Les Balears han incrementat el 2025 un 10,1% la potència instal·lada d'energia renovable i ha passat d'un total de 541 MW a 596 MW, un augment que permet dibuixar un mapa de potència a les Illes amb pràcticament la quarta part (24,4%) de renovables, la gran majoria de la qual, el 91,8%, pertany a la solar fotovoltaica (546,7 MW).

És possible que les pròximes setmanes el Congrés dels Estats Units consolidi el lideratge de la Xina en la cursa per l'energia neta. Ho farà aprovant el projecte de llei gran i bonica (Big Beautiful Bill) del Partit Republicà que, entre altres coses, busca eliminar els incentius impositius per a aquestes tecnologies. Això provocarà la retirada nord-americana de fonts renovables com la solar, l'eòlica i l'hidrogen, així com dels vehicles elèctrics, i assestarà un cop mortal a qualsevol intent nord-americà de desafiar el domini xinès en les indústries verdes.

El GOB ha sol·licitat que es revisi el nou Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic (PTECC) del Govern per "no abordar amb prou ambició" la crisi climàtica i energètica a les Balears, en observar la manca de mesures com les de decreixement turístic. Així s'ha expressat l'organització que, juntament amb la plataforma Renovables sí, però així no!, ha presentat una sèrie d'al·legacions al PTECC, segons ha informat el GOB en una nota de premsa.

La plataforma Renovables sí, però així no! ha reclamat paralitzar els projectes fotovoltaics a la Marina de Llucmajor perquè no es converteixi en un "polígon energètic industrial". Aquesta és una de les reivindicacions que ha llançat l'entitat ecologista en un comunicat en el qual ha assegurat que "no permetrà que el sòl rústic i la biodiversitat es converteixin en moneda de canvi d'un model energètic basat en l'especulació energètica i la invisibilització".

Mentre els líders polítics i consellers delegats de tot el mon acabaven els preparatius per assistir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, els incendis de Los Angeles deixaven en xoc el món financer. Les imatges de la segona ciutat dels Estats Units en flames eren un recordatori visceral de les amenaces creixents que comporta el canvi climàtic. Les empreses d'assegurances es preparaven per perdre-hi milers de milions de dòlars. Hollywood avisava que s'havien d'interrompre els calendaris de producció de pel·lícules. I ciutats de tot el planeta reevaluaven les seves vulnerabilitats.

La plataforma ‘Renovables sí, però així no’, que agrupa més de 20 entitats i organitzacions de Mallorca, s’han reunit aquest dimarts davant el Consolat de Mar per demanar al Govern que prengui mesures i freni els projectes fotovoltaics en sòl rústic.

La descarbonització de l'economia és més lenta del que molts voldrien. Però els passos que s'han fet ja han comportat uns quants canvis en el mercat majorista de l'electricitat. Amb una economia que creix (molt per sobre de la mitjana europea), la demanda energètica va amunt. Però hi ha hagut canvis respecte a altres períodes de creixement: mentre que la demanda elèctrica ha augmentat el 2024, la del gas natural ha anat cap avall.

Quant estaries disposat a pagar per no patir un tall elèctric? Aquesta és la pregunta de fons que s'amaga rere l'anomenat mecanisme o mercat de capacitat del sistema elèctric. Un mercat pensat perquè, a mesura que les energies fòssils deixin de tenir protagonisme, i siguin les tecnologies renovables les que produeixin l'energia, tant el subministrament com la seguretat energètica estiguin garantits en tot moment. Seran les comercialitzadores les que finançaran aquest mecanisme i, per tant, ho pagara els consumidors. Ara el govern espanyol acaba de posar la primera pedra perquè Espanya compti amb una eina així. En concret, ha tret a consulta pública la regulació del mecanisme de capacitat del sistema elèctric peninsular.

Dues DANA, amb pluges i vent associats, han passat per l'Estat durant l'últim mes. Però malgrat que quan hi ha aigua i vent el preu de la llum en el mercat majorista tendeix a moderar-se, aquest mes de novembre el cost del megawatt hora (MWh) s'ha disparat i, de mitjana, ha superat els 100 euros (104,43, segons les dades de l'OMIE, el mercat majorista ibèric), cosa que no havia passat en cap dels mesos precedents d'aquest 2024. De fet, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ja explicava que el repunt de la inflació al novembre fins al 2,4% es deu, "principalment, a l'augment dels preus de l'electricitat i dels carburants".

Amb el parc solar més gran de les Balears ja en funcionament, el de Son Salomó (50 MW), i amb un altre de més gran de camí, Menorca Renovables III (60 MW), l’illa mira a la mar per augmentar la generació d’energia renovable. I no per iniciativa pròpia.

El món entrarà aviat en un nou mercat energètic. Així ho vaticina l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) en el seu últim informe, que denomina els pròxims anys com l'era de l'electricitat i que portarà a un abaratiment dels preus de l'energia per l'abundància de diferents combustibles i tecnologies, tant de renovables, com de combustibles fòssils.

La central tèrmica de Drax, al nord d'Anglaterra, és una de les fonts d'energia més importants del Regne Unit, però també és una font d'emissions i de debat públic. La instal·lació va emetre un 3% de tot el diòxid de carboni (CO2) produït el 2023 al país, però alhora ha rebut més de 7.000 milions de lliures esterlines (uns 8.300 milions d'euros) en subsidis a les renovables des del 2012.

A causa de la ràpida expansió de l'energia solar, l'electricitat a Espanya és cada vegada més barata. Entre les onze del matí i les set del vespre, les hores amb més sol en un país amb molt de sol, els preus sovint baixen fins a zero als mercats majoristes. Fins i tot a Alemanya, que de cap manera entra dins la definició de país assolellat, els preus majoristes van ser negatius en 301 de les 8.760 hores comercialitzades l'any passat.

El mes de maig passat es va aconseguir una fita que, només fa un lustre, era totalment impensable. La fotovoltaica, per primer cop, es va convertir en la tecnologia que més electricitat va aportar al sistema elèctric espanyol: el 23% del total de la generació mensual. Així, en el mix elèctric, l’energia del sol, transformada en electricitat, se situava en el primer lloc clarament per davant de la nuclear, el gas, la hidràulica i l’eòlica. Així, l’energia solar avança com un element clau en la descarbonització de l’economia.

Teresa Ribera és vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Atén el diari ARA des de Tarragona, després de reunir-se amb el conseller Mascort i l'endemà de la convocatòria electoral a Catalunya.

Durant la Gran Recessió, els governs espanyols –primer el de Rodríguez Zapatero i després el de Mariano Rajoy– van passar la tisora a les primes a les renovables. Els inversors –majoritàriament estrangers– que gràcies a aquestes primes tenien unes expectatives de rendibilitat, van veure com els guanys previstos disminuïen o s'esfumaven. Empreses i fons van començar a demandar l'estat espanyol davant d'organismes d'arbitratge internacional, majoritàriament el CIADI, que depèn del Banc Mundial.

Espanya se situa en el top ten dels estats amb més inversió en energies renovables. Diversos estudis ho avalen. I l'aposta comença a donar resultats. El 2023, per primer cop, l'estat espanyol haurà generat la meitat de l'electricitat amb fonts d'origen renovable. Una fita aconseguida gràcies a tres factors: un fort impuls de l'energia fotovoltaica, una eficiència més gran, sobretot de les empreses, i conseqüència d'això, una demanda elèctrica més baixa.

La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic d’enguany comença d’aquí pocs dies a Dubai. Ho farà després d’un mes d’octubre que ha batut rècords de temperatura a nivell planetari. Segons les Nacions Unides, per limitar l’escalfament global als 1,5 graus dels Acords de París les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) haurien de reduir-se un 42% abans de 2030. Tanmateix, al ritme actual les emissions incrementaran un 9%. És obvi, doncs, que els Acords de París no es compliran i, previsiblement, l’escalfament del planeta continuarà. Aturar o mitigar el canvi climàtic és un dels principals reptes de la humanitat i no som capaços d’aconseguir-ho. Què és el que estem fent malament?

A l'estiu del 2021, els preus del mercat majorista elèctric espanyol –en què es compra i ven l'energia per a l'endemà i que afecta, en particular, aquells consumidors que han optat per la tarifa de la llum regulada o PVPC– no paraven de pujar. La situació es va agreujar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, fins al punt que es va traspassar la barrera dels 500 euros/MWh al mercat majorista elèctric o pool. Més d'un any després, però, i amb els mercats energètics més domesticats, els titulars són ben diferents: "la llum a preu zero", recollia la premsa el cap de setmana passat.