La Guàrdia Civil i personal de la Conselleria de Salut del Govern han intervingut en una empresa distribuïdora d'aliments de Palma 20 tones de marisc i peix en mal estat. Segons ha informat aquest dimarts l'institut armat, la inspecció de les instal·lacions on s'emmagatzemaven aquests aliments es va dur a terme l'abril passat i el procés sancionador ha conclòs amb la imposició de multes amb un import total de 90.000 euros per dues infraccions molt greus.

La Policia Local de Palma ha desallotjat i tancat d'urgència la platja de Palma a l'altura del balneari número sis, després que un animal marí mossegàs la cama d'una dona i li arrencàs un tros de bessó. Segons ha pogut confirmar l'ARA Balears, la víctima és de nacionalitat italiana, té quasi 90 anys i era a l'illa de viatge.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha fixat en 95 centímetres la talla mínima per pescar la mussola, tant per a pescadors recreatius com per a professionals. Es tracta d'una mesura pionera a Europa que el Govern ha pres per "donar més rendibilitat al sector", segons assegura el director general de Pesca, Antoni Grau. Per comercialitzar aquest peix, els pescadors l'han d'esbutzar i pelar prèviament, per la qual cosa, si capturen exemplars petits, una vegada que han fet aquestes feines "queda no res i no val la pena", explica.

“Kresala té un nom vinculat a la cultura euskera. Traduït seria salnitre, però des d’un vessant més místic, significa també la fusió entre l’home i el mar. Parla de la gent que lluita cada dia al mar per guanyar-se la vida i aquest núvol blanc de protecció que els cobreix. Perquè el mar Cantàbric és un mar salvatge. La cultura basca sempre ha estat enfocada al mar. Van arribar a les Amèriques abans que Colom. Van ser baleners. I bacallaners. L’espuma salada de kresala vindria a ser com un déu pagà”. Tot això ho explica Iñaki López de Viñaspre, cuiner i fundador de Sagardi Group al restaurant que han obert al Balcó Gastronòmic del Port Olímpic i que rep el nom del protector fet de salnitre: Kresala.

Per primera vegada, un exemplar adult de peix diable negre (Melanocetus johnsonii') ha estat observat prop de la superfície i a plena llum del dia. Ha estat a només dos quilòmetres de la costa de Tenerife, a les Canàries, on els biòlegs marins de l'ONG Condrik Tenerife han presenciat el que és el primer albirament d'aquesta espècie en aigües tan poc profundes.

Un 58% de les espècies de peixos comercials de la Mediterrània (com ara la sardina, el lluç i el moll, entre d'altres) estan sobrepescades, segons assegura el biòleg marí i consultor en pesqueries Àlex Bartolí. Això significa que "si continuam en aquestes condicions, moltes espècies de la Mediterrània podrien desaparèixer dels nostres mercats", insisteix. Aquest fet podria tenir conseqüències a escala mediambiental i econòmica tant per als pescadors com per als peixaters.

De la mateixa manera que passa en l’agricultura, quan arriben mesures mediambientals el sector pesquer s’aixeca. Normal, la seva situació crítica no pot suportar més pressions. Però per què no busquem les raons estructurals que fan que sigui quasi impossible viure del primer sector?

L'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) ha publicat un estudi aquesta setmana que deixa palès quins són els aliments que més s'estan encarint per a aquest Nadal. Els preus augmenten cada any, però hi ha productes que despunten més que altres. En general, la cistella de la compra és un 8,5% més cara que fa un any i els preus varen augmentar un 6% fa dues darreres setmanes. L'estudi fa referència a les ostres, un 19% més cares; la magrana, un 17%; el me de llet, un 16%; i el llobarro, un 12% més car. És a dir, el que puja són els productes que se solen menjar durant aquestes dates. En canvi, entre les baixades de preu més significatives apareixen la pinya, l'indiot i els musclos. L'organització de consumidors ha fet el seguiment de preus d'una selecció dels 15 aliments frescos més comuns en els menús nadalencs a diferents establiments de l'Estat.

Miquel Àngel Mercant no oblidarà les darreres setmanes. A 30 anys, aquest jove enginyer i pescador no és la primera crisi i ultimàtum europeu que afronta. Ha heretat la barca Picasseu II amb base a Cala Rajada,el negoci i la responsabilitat de mantenir viva la tradició familiar. Per enèsima vegada, Europa demanava un nou sacrifici als del seu gremi. “I com que les quotes i els càlculs es fan sense tenir en compte la realitat, per exemple, de les Balears, ens ha tornat a tocar patir i veure molt negre el futur”, admet. Al final, un acord in extremis del qual els detalls són el menys important, va calmar les aigües. “Però és clar que alguna cosa falla. Ens la tenen jurada, i no és vida haver d’estar tot el dia pensant que l’Administració el que vol és que tanquis, quan aportam un element fonamental per l’alimentació dels ciutadans, i quan una bona part de la reconversió ja s’ha fet”, lamenta.

La Unió Europea ha arribat a un acord aquesta matinada perquè els pescadors que practiquen l'art d'arrossegament a la Mediterrània "puguin pescar els mateixos dies o gairebé que enguany" amb la condició d'implementar una sèrie de mesures de caràcter ambiental. Tot i això, la presidenta del mercat de Pere Garau de Palma, Paquita Bonnín, ha reclamat aquest dimarts que les condicions imposades des de Brussel·les "s'han de replantejar" i han de tenir en compte la condició d'insularitat que caracteritza les Balears. "Han de pensar que estam dins una illa, que la nostra idiosincràsia és diferent de València, Galícia i Barcelona. Han de prendre mesures diferents per a les Illes", ha denunciat.

Aquest matí als aparadors de les peixateries que hi ha al mercat de l'Olivar hi havia més gel que peix. Així ha començat el primer dia de vaga de pescadors contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025. Fins i tot, n'hi havia que no tenien ni gel perquè estaven completament tancades com Peixos Blau, on hi havia un cartell que deia: "T'imagines mantenir la teva família si treballes només 27 dies a l'any?". L'acció reivindicativa ha afectat els peixaters que adverteixen que si això continua "serà un desastre". "El que no pot ser és que només deixin pescar 27 dies a l'any. Si no tenim peix què menjaran les famílies i què menjarem nosaltres? Amb el peix no ens farem milionaris, però que almanco ens doni per pagar la casa", demana la propietària de Pescados Beatriz, Cristina Calvo.

El sector de la pesca a les Illes Balears està en perill i la nova normativa de la Comissió Europea en posa en risc la supervivència. "No és que no hi hagi peix per Nadal o per les dates destacades de l'any" és que "s'acabarà el peix fresc de les Illes i amb el sector pesquer quasi per complet", ha denunciat la Confraria de Pescadors de les Illes Balears. Aquesta crisi i l'acte reivindicatiu duit a terme pels pescadors tant de les Balears com de tot l'Estat arriba a causa de la nova proposta de la Comissió Europea sobre els límits de pesca a la Mediterrània que desagrada a tothom. El Govern balear, la Moncloa i les confraries de pescadors de l'Arxipèlag s'hi oposen completament i fan front comú contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025.

L'organització de Productors de Peix i Marisc de Mallorca (OpMallorcamar) i la flota d'arrossegament de l'illa s'han sumat a la vaga convocada a escala estatal per als pròxims 9 i 10 de desembre. Segons ha assenyalat l'organització en un comunicat, no es descarta que la vaga, convocada per protestar contra la proposta de la Comissió Europea de reduir en un 79% els dies de pesca a la Mediterrània, es converteixi en indefinida.

Al restaurant Ulisses de Ciutadella de Menorca, a la plaça de la Llibertat, el cuiner Joan Canals revela com convertir l'ensaïmada en un plat salat amb ingredients que ell va crear de productors de l'illa de Menorca, especialment de Ciutadella, com ara l'oli d'oliva de Santa Caterina de Binidalí. A casa podeu fer servir els vostres ingredients de proximitat.

El cuiner Enric Herce ha publicat el llibre Deliciós (Cossetània), en què explica les millors receptes que ell ha cuinat sempre amb el peix com a protagonista, com la que us expliquem tot seguit.

Es tracta de formar les noves generacions en el coneixement del producte local de les Balears, explicant als infants l'origen dels aliments que es posen a la boca. "La idea és que a través dels infants aquesta informacio arribi als que fan la compra, que són els pares i mares", explica el director general de Qualitat Alimentària i Producte Local del Govern, Joan Llabrés. Aquest és el bessó del programa 'Conèixer els productors' que impulsa la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i que en el 2023 va arribar a més de 1.800 alumnes de 44 centres escolars.

Cada mes d’octubre Hèlsinki acull el mercat d’arengades més important i antic dels que se celebren al país nòrdic. El mercat es remunta a gairebé tres segles enrere, quan la capital no era gaire més gran que un poble de pescadors. Durant una setmana, les tradicionals barques de fusta vingudes d’arreu de la costa bàltica ocupen el port per vendre arengades fumades, en escabetx o marinades. Cada any, però, es fa més difícil trobar al mercat arengades pescades a Finlàndia, un fet que posa en dubte la seva continuïtat en els anys vinents.

Només entre un 10% i un 15% del peix que es consumeix a les Illes es pesca a la mar balear. La resta, fins a un 90%, ve de l’exterior, en gran mesura de la Península, però també de l’estranger. Arriba també per mar, però majoritàriament congelat i en forma de mercaderia. Segons les fonts, les dades varien lleugerament, però sens cap dubte es pot afirmar que per cada 10 quilos de peix i marisc consumit a les Illes, només un és producte local. Els conceptes de quilòmetre zero i consum de proximitat, en el cas del peix, són un vertader fracàs.

El cuiner Carles Abellan explica com preparar a casa una recepta que cuina al restaurant Casa Natàlia, a la població de Sant Ferran de ses Roques. Una preparació que també necessita tàperes, dessalades prèviament, i que aconsegueix que el peix blanc adquireixi un gust intens.

Som davant la platja de Llançà, a les antigues drassanes d'un dels ports pesquers més importants del nostre país, on trobem el restaurant que dirigeix el Frank Fàbrega. L’any 1970, l’oncle Paquitu va decidir-hi muntar un bar per a l’estiu. En honor del seu pare Franciscu i, en el propi, va decidir anomenar-lo Pacu-Pacu.