El centre de Belgrad s'ha omplert de barricades en què estudiants i opositors al règim d'Aleksandar Vučić, del Partit Progressista Serbi, dormen des de les protestes multitudinàries de dissabte. Els manifestants, liderats pels estudiants, consideren el govern il·legítim i reclamen a Vučić que convoqui eleccions anticipades. Abans de les protestes de dissabte, que van ser especialment multitudinàries, els estudiants van emetre un ultimàtum perquè es convoquessin eleccions abans de les 21 h de dissabte, exigència que el president va rebutjar. Les eleccions presidencials estan previstes per al 2027.

Bòsnia està immersa en la crisi política més greu en dècades. L’Assemblea de la República Srpska, una de les dues entitats (de majoria sèrbia) que conformen Bòsnia i Hercegovina, ha adoptat un nou projecte de constitució que l’encamina cap a la independència. L'avantprojecte de llei, aprovat dijous a la matinada, autoritza l'entitat a establir institucions autònomes respecte a les estatals, com l’exèrcit i el poder judicial, i recull el seu dret a l’autodeterminació, a decidir sobre l'aplicació de lleis nacionals sobre el territori i a formar confederacions amb altres països. Totes aquestes propostes són contràries als Acords de Pau de Dayton, firmats el 1995 per posar fi a la guerra, i que serveixen de base per al dret constitucional a Bòsnia.

Aquest titular, un pèl distòpic, podria ser una realitat abans del que ens pensem, si ens fixem en la velocitat amb què els populismes d’extrema dreta van impregnant els membres de la Unió Europea. Obrirem els ulls un 30 de gener de 2033 i ens adonarem que, cent anys després, s’està instal·lant a Brussel·les una versió 2.0 de la Machtergreifung que va portar Adolf Hitler al poder, amb la paradoxa que ens ho podríem haver de jugar tot a l’ampliació a l’Est per sumar nova sang blava, europeista, i salvar, d’aquesta manera, el projecte integrador i pacifista de Jean Monnet.

El dia que es va saber que Donald Trump seria el nou president dels Estats Units, el palau presidencial de la República Srpska, una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina, es va il·luminar amb els colors de la bandera nord-americana i la cara del líder republicà. El responsable de la decisió era Milorad Dodik, el president d'aquesta entitat amb intencions secessionistes, que també va organitzar una festa amb motiu de la victòria del magnat nord-americà.

Hasan Hasanovic tenia 19 anys quan, al juliol del 1995, va sobreviure a la massacre de Srebrenica. El seu pare i el seu germà bessó van morir en l'assalt de les tropes sèrbies, amb 8.000 civils més, en el que ha estat jutjat com a genocidi pel Tribunal Penal Internacional. Actualment, treballa al Centre Memorial de Srebrenica i ha visitat Barcelona per formalitzar un conveni amb la Fundació Solidaritat UB, en el marc de la xarxa de l’Observatori Europeu de Memòries. En un context en què els constants bombardejos sobre Gaza i els atacs israelians contra bases de l'ONU al Líban posen en evidència la ineficàcia de les Nacions Unides davant d'un exèrcit que decideix desobeir, les lliçons de Srebrenica són més vigents que mai.

L'onada populista que recorre el món ha propulsat al poder una generació de polítics amb unes personalitats força peculiars. Probablement, el més extravagant de tots sigui Javier Milei, que parla a través d'una mèdium amb el seu gos mort, que ha clonat quatre vegades en un laboratori dels EUA. Per bé que ideològicament se situï als antípodes dels Milei, Trump i companyia, Edi Rama, el primer ministre albanès, també se surt del motlle del polític clàssic. Rama, un gegant de dos metres d'alçada, combina des de fa una dècada el govern d'Albània amb la pintura, una disciplina en la qual ha destacat prou per exposar en galeries de Londres i Nova York.

Magdalena Blaževic (Žepče, Bòsnia i Hercegovina, 1982) era una nena quan va esclatar la guerra. L'escriptora, una de les veus emergents més singulars dels Balcans, va debutar amb Svetkovina (2020), una col·lecció d’històries sobre dones aclamada pel públic i la crítica. Ara es pot llegir en català, amb traducció de Jordi Cumplido, A finals d'estiu (L'Agulla Daurada), una història basada en els fets que van passar al seu poble. La veu narradora és la d'una nena de 14 anys, la Ivana, que parla del seu darrer estiu: no n'hi haurà més perquè morirà a mans d'un soldat. És una veu molt poètica, descriu amb detall el món rural: pràcticament es pot sentir l'olor de la llet calenta i la camamilla, tocar els tomàquets, i trepitjar la terra humida del bosc. Al llibre, guardonat amb el premi TPortal a Croàcia, en cap moment es menciona la nacionalitat de les víctimes ni dels botxins. Actualment, Blaževic viu i treballa a Mostar, i té doble nacionalitat: bosniana i croata.

“Deu vegades vaig intentar travessar i deu vegades la policia em va tornar il·legalment, l'última fa dues setmanes”. Amb aquesta frase començava Asadullah Rahimi l'entrevista en què explicava la violència que va patir a la frontera turco-búlgara. Una frase que encapçala l'informe de violència que ha redactat No Name Kitchen (NNK), organització no governamental present en diferents punts de la ruta dels Balcans. NNK s'encarrega, a més d'assistir les persones en trànsit, de denunciar la violència present a les fronteres de la Unió Europea.

Fa anys que la Unió Europea manté paralitzada la seva expansió i que hi ha diferents països dels Balcans, i ara també Ucraïna, que es troben encallats a la sala d'espera de l'entrada del bloc comunitari. La guerra, però, ho ha trasbalsat tot i ha reobert el debat sobre la conveniència d'ampliar la Unió Europea. En aquest sentit, França, Alemanya i els Països Baixos aquest divendres han anat un pas més enllà en el marc del Consell Europeu i han impulsat una trobada paral·lela amb un grup de fins a deu estats membres —com Itàlia, Espanya o Polònia— per repensar l'ampliació del bloc.

“A Pristina [capital de Kosovo] tots són terroristes”. És el primer que diu el Goran quan li demano què passa. Al seu costat, el Nikola i el Bogdan li donen la raó. Aquests tres joves són del municipi kosovar Mitrovica Nord, però es van desplaçar a Zvecan per participar en la protesta de dimecres passat. Zvecan és altre un dels municipis de majoria sèrbia al nord de Kosovo. A la primera ciutat, 76% de la població és sèrbia; a la segona, ho és el 95%.

La setmana passada la primera ministra sèrbia, Ana Brnabic, va advertir que les tensions amb Kosovo estan "a un pas del conflicte armat" i cada dia que passa la situació empitjora. Aquesta nit el president, Aleksandar Vucic, ha donat l'ordre a l'exèrcit de preparar-se per al combat i d'augmentar la presència militar a la frontera dels 1.500 soldats actuals fins als 5.000.

A la devastadora guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995), es van enfrontar els projectes polítics dels nacionalismes serbi, croat i bosníac –els bosnians de religió musulmana–. Per intentar acomodar-los, els acords de Dayton que van posar fi al conflicte definien aquestes tres ètnies com “els pobles constituents”, i creaven un sistema de repartiment dels càrrecs polítics sobre la base de quotes. Tot i això, també habitaven el país des de fa segles altres comunitats que no s'identificaven amb aquestes ètnies, com els jueus o els roma –també coneguts com a gitanos–. Dayton i la Constitució els defineix com els “altres”, i els exclou de bona part dels llocs de representació política.

Aquest dimecres Kosovo ha fet dos passos de gegant a la Unió Europea: ha aconseguit que els Vint-i-set i el Parlament Europeu hagin acordat que els kosovars puguin entrar a l'espai Schengen sense visat a tot estirar a partir del 2024 i ha sol·licitat la seva entrada al bloc comunitari. "Avui és un dia històric. És un moment històric", ha celebrat el president de Kosovo, Vjosa Osmani. "Kosovo ha fet un pas més enllà en el seu camí europeu", diu un tuit fet des del compte del Consell Europeu.

Creix la tensió a Kosovo després de tres dies de talls de carreteres per part dels grups serbokosovars del nord, que protesten per la detenció d'un expolicia serbi. Durant el cap de setmana s'han registrat enfrontaments violents amb la policia, i el govern kosovar havia anunciat que desmantellaria les barricades. Els manifestants s'han mantingut a les carreteres durant tota la nit esperant l'arribada de la policia kosovar i, segons els mitjans locals, s'han sentit trets, però aquest matí de dilluns es manté una tensa calma.

Les fronteres de la Unió Europea són cada cop més violentes i ho són per les pràctiques que despleguen els governs contra l’arribada de migrants i sol·licitants d'asil. Ho constata un informe presentat aquesta setmana al Parlament Europeu per la Xarxa de Monitorització de la Violència Fronterera, coincidint, a més, amb l’acord perquè Croàcia s’incorpori a l’espai de lliure circulació de Schengen a partir de l'1 de gener. 

Entre les justificacions que ha utilitzat el president rus, Vladímir Putin, i el seu entorn per legitimar la invasió d'Ucraïna figura atribuir-se el dret a protegir els ciutadans ètnicament russos que viuen més enllà dels confins de la Federació Russa, però que formarien part del "món rus". En concret, en un primer moment, es tractava dels habitants de les províncies ucraïneses del Donbass, que després va ampliar les de Kherson i Zaporíjia. Per això han remodelat el vell concepte del món rus, que en origen era únicament cultural i religiós, però no polític.

Els representants de Sèrbia i Kosovo van arribar dimecres a la nit a un acord in extremis en l'anomenat "conflicte de les matrícules", un assumpte simbòlic que amenaçava de provocar un esclat de violència en una regió amb un passat convuls. El pacte ha estat possible gràcies als esforços mediadors de la Unió Europea i, en menor mesura, dels Estats Units. De fet, va ser l'alt representant d'Exteriors de la Unió, Josep Borrell, qui va anunciar la notícia des de Brussel·les, on les dues parts han dut a terme una maratoniana negociació de tres dies sencers.

Exactament tres dècades després de la fi de la guerra que va assolar el país, Bòsnia i Hercegovina celebra diumenge unes eleccions decisives per al seu futur com a estat multiètnic. Les demandes de tipus sobiranista per part dels nacionalistes serbis i croats, aliats en aquestes eleccions, amenaça l’estabilitat de les institucions nascudes dels acords de pau de Dayton del 1995. Per bé que les tensions entre els principals partits serbis, croats i bosníacs –els bosnians de religió musulmana– han marcat sempre la política del país, Bòsnia travessa la seva crisi política més greu des del final de la guerra. 

“Fa dos anys vaig aconseguir una feina temporal a la sanitat pública sense haver de demanar cap favor polític. Soc logopeda especialista en patologies del llenguatge en un petit hospital a vint quilòmetres de Sarajevo. Si aprovo un altre examen, tindré una plaça permanent, però si no l’aprovo, ho perdo tot”.