<![CDATA[Ara Balears - Fernando Trias de Bes]]> 10 <![CDATA[¿Realment falten habitatges a Espanya?]]>

El Banc d'Espanya va comunicar a mitjans d’abril que fins a l'any 2025 tindrem un dèficit de 600.000 habitatges nous. El càlcul és senzill: es pren la formació de llars noves (persones que s'independitzen, estrangers que venen a Espanya, famílies que es formen…) i es compara amb els projectes visats o en curs, cosa que permet esbrinar l'estoc d'habitatge nou que sortirà al mercat. Resultat, en dos anys faltaran més de mig milió de pisos.

]]> <![CDATA[La (di)missió]]>

La carta de Pedro Sánchez està molt mal escrita, vagi això per davant. Obre com a “Carta a la ciutadania” i, tot seguit, salta a segona persona del singular. Greu i bast es repeteixen. No cal, ho hem entès. Dreta apareix vuit vegades, amb prefix o sense. No és necessari, que el lector no és ximple. Els numerals d'una sola paraula s'expressen amb lletres, no amb xifres. Afirma ser conscient que els atacs rebuts no són a la seva persona, sinó a l'opció política a la qual representa, però, a continuació, ens comunica que, com que està enamorat de la seva dona, es pregunta si val la pena. No diu que a qui s'ataca és a la seva ideologia?

]]> <![CDATA[Pujada encoberta d’impostos]]>

Ja fa uns dies va començar la campanya de l'IRPF. Toca calcular quant vam guanyar l'any passat, restar l'import retingut, aplicar totes les bonificacions o deduccions possibles, pensar si conjunta o declarada i presentar la declaració.

]]> <![CDATA[Passat, present i futur]]> Segueixo, aquest mes d'agost, abordant temes quotidians i de la vida. L'economia i l'actualitat tornaran al setembre. Avui volia parlar-los sobre alguna cosa de gran utilitat per viure patint menys.

]]> <![CDATA[Resposta als comentaris dels lectors]]>

Els qui em llegeixen ja saben que a l'agost acostumo a fer vacances econòmiques i dedico la meva columna a temes diversos no relacionats amb la meva especialitat.

]]> <![CDATA[I la tecnologia va matar els acudits]]>

Tinc fills en l'edat de l'adolescència i, per fortuna, soc d'aquells pares que ha aconseguit que se sentin prou a gust a casa per portar-hi els amics, de vegades d'un en un i unes altres en grup, per sopar o per fer una copa abans de sortir.

]]> <![CDATA[Barreres mentals]]> Una de les qüestions que més inquieten les persones que gestionen professionalment altres persones és aconseguir que adquireixin idees pròpies respecte a l'execució del treball. Com fer les coses, els objectius principals versus els secundaris, les prioritats, quines pràctiques descartar i quines incorporar.

]]> <![CDATA[L'alcaldia i l'economia]]> Quan aquest article vegi la llum, més de vuit mil municipis d'Espanya hauran votat al seu alcalde o alcaldessa. Hi ha persones que pensen que l'alcalde o alcaldessa, especialment en els petits municipis, tenen poc impacte sobre l'economia. Per descomptat, en les capitals de província i ciutats de més de cent mil habitants no es qüestiona. Però en pobles i petites localitats, i fins i tot a les mitjanes, ¿pot una alcaldia contribuir al fet que l'economia del municipi prosperi?

]]> <![CDATA[¿Una Espanya horitzontal o una Catalunya indultada?]]> El problema d’Espanya no és Catalunya. És Madrid. Madrid sempre ha tingut la necessitat de competir contra el seu propi extraradi. Quan el 1651 Felip II va triar Madrid com a capital del regne, ho va fer per conservar el poder, per tenir pocs nobles a prop que li fessin ombra i per la posició geoestratègica: des del centre es podia controlar la perifèria. Durant gairebé quatre segles, Madrid ha lluitat per conservar aquest poder. Només a partir del 1979, amb el procés autonòmic, ha anat cedint quotes de responsabilitat als altres territoris.

]]> <![CDATA[Veïns que mouen mobles a la nit]]> Pregunti i veurà com moltíssima gent li diu que, de tant en tant, als seus veïns els agafa per moure mobles al mig de la nit. Segurament que a vostè, estimat lector, també li ha succeït. Normalment va de la següent manera. Estem dormint plàcidament quan de sobte sentim clarament com per sobre del sostre algú està arrossegant mobles. Ens despertem. No sabem del cert l’hora perquè estem mig adormits. No són mobles petits, sembla una calaixera, un armari, una taula gran. Quin xivarri! Sembla ser que els veïns estan modificant la distribució de tota la casa. Ens adormim. Ens torna a despertar un altre moble. Però què dimonis fan?, ens preguntem. I al final ens adormim.

]]> <![CDATA[No entenen Pablo Hasél]]> Els polítics, periodistes i tertulians de ràdio o magazins de televisió no entenen Pablo Hasél. Els arguments que he estat sentint contra els insults o l’enaltiment de la violència no tenen res a veure amb la ideologia de Hasél. No l’entenen. Per comprendre per què el raper considera lícits els seus escrits i cançons i per què Iglesias o Echenique no el condemnen no té sentit apel·lar als arguments de dignitat o honor personal. Per a ells, no té ni cap ni peus dir que la llibertat d’expressió troba un límit en el respecte pels demés. Aquests són arguments vàlids per a demòcrates, per a gent que creu en la llibertat a partir de la democràcia i dels valors individuals. Però aquesta no és la ideologia d’aquesta gent. Per entendre que la llibertat d’expressió no es pot limitar, cal llegir Marx i Engels. Els seus escrits sobre la censura de premsa i la llibertat d’expressió són aclaridors. Marx afirma que un sol límit a la llibertat d’expressió, per petit que sigui, és una prova que la persona està per sobre del col·lectiu. Per a Marx, l’individu s’ha de sotmetre a l’estat socialista, al conjunt dels treballadors i membres de la societat. La societat va per davant de l’individu i, per tant, un sol individu no pot suposar un límit per a la totalitat de la societat.

]]> <![CDATA[Endeutament de franc]]> El deute sobirà espanyol a deu anys, amb les últimes compres massives del BCE, està en tipus negatius per primer cop. És a dir, hi poses mil euros i, arribat el venciment, te’n tornen nou-cents noranta-i-pocs. És una fita econòmica històrica, fruit de la política monetària expansiva que porta gairebé catorze anys creant inflació d’actius: immobiliari i borsa, bàsicament.

]]> <![CDATA[Vacuna lliure]]> El ministre Salvador Illa ha comunicat que la decisió de vacunar-se serà lliure, l’administració no la farà obligatòria. La setmana passada vaig abordar la qüestió des de la perspectiva col·lectiva. Ara vull aproximar-m’hi des de la individual.

]]> <![CDATA[El dilema de les xarxes socials]]> S’ha estrenat recentment un documental a Netflix que no us podeu perdre, El dilema de les xarxes. Un seguit de programadors i treballadors d’empreses tecnològiques de Silicon Valley, penedits de la seva contribució a les dubtoses pràctiques de màrqueting de les plataformes socials, ens expliquen quin és el veritable negoci d’aquestes aplicacions gratuïtes. El documental dura hora i mitja, i hi ha tants missatges i advertències, molts d’ells per als nostres fills, que em costa triar.

]]> <![CDATA[L’estampida de Madrid]]> A inicis de la setmana passada es van anunciar restriccions i controls d’entrada i sortida a l’àrea perimetral de Madrid, donat l’augment dels indicadors d’expansió de covid-19.

]]> <![CDATA[L’estratègia del colibrí]]> Tinc un bon amic, es diu Jaume, a qui el fascinen els colibrís. Fa uns dies estàvem parlant dels monjos del Canigó, sobre els quals vaig escriure aquest estiu. I li dic: “Per a un monjo, la crisi econòmica no existeix”. I el Jaume comença a riure i em diu: “Fernando, les persones patim massa. Patim per tot, fins i tot per les coses que no han passat. Crisi? Dificultats? ¿Tu saps com sobreviu un colibrí?” I ell mateix respon: “Mira, Fernando, els colibrís mouen les ales setanta cops per segon per poder mantenir-se totalment immòbils a l’aire i succionar el nèctar de les flors. Són els únics vertebrats que poden fer qualsevol moviment o pirueta a l’aire, des de qualsevol postura, com si fossin un helicòpter”. “Doncs bé -em diu-, estan a una hora de morir. Sempre”.

]]> <![CDATA[Acabarem perdent la por?]]> Les principals estadístiques internacionals inclouen les causes per les quals moren els habitants del planeta. Si agafem la primera setmana de setembre, observem que les malalties cardiovasculars causen deu cops més morts al dia que el covid; el càncer, cinc cops més; les malalties respiratòries, tres cops més. El covid registra una taxa de mortalitat del 0,6%, mentre que la de la grip normal estacional és del 0,1%. Tot i això, ja s’ha situat com una de les principals causes de mortalitat de l’any 2020: gairebé 6.000 morts al dia, el doble que els d’accidents de trànsit.

]]> <![CDATA[Ningú no sap res]]> La veritat és que molts pensàvem que quan arribés la tardor ja tindríem una mica més clares les coses pel que fa a l’horitzó d’esdeveniments. Que sabríem com seria el curs escolar. Que hi hauria una certa perspectiva respecte a l’activitat econòmica i empresarial. Que les dates de vacunació serien ja conegudes, encara que fossin previsions per al 2021, i que amb tot això podríem planificar ni que fos mínimament les nostres vides, professionals i personals.

]]> <![CDATA[El setè art torna a ser art]]> Les plataformes de televisió tipus Netflix, Prime Video o HBO s’han convertit en veritables productores, desplaçant les distribuïdores clàssiques de tota la vida. Hi ha molt bones sèries i pel·lícules, però també n’hi ha de molt dolentes. Producte simple, contingut per a les masses, entreteniment pur, sense més pretensió.

]]> <![CDATA[Merkel, presidenta del govern espanyol]]> En un país sense capacitat d’endeutament i amb necessitat de rescat hi mana qui li pot deixar diners. La cimera de la setmana passada va deixar molt clares dues coses. La primera: que la UE no s’endeutarà per prestar diners a l’Estat per fer el que vulgui. No. Res d’ajudes. Seran inversions i perfectament definides. Invertir per reestructurar industrialment el sud d’Europa. Els diners seran per evolucionar el model econòmic. I la segona: que seran imprescindibles reformes per redimensionar les administracions públiques i reduir el dèficit sense incrementar massa la càrrega impositiva de famílies i empreses.

]]>