El Col·lectiu Aurora Picornell, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) han convocat a principis de gener un acte unitari en memòria d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, coincidint amb el 87è aniversari del seu afusellament. L'homenatge tindrà lloc el 5 de gener les 12 h al Born del barri del Molinar de Palma, a tocar de l'escultura de Picornell, "un espai simbòlic que representa la resistència i el compromís amb els ideals de justícia social", han informat els seus organitzadors.

Durant la Guerra Civil, a Mallorca, hi hagué devers 1.800 morts i més de 10.000 persones tancades en presons o camps de concentració –llavors l’illa tenia poc més de 300.000 habitants. Són dades de l’historiador porrerenc Bartomeu Garí. L’investigador calvianer Manel Suárez sempre s’havia demanat d’on sortí tant d’odi. Trobà la resposta llegint Eichmann a Jerusalem. Informe sobre la banalitat del mal (1963), de la filòsofa alemanya Hannah Arendt. “Aquí –assenyala– també hi hagué unes elits dirigents que, a través dels cacics locals, varen influir sobre persones que fins aleshores havien passat desapercebudes. El juliol de 1936 aquestes persones s’imbuïren d’un poder descomunal que els permeté decidir impunement sobre la vida i la mort de molts ciutadans”.

La fossa comuna oberta a Porreres amb víctimes de la Guerra Civil continua sense senyalitzar tres anys després que s'hi fes l'exhumació. Així ho ha denunciat MÉS per Porreres, que, tal com ha censurat, malgrat que la llei estableix que s'han de senyalitzar, preservar i inscriure al Catàleg de béns d'interès cultural o de béns catalogats, aquesta fossa "passa absolutament desapercebuda" dins del cementeri municipal.

Amb l’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936, a Felanitx la set de venjança feixista fou insaciable. El batle Pere Oliver Domenge bé s’afanyà a fugir en un llaüt fins a Menorca. En no poder-lo agafar, els falangistes anaren a cercar Rafel Estades Adrover. Enemic de Joan March, era un influent empresari dedicat a l’exportació de fruits secs. De malnom li deien s’Esparter en record de l’ofici dels seus pares. Des de 1931 feia de regidor a l’Ajuntament per a Unió Republicana de Mallorca.

A la serra berguedana de Barbelló (Montmajor) hi ha un camí que puja entre prats i boscos. En una giragonsa sobresurt una tomba feta amb una muntanya de pedres. Al capdamunt hi ha una llosa on es llegeix: "Pla dels Morts. 1938" i un 4 dins un cercle. Al darrere hi ha una llosa vertical amb una creu dibuixada amb pintura negra. A pocs metres, entre els arbustos i separades per poca distància, hi ha tres tombes més. Són més senzilles, les tapen uns branquillons, però totes tenen també una llosa i una creu negra. Assenyalen el lloc on van caure i van ser enterrats quatre soldats republicans el 29 de gener del 1939. Des d'aleshores tres generacions de la família Capdevila, que sempre han viscut molt a prop, a la casa de la Tortra, n'han tingut cura.

El Govern ha confirmat aquest dimecres que durant els treballs executats aquestes últimes setmanes al cementeri de Sant Francesc (Formentera), s'han trobat tres esquelets sencers i tot fa pensar que corresponen a víctimes del penal d'aquesta illa. Des de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques han explicat que fins que no s'analitzin aquestes restes al laboratori, no es pot assegurar al 100% que els cossos pertanyin a les víctimes que estan cercant.

Entre el desembre del 1938 i el gener del 1939, en plena Batalla de l’Ebre, els sanitaris treballaven sense descans a la rereguarda. En un enclavament entre Bovera i Flix (Ribera d'Ebre), a la Casilla, hi havia un centre d’atenció mèdica on es feia el triatge dels ferits. En una petita caseta prop de la carretera s'oferien les primeres cures i s’establia qui podia guarir-se allà, i qui estava més greu havia d’anar fins al mas del Senyor, al terme municipal de Bovera (Garrigues), on hi havia un hospital de campanya.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha participat aquest dissabte en l'homenatge a quatre víctimes de la repressió franquista: Emilio García-Peñuela, Antonio González, Andreu Blanch i Llorenç Martorell. Durant l'acte, que s'ha fet al Mur de la Memòria del cementeri de Palma, s'ha fet entrega de les restes de les víctimes a les seves famílies.

Cort ha commemorat aquest diumenge el 24-F, Dia del record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, amb un sentit homenatge al Mur de la Memòria del cementeri de Palma. Durant l'acte, l'escriptor, investigador i historiador Antoni Tugores (Manacor, 1948) ha llegit un manifest, que ha estat acompanyat per diferents parlaments institucionals i dels familiars de les víctimes.

"Quan em van trucar per dir-me que havien identificat el meu avi, em vaig emocionar molt. No em sortia la veu. A l'altra banda del telèfon es pensaven que s'havia tallat la comunicació, però d'alguna manera ja sabia, n'estava convençuda, que el meu avi era allà, al Mas de Santa Magdalena, en una fossa comuna", explica Anna Guil, que, finalment, aquest dissabte ha pogut enterrar el seu avi, Juan Guil, al cementiri de Terrassa, al costat de la seva dona i la seva filla. La família ha volgut recordar qui era i com era el Juan amb una fotografia ben gran d'ell. Amb les restes que els arqueòlegs han exhumat, les netes del soldat republicà han recuperat també els pocs objectes que hi havia a la fossa on descansava amb tres homes més: una sola de sabata i els botons de la camisa.

El tràngol esfereïdor que vaig passar fa unes setmanes en barca a la badia de Roses, enmig del que va ser una mena d’esclafit huracanat, em va portar a conèixer Salvador Guerra, reconegut col·leccionista d’antiguitats avalat per les autoritats arqueològiques. Entre moltes altres peces i documents, té desenes d’àmfores romanes a casa, perfectament exposades i documentades, moltes de les quals recuperades al fons del mar rosinc.

El IV Pla d'Actuacions a Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme estudiarà l'exili provocat pel franquisme, l'impacte dels bombardejos, la relació de les Balears amb el Valle de los Caídos i la política de memòria que va imposar la dictadura. El Govern ha anunciat que el nou Pla incorpora un lot dedicat específicament a fer 15 estudis multidisciplinaris. L'objectiu és aprofundir en tots els àmbits relacionats amb la memòria democràtica i fer un pas més enllà de la possible localització de víctimes de la Guerra Civil.

El Govern balear elaborarà el mapa de fosses a Menorca, que permetrà la investigació de més de 200 assassinats durant la Guerra Civil i la repressió franquista. El mapa completarà el de les Balears i possibilitarà al Govern avançar amb les iniciatives i projectes de restitució com la instal·lació d'arbres o pedres de la memòria, així com l'entrega de certificats de víctimes del franquisme.

Andreu Paris i Martorell va néixer a Inca l’any 1896. Era sabater, militant sindicalista de La Justícia i, des de ben jove, estava fortament compromès amb la classe treballadora. Fou un dels impulsors de l’agrupació socialista de la seva ciutat. 

La segona fase d'excavacions al cementeri de Son Coletes continua donant resultats. Memòria Democràtica ha informat que s'han descobert sis fosses més, tres de les quals són noves, mentre que les altres tres són una continuïtat de les descobertes l'any passat. Durant aquesta fase s'han recuperat un total de 21 restes articulades i s'espera que es puguin identificar 16 restes més a dues de les concentracions de restes d'una altra de les foses.

La repressió contra els que van perdre la Guerra Civil es va prolongar durant quaranta anys de dictadura, i reconèixer les injustícies que van patir ha sigut sempre molt complicat a l'estat espanyol. Aquest dijous el Congrés de Diputats ha debatut una nova llei de memòria democràtica que proposa, entre altres coses, una auditoria de l'espoli franquista, una nova fiscalia per investigar els crims del franquisme –cap jutjat espanyol ha acceptat mai investigar els crims que es van cometre durant la dictadura–, subvencions per exhumar fosses o resignificar el Valle de los Caídos. La nova llei es presenta catorze anys després que s'aprovessin les lleis de la memòria a Espanya i Catalunya. La llei espanyola del 2007 aprovada pel govern de Zapatero ha viscut, a més, llargs períodes d'hibernació per falta de pressupost, sobretot durant el govern del PP.

S'ha trigat molt, i n'hi ha que per molt pocs dies ja no seran a temps de veure-ho, com Manuel Lapeña, que va morir la setmana passada amb 97 anys i que batallava des de feia una dècada per recuperar les restes del seu pare, enterrat sense el consentiment familiar al Valle de los Caídos. D'altres, però, després d'anys de litigi potser podran recuperar els seus familiars. Finalment el govern espanyol ha anunciat aquest dilluns que ja ha iniciat els treballs per exhumar 77 persones enterrades a les criptes de la basílica del Valle de los Caídos. En tots els casos són víctimes els familiars de les quals han demanat explícitament que se les tregui d'allà. Segons el govern espanyol és un procés summament complex i ja avisa que serà llarg per l'estat en què es troben les restes. "Més de seixanta anys després dels trasllats, les dificultats tècniques són molt grans; entrar a les criptes no garanteix que es trobin les persones que es busquen", ha explicat el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

27 de febrer de 2021. El cotxe de l’empresa funerària feia estona que havia arribat al cementeri de Pollença i els operaris, que havien descarregat la caixeta de fusta, l’havien entrada a la sala de vetla, fins que arribés la gent. En una plaqueta metàl·lica hi havien gravat el nom: Antoni Oliver Jordà. Un nom llunyà, gairebé oblidat, atès que ja no quedava cap familiar que l’hagués conegut en vida.

Fa molts anys que els familiars de les víctimes de la Guerra Civil reivindiquen poder saber on són els seus morts. No és fàcil saber-ho, perquè han passat 82 anys des del final de la guerra i es calcula que tan sols es podran recupera un 10% de les fosses comunes de l’Estat. La resta quedaran engolides per l’oblit, perquè els testimonis han anat morint i perquè en molts casos els executors van amagar molt bé els seus crims. Però sempre hi ha gent entossudida a rescatar els noms sepultats en carpetes. L’associació Innovation and Human Rights (IHR) ha publicat un mapa estatal on es poden trobar algunes de les persones que van morir assassinades o van patir condemnes i repressió durant la Guerra Civil. L'associació va començar a recopilar dades el 2017. Aquell any va tancar amb 200.000 registres i actualment ja en té 1.200.000. Al mapa hi han col·locat tan sols els 82.000 noms dels quals han pogut esbrinar el lloc de naixement. “Hem volgut destacar el lloc de naixement, perquè un dels principals objectius d’aquesta eina és ajudar els familiars i trencar el silenci. Molta gent desconeix què li va passar a la seva família. Amb aquesta eina es pot mirar un cognom i la població d’origen. Ajuda a fer que moltes persones puguin descobrir aquest passat tan silenciat”, assegura Concha Catalán, presidenta de Innovation and Human Rights.

El 20 juny del 1938 els pares de José Pérez Fajardo van rebre una carta en què el ministeri de Defensa republicà els comunicava que el seu fill havia mort: “Víctima de la metralla feixista, en operacions del maig passat, va ser traslladat a un hospital, on va morir”. Els pares de Pérez no van poder saber mai què havia passat amb el seu cos. “La meva àvia era una persona molt alegre que sempre cantava, però després de la mort del seu fill ja no va cantar mai més. Els dos avis van quedar destrossats, van intentar esbrinar on l’havien enterrat per poder-lo anar a plorar, però mai ningú els en va saber dir res”, diu la neboda de Pérez Fajardo, Margarita Rey Pérez. “Ara de manera simbòlica tornarà amb els seus pares, l’enterrarem a Montjuïc, al mateix nínxol que els avis”, afegeix Rey Pérez.