varen reunir a la plaça per expressar el malestar amb el rumb que pren l’illa i reclamar mesures davant la crisi de l’habitatge, la pressió turística, la gestió de l’aigua i l’empitjorament de les condicions de vida.

“Algun tipus d’activisme s’està fent, fent-ho des del territori i en la nostra llengua”, diu la menorquina Anna Ferrer, que a ‘Glosa a Menorca’ del seu anterior treball discogràfic Parenòstic (2024) ja fa dos anys que hi cantava: “Per a una illa que és reserva / i està en perill d’extinció [...] que hi ha peixos que ja suren / a s’Albufera des Grau / se li mor sa posidònia / que preserva es litoral / Me xerra de s’habitatge / i me plora pes jovent / que qui no compta amb herència / ho té́ molt molt malament”. Un glosat contemporani que plora pels efectes locals de l’escalfament global i l’emergència habitacional. “M’inspira cantar a la Menorca present, de veres. I ja no és aquella Menorca verda on gairebé no hi havia ningú. Menorca ja és una altra cosa”, confessa a l’ARABalears.

A punt de començar l’estiu, Menorca torna a tocar a la porta de la mobilització contra la saturació turística. La plataforma Via Menorca, que empenyen el GOB i un grup entusiasta de joves, és la impulsora de la primera de les grans manifestacions i protestes –la de dissabte 13 de juny– que s’anuncien arreu de les Illes per reclamar mesures efectives i immediates en defensa de l’habitatge i dels recursos naturals. El primer clam ciutadà ha estat a Menorca, on, diu el coordinador de política territorial del GOB, Miquel Camps, “encara som a temps d’evitar convertir-nos en una nova Eivissa”.