Toni Güell (Barcelona, 1979) es llegeix cada setmana –l'hi he fet comptar– un centenar d’articles d’opinió d’analistes nacionals i internacionals per la seva feina com a cap d’Opinió de l’ARA. Potser era inevitable que la preocupació per la deriva del món fos el fil conductor dels seus contes que, amb intel·ligència i enginy, s'emporta cap a la política-ficció i a la literatura de l’insòlit. Elefants (Empúries) és el seu debut literari i li ha valgut el premi Mercè Rodoreda 2024. Aquest dilluns el presenta a la llibreria Ona (19 h). El seu talent ha rebentat les costures d’una discreció elefantina.

La plataforma de contingut audiovisual Filmin ha rebut el premi Muriel Casals de Comunicació 2021 d'Òmnium Cultural. El jurat, format per Sebastià Serrano, Núria Iceta, Sara Gonzàlez, Àlex Gutierrez, Odei A.-Etxearte, Albert Sàez i Marcel Mauri, ha decidit atorgar el guardó a Filmin pel seu “tractament de la llengua catalana en pla d’igualtat a la resta de llengües” i la seva “potència com a producte audiovisual en el complicat context actual”. El mallorquí Jaume Ripoll és cofundador d'aquesta plataforma, que també s'encarrega d'organitzar l'Atlàndida Mallorca Film Festival. Filmin té una versió en català, anomenada FilminCAT, creada el 2017. Ofereix més de 2.500 títols entre produccions catalanes i continguts doblats o subtitulats, així com les seves diverses aplicacions íntegrament en català.

La Nit de Santa Llúcia és, encara que ningú no ho digui, una estructura d’estat. Que, malgrat tot, ja s’hagin celebrat 70 edicions ininterrompudes de la nit de les lletres catalanes és un èxit amb majúscules. Semblar un país normal és un motiu d’admiració que depassa llargament l’àmbit del negoci dels llibres. Allò que uns herois van començar el 1950 com a renaixement d’una cultura i una llengua que el franquisme havia volgut fondre, ho hem sabut mantenir i solidificar. Pel camí, però, en els últims anys, els escriptors han anat perdent protagonisme. En les gales amb sopar, que van durar el que va durar el segle XX, hi havia més temps per sentir-los, per gaudir-los, perquè expliquessin les seves històries guanyadores. A partir del moment que la nit de les lletres es passa a fer en un auditori, es perden les lletres, apareixen les presses i es creen espectacles que, sovint, avorreixen més que sedueixen. Per algun any que hi ha enginy i bellesa a l’escenari, la majoria de casos grinyolen, provoquen avorriment i, fins i tot, vergonya aliena. No diré res de la gala televisada d’enguany. Amb la pandèmia i el president d’Òmnium injustament empresonat, qualsevol format es dona per bo. Encara gràcies que s’ha fet. Però la uniformització de les gales –de teatre, de literatura, de futbol– tendeix a la poca-solta i a l’adotzenament estèril. Torneu, sisplau, la gala als escriptors. Menys xou i més rovell de l’ou. D’altra banda, la nit de les lletres catalanes havia tingut sempre una voluntat itinerant que era, també, una de les gràcies. Les corrues d’abrics cap a Manresa, els autocars d’editors cap a Perpinyà... Feia territori. Ara, quan més convindria donar oxigen a la Catalunya que en diuen buida, en nom de la pandèmia s’ha decidit que l’acte es faci en una seu estable. A Barcelona, esclar. Les recentralitzacions, en nom del que sigui, acostumen a fer ràbia. En fi, que Santa Llúcia ens conservi la vista. I les paraules. I per molts anys.

]]> La setmana passada em va coincidir el final de lectura de l’assaig La formació de Catalunya (1986) del pedagog Jordi Galí Herrera –mort a principi de mes–, amb l’assistència a la celebració de la 69a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural a Santa Coloma de Gramenet. I d’aquella coincidència casual n’ha sortit aquesta rèplica als qui diuen que a l’independentisme, per guanyar, li cal un projecte de país amb continguts precisos, més enllà d’un suposat identitarisme ètnic i emocional.

]]> Lletres per somriure

Avui és Santa Llúcia. I això vol dir que serà la nit de les lletres catalanes. En els últims dies han aparegut diversos debats al voltant del sector. La Vanguardia es preguntava, dimecres, si “s’editen massa llibres”. El País publicava que la meitat de les llibreries, a Espanya, facturen menys de 90.000 euros a l’any. Per tot plegat, per parlar de lletres, he buscat números i he trobat dades fresques, sorgides del mercat. Optimista de mena, agafaré, d’entrada, les xifres que ens poden alegrar el dia. A Catalunya hi ha 188 segells editorials que donen feina a 15.600 persones. Dels 491 milions d’euros que es van facturar en llibres a Catalunya l’any passat, 238 milions es van ingressar per llibres publicats en català. És a dir, el 48% del total. Significa un 8% més de llibres en català respecte a l’any anterior. Ara es factura el doble en llibre de text (108 milions) que en literatura (51), i el doble en literatura que en no-ficció (21). Pel que fa als hàbits de lectura, a casa nostra un 63% dels catalans compren llibres i un 67% en llegeixen. Cada persona lectora compra, de mitjana, set llibres a l'any. Els llibres encara es compren, majoritàriament, en llibreries (48%) o bé en cadenes de llibreries (11%). La venda per internet (12%) puja exponencialment d’un any per l’altre. A la Setmana del Llibre en Català, al setembre, es van presentar 260 novetats en català i es van vendre un total de 3.285 llibres. ¿S’editen, doncs, massa llibres? ¿Es fabriquen massa espetecs? ¿Es produeixen massa escales de piscina? Tot plegat és un negoci, ningú no vol agafar-s’hi els dits i, per tant, és el mercat que regula què i quant es publica. En la Nit de l’Edició, el president del gremi, Patrici Tixis, va parlar de la poció màgica del sector: el llibre en paper, la bibliodiversitat, la xarxa de llibreries, el preu fix, el talent (d’escriptors, traductors, il·lustradors) i els plans de foment del llibre. Només en aquest últim punt se’ns esguerra la recepta.

]]>

“Penso que com a escriptor he estat massa pendent dels arguments i poc dels sentiments, i creia que era hora de canviar”, comenta David Cirici. 'El setè àngel', que Proa publicarà al febrer, és la novel·la del canvi i acaba de ser recompensada amb el 57è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. “En aquest llibre renuncio al món intel·lectual de les novel·les anteriors”, afegeix. Aquesta vegada presenta la seva història “més personal”, que es desmarca de les dues novel·les anteriors de Cirici per a adults, en què el món de l’art era fonamental: abans d’'El lladre del Guernica' (Proa, 2015)va publicar 'I el món gira' (Columna, 2011), que també va rebre un premi gros, el Prudenci Bertrana.

]]> El president d'Òmnium Cultural, Quim Torra, en el seu discurs de la Nit de Santa Llúcia, ha fet “una doble crida als votants independentistes i als partits polítics”. Als primers, els ha demanat que votin el 20-D per una opció independentista. I als polítics, els ha demanat “sentit d'estat”. “Fem una crida ardent, apassionada, militant, a la unitat d’acció per assolir i culminar el mandat democràtic del 27 de setembre. I la millor manera de fer-ho és mantenint-nos fidels al Parlament de Catalunya, que representa la voluntat del poble”.

]]> Les Terres de l'Ebre i els seus artistes seran els protagonistes de l'espectacle de la 65a Nit de Santa Llúcia, que té com a director artístic al coreògraf tortosí i Premi Nacional de Cultural, Roberto Oliván. La cerimònia, que se celebrarà l'11 de desembre al Pavelló Firal de Tortosa, està dissenyada per artistes ebrencs i, com han explicat, es mostrarà la força de la tradició a través de la poesia, la música i el ball i la contemporaneïtat d'artistes locals.

]]> El Gran Teatre del Liceu acollirà per primera vegada la 64a edició de la Nit de Santa Llúcia- Festa de les Lletres Catalanes el proper 22 de desembre. Coincidint amb el Tricentenari, la cerimònia d'enguany tornarà a la capital catalana, on es van celebrar les 20 primeres edicions. Com a novetat, durant la vetllada s'atorgarà el premi Frederic Roda de teatre, que se sumarà al premi Sant Jordi de novel·la, el premi Carles Riba de poesia i el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha considerat "una satisfacció anunciar que aquest any, per primera vegada, es premiarà el teatre català".

]]>

1. Som més a prop que mai de ser un país normal.

]]>

La 63a edició de la Nit de Santa Llúcia se celebrarà el 13 de desembre a Manresa. La Festa de les Lletres Catalanes torna a la capital del Bages 26 anys després i, en aquesta ocasió, l'escenari serà el Teatre Kursaal. Aquest dijous, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, han signat el conveni de col·laboració per fer possible l'esdeveniment. El pressupost de l'acte s'ha vist reduït en més un 63% i serà de 91.000 euros. La festa literària en llengua catalana més veterana del país servirà per cloure els actes del centenari del naixement de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella. Pel que fa al pressupost, enguany serà de 91.000 euros, que es cobriran amb una subvenció de 45.000 euros concedida per la Diputació de Barcelona, una aportació de 32.000 euros per part d'Òmnium Cultural i uns 14.000 euros que l'empresa manresana d'Espais d'Arts Escèniques cobrirà amb aportacions de patrocinadors.

]]>

La Diputació de Tarragona col·laborarà amb Òmnium Cultural perquè la Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes, se celebri a la ciutat. Aquest esdeveniment tindrà lloc al desembre en el marc de la capitalitat cultural de Tarragona, segons ha informat l'ens supracomarcal. El president de la Diputació, Josep Poblet, ha refermat aquest migdia la col·laboració de l'entitat en aquesta festa durant la trobada que ha mantingut amb una delegació d'Òmnium, encapçalada per la presidenta, Muriel Casals. Segons Poblet, la Diputació donarà el seu suport per tal que la Nit de Santa Llúcia "sigui tot un èxit, fet que contribuirà a incrementar el prestigi i el vessant cultural del nostre territori".

]]>

Les lletres catalanes sumen quasi 1.200 premis i concursos literaris, una xarxa àmplia, estesa i diversa que inclou des dels grans premis de la literatura catalana, com el Premi Ramon Llull o el Premi Sant Jordi, fins als més petits i especialitzats, com el premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils. La majoria van néixer en l'última etapa del franquisme o durant la transició com a símbol de la cultura catalana i estímul a la creació literària en català. Ara, però, sembla que el context els demana que esdevinguin prescriptors de lectura. Els prop de 1.200 premis constitueixen una xarxa àmplia i estesa, espontània i no organitzada, no institucional i sense cap observador extern que la vetlli.

]]> Un jurat format per Antoni Bassas, Joan Becat, Laura Cendrós, Josep Gifreu i Vicent Partal ha resolt atorgar el Memorial Joran B. Cendrós als treballs sobre la nació catalana, publicats o emesos fora dels Països Catalans, a Colm Tóibín, per l'article Bullfighting ban is sweet revenge for Catalonia, publicat al diari The Guardian, el 30 de juliol de 2010. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya, la Manifestació del 10 de juliol i la llei del Parlament sobre les curses de braus, el text de Tóibín discorre al voltant de les reivindicacions i lluites que han aflorat en el si de la cultura catalana

]]>