Ramon Rosselló-Mora, científic de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB), ha estat inclòs novament en la prestigiosa llista Highly Cited Researchers 2025 en la categoria de Microbiologia. La classificació, elaborada per la consultora científica Clarivate Analytics a partir d'un estudi de bibliometria realitzat per l'Institut d'Informació Científica, amb seu a Londres, reconeix els aproximadament 7.000 investigadors més influents del planeta. Representen el 0,1% del personal científic mundial i els seus treballs es troben entre l'1% més citat en les seves respectives disciplines. Ramon Rosselló-Mora és un dels científics més citats del món per quart any.

El govern dels Estats Units ha decidit deixar de finançar projectes d'investigació de laboratoris i hospitals de fora del país que fins ara rebien subvencions dels Instituts Nacionals de Salut (NIH). Amb aquesta nova retallada de l'administració de Donald Trump a la ciència, milers de projectes internacionals de salut global i assajos clínics sobre patologies infeccioses emergents, càncer i malalties pediàtriques que estaven en curs entre centres estatunidencs i altres institucions d'arreu del món queden suspesos. També a Catalunya. Ho ha anunciat la revista Nature en un article en què avisa d'un canvi de paradigma global, perquè els NIH són el principal finançador de recerca biomèdica a tot el món, i ho ha pogut confirmar l'ARA.

Si no es frena el ritme actual del canvi climàtic, a finals del segle XXI la temperatura de la mar Balear "podria augmentar entre quatre i cinc graus respecte dels inicis del XIX", adverteix el científic de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) Manuel Vargas. A més, la salinitat també augmentarà –està passant a tota la Mediterrània– perquè l'augment de la temperatura fa que s'evapori més aigua de la que plou.

El dia a dia d’Andreu Vaquer (Campos, 1994) passa entre el laboratori i la pantalla de l’ordinador. “Escriure articles, posar centrífugues, llegir, estar actualitzat, supervisar el laboratori...”. Així defineix aquest investigador i doctorand de química una jornada a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (Idisba), on està especialitzat en la detecció d’infeccions i malalties respiratòries. Però Vaquer, que mai no ha volgut partir de Mallorca per motius laborals, té clar que la feina no és la seva prioritat a la vida. “Ho són la família i els amics”, afirma. La situació de precarietat generalitzada que hi ha en la investigació a Espanya no el farà apartar-se’n. Abans de partir a fora, “canviaria de trajectòria”, apunta. En el laboratori, penja el guardó d’una beca de l’equip amb el títol ‘Stop Fuga de Cervells’.

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Dirigeix el laboratori de Mecanismes del Càncer i l’Envelliment a la Universitat de Leicester. Autor d’una quarantena de llibres, entre els quals destaca l’última novel·la, Els finals no arriben mai de sobte (Enciclopèdia), l’assaig Què ens fa humans? (Arcàdia) i el llibre de divulgació El secret de la vida eterna (Rosa dels Vents).

Tot i néixer a Blanes, a partir de primer de primària va anar a Barcelona, a l’escola Garbí, que llavors era a l’Eixample. “Fèiem una vida a cavall entre Blanes i Barcelona. El meu pare treballava a Blanes i jo estava a Barcelona amb la meva mare. Ell venia quan podia a les tardes i els caps de setmana els passàvem tots a Blanes. I també Setmana Santa, els estius...". I per què van prendre aquesta decisió? "Volien una escola més moderna, més catalana, i el Garbí seguia la pedagogia de Pere Vergés, que era molt innovadora per a l’època.”

]]>

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

]]>

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han simulat el procés de digestió gastrointestinal humà de microplàstic per avaluar-ne la possible toxicitat. Els resultats de la recerca, que es recullen en dos articles publicats a Science of the Total Environment i Analyst, conclouen que, com més bioaccessible sigui l'additiu del plàstic, més probabilitat hi ha que pugui entrar en el torrent sanguini i provocar una resposta tòxica.

]]>

És l’ABC del canvi climàtic i en el seu darrer informe –publicat aquest dilluns– adverteix que hi ha determinats elements que estan al límit del seu nivell d’adaptació, fet que ja ocorre a la Mediterrània. Es tracta del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que de manera periòdica analitza i sintetitza les conclusions de les comunitats científica, tècnica i socioeconòmica. Com detalla el president del Comitè d’Experts per la Transició Energètica i el Canvi Climàtic a les Balears, Pau de Vilchez, les seves publicacions solen dividir-se en tres grups: el primer recull els canvis físics; el segon s’encarrega dels impactes i les mesures d’adaptació, i el tercer estudia les vies de mitigació. El conjunt d’aquesta documentació es coneix com a Assessment Report (AR) i, actualment, quan encara falta la resolució del tercer grup, s’està a una passa de completar el sisè.

]]>

El Parlament s'ha compromès a estudiar la creació d'un òrgan d'assessorament científic, després que els grups parlamentaris hagin expressat, de manera majoritària, la voluntat que es constitueixi un organisme "que faci ciència per millorar la política". Segons Europa Press, així n'ha informat el president del Parlament, Vicenç Thomàs, en la Jornada de la Ciència que s'ha fet a la Cambra autonòmica.

]]>

Instal·lacions ben equipades, grans pressupostos per investigar i bons salaris són alguns dels atractius que la Xina ofereix per atreure científics estrangers. L’oferta inquieta especialment el seu veí, el Japó, que tem una fuga de cervells. I una mica més lluny, als EUA, el que preocupa especialment és que Pequín es beneficiï del talent estranger per al seu desenvolupament i fins i tot robi tecnologia militar. I és que el gegant asiàtic és el segon país del món que més inverteix en R+D, fins al punt que el 2020, l’any de la pandèmia, la despesa va arribar al 2,4% del PIB. El nou pla quinquennal, aprovat recentment, estableix com a prioritat aconseguir l’autosuficiència científica i tecnològica; per aconseguir-ho el govern augmentarà un 7% cada any la inversió en aquest camp.

]]>

Més de 200.000 professionals de 82 societats científiques han demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i als 17 presidents autonòmics que no aturin la vacunació sense criteris científics i no es deixin guiar per l'impuls. Aquesta és una de les onze demandes recollides en un manifest en què es posa en relleu la importància d'accelerar el ritme de la vacunació a tota la població i en l’acció coordinada entre administracions per tal d'homogenitzar les restriccions i la desescalada.

]]>

¿Com es transmet el coronavirus en un hospital? La pregunta se la van fer tres investigadors de l'Institut de Recerca i Innovació de la Universitat de KwaZulu-Natal (Krisp), a Sud-àfrica. Era el 4 d'abril quan tots tres entraven per la porta de l'Hospital Sant Agustí de Durban, on el 9 de març va ingressar un pacient positiu, cinc dies després que es detectés al país el primer cas, d'una dona que acabava de tornar d'unes vacances a Itàlia. La particularitat de l'informe que els autors van presentar, i que ha publicat la revista Science, és que la seva lectura s'assembla més a una de les sèries de policies que intenten encaixar les peces d'un assassinat o de trobar una persona desapareguda que no a la investigació d'una epidèmia.

]]>

Des del mes de gener, han passat de la feina anònima dels laboratoris a situar-se sota els focus mediàtics i despatxar a diari amb els caps de govern. Famosos malgrat ells mateixos, epidemiòlegs i viròlegs han esdevingut, a tot el món, cares familiars de la pandèmia: no són herois però sí que poden arribar a ser culpables. La majoria dels més coneguts internacionalment són tots homes. La diferència de gènere s’alia amb el covid-19.

]]>

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha posat en marxa un projecte de "ciència ciutadana" al Parc Natural de Mondragó, en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Els "científics ciutadans" podran participar en tres activitats destinades a estudiar les orquídies, la tortuga mediterrània i les papallones diürnes del parc.

]]>

Científics nord-americans i britànics han creat per casualitat un enzim mutant que es menja el plàstic. Concretament, és capaç de descompondre en qüestió de dies el politereftalat d'etilè (PET), un dels tipus de plàstic més comuns i contaminants, amb què es fabrica la majoria d'ampolles de beguda.

]]>

Científics de Balears, Croàcia i Alemanya han descobert una nova espècie de peix que habita en els fons d'algues vermelles en aigües de l'arxipèlag balear, ha indicat avui l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), segons informa EFE.

]]>