El president de Quesería Menorquina, Paco Tutzó Bennásar (Maó, 1940), és el testimoni viu i impulsor del llegat deixat pel fundador, Pedro Montañés, a l’antiga planta formatgera d’El Caserío a Menorca. Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma i un dels pares de l’Estatut, a la fi pot respirar tranquil. Després de dues dècades d’iniciatives i aliances empresarials, ha aconseguit garantir el futur, a mitjà i llarg termini, de la històrica fàbrica de quallada i formatge fus de Maó. L’expresident del Consell de Menorca, que salvà l’empresa després de la partida de Kraft i sobrevisqué al pas de la Rumasa de Ruiz Mateos per l’illa, ha trobat en els nous inversors balears que han reflotat la fàbrica la garantia necessària per donar continuïtat a la producció iniciada fa quasi un segle. Un èxit mereixedor del premi a la Iniciativa Econòmica concedit per l’ARA Balears. “És una distinció que agraesc molt –diu. L’ARA Balears ha demostrat ser sensible a l’esforç de les persones que lluiten perquè el teixit productiu d’un territori, en aquest cas una illa, no desaparegui”.

A Ciutadella, enguany no hi ha hagut polèmica sobre Sant Joan. Ni tan sols la defensa pública de la regidora de Festes, Esther Mascaró, a favor de la participació femenina en la colcada ha aixecat polseguera. El debat obert per la inesperada sentència judicial que obliga l’Ajuntament a tornar enrere l'adequació per a vianants de la plaça del Born ho ha tapat tot.

Via Menorca ha donat aquest passat dissabte el tret de sortida a la campanya 'N'estam fartes' amb una concentració davant el Consell Insular de Menorca. Segons ha informat el GOB Menorca, unes 1.200 persones es varen reunir a la plaça per expressar el malestar amb el rumb que pren l’illa i reclamar mesures davant la crisi de l’habitatge, la pressió turística, la gestió de l’aigua i l’empitjorament de les condicions de vida.

“Algun tipus d’activisme s’està fent, fent-ho des del territori i en la nostra llengua”, diu la menorquina Anna Ferrer, que a ‘Glosa a Menorca’ del seu anterior treball discogràfic Parenòstic (2024) ja fa dos anys que hi cantava: “Per a una illa que és reserva / i està en perill d’extinció [...] que hi ha peixos que ja suren / a s’Albufera des Grau / se li mor sa posidònia / que preserva es litoral / Me xerra de s’habitatge / i me plora pes jovent / que qui no compta amb herència / ho té́ molt molt malament”. Un glosat contemporani que plora pels efectes locals de l’escalfament global i l’emergència habitacional. “M’inspira cantar a la Menorca present, de veres. I ja no és aquella Menorca verda on gairebé no hi havia ningú. Menorca ja és una altra cosa”, confessa a l’ARABalears.

A punt de començar l’estiu, Menorca torna a tocar a la porta de la mobilització contra la saturació turística. La plataforma Via Menorca, que empenyen el GOB i un grup entusiasta de joves, és la impulsora de la primera de les grans manifestacions i protestes –la de dissabte 13 de juny– que s’anuncien arreu de les Illes per reclamar mesures efectives i immediates en defensa de l’habitatge i dels recursos naturals. El primer clam ciutadà ha estat a Menorca, on, diu el coordinador de política territorial del GOB, Miquel Camps, “encara som a temps d’evitar convertir-nos en una nova Eivissa”.

El coordinador territorial del GOB, Miquel Camps Taltavull (Maó, 1963), escalfa motors per posar en marxa a partir d’aquest dissabte, 13 de juny (19.30 hores), el nou estiu de mobilitzacions que anuncia Via Menorca. Un exèrcit de formigues “fartes de la massificació” ja caminen cap a la plaça de la Biosfera de Maó per manifestar-se en defensa del dret a l’habitatge i en contra de qui “ens xucla l’aigua fins a deixar els aqüífers secs” i de qui “ens condemna a fer feines precàries per malviure del turisme”.

No hi ha prou aigua per a tothom. Més encara a Maó, on l’Ajuntament ha decidit avançar les restriccions habituals d’aquests darrers estius. Ja es prohibeix a la ciutat que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port. Tot i així, bona part de l’aigua que se serveix a la població continua sense ser potable i es mescla amb la provinent d’altres pous, fins i tot de fora del municipi, per poder garantir-ne almenys la quantitat, que no la qualitat, que es necessita.

La nova Llei de Ports, que preveu allargar fins als 75 anys la gestió privada d’algunes marines i ports esportius a les Balears, ha coincidit amb l’abrupte final de la concessió dels 270 amarraments del Lago Resort de Cala en Bosc a Ciutadella, l’única que es mantenia vigent des de fa 30 anys sense cap contraprestació econòmica de l’empresa cap a l’Administració.

L’auge de la intel·ligència artificial com a eina per planificar viatges no només està canviant la manera com es decideixen les vacances, sinó que comença a tenir un efecte directe sobre quins territoris reben més pressió turística. Un estudi sobre tendències de consum turístic apunta que Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, i Ciutadella a Menorca, figuren entre les destinacions recomanades per agents d’IA als viatgers, un fet que situa les Balears dins un nou ecosistema de recomanacions automatitzades que pot acabar condicionant encara més els fluxos turístics.

Un treballador ha mort aquest divendres després de caure de la teulada d'una nau industrial del polígon d'Alaior, a Menorca, on feia tasques de reparació.

L a lluita ciutadana té més força del que alguns creuen. Ho saben bé els menorquins, que el 1973, a les acaballes del franquisme, foren els primers a les Balears a alçar la veu contra la destrucció del territori –quatre anys després, el juliol del 1977, a Mallorca, hi hauria la històrica ocupació de la Dragonera; i a l’octubre, a Eivissa, 2.000 persones es manifestaren al crit de ‘Salvem ses Salines’. El 1969 Menorca fou la darrera illa a abraçar el turisme de masses amb la inauguració de l’aeroport de Maó, que substituïa l’antic aeròdrom de Sant Lluís. La historiadora maonesa Laura Piris Coll explica els motius d’aquesta incorporació tardana al boom turístic: “Aquí hi havia una important estructura pròpia del calçat i la bijuteria. El sector ramader també era força rendible. A més, els propietaris estaven molt interessats a mantenir les possessions familiars per un tema de prestigi social. D’altra banda, la dictadura no havia invertit gens en infraestructures a l’illa”.

Estocada judicial a Ciutadella. La Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha deixat sense efecte la decisió política de buidar de cotxes la plaça del Born que l’Ajuntament dugué a terme l’1 de juliol passat, tot just després de consumar-se la moció de censura que retornà el govern a l’esquerra. En una contundent sentència, el tribunal presidit pel magistrat Fernando Socias contravé la resolució de primera instància i ordena a l’Ajuntament que restitueixi la plaça a l'estat anterior.

Tres dones han resultat ferides aquest diumenge dematí a Ciutadella després que es desprenguessin diversos fragments d’una cornisa de pedra de marès de la façana d’un edifici situat a la plaça Nova.

El mercat residencial a Menorca està cada vegada més enfora de l’abast de qui hi viu tot l’any. Però, per primer cop, es posen propostes i mesures sobre la taula que no consisteixen només a cedir terrenys a l’Ibavi perquè promogui habitatge social. El Consell insular impulsa la compra d’edificis privats que estiguin desocupats, i els experts i l’empresariat plantegen que es reservi sòl per a residents i així separar aquesta oferta de la que ara domina el mercat, orientada a atreure l’atenció de les grans fortunes.

El rastre deixat pels continuats temporals d’hivern no s’ha esborrat a Menorca. L’empremta encara és present, mesos després, a diversos indrets del litoral menorquí i, el que és més greu, amb la temporada iniciada.

Fins fa uns anys, era molt comú que famílies menorquines agafassin l’avió o el vaixell per anar a Palma o Barcelona a comprar roba. Les grans cadenes i franquícies encara no havien aterrat a l’illa i resultava més econòmic viatjar a comprar roba a la Península o a l’illa veïna que adquirir-la directament als petits comerços de Menorca.

El llegat artístic de l’antiga Obra Social i Cultural de Sa Nostra és ara en més mans que mai. Moltes de les creacions fetes per artistes de les Illes entre finals del segle XX i principis del segle XXI van quedar emmagatzemades després que la caixa d’estalvis de les Balears posàs fi als seus 130 anys d’història. I ara, transcorreguts 14 anys des del tancament de les oficines de Sa Nostra, una part dels fons, traspassats amb la posterior fusió entre CaixaBank i Bankia, es rifen en subhastes benèfiques.

La implosió de Vox ha arribat al punt àlgid a Madrid. Però a les Illes, el “serial” (com el va definir Santiago Abascal) ja ha acabat les temporades. Vox a Menorca és un desert: el partit ha perdut tota la representació institucional a l’illa. Fa sis mesos que els quadres que queden intenten una reconstrucció, però els falten mans. “Ens costa trobar persones que es vulguin identificar amb Vox”, admet el coordinador del partit, Pedro Marqués: “A Menorca, ser de Podem no és cap problema, però dir que ets de Vox encara fa respecte”. Tot plegat mentre el grup parlamentari, que ha perdut tres diputats, es dilueix sota la direcció estatal del partit. Només a Eivissa Vox s’ha salvat de la guerra fratricida. Però el PP és tan fort en aquest territori que l’extrema dreta hi està arraconada, com li passa a Galícia.